SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRA S .
Transcription
SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRA S .
-, . ANY lli BARCELONA 2 DE NOVIEM BRE DE 1883 -· VERMELL • :: SALUT PÚBLICA :: INTERESSOS POPULARS :: ARTS Y LLETRA S . :: PRF.US DE 2S eumrla~ V~TA . Una pesseta 2 quartos -.eno1 u..a 11egada .ct¡ : . <..da número. : : ~ : : : ·O: S11rt ti llum ü tota nK11lmill1 d .fti cada 1dma"4 . REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ 6-RONDÀ DE LA UNIVERSITAT- 6 BARCELONA A NOSTRES SUSCRIPTORS Prometere n, y feren e~campar la ve u pe 'l poble, que i'Jca1·ian la ]Xl1' t sensible Avisém a tots aqu ell s qu e estan en des- del jovent entre home y dona, y no cal dir cobert de m es de un trinrns tre a h la nostra que posada la qüestió d e bragueta s al cu~.\clmini strac i ó, alf?uns drls quals ja han bell d el Esperit-sant, i g ual podia passarrehu t ads parti cul a r, qu e 's po$in al cor- se la ve tlla al carrer del Alba com a la ron t d e sa suscri pció, ó d e lo co ntra ri dei- igJ esia d el Cl ot. xarci n de rebre LA T •, AMO:'iTAN ,\. Publicat y escampat aquest anunci, en totas la s s uccessivas funci ons hi hag ué una mag nífica e ntrada. l.OS JESU IT.AS A SA~T ~!ARTÍ Be es ve rita t qu e hi habia de tot menos devo ts (vulgo llanut$); pero lo cas es qu e ¡.:~tímals lectors: hi habia bona e ntrada, y aixó es lo que Ti nch d e r omen sa r per d erna na r los pe~ convé a una em pre~ a . d ó, y no es pas per c ulpa me,·a, s iu o per • mor dels j esuitas qu e, ab tant de <l pl a uso Y ' Is pred icadors comen sa ren a ocu pa r se per la i 11 ruora l i ta t, predi can a San t ~l a rlí. Hem arribat ja a ti,1 punt qu e parlnr de del pecat de las noy~1s, y de lo qu e feyan los las pr<'.•d icas de aquestos com]Janys de Jesus homes quan anavan a las casas de l carrer <:l' e n Treutaclau s que se 'n dinhen casas y parlar de cosa decent, es impossible. Y co m s iga que convé parlar d els se us d e ... casas de ... casas do . .. comida . Y 'l públich rcya, y ' l predicador tirava actes pera que s igan co neguts de la s per1 sonas honradas, a pesar de exposarnos a al dret, y cada dia la igle sia se om plia mes, caure e n ind~cencia, tenim de re ferirlos. podent ben posar un rétol a fora que digués quedan deS'¡><lchadas todas las localiSom hi. * dades. Y vingué un dia que un tranquil volgué Predi0avan los jesuitas a la barriada de Sant Martí coneguda pe 'l Clot, y uo p<'- coneixe dintre la iglesia a tots los devots y dian pas~ar de r e unir quatre gu et1s 1 ram- als que no ho eran, y per lograrho se ,·alpalludas que anavan a la iglesia a dormir gué d'embrutar de negre l' aygua beneyta un rato men tres lo predicador s'explicava. tiranthi fum d' estampa a la pica y algun Aixó uo pogué soportarho la jesuitíca · altre ingredient, de lo qual resultava que conciencia dels baladrers de trona, y pera 'l qui feya en sas fesomías lo Per la senyal que sa industria tingués sortida, d~cidiren de la $4nla creu, etc., quedava marcat de acudir als reclams. negre. Y fou tan acertat lo que tocaren al obY la iglesia fou tan plena de devots que jecte .de portar gent .al teatro ¡vuli dirl encara nn hi babia un deu per cent d' enigleaia, que cap empressari de plas~as de mascarats. toros ni de Mabills ho hauria fet millor. Be es veritat que aixó podia ser un mi1 PREUS OE SUSCRIPCIÓ Tot üpanya, portat a dom icili. . ,' . ~ raia trimestre Paissos de la Un ió Postal. . . . . 