Examen mèdic-legal de les taques de la sang

ion
-
Examen medic -legal de ley taques de la sang
pel Dr. MANUEL SAFORCADA, de Barcelona
Invihtt per lu «Comissiu Organitradoru
d'a'1ue t ('ongres
per a (1110 pr0ugues Will Oil la pon0ncia de I' Examen nnedie -IogaI de la sung,,, no vaig poguer de menys (pie titubejar avaus
de cort0star d'una manora cate-ui ica 0n sentit alirmatin, dunes
si, per uu eost;it, els estudis i tieballs professionals a que"nt dedieo pref0reutment s'agernuuien atub aquestes investigaciuns
analitiqu0s. per altr0 costat, no ere0 que, tenint en compte l'im
portaneia i extensio d'aquesta ponencia'm si,Y(ii 1'aetibl0 deernrotllar-la de la manera deguda, aiub tart rtes ru,tiu en quart
assumpte tan important pressuposa unit vasta il•lustraeio que
estic milt Iluny de posseir. Eli aquesta int0l ligencia, concretare la ineva tasea a I%examen medic-legal de les Irrgrces de setff/r
deixant, per al; exponents I)rs. Peset i Verderau, 0ls restarts
extrems d'aquosta poneneia.
Fetes aque^;tes previes manife,taeious, procurare sintetitrar
lo mes important que cones de la literatura nie.diea respecto
d'aquesta inateria, aixis corn tambe les investigaei:ins personals
quo lie v0rifieat en els lahoratoris de niedecina legal i lisiologia
d'aquesta Universitat.
Sapigut es que, desde temps reiuotament preterits, ha revestit sempr0 e;ipdal 1111 port alicia I'inquisioio de les taques de
sang per la relaeio que pollen tenir amb la perpetracio de certs
- 279
fets criminals , essent qualques vegades l'dnie vestigi que Iii ha
per a orientar los indagacions judicials.
De nianera que les giiestions que s'han de resoldre en l'analitica medic -legal do la sang sun les scgiients:
1." Los taquos obeccte de l'ex;unon sun de sang?
En cis alirmatiu , la sang es humans?
:1.:' De quina regio de l'organisnuc proce(leix?
4." Es de tal suhgecte'?
CAPITOL I
Lis 'rAQ1'ES ORGEOTE DE L'I:XAMEN S()N Dli SANG?
Ent general, se pod allrmar que no ofereix grans diticultats
aquest examen, doncs moltes son les vegades que coerces al seu
color i aspecto se reconeixen filcilmehit; mes, en altres ocasions,
ja signi per haver caigut damunt do roba o obgectes 1'oscos, o
per haver sigut rontats, ja per fssor d'exigriies dimensi(ins, ja
per havort sofert cambis quimies quo's traducixen per modifications cromiitiques preforentment quan son de fetxa Ilanvana,
ofereix aquest examen series diticultats que han donat Iloc a
una sorie de procedinnents analities quo's doscriuen on els
Tractats de 1lodecina legal i dots quals no donare un sintessi,
espotialment dels que ofereixen nits interes prattle per a resoldre aquosta giiesti6.
Av:u(s quo lot, sempre que sigui possible, us altament convenient ofectuar un minucios examen visual dels obgectes, robes, parets i paviment del Iloc ont so. sospiti o se siipiga que
s'ha perpetrat el fet criminos, fixant de la manera mes precisa
possible'I nunuoro, forma i disposici6 que ocupen les taques no
oblidant que la Hum mes convenient es 1'artificial, aixis coin
tambe lu necessitat d'examinar per roHexio i per transparencia
le,; robes, domes quan luau sigut rentades es I'dnica numera de
recoueixer-los visualmout.
I)ovem reoordar tambe, quo aixis com una gota de sang no
sol dolatar res respecte del pliuiol de sa trajectoria, out c:unbi,
una munio de los mateixes permet, moltes vegades, determiliar
dit plunol. Adomes, se deu tenir out compte quo la forma de les
taques origiuades per gotes de sang que cauen Iliuromont dopen de varis factors, com son: alt,-aria, naturalesa del plunol re-
280
ceptor, angul d'incidencia, etz.; aixis corn tambd In fragmentacio que experinronten, devegades coin si haguessin sigut projectades, i l'aspocto diferent quo tenon (pan est:rn damunt do
cuiro, fustes mds o rnonys poroses o damunt d'ohgectes metalies, guvinets, etz., especialnront quan han permanescut milt
temps en un ambient humit resulta sumainont dificil l'investigaeio de Ia sang, dones si be ds possible, pels procediments quo
descriurem desprds. doterminar-la mentres persistoixi quelciun
de In mateixa, en cambi, ds impossible quan el rovell format ha
inodiliicat totalrnent l'alhuminu i el eromo-proteie homatic cornbinant-los ;unb I'oxid ferric, eom lie in tingut ocasio rl'ohservar
amh uses taques de sang d'un vscalpell doixat s mesos on un
pati molt humit.
Adem,'"s, ds precis tonir on compte que hi han altres toques
quo oferoixen un aspoeto rands o menus sembl;mt a les do sang,
coin son els excrements de qualquns insectes: pusses, xinxes,
mosques, etz., aixis cone tannhd'l let de quo alimentant-se do
sang els dos primers insectes precitats, quan moron xafats, la
taco conto sang. Afortunadamont, per to quo respecta a aquestes investigations, queden resoltes Jos dilieultats mercies a l'exannen microsc6pie quo ovidencia Is elements caracteristics
(Ch. Robin) quo pornreten In diforenciacio d'aquestes toques
amh les de sang; essent suficient, inoltes vegades, In mera inspeccio ocular per a roooueixer-les, dones salon prosentar-se en
forma de potites macules mds o menys circulars o ovalades,
dun diannetre quo oscil•la do 1 a 3 mm., color axacolatat i recubertes, quasi seinpro, de petites crostes.