16 id. ld Dona númer-01 . ~traordinaris umpre que ho de'"ª"ª" · las circunstancía1 racle de Deu, que fes que 'l negre no mes tintés en las ca ra s d éls ·q u' ~s ta van en peca t m ortal. * Y arribém al dijous d e la se tmana passada, qu P, a conseqüencia d'estar sempre en creixent la po1·cograf ia jesuitica, A la iglcsia s' hi o liava a empentas, y las bromctas del gre ixum mes pujat cran lo nostre pa de cada dia d e aq uells ser4fichs feligre s o ~ . ªºª"ª pujant tan t la retórica bruta de ls predicadors, qu e d e lo bo y millor ne fem gracia a ll OS1 r CS llegidors, per d ecenY Cl a. Pero per mostra a li a va un boton et: . - .\q u es tas 11 oy as q uc a altra hora del Yespre La1xan a aco mpan.;ar Jo promés fin s a la escaleta, tem u de saber que 'l promés comeu sa pe r tocarlas lo 1•eubet, del pe u he t las pan to rri l las, de Jas pantorrillaa lai cuixas, y de las cuixas ... ¡¡¡LO PdaAT DEL INFERN!!! (textual). -¡VOL DIR LO 1''0RAT PUDBNTI crida ab veu de marra un imprudent y desvergonyit feli~rés (histórich). Al sentir semblants exclamacions las noyas se avergQnyeixen (¡ja era hora!); los pares de familia diuhen ¡in1ecent! al predicador; los joves cridan i vóltal ! ¡brut! ¡tossino! y altres cosas per l' \stil, las beyatas se senyan, algun capell~, sagristana y un municipal las emprenen rontra 'l públich, y desseguit se de~lara una anta pluja de bolets y cops de puny contra 'la pochs defensors del predicayre, que 'l sagristA va anar de nassos, quedi malmés lo municipal, algun ca pelli reculli hofetadas · LA TRAMONTANA Als pelegrins sens' pet:<lna.s, devots de las pelegrina.s, molt amichs d' ana' a fe ' l ruch y amants d' empunya 'l trabuch; • coneixent sas malas manyaa també 'Is hi clavo castanyas. pitjors que las dn Malcus a Cristo, y ~tom ballons y a empen tas se fa una bola de carn cris tiana que tot ho atropella pera fugir de la casa de Deu. Tals sou los resultats de las llepissosas prédicas dels jesuitas, a conseqüencia de las quals sembla que han sigut portats dos feligresos a la presó. Veus' aquí un modo de interpretar la Jüsticia ab elastichs. Y a·la Democracia aymada, que avuy esta empresonada, p era quan pugui sortir y als bons vinga a redimir, li guardo los mes dolceta y riquíssims panallcts. P er fe' un acte de justicia, sens' rencor y sens' malicia ja hi donat en pochs instants lo que 's menja per TOT·SANTS. Se diu qu e ara ºls jesuit.~s, tips de sas hassanyas del Clot, passaran al Poble Nou, que tambó es un' a ltra barriada de Sant ~la rtí dr Provensal s. Si hi van, prom etém a nostres lectors enviarhi un delegat directe a pendre apuntes de to tas Jas porq uerías que, inspirats per l' E~p c rit sant, segons diuhen, rleixaràrÍ au a r descl e la trona del Poble Nou los tan mamarratxos com estúpits deixebles de san t Jgnasi. Estich segnr que ni El noble juego del hillaY, ni ' l Can-can del cel, ni La Llave de m·o. estarfw ú tanta altura. FRASCISCO LLE1UB tt••tt••tt• **** ""************ 11'11: ............................. . TAFANERÍA~ Lo llenguatj e usat per la prempsa barcelonina ab mot~u del carrech de gobernador civil d' aquesta província, que 'l gobern ha confiat interinament al senyor Gil Maestre, ha cridatextraordinariamentl'atenció. Y no podia de menos. Tots aquets dia s los dia ris han anat plen s de te legramas de felicita ció al nou ministeri, per ia a certatla elecci1 que ha fet, provehint lo carrech vacant en la persona del esmentat senyor. iOu ó vol dir tot aixó~ Al mes ton to se li ha de ocorre que Barcelona debia ser un cau de bruticia, avans que aquest home empunyés l:\ vara gube rnativa. Donchs hi ha <JUe confessar, en presencia de tals mani¡stacion s, que Barçelona esta completame t viciada. Donchs lo vel ue cubria aquest rnisteri ha sigut precís fi rlo caure. Donchs se pot dir que la prempsa ha fet on capítol de ca rechs a Ja incuria y vagancia dels anteriors gobernadors civils. Donchs aquell~ , ó no sabian, 6 patrocinaban, 6 toleraban tots los vicis. Donchs aixís no son necessaris. Don eh s Ja prem psa, al · tributar tants elogis al nou gobe rnador civil, ha fet, tal volta ~ense volguere lo procés d' aquest important c~rrech oficial, puig que de la in moral i tat do q n' es cau Barcelona, ne fa solidari, y per lo tan t responsable, al delegat del gobern. Y de deducció en deducció aniriam a parar en que determinats sistemas polítichs estan condemnats a portar sobre seu una verd~dera plaga social ab tots los ets y uts, y considerar com i saludable aquesta suma de mals inherents é indispensables al modo de ser dels mateixos, puig que de lo contrari no podrian aguantarse. tPero volen dir que aquest home representa per la provincia del antich Principat, lo que 'l Mesías pe 'Is j uheust No ho crech. Hi ha que tenir en compte qu' es gobernador en carActer de interí. Las interinitats solen durar un ó dos mesos escassos. Ell no te cap color polítich determinat, segons diuhen. Y han pujat los esquerrans. ¡No cal dir si 'n tenen de compromisos pera provehir cArrech públichs! GntN,\STICH C ASTA~YAS Y Núm. PANALLETS Per fe r justicia un cop l' any, ' aig :i rl'partï ali afany, entn.• 'Is hons y entre 'Is pillets, C'nsl:wyas y panallets. Al indigne criminal, que tan sols gosa fent mal y c¡uc com <lcspótich rcy p r r l!HSt escarneix la lley en lo!! plans y eu las montanyns¡ jo arny li dono castanyas. A n' als jutjes imparcials, que Ins llcys veuhcn iguals, tant pe 'l pobre com pe 'l ricb, } >l'i' l' amich y l' cncmich a tots, (com que son poqucts), j o 1 ls regalo panallets. Al mili tar que no ha estat en cap lluyta ni combat, y mes tic!'So y dret que un ciri, du mes creus que un cementiri; per premiar sas grans hassanya.s li regalaré castanyas. Al patrici conseqüent, qm' lliu lo que son c·or sent y que sempre ha traballat pe 'l he de In Humanitat y per abatre 'Is pillets; li tind1 de dar panallets. A la que no sent gens ric~ per 1' afany d' anar bonica, eena' cscrupol ni t emor posa preu al seu honor y 1ep:ueix modas estranyas; ab gust li planto castanyas. Al inspirat trO\"ador q11e canta la Pau, l' Amor y del Progrés las grans gloria.s olvidant rancias historiaa de fantasmas y follets; li dono bons