Les taques del rovell, si be ds veritat que, on determinados
circunstancies, poden confondro's amb les de sang, no os menys
tort que, nnerces a nuns gotes d'acid el orbidric, queden diso!tes
evideuciant-se Ilur naturalesa per meth dels reactius caracteristics do Jos sals fe.rriqucs (ferrocianur potassic, sulfocianur potassic, etz.). Ademos, se diferencien per esscr insoluhles on l'aigua i en la solucio d'InidrOxid potassie. Recordi's, n'obst;unt, lo
que avans hem indicat rospecte do In transl'ornwcio total que
s'opera, qualques vegades, on Jos toques de sang dipositades
damunt d'obgectes motali.es, combinant-se I'alhrinrih a i I'hemoglobina amb lOxid ferric, on quals tosses ds impossible domostrar I'existencia do sang.
Finalnnent, altres substancies coin el taraxaco, les mores,
jordons, Mores, On, poden, de moment, for duhtar, enrprO In
falta dots earacters que's doseriuran permet, facibnent. el diag-
281
nostic de les mateixes. Per ultim, lo mateix podeni dir respecte
de les taques groc-rogenques que, devegades, produeix la suor
on robes tintades de Blau, sota 1 <aixella i on el cull do Bites posses (Cli. A'ihert).
Probes ijtdicioi ies o rl'oricidaciri
Encara que nosaltres no sour partidaris dels ensaigs it probes anonienades d'orientaci6 o indieiaries per la senzilla rah()
do que no s6n curacteristiques de la sang i. ademds, pcrque's
perd temps i material que's mes practic invertir-los en les proves do certesa, de totes maneres, indicarem quelconi de les
mateiyes.
La mds vulgaritzada, en cls Lahoratoris de Jledecina legal,
es in <Reaeei6 o4onoseupica de Van Deer, gne's iniiamenta en
el fet de que in sang amb presencia de In tintura de guniac i
d'un ens oi;onitzat, fa que s'oxidi I'acid guaiaeonic de dita tintura nrereds a I'ot;ono que la sang hi despendre, fen6rnen quo's
manifesta per el cambi croinatic de In tintura qnc adquireix un
color liluvenc-vord6s. It cos oi;.onitzat quo liavdni ompleat senipre es In essencia de trementina Ia qual s'oyoiiitza facilment saccejant-Ia dintre d`una ampolla mitj plena. Per a fer la reacci6 s
mulla and) aigua in taca sospitosa i s'adapta daniunt paper do
liltre dob!egat. A In taca Ileugerament rojenea i aixocolatada
que's forni;t sin afegeixen lilies gotes do tintura de guaiae i
essencia de trementina olo iitznda, apareixent desseguida hi eoluraei6 Blau-verdosa si In taca es do sang. Taut lid's pod Or Ia
rencci6 Out una soluci6 de in taca amb aigua destil-lade i afegint-Iii, desprds, in essencia i In tintura.
L'inconvenient quo td aquesta reaccid ds to no esser especifiea de In snag, sin6 que tnnibd's presenta amb In Ilet, saliva,
miens nasal, pus. on, cone Iinveni tingut ocasi6 de apreciar
prneticanient.
La honzidina recomenada per O. i H. Adler, Ascarelli i altres
td I'inconvenient de produir, ;iixis mateix, in coloraei6 blavenc-verdosa no solzamont anib presencia de In sang, si quo
tambd amh la Ilet crua, formol, pernianganat potassic, sals do
coure, etz.
Altre tart, podem allrmar de Ia proba do Schdnhein que's
fonanienta en el rot do que l'aigua oxigenada s catalitza mereds
a un ferment contingut en el cronio-proteic hematic, Bones
in reaeei6 to He no solzament amb In sang, si que fain lid arub
In saliva, esperma, bacteries, llevats, etz.
Per ultim, In reaccio proposada I'any passat per on Gamassini, a base d'una solucio alcofullica de eosins, no la podom,
tampoc, rccomenar, perque practicament liavom vist que, ademes do no osser caractcristica, doncs t,unho to Hoc anib los sals
do court i do cobalt al 1 p. 1(XX), no to In sensibilitat quo son
autor iudica, esscnt molt engorrus i'exanun visual per In propietat dicruica qu,' to la cosina en solucio alcofullica.
l'roced mewls cork per a ivr•estigtu' les taques de la sa7ul
Aixis tom havem dit en el capitol anterior que'Is procediments anomenats d'oricntaeio o indiciaris revestian poca importancia, ols que'ns ocuparan en el present, entranyen un valor
suporlatiu per a la recerea de les taques de sang, done,., so fonamonten amb In presencia dcls factors caracteristics dol liquid
hematic. En efecte, estant aquest integrat per elements iigurats
quo posseoixen una suhstancia cromo-proteica essential, amb
caracters fisics pcrl'ectament definits, caldra investigar In presencia de Bits elemen s morfologi.cs: homatics, lcucocits. etz., o
la do Ia substancia cronritica, o hematina separada del cromoproteic, o hemoglobina (quo quasi scmpre's preseuta en forma
do oxi-hem(globina per sa gran allnitat per l'oxigen) o en
aualsovol do Ilurs dorivats: hemocromogen, hcniatoporlirina
etz., per it aIirnuu• In presencia do la sang. Per consogiicnt, podrenm 1'er tis de trey procodiments:
1_er' Exnmon inicrosc6pie (leis elements morfologics: hcutaties, leucot its, etz.
2."° Examen nnicroquimic dell cristalls de hemoglobina,
hemina i hcrnocroniogcii (lteuuitina reduida).
:Lm Examen espectroscopie do ]a oxi henioglobina o do sons
dorivats.
Els tros procedintents tenon tin valor absolut per a In recerca do los taques de sang. de mantra que unit vegada comprobat
tin Wells acusa indefectiblement 1'existencia del liquid lunatic; mes, no devAn oblidar que I'oxauion negatiu Tun dots procediments susdits no'ns autoritza per a negar Ia presencia do
sang, s]no quo es iudispcnsable, quan no s'hagi obt]ngut resultat
positiu amb tin d'ells, ensaijar els altros moo des analitics cone
a comprobacio, doncs nioltes vegados tractant sc de taques
molt aiitigucs, havent sigut nogat]u el resultat amh un procediment, is positiu amb tin dots attics.