panallets. Al tan pacíficb marit, que tot manso y aixerit sab viure sens' traballar tenint tan sols de callar per fer aon comers... ab banyaa; li tinch de donar castanyas. A la noya recatada, tan honesta com callada, qu' eatimant ab dignitat, 10l1 deaitja pendre estat per tenir 1 ayma 'ls fillets; 10 li dono panalletl. ' J l 124 Y com es natural, sos amichs lo deuhen apretar perque envihi A tan important destino algun personatje del partit. Si ara com ara no 's poden vanagloriar de ser los mangonejadors de la política espanyola, perque la opinió pública no~std encara preparada, s' ha de creure sense cap mena de duple, que pot venir lo dia en que obtingan, per fas 6 per nefas, amplaa atribucions pera cambiar los actuals gobernadors de las provincias. Tothom sab la importancia que tenen aquets destinos en temps de eleccions. En semblants cassos la vida d' UJl ministeri de pendeix de la actioitat dels funcionaris públichs y principalment dels · gobernadors civils. Ara lliguin caps, y diguin si ab aquestos precedents es 6 no es un estat anormal lo en que avuy per avuy se troba la ciutat. ¡Ja ho crech si ho est ¡Y no fallaria mes que un home que no ha contret cap mérit pera la esquerra dinastica continués davant d'eixa provincia en pe rj udici de tants y tants com n' hi ha qu e pe r molts conce ptespoliticlts los hi correspon aquesta inves tidura! Pero tot vindra per passos contais. Deixé m passar la bullida. o si no ja veuran com dins poch temps n' enviaran un altre ab unas dents mes esmoladas qu e un mestre d'escola. De tots modos, durant aquets dir.s, la conducta sensata que tots los payos y payas de Barcelona han observat es digna d'elogi. tNo heu vist may ploure y parar? Donchs no cal fer tan t de soroll ni escarafalls. Tols los mals tene n remey y aquest tainbé tindr:i una solució favorable. No faltaria mes . Del mateix modo que las plantas necessitan del cal or vivificador del sol, la societat actual necessita viure y bellugarse al calor d' aquesta atmósfera miasmatica, ahont lovici hi ha posat sa pe tjada de tal modo, que cos tara mol tíssim esborrar la . Una pruba._ Que 's tinga-de realisar alguna obra de u til i ta t pública 6 privada, s' ha de instruhir un expedient, y com aquest may acaba de resoldres. s'ha de recorre A la influencia. De la influencia al soborno no hi ha mes que un pas. Y ara reflexionin del modo que vulguin. • ¡Desgraciada la nació que no sab gobernarse per sí mateixa! ¡Desgraciada lacolectivitat que no sab administrarse per sí sola y fia sos interessos, son benestar, sa tranquilitat, etc. , A una individualitat qualsevol! Aquestos procediments sols son comprensibles P.n las rassas inferiors; indús, malayos, caribes, antropófachs, etc., etc. Aixís es que no hi ha cap individualitat que puga ser lo símbol de la moral per acreditada que tinga sa reputació, quan esta voltat de certa atm6sfera. La. moralitat la fan los pflbles, y la única quahtat moral de un poble es la veritat. ¡Existeix aquestat - W. *** - l .. ·. Núm . LA 124 P,g.• 3 TRAMONTANA cita, f ué r eti racla del mercado. tal vez por no obtener el val or que su dueño deseara.» Y si busquém més entre'ls ministres y en s'errano, que es ·qui n'ha parit alguns, esquer,·aticament parlant, trobém que tots junts, en materia política, no son res mes que uns r'--lF-~~. .ri!liililii Quan puja un nou ministel"i, may falta algun aficionat a las càbalas que combinant noms y lletras dels ministres prewn't trobar la significació 6 cosa que pertanyi als nous concellere reals. Aixís, dt>nchs, un periódich republica, combinant noms y lletras dels ministres actuals 1 ha dit que Van de paso, y un colega esquerri, fent lo mateix, li ha contestat No lo c·r ea V., replicant llavors lo primer en igual forma: ¿Va un perro? després de lo qual sembla que s' ha acabat l' acrostAtica pelémica. Ficsantnos nosa l tres en aquesta cabalística manera de redactar, trotém que 'ls nous ministres son uns Gallos ~ ra Doming e ez Sa ::o doal Mo ::o et Posada I z clén Gom t:r.:1Z Valc~ ::t' cel Rh:a ~ i fí y efecte de proporcionarse un ~ alcarcel R ..... vas Doming e:: ez Sa ~ doal Gom t:r.:1z o allostra Mo ::o et Incl > n Po oo ada encara que per l1)grarho tingan de tornarse molt ::o ivas Gom t:r.:1Z "'d osada Valcarc t:z:J l More ~ S > rdoal I z clan Dom ...... nguez Gallo rFJ tra respecte a lo que tenen promés, perque de aquest modo Riva oo Doming d ez Val n arcel Sardo >l I Zclàn Go ts:ez Posada Ga t"4 lostra More ~ y després Posa~ a R ......vas oomez Sardo >l Ya ~ càrcel ...... nclàn Do~ inguez Gall ostra M::> ::o et Serran o AquetBt últim cop hi hem posat en Serrano, perque com ha sigut pare y padrí de la esquerra, he podiam ftcarlo al bateig de la criatura. Y pensar que aixó passa é d\ls passos de Espanya ahont tots tenim la pretensió de ser civilisats ... ..... - In n lan Riv >S Sa "doal Pos> da oomez Dom -n g uez l\l o ,, et Valc > r cel Gallos -3 ra rFJ e rra no y que aixó no r esa tan sols ab los esquerrans, ~ino qu e ho son · Morc ""'3 Posada Gallu ""'3 ra Riva oo - nclan oomez Domin g e:: ez Valc > r cel Sél rd oa t"' rFJ e rrano. Una dona del Ferro! s, ha Yenut un fill per cinch pcssctas. Los polítichs també s' ho venen tot pero ,h t s o tan pagar mol t mes. ..-- Lo jutje de Laredo ha fet ficar A la presó al arcalde, y aquest, desde la caga.menja, ahont tenia _las insignias de sa autoritat, ha manat agafar al jutje. De modo, que l'agutzil hauri quedat lo rey del poblt>. ¡Quina sort! 1 i ! .. ..... , Llegeixo e n un periódich de Girona: «Anteayer en esta ciu"ad una infeliz criatura q11 e quiso tragarse una castaña Y a a qui li sobri temps que s' hi entre- , ente1:a, . fa llcció a las pocas horas d e~ pnes tinga, que las combinacions so n inacaba- de s ufnr las mas terribles angu~lias.» . 1 bles. l. Aqu est pobre xicot si que may hauria fet ca rrera e n la política. La cort d'Espanya diu que no ha portat _ dol per la mort d' en Xmnbó, perque tam- ¡ .. .. 