283
H.'xnine>( nricroscfil>(c (fiefs elements iraoi•/olueics.-La circunst;utcia (1 esser ohjectc de peritacio, la major part de vegades, taques de sang do data mes o menus IIunvana i per
consegiient, altorades pels agents externs del medi ambient,
lit que, on alguns eassos, no sigui factiblc demostrar la existoneta dels elements root lolitgies en les mateixes, dones solzantont resten fragntents molt :ieforruats, impossible de caraeteritzar.
Afort unadarntont aque-ts cassos son excepcionals, dones,
ntere6s a una tecnica cuidadosa, se sortejeu Ies dificultats,
es nett possible, ntultes ve_,ades la deterntinaeio dels glibuls o
de la xarxa Iihrinosa.
I)evdn> de recordar quc. si la sang, se see;( riipidament, la
I'oruta i voluut dels hematies se soleu cnservar, aduc despre.s
de molt de temps i que, quan its tagaes estirn dan>unt Mates,
rol>a, Oz., on Florence aconsella examinar-Ies col-locant-les
(g•anivet, paper, tros de tela, etz.) en el port;cohjeetes, servint-se
d:•I ;tparell de il-luntinacio interne del Florence Nacho, quo
tenint eneonrutat per a experintentar la hondat de (lit pruce.dinrcut.
\o'ns ocupent detalladantent de les curioses alteraeions dels
houtaties per I a(•cio del cioro-iodur de mercuri, estudiades per
Lavass ( 1'ierlelj. /. (ter. ]ie li._in., litlO) perque, adentus de les varies sithstttueies que impidoixen la forrnacio de lcs gates verntolle.s o de Ies masses r e-ades, cons ('acid acetic, alcalis, savuns
grasses, etz., no te, al men's per avui, el valor an;ilitic practic
dels altres proeediments cotrtrulats per molts experintentadors
i sanciomtts per I'experieneia. Altre tint podom afirnutr respects do Its probes iii i(roscopiq ties Won W els(h i d'en Loolta, doves
s6fit ntult prentatures per a quo's puguin Or allnna eions eategoriques rospecte de son valor di;igninstic medic-legal.
La tet•niea per a la (secret dell hctnaties (,it obgect,s o robes tacadcs do sang ds molt senzilla quan In ha crosta, doucs
consistoix on rascar antb wt histuri part d'ella i eol•loear els
It figments en un porta-ohgectes anth una gota de qualsevol dels
liquids anomonats r stauradors o conservad )rs: Ranvier, houssin, Schultze, A'irchuw, A'ibert, 1'uppe, Corin, Moser, etz., al cap
d'una ostona s'ostoba la substaneia , la quo's dissocia antl>
agullcs do cristall, col•locant damunt de la preparaeio vim tapaobgeetes. l,'exantett nticrosc"pie tense la presencia d'itentaties,
ties o meuvs delorntats, dins d'uns filaments quelcutu granulo-
')yI
sus de fihrina. Per a For destacar els leucocits, ,axis com tanrbo
Os hematies, xe pod tintar la preparaci6 amb els colorants habituals. o be tractar-In anrh Iacid acetie que to Ia propietat do
decolorar els hematies i ols filaments do fibrina, rent resaltar,
on Iambi, els leucocits quo semhlen mes nombrosos i quedant
tintats solzament els nnclis dels leucocits, distingint-so anrh
prou f'eines eI contour protoplasmatic quo rodeja it Bits nuclis.
Ifabitualnrent, la teenica urerolx mes dificultats osscut,
a 1'ensomps. mes Iahriosa, dunes to que sid presentar-se per
a Ia peritaei6 no sun crostcs. sine roha tacada i, qualques vegades, toques do petites dimensi6ns. En aquestes recerques seguirem una tionica pareseuda a la quo deseriurem per a obtindro'ls cristalls d'hemina, amb In, sola diforencia de quo, on Hoe
do for us d'aigua destiI lada, per it disoldre In ruatoria colorant,
emplearem tin dels liquids restauradors o cousorvadors avans
citats, i por it que hi lragi mes contacte i 1'inibici6 sigui rnris
oomph ta, se dosteixeixel fragment de roba taoada, colorant-loon
la platina del microscope, dospres d'una maceraeiu porllongada,
o tambo's pod examinar part del sediment, provia eontrifugaci6
del liquid que ha servit per a nraeerar In taea, tint,nrt dit sediment aurh els colorants habituals.
Enc;u•a que estimem superfiua la recomali ci6 (In(' ran qualquns autors de no eunrondrelos esporos de certes criptug;uuos
amb els hematies i que salon presentar-se, devegados, on toques quo liar pornranoscut a l'intemporie, i en tin nredi amhieut.
hunt it, dototesmaneres. recorditr'rn queles esporos salon ajuntar-se, per Ilurs extrems, dos o tres, i quo mein insuluhles en I'aigua dostil•lada i en ON acids i alealis.
Per i'iltim, P. Lander junt anilr en lluratot han aplicat els
noes nretodes que s'utiIitzon en Iristologia i henratologia a l'examen medic-legal do Ies toques de sang, essent dyne tie tvitmae,
sohre tot, I'inclusi6 dels fragments de telxrts sospitosos en parahna fusible a 54°, previament colocats en aloofoll absolut tinrant una Nora i despres on henziua o xilul durant igual temps.
(Man se vuI„urin obtenir preparaci611s mes lines i honurgenios
se traetai-an els fragments de teixit amb acid r6rmic i rormol i
se suhstituira Ia benzina o xilol per 1'acetona.
La wuloraci6 de Ies preparaciuns no ofereix rigs do particular, soguint-so'Is procediments classics d'histologia per als estudis honuitol6gics.