1 .t\ ca ba de mor'i r una senyora 1ng poch ell y sa familia va durne per la mort · lesa que ha tin au t dotze ma ·t d e l a M erce d es. Ahl! ··Oh!' · Uhll º fnolcra! . n s.tants com partits han ¡¡ - • 11 • 11 •• \ ¡Una Casi 1 · ¡Y l ~ant · /encaparra e al poble aquestas , defensat la maJ· or pa r t d e po l i'tºic ll S espa.. nyols. d tp o cias. ..... .. ... l l Un periódich de Madrit diu lo següent: «Son muchos los que desarian se organizaran varios regimientos de hulanos, los cuales deberian jurar s us banderas a presencia del r ey y an te el Dos de l\Iayo, el altar de la patria.» M' hi jugo un cetro contra una ma de morter, que ' l fulan o que tal cosa ha escrit fa molt temps que xucla qel pressupost, Jy que malehidas las ganas' que te de • \ l deixa~sen. ¡Pto u se li coneix ab l' am01· a la patria! •* A Madrit, y sens dupte al Palau, es allí ahont mes se adora la patria, y tot se fa en espanyol. Eo proba d' aixó que llegeixo en alguns periódichs palauhistas que las nostras majestats envian à buscar moltíssimas cosas à l' extranjer, y fins la cuyna 's fa à la francesa y 'ls plats à taula s' anomenan en gabaig. iY donchs qué 's pensaban1 Ah! pero consti que Amí tot aix6 fa molt temps que 'm te sense cuydado. .. .. *'* Un peri6dich de Tangerporta la següent noticia: e Venta de eaclatX>S. El mercado ha eatado muy en calma; duran te la semana &olo una mulata clara ha aido vendida A subasta en 44 pesos. Una bellísima negra, joven- 1 • Entre tants marits, tingué la citada seyora un v1rey, dos banquers, un ministre tres perio<lis tas y un bandoler. ' També com los poHtichs espanyols ha reco1"rido su amor toda la escala social. •• •• •• Algun pe riódich se queixa de que a Gracia encara '.s l uga. Donchs a pa, senyorGil Maestre, a veure si em payta aqucts gntciosos que tan gra.ciosament s' entretenen. - •• •• Se diu que la Diputació de Mallorca vol posar un altre dret al ví. ¡Viva la bromat Aquest dret sembla que se 'n dir4 de ex tracci.ó. ¡Ben xafat! Extracció ... de sanch del contribuyent, ah esc usa de la sanch de Deu, deurian dirne. .. " ** Un timador carca ha amagat l'ous AUlldecona, à un eeu company ex-coronel carlí, venentli un brassalet que deya eer de donya Blanca, valor 40,000 rals, per doscents duros. Pobres carcaa; quan no corren ¡)artidu per defensar la santa caUla., tenen de posarse i lladres. Cadascú de son oftci. ' - ----~8·__:_---~---~-----------------------------------------------------------------------------~--~-------:---1 LO SJ Y LO NO una filla, y l' arcaJde sembla que ha passat • Pa • 4 (A. L A LA SENYORETA 1\J.EYES P .....) Afigúrinse una n ena m olt simp:ítica y l1vfon a d ' un cor tendre, sense pena, alta, grassoaa, mor e na, y un ayre ... de papall ona. Ah sa mamei ab gravetat anam al passeig d e Gracia; j o, al passar p~ ' l seu costat m e rnrcig sentir fl etxat per rna fun esta desgracia. ~l es, prei.t me did1 t•ntre mí: - llas de fe un ratct lo qui/i; y 'Is seus passos vaig s1'guí solzamcnt per con~cg uí saher lo seu domicili. Y fou plassa de Junqueras, d erant del rúsli«h saló ahont las n oyas !<alamcras ah jove., m o lt caJa,·crns, hallan ab boja afició. ¡Quants ratos m' cn<·amina\a cap a l carrer de llilhau! ¡. ï ella en lo lmlC'c'> s' estava amunt y arnii pa1;s<•java com un fn•111··tid1 C!H'laul Haguera estat rno n ('On hort a costarnil1 i Rl' ll !