-
25
H;xrtmen naici•oquimic. La comprobacio (leis cristalls Whomina o de Teichniann es una de les probes mes importants per
a afirmar I'existencia de ]a hemoglobina i, per consegiient, de
la sang, de tai mar era que, malggrat Ics novel probes aportades
eonservcn els cristalls (I'llemina I important paper que'Is hi
assignarcn'I'cichnuni, I3riiekc i Lrdmann, essent aquest tiltim
autor qui va formular el procedinnent aplicahle a les investigacions nlicroquinliques.
leas cristalls, d'hcnlina o clorliidrat d'hermltina se presenten
haix la forma de petits prismes romboidals pertencixents al
sistcnla clinorinnhic (fig. 1) do color grogucnc acafetat mes o
Fig. I
mc1Vs pronunciat segons la groixaria (leis mateixos o la data de
In taca i anlb tendcucia a entrees Guar-se; sun insolubles en 1'
ahnia, aloof oil, l+ ter i acid aci,tic, i solubles en els acids minerals
i on els alcalis.Aixis matrix soles variar les dimensions de dits
cristalls oscil-last des de 20 micros a 1 micra. essent liar groixaria, generalment, proporcional a la Ilargaria, encara que, algunes
vegades. podcn presentar anibdues dimensions iguals. I'er tiltim,
son anisotrops, a diferencia (leis produetes albuminosos o salins
que son isotrops, essent doncs possible nterees a la Hum polaritzada la distincio dels nrlteixos.
L'obtcncio dels cristalls do Tcichmauu ofereix. malgrat I'afirmacio d'alguns autors, raves dificultats, essent, devegades,
impossible Ia formacio dels mateixos, eom havem tingut ocasio
de comprohar practicamcut, en taques de llarga data i molt
alteradcs; explicant-se en aquests Bassos la no formaeiO de
cristalls, segons Levin i Rosenstein per la presencia do I'llemo-
cramogiut nterees a la putrelaceiG de la sung i, segons altres,
perquei durnnt l'alteracio de les toques se firma inetlnon(oalobina In (luo Bona Iloc it unit metllentatina In(, difereix de In veritable Irematina per esser ineapa(; de produir (tits cristalls; per
ultin(, In presencia (le certes suhstaneies greixoses, taniques,
sung, retell, 'tz., diliculta o impideix Ia eristal litza(•i(").
I)( tots els procedimeuts preconitzats per a ohtindre'is cristalls (I Iicmina, cl que'ns ha donat millor resultat es el segiient
que practiquem d'aquesta manera: si's traeta d'una crosta, raspem anrh l'esealpell vans fragments de la mateixa i'ls posem en
un tabu d'ensaig amb aigua destil-lada. Si es una poca de rota
tacada, retallem part de la inateixa, la desfilem i la col•loquem en
el tabu afegint-ld, tambeaiguadestil-lady i I ri,menem per a favorir In disolucio do In materia colornt. Quan Ia disoluci(i torch
en efectuar-se lit deixem dintre de I'estuft dur nt 24 Rotes, procurant quo la tomperatura no excedeixi do 450, i si malgrat AS,
Ia soluefb es molt feble, opereni amb algdns his del teixit de In
roba, posant-los on el porta-obgectes. Obtinguda la solueio d'un
color sonrosat, la centrifuguem, afegint-hi, despres, unit o dues
gotes del liquid centrifugat on un porta-obgectes i afeg-im unit
gota de scrum fisiol5gi(,(i'.5 gr. de CINa p. 1,0(1(1 de 11, 0) deixantlo evaporar suaument it 1'estufa it 45° de tenrperatura. Per a
assegurar I (+peracio 'n feet 4 o 5 d'aquestes preparaciens, doves
d'aquesta manera es molt dificil que no's 1'ormin ens cristalls en
al runes d'clle si,quan s'ba verificat lit completa evaporacio, tapeni
les preparaciens, afegint pen costar una gota d'acid aeutie glacial
que per capil-•laritat vu endinsant-s'lti, allavors, escalfem cn In
- 287
flama d'nn bee de Bunsen fins quo entra en ehullicio I'acid
acetic; deixem ret'redar la preparacio i l'examinem a uns ti(x)
di6metres d ' aument. Si no s'han format els cristalls , repetim I'
adici6 d'acid acetic de In, mateixa manera que abans haiem At i,
si a In 4.' 6 5." vegada el resultat es negatiu , repetim 1 ' investigacin on les altres preparations , deiXant-se 1(n parell per a In
recerca do 1'hemocromogen amh la piridina i l'ueid pirow614ic
(fig. 2 i a) o font us dels altres procedinients ( Dominick , (' evidalli, V ' et'ch, Leelha, otz).
Exposat el , modus faciendi = per a I'ohtenci6 (leis cristalls
de Toi,iima in , intentarem explicar el metabolisms qufmic quo
deu tenir Itoe en dita eristal - litzaciu . A (lit efecte, reeord:nrem
que'n \ encki, Sieber i W. buster anomenen honiina a 1(n
cos hipoti,tic quo to per formula empirica (, , ll,,, ti4 F0 (),, quo
comhiuat amb una molecula do II2 O forma In hematina o hidrat do hemina i and) una niolecnla do ('III, eI clorlridrat de
hematina o siga: C,, II, , 1,, Fe O4, ClIi. Aixis Bones, Si' pod interpreter h i reacci6 do la setiient manera : calent a nt In oxi-hemog ohina es descomposa amb glohulina i hematina , i eom1)inautso aquesta amb acid clorhidric resultant do 1'acci6 de t'iicid
acetic auih el clorur We del liquid afe rit, se forma'I clorhidrat
do hematina quo eristal - litza de, In manera avants descrita. Mies
In reacci6 ofereix induptlllement, quelcom mss do complexitat;
en ofecte , In hematina on totes Ies reacci6ns so comporta tom
1(n c6s do funei6 fenoliea , tenint, per consegilent, dil'orents oxliidrils, substituihles per radicals acids o alcofollics , i evidenciant
la deseloruraoi6 progressiva dots cristalls de Teichmann per
I'aceio do l'aigua, una constituci6 dels niateixos paroscuda a la
dels titers clorliidries , essent diferenta la hematina segons el
alcofoll que s'hagi utilitzat ; aixis els alcofolls metilic, ethic, i
amilfc donee Hoe, respectivament . a In metil , etil, i amilhematine. Aquosta faeilitat per a eonnbinar - se In hematina, sa composici6 i constituci6 encara no ben definides, complexitat de (asses
a quo pod Boner Hoe, i la indispensable intervenci6 de I'lcid
acetic i'l clorur sOdic , on comptes do 1'acid clorlmfdric directament, domostro palesameut que ' n In, formacio dels cristalls Whomina ban de tenir Hoe reactions molt mos complexes que la de
i'acid clorhidric i In hematfna , explicant at menus los dificultats
tiecniques que', presentee 1(1111) In obtencio dels inateixos.
Per ultim, dcvem for constar quo do los dues causes d'error
quo solen sitar els autors o siga ' Is cristalls de murexida o purpurat an ionic i'Is d'indican , soIzament tenen importancia'is
288
-
ultims doncs per lo que rospecta ass primers, Ilur color roig do
purI) uraqtie's torna mu rat ambla potassa fa quosigui iutpossibIo
aital confusio, i per lo quei'arefereneiaals d'indican,si be es veritat que'n determinados circunstancics, podrian confondre's
an d ) els (1'hemina, corn afirma en Deseonst, no es menys cert quo
quan les taques sospitoses ostan and) una pe^a do roba tiutada
amb indican o Blau violeta, ten jut la procaucio d'examiu;ir trocos
no tacats per a voure si donen Iloc it In formacio do Bits cristalls, s'oyita aquesta confusio quo, per altra part, pod resoldre's
nicrces .il examen polarisciopic.
De lo quo procedeix se pod afirmar quo'Is cristalls d'hemina
o de Toichmaun tenon un valor categoric i precis per it I invesgacio do les taques de sang, Ines on els cassos que no sigui factible l'obtencio dols mateixos mo rces it les alteracions do les
taques, procedirem a I'investigacio dels cristalls d'henlocromogi,n o hematina reduida.
Dols procedintcnts proconitzats per Iloppe-Soyler, i Araki
que foren els printers on proparar-los, Dontinicis, Covidalli i
Welsch-Lecha prel'erim aquest tiltim gno'l practiquent de Ia
segiient manera: poseur on un porta-objectes una o dues gotos
de la solucio arch la quo havens macerat in taca sospitosa i in
deixem evaporar suaument a la ostufa, com avants s'Ita indicat, i dospres afegim una gota d'una solueiO de cristalls d'acid
p irogal-sic amb aigua destil-lada. proparada de moment, i dospres,
uu'altra gota de piridina; so tapa la preparacio i's calenta a
la flania del Hunson procurant que no s'evapori tot el reactiu.
Aixis hav-6m obtingut, operant amb taques molt velles, los preparacions (Fig. 2 i :3) que acusen In presoncia del hemocromoguu on forma de cristalls aciculars o pinzolls i on grans agrupacions eristal-lines de color roig.
h,',r((ioen espectroscOpic. Desde'l deseubriment del ospeetroscopi, I <ufalitica hematica ha disposat (Fun modi precios per al
diagnostic medic-legal de fa sang quo s'utilitza on tots ols laboratoris mere( ,s a sa gran precisio.
Els aparclls ulos usats son el classic ospectroscopi de Bun
son i Kirchoff monoprisnuttic, el poli-prismatic de Kirchofl'. els
espectroscopis do butxaca tipu 13rowing do la casa Zeiss, etz , i'Is
micro-espectroscopis Zeiss, Nachot, otz., dovent advertir quo tots
ells oforeixon veutatjes e inconvenients quo's solen sortejar
quan 1'exporimentador estit familiaritzat amb el maneig de Bits
aparells, tenint, n'obstant, un grant valor pructic el micro-es-
pectroscopi quan se disposa solzament de petitos quantitats de
material, ja quo Cs suficient una gota per a efoctuar 1 ' examen,
aixis coin tambd ofereix la ventatja de poguer examinar directament el teixit tacat quan td poc gruix , il-luminant - lo fortament. Per to demos , no son indispensable s, on els examens hematics , els espectroscopis poli-prismatics , coin en l'examen dels
metalls fixos, essent suficients ols aparells mono-prismatics per
it determinar amb precisio la possicio de les ratites d'absorcio
Per dltim , els aparells de butxaea tenon in ventatja d ' esser facilment transportables , to que Id que siguin molt practics per
:its trotalls do l'ora't laboratori.
Per to qne I'd referencia a nosaltres, utilitzdm indistintament
el mono a poliprismatie i 1'ocutar micro - espectrose6pic de'n
Zeiss. amh els quo havdm verificat un gran nombre d'observacions, utilitzant coin a recipient unes petitos ampolles de vidre
de pareds diafaues i paral - leles, duns 7 in iii. de separaci6,
construides exprossament per it dit objecte.
Sapigut ds que col-locant devant del colimador del espectroscopi una solucio , convenienment diluida, de oxi-hemoglohina dona Iloc it duos bandes d ' absorci6 quo corresponen entre
les rattles I) i E del espectre solar, lit de la esquerra mds estreta i
hen liniitada , in de la drota , mds ampla i mds esborrada gels costats, essent aquest espectre caractoristic de la oxi-hemoglobina.
Si, per adicio d ' un cos reductor, sulfur ami(nic, hidrossutfit sodic, tartrat forros-amonic , sulfat forr6s , etz., transformdm in oxiheuuoglobina on hemoglobina , allavors I'ospectre cambia paulatinameut, desapareixent les dues bandes i prosentant-se un
altra molt mds annpla i do eontorns esborrats , ocupant una posici6 entremitj de les dues anteriors de In hemoglobina oxigenada, quo os la bandit de reduccio de Stockes. Aquests dos espectres son absolutament caracterfstics de In san-,r normal. dunes,
inalgrat to que se sol afirmar en molts tractats de Iledecina
legal nosaltres jnunai havdm vist un espectre igual it de in oxihemoglohina , examinant espectres de colors de anilina , sulfocianur 1'i+rrric, etz., i la mateixa < cochinilla, en solucio alcalina,
doncs encara que it vegades , presenta dues bandes d'absorci6
no tenon ni in situacio ni'ts caracters de les bandes de la
oxi-hemoglobina , poguent afirmar , altre taut, respecte do les
del picro - earminat anionic quo no havdm sapigut veure-les en
diferentes vogades que loo havdm intentat . Si a n ' aixo hi afogim
in no aparici6 de in Banda de Stockes amb l'adici6 de cossos
reductors , corroborardm el diagnostic negatiu do la sang.