> rt'C'l' I y con tarli mo n am or; pro la mama 'm f<•ya por que 'm dongués algun mi'J"el. l D esprés de mo lts sacrificis cóm fer l ' os y anar a mina y fumar y altres mals ,·icis varen n •11ir l1ent'fi cis llensantme dolsa somrisa. Tal era ja 'l nostre amor que sol!f ma1u·ava, y no es guaaaa, demanar formal son cor, sense cap mira J c por de r ebre una carabassa . Ans de ferla d emanar y an:í ah ella pé 'l carrer, als amichs vaig convidar :'1 un m olt l'splc"nclit dinar, p e ' l d cspido de solter. r cr aprofita una gorra los amírhs Aense fatichs var('n dir si ah ~ran patx.orra, y ;í la taula hi Yan ('Oll ('Orra fins los ami<'hs delc1 ami('hs. L' e rulcm:i ja 'm <lctcrrnin o; y ah marrada gra\'elat, me Yesteixo heu .cuguilw y rap alia m' c111·amino p er donar lo cup <l' E stat. Tru<'o, m' ohran, prest me fico ú un majl!st111)s saló y ah ,·cu trí·rnula m' ex pli co. Hesullat: ¡Vaig rchre un m ico! rnn <larme un terrihle ¡~o! Y després entre altres rosas he sapigut, per m es ciistich, q~e sas riallas graciosas no eran provas amorosas sino que reya ... de fa stich. T RAM oN T A N A lo recurs al bisbe. Ja v ~ ura n com nin gú Ca ra res al embaucador c& peJl~ ,...p er mes que haja causa.,t Ja mort de vari s persona s. A tal punt he m arribat ab l s que portan sotana. ab c mplerta impunitat. •• ...... :\o podém resis tir la tcntació cie cop ia r l o segjient Mit ·acle de nos tre apreciat colega La Autonomta, que pe r tormen t de tahuls y arrossa3rcs ve u la llum pública diariament a Pa lm a de i\Iall orca : Ndm . 124 quem scWulalt,o n venit! M~~ le valdria a presbítero escaudalo~o que le colgasen rnola asinaria in collo ejus y le arrojasen in profundum. 'maris 6 por lo menos de la roca Terpeyana de esta ciudad, r:ulgo vocata Mi11adm~.» ........ A Palma de MaJJorca hi ha un cat61ieb industrial que ven incens y hostiasab olor y gust adobats segons los adelantos mo- derns. Lo mill or dia trobar~m anuncis ftcsats per las portas de las iglesias que diguin lo següent: Telegramas directes ' Deu y ~ María Santíssima a tres missas per paraula. Nota. - Se adm(\tcu co ntestacions pag adas. «El jueves dia trece (mal dia) del corríeu te mes se prc.~entó un caballero presbíte ro en la tieuda de pla te ro de la casa núm e ro 24 de la calle íl e la PJate ría y pidió !e pusi ese n do manifi esto botonaduras EPITAFIS de oro para paye"ª· »Hízolo así e l indus trial, y el presbítero D essota d' aquesta llosa mira, toca, revu elve, r eg2 tea y charla muen santa pau hi reposa cho, demostrando vastos conocimientos en la lliberala Fusió; el ramo de dijes mujeriles, y por fin se mori... de poqueta cosa, d e massa tipa d e turró. ajusta una botonadura por cuarAnta y cinco pesetas, la que, convenientemente disUn senyo r gens Ta/udd puesta, es entregada al ministro del sanque ni 'Is Rius ni rea l' undra, tuario. r eposa aquí m ort y (ret. Va anar a para al canyet -»J>ero ... es qu~ en este momen to no p er una qüestió de pedra. llevo suelto (y de seguro ni atado tampoco) dijo el cura. Jau aquí lo ho y milió - »Vaya V. con Dios, padre capellan, d e la po lítica casta; replicó el platero, que el habito le abona fou h ome a la perfecció, y m ori de con-fusió, a V3, s adem~s, bast;¡ que le acompañe ese perque per ell tot ia-g~ta. cab~llero, añadió, señalando uno que con el presbítero i ba. R ep osa aquí sort y mut -»Pu es 11arla , mañana tendra V. sus p er ser mort, l' homr dels llamps; nueve duros . se distingí e n ser morrut, am hi ei ós. fat 110 y tu'4:.ut. »El viri uoso sace rdote se ll eva los botoT nl fou ~Iartí xñ~ dels Camps. nes y hasta la fecha no se le ha vuelto a ver el pelo. .\q uí desca1i-.a 1111a p rl•nda »Es to a los ojos de Jo.s im píos parecera que fou lo nostrt' rt>~atirn per for arni be t' lfisl•nda. un tim o sagrado. ma s~ los nu es tros es un En pag-o tí a<·<·iti tan trt·ml'nJa simple desc uido del capellan: pcro como li digué 'l pnhh•:-,·,· ra mat.ro!.' ese descuido pndiese costa rl ~ caro, sin que le valie ra el bue n palmilo qu e, h e mos de En mitj d e .~urrilkr ó sorra su pon e r tiene la pa.}esa, para q u ien los gran sot eixa toml1a t e, y u n cartell qut' may s' esborra botones se compraron, ca ritativam ente Je d el fosser, diu ah patxorra: requ erimos, ex hortamos y amonestamos, - "Al fous dot.ze 'n lle11.Mrt." a modo de co rreccion fraterna , para que ' de n tro tercero dia pague los nueve duros . . . . . . . . . . GuoilTJCR Després d e tants d esenganys apercibi éndole qu e, en caso co ntrario, se lo que a fe 'm causa m es p ena, ponrlra el des uido en conocimiento deJ es lo Si d els m eus companys Tribunal y no otros publica re mos CO :l leper afartarse ah afanys, tras m uy gra u les el nombre del presbíte mes que 'l No <l' aquella n ena. ro, lo que no l acemos hoy por res peto a MA.ni.A Boc.untaIU. las faldas del exo neu tro. »Que los pa res curas rega len botones ~~ ~~~~~ ~/~~~ ~-~~;,· _"Y-/ ~ll;í:.t XARADA . . • _/ ~ .,,,"' ;--....~~ tt las pa 'P.Sas esta m oy bien, pe ro de ~ ?/f¡.1r// 'l/. /.;t,4, estaoro mejor qu e lo s paguen préviamente . . . . : M-1X J.~ i -~PÍ,;$,~f.· Tinch J>rimera musical; »Conque a escojer: 6 Jos nueve duros 6 dos, tres, quarta avuy ne aoch; • " ~.lf.~~~~~~:'": • la marimorena del siglo. y voldria qu' en tot lloch »Debiurn.-El becho de comprar un presHa fug it de Valencia un capellA ah un r egnés sempre la tútal. bítero una botbnadura para una payesa noy de divuyt anys. iConsti tuye peca dot ¡Horror! ••**•• »Solutio.-Af/lrmate. Proposo l'adopció ileJ següent refran: »Dernostratio.-EI hecho de comprar los ACENTÍGRAFO b'ltones, con buen fin se entiende, per se A falta de 'JJwjordonas bons son xicots. es lícito, pero ~omo este acto necesariaS' ha fet fer un gran tOltM mente per accif!ens engendra escandalo la tot d e can F élix Quine, porque los impíos toman pretexto de él y acostuma divertine pujant cada dia a dalt. A Vilanova y Geltrú hi hA un capell4 para suponer qtle los cJérigos tienen barraganas y las r1gaJan con mundanas aJhaque cura de ?na/ donat. Ruos Nu.A!' jas adquiridas, cuando no son timadas, - - - - -----·--·--·· ---- .... Y c ura tan perfectament A tothom que con las liniosnas de los fteles, visum est SOLUCIONS cau a las sevas man~, que ah pocas setma- que es pecado mortal y gravísimo segun A LAS CABORIAS DEL lnÍMBllO P.\88AT nas ja no 'Is fa mal res, perque son al ce- inconcusa doctrina de la lglesia. mentiri. »V r rdad que es necesario vengan es~ Xn•n,¡_: - So-ta-na. c'ndalos Necesse est enim ut veniant sema- EJncHU: - La lletra ~ Un vehí d' aquella vila ha recorregut al da/a, diee Mateo, no el Obispo sino el arcalde contra 'l capell~ per haberli mort Evañgelista, pero ¡1Jre ,presbyleri illi per • .. , --,, 0, !t ......... ___