1!I
29( )
Facilment se compren que, en la practica medic-legal, per a
obtindre I'espectre se tractara la taco sospitosa, objecte del examen, amb aigua destil-lada, doixant - la on maeeracio fins quo
I'aigua tingni un color rosat vermellene i, despres do liltrada,
s'examina amb l'espectroscopi . 1VIes , no sempre ' s factible aquest
procediment , sing quo , a consegiiencia de haver sigut sotmosa
la sang do les taques a una temperatura alta, per leaver entrat en putrefacciu , etz., la oxi - hemoglobina s' ha desdoblat,
existint, allavors , en forma (I ' hematina que donara on espectre diferent segons siga la solucio aeida o alcalina, clones
aixis com la primera so caracteritza per prosentar una banda de
absorcio dintre del color roig, despres do la ratlla C i de duos
bandes mes estretes, poe intenses i parescudes a les do I:1 oxihemoglobina , en cambi, la hematina on solucio alcalina dona
un espectre amb una banda en la ratlla I) poe intensa i do contorns mal limitats, mes, afegint - hi uses gotes de sulfhidrat
ami)nic, apareixen dues bandes catacteristiques situados entre
la I) i E, essent la de la dreta quelcom mes fosca i de contorns
mes definits . Per eonsegiient , quan no s'obtingui resultat amb la
investigacio de la oxi - hemoglobina per haver-so alterat , procedirem a la rocerca dels derivats insolubles on l'aigua quo
resulten do la descomposicio do dit eromo - protoic, proforentment I'hematina , I'hemocromogen i la hematoporfirina.
L'hematina se pod roconeixor , com avans s'ha indicat, on
solucio acida o alcalina; per a to primer , tractant la taca amb
acid acetic o anib alcofoll i oter lleugerament acidulat i, per a
to segon utilitzaut una solucio alcalina , que's pod aprofitar,
tambe, per a la demostracio del espectro do fa hematina
reduida o hemocromogen ( C:33 11, N, F1 n,) afegint-hi, despros de sa ebullicio, uses gotes de hidrossullit sodic i de zinc
(Ascarelli).
N osaltres havem obtiugut l'ospectre del hemocromogen o
sia, una banda fosca en el groc i un'altra menys intensa on el
verd, tractant la sang amb la piridina i despres amb el sulfur
anionic , seguint un - modus faciendi > molt sembl:mt al preconitzat per en Dominicis.
Cone a nota curiosa recordarem que les batteries purpuries
de Molisch donen Hoe a un espectre semhlant, mes aquest let
no disminueix , en to flies minim, ]a importancia analitica mediclegal de la hematina reduida.
L'espectre de la nieta-hemoglobina que a voltes , so presenta
en la sang que ha experimentat la putrefacciu es poe earacto-
__ 2 91
ristic, dunes, seg6ns les nostres observacions, se solen veure,
quasi sompre, simultaniament les bandes de la hemoglobina,
hematina i meta-hemoglobina; per consegiient, en aquests cassos es molt mes practie eonvertir la meta-hemoglobina en hematina a(,ida o alcalina.
Per ultim, recordarem que, en aquells Bassos en que In sang
tin sigut sotmesa a altos temperatures o parcialment carbonitzada, ens ha sigut possible, varies vegados, demostrar la presencia
de In mateixa, investigant In Iremato-porfirina C 3 2 H N4 (-) '; I
pigment no ferrugin6s, derivat de la hematina, quo s'obte
tractant la costra o taca do sang amb acid sulfuric que d6na
Hoe a dues bandes d'ahsorci6, una junt a in ratlla 1) i un'altra
entre la 1) i la E, mes amply i mes fosca, meutres que'n soluci6
alealina prosenta quatre bandes.
Com a complement del estudi pertinent at examen espectral
de In sang, recordarem l'importancia quo to dit examen en algunos intoxicaci6ns, espocialment del oxid do earb6 (C 0)
done, ademes del caracteristic aspecte sonrosat dels eadavres i dels classics metodes d'investigaci6 de dit cos: HoppeSovIer (sol. sodien), Zalesqui (sol. cuprica), Kunkchs, Wetzel,
Schulz (sol. tanica) i Fodor (clorur de paladi) consorva encura
sa importancia I'examon (,spectroscopic, morces at qual so pod
evideneiar, molter vogades, la carbo-oxi-hemoglobina amb son
espectre caracteristic, sobre tot, extraiont-la del ventricul esquerro, dunes com fa constar en Domenicis, to quo especulativanient ja era de preveure, aquesta sang es la que contd mes
canti;at de CO.
h:n 5 cadavres intoxicats per aquest cos ens ha sigut possible detorminar-lo per 1'examen espectral en tres d'clls, en
cambi, en els altres dos restants ('examen fou nogatiu, to que
s'explica facilment si's to en compte quo tin d'ells havia sigut
col•locat it aire Iliure moments avans (1o morir, i l'altre per
haver-se efectuat 1'examen espectral a los 24 bores d'extreta
la sang (let cadavre.
Sapigut es quo l'examen espectroscopic do la sang que conte
carboxihemoglohina 's caracteritza per dues bandes quasi
iguals a les de la oxi-hemoglobina, diferint solzament en que
292
ratlla D es quelcom mes ampla i situada
la banda proxima a
ossent
mes a la dreta que sa equivalent de 1'
mes clara la diferencia do amhdos espectres amb I'adici6 do
sulfur am6nic que no dona Hoe a la banda de reduccio do
Stockes si la sang Conte carboxiliemoglobina. No sempre se
presenta tan palesament Ia diferencia, sing que,
varom
poguer observar en un (leis cassos avans citats, at at'egir-hi'l
sulfur amunic disminuiron d'intoositat les dues handes, iniciant-se un altra banda grisenca que corresponia a la do
Stockes, lo que demostra que molts eritrocits contenent
oxi-hemoglobina, existint, solzament on el liquid homatie
un 15 6 21) per 101) de carhoxihemoglobina, essont la maxima
sensibilitat del espectroseSpi, segonsSehumm, el Ill per 11)1). no
poguent-se per consegiient, evidenciar, amb (lit aparell, proportions inferiors do CO. No obstant, segons afirma en I)omenicis,
poden acusar-so proportions m6lt mes petites per medi de Ia
reaecio taniea i do 1' ospectrocopia amb Hum reflexa, valent-se
del ocular micro-espectroseopi de Abbe i un Hum de multa intensitat.
For ultim, senyalarem 1'excepcional
que, on determinades ocasiOns, pod tenir aquesta classe d'exanlons per a
orientar a l'Administraci6 de Justicia, reeordant quo si es produeixen varies ferides contuses a un animal i despres so I'intoxica amb 1'uxid do carbo, aquest tI xie se trobarii en tota la
sang, monys en 1'extravasada del Iraumatismo. hl rosultat
d'aquests experiments quo's poden reproduir, tambe, invertint
els dos factors: traumatisme i intoxicacio, que nosaltres havem
efeetuat diferontes vegades on gossos i eonillets porquins,
demostren I'importancia medic-forense (leis matoixos per a
(lilucidar molts de!s probleaues quo's poden presentar on la
practica judicial.
CAU'i'l )l, II
LA SA N G EXAMINAUA
ES
Per a determinar si la sang es humana o no, podem for us
de procedimonts empirics i de procediments cientifics; els primers, suhjectes a moltes equivocations Oren els units quo's coneixien; ols segons, d'una precisio absoluta s6n ohs que's preconitzen actualment per a resoldre la procedencia de la sang.
- 293
Entre'ls primers, recordarem el d'en Barruel que consistfa
en afegir a la sang seca o it lit solucio de lit mateixa unes
gotes d'acid sulfuric i calentar-la Ileugerament, desprenent-se,
daquesta manera, els acids voliitils que existeixen en el liquid
hematic, percilrint-se una Haire mds o menvs caracteristica per
a eada sang de les diferentes especies zoologiques.
Altres bii,legs, idearen un procediment que's fonamentava
en la quantitat d'oxigen que's despren al posar en contacte In
sang amb els peroxids, essent mes o menus constant, per a cada
sang, la quantitat d'oxigen que's desprenia.
En Tadde'i pretenia determinar lit proeedenei;i del liquid
hematic fixant-se en el temps que tardy hi sang on coagular-se.
1, per ultim, en Naumann i en Bay creien resoldre el mateix problema partint de les diferentes quantitats de ferro que to la sang
en les distintes especies zoolbgiques i on I'aspecte de les petites
r;unifieacions quo's dibuixen en la sang seta.
F;icilment se compren lit feblesa d'aquests procediments i
les nomhroses equivocations a que podien donar Iloe, essent
per aquests motius rebutjats de 1' analitica hemhtica contemporania.
El eromo-proteic ofereix la particularitat do cristal•litzar do
diferentes maneres,essent earacteristiques les formescristal lines
corresponents it cada especie zoolugica; de mauera que mereds
a n'aquesta propietat, disposariem d'un procediment microquimic verament cientific per a determinar la proeedencia do
lit sang, lino U)s que practicament no tr aplicacio; done,,, Cs indispensable, per it qua's formin els cristalls de hernoglobina,
que la sang sigui fresca i en suficienta quantitat, to quo cols to
lloc, excepcionalment, en la praetica forense i encare, mall-rat
les duos conditions susdites, moltes vegades, no's former els
cristalls corn havem tingut ocasio de comprobar practicament.
Si los taques no son molt antiques i'ls elements figurats no
estan destruits, sera, algunes vegades, rolativament facil, mere6s al examen microscOpie, determinar la proeedencia de In
sang, ja que'Is eritrocits dels mamifers sou do forma en eular (exceptuant els del camelids) i sense nucli., medint els de In
especie hnmana de 7 a 8 mitres; mes no s'ha de oblidar que 'Is
d'alguns animals coin el gos i'1 conill tenen, aixis mateix. dimensiGus quasi iguals.
291
Mes, el principal inconvenient consisteix on quo, qualsevulga que sign in procedoncia de la sang, quan sol arrivar a la
peritacio, es sang mes o menys alterada i, per consegiient, In
formologia dels elements ligurats est;i notoriament modificada;
dovent de for constar, per to que's refereix a les dimensions
dels eritrocits, que es quasi impossible retornar-los it son primitiu tainany, doncs agnest aumentard o disminuird, respectivament,segons s'utilitzi tin liquid Ileugerament hipo o hipertonic. Finalmont, adnietont-se, to quo no deixa d'esser una afirmacio quelcom lleugora, que, on cada ospecie zoologica, tenon
sos corpuseuls heniatics dimensions inmutahles, i que disposem
de liquids conservadors o restauradors absolutameut issot6mics, 1'experiencia 'us ha demostrat to dificil que's medir amh
procisio, nun iuiera mes o menys, sobre tot, quan se motion
continuament en el lIquit que'ls contd. Per les raems quo aca1mm d'exposar, se compron quo, dnicament en contats casos,
ds aplicable aquest procediment, i la rao que tenia en Virehow,
quan 4(1 anys enrera deia. i quo avui podem encare repetir
=que jamai so podra concebir quo an mien graf pugui for de>pendre la vida d'un home de In apreeiacio, tan insegura, del
>eoeficient de dessecacio dels glubuls de In sang.,
Per ultim, arrivem al procediment rigurosament cientific
quo podem estimar com la conquesta flies important en In anaIitica Iiematica donada it conieixor per Uhlenhuth, l'any 1900,
despres dels interessants troballs do Buchner, I3ordet i \Vasserniann, quins estudis continud per enearrec del Congres de Berlin, aprofitant lcs propietats de les aglutines i precipitines dels
serums do In sang. Fin ofecte, sapigut es, quo, entre'ls difrronts
caracters del serum lieuuitic, posseeix l'homolitic o glohulicida,
morces al quo aglutina'Is liematies avans de dostruir-los, amb
la particularitat de que cada serum precipita In sang de In nuateixa especie zoolbgica.
Aquest procediment, quina prioritat se disputen difrronts
autors com Strassman, Stern, Ziemke, etz., ademes (leis avans
citats, signd donat a coneixer, entre nosaltres, poi Dr. Bastero
Lerga, catedratic de Medecina legal de Saragossa, qui va dollar
una interessant conl'erencia, reproduint varis experiments que
descriu en una monografia publicada I'any 15K)2 i que titula
<Procedimionto biologico para el reconocimiento medico-legal
do las manchas de in sangre.»
- 295
Per a obtindre'l serum reactiu s'injecta a un conill per la
via hipodermica i millor en of poritoneu, corn bavem fet varies
vegades,serum humaon varies injections de 2 cm.'fiis a arribar
a un total do 20 c.c. i 25 e. c. dintre un periode de 15 6 20 dies.
Per a averiguar si'l serum del conill injectat esta on conditions d'activitat per a servir de reactiu, practicarem una sangria
en la vena marginal do l'orella, rocullint la sang en un recipient estorilitzat i deixant-la coagular, s'extrau despres. of serum anib una pipeta i se'n posa 4 6 5 gotes dins d'un tuhu
d'ensaig que conte 1 6 2 c. c. de serum flsiol5gic i 3 6 4 gotes
de serum humir. Si al afegir-hi of serum de conill se presenta la
opaloseencia i precipitaci6, ostfi en conditions de poder esser
utilitzat corn a reactiu.
Si no's vol preparar of serum reaetiu, resulta facil I'adquisicio del mateix, Bones a Barcelona tenim un representant dels
serums lihlenliuth, olaborats a Dresden, amb tota escrupulositat, quo son els que'ns ban servit per a realitzar els experiments d'aquest treball.
El modus faciendi,, quo bavem adoptat per a fer aquests
experiments es el seguent: trooos de tela de diferents colors i
dates, tacados de sang humana, lines, i altres de sang- de gos,
bon, conill, etz., barrejades indistintarnent, i anotant, solzament,
la data de les taques. Escullim, As 7 6 8 dies, uns quans tro(os
de Bites toles i les poseur dintre de vans tubus d'onsaig amb
serum fisiologic esterilitzat, tapant amb cot6 a fi d'impedir Ia
ingerencia de particules estranyes. Esperem per a fer In reaccib
a que of serum do la maeeracio adquireixi un color Ileugerament sonrosat, que sol esser, tractant-so de taques recients (7 i
8 dies), als 20 6 :30 minuts. No obstant, altres vogades, exigeixen
una niaceraci6 do 24 bores o mes, essent indispensable
col•locar-les dintre de la estui'a a uns 35 o 40°, malgrat que Sian
taques de pots dies, to que depen del teixit de les robes i do la
sequetat del medi ambient en que's trohaven. Una advortencia
quo janiai bavem d'oblidar es que no podem for us, per a activar l'operaci6, de soluelOns alcalines ni acides, porque ambdues
soluci6ns desde'l 12 0 0 destrueixen les propietats precipitants,
i en monys quantitat atenuen la precipitaci6, coin practicament
havens vist.
Aids mateix devem advertir que nosaltres preferirn diluir
of serum de la maceraci6, perque, ademes de tenir mes especificitat el serum reactiu on aquestes conditions, Ia preeipitaci6 es
2!tti -
molt mes visible, si's to la precaucio de col•locar el tubu d'ensaig devant d'un fondo foss.
Tenint en compte aquestes considerations, nosaltres diluim
at 1 S(l el serum do niaceraeio de les toques, i afegim, annh una
pipeta graduada, 1 10 de c. c. de serum reactiu de sang humana,
observant-se el ininut que s'inicia l'opalescencia, si la sang es
do pots dies, accentuant-se i essent complete als 20 6 25 rninuts on els tabus do sang humana, mentres que'ls altres, persisteixen perlectament dii fans, no observant-se res en et fous
de dits recipients, mentres que on els quo hi havfa precipitacio
a les 24 bores so you el sediment col•leccionat. Oporant en
taques do dos anys, procedint de lit mateixa manora que avans
s'lia doserit, no s'ha presentat la precipitacio tins it les 12 bores,
activant-se, sompre, col•locant el tubu on lit estufa it :35 0 40° i
essent complete in precipitacio a les 24 bores.
Tan sensible es agnella precipitacio gue'ns ha donat igual
resultat experimentant no sots en dilutions al 1 100 del scrum
de maceracio do Its toques, sino en solutions molt nnes diluides.
Per it demostrar els difcrents aspectes d' aglutinaci(") i, al
ensemps, per a quo sigui susceptilde d'ohservacio it an
grim nombro d'alumnes a lit vegada, havem procedit do lit segiiont manera: Col•locluom on la platina del microscope d'un
aparell microfotografic. un Aorta objetes amh una ,rota do sang
humana, projectant-1a dannnut d'una p,nitalla (leg. 4) en la qne's
Fig. -I
veuen els elements figurats de la sang. I)espres, fern entrar, per
capilaritat, una gota do serum reactiu, iniciant-se of fenomen
- 297
de l'aglutinacio ( fig. 5) que's manifesta en sa totalitat its 5 minuts (fig. h).
Fig. 5
rig
r
Identie resultat luivem obtingut amb taques do vuit dies
macerant - les, durant 24 bores , amb serum fisiologic esterilitzat
i centrifugant el liquid de maceraeio i operant an d ) el sediment
que queda despros de la centrifugacio , com Ito demostren graficannent le,,; mierofotograties (fig. 7 i 8).
Ili_,,. 7
Fib
4
Les niicrofhtografies (fig. 9 i 10) son de sang de bou, dcmostrant la falta d'aglutinacio amb el serum reactiu huma.
Conn se veu, el metode biologic quo acabein de descriure to
una sensibilitat extraordinaria i un valor diagnostic absolut; no
obstant, devem de fer constar dues causes que podrien ('it cireunstancivs excepcionals, induir a equivocacio: la primera que
295
to floc, quan han sigut tractades les robes u objectes tacats amb
aigua de 651 , m6 , t giiina tcmperatura , coagulant-se i modi-
ri-
Pi".
to
lirant-s(' primcranreut le-'s suhstaucies proteiques, no donee la
reacciG positiva. La segona, cI produir una lleugera opaleseencia i precipitaeio la sang d'alguns euadrumans . amb el serum
reaetiu hum"l, si hi mai ti I'intensitat que acusa la sang
huniana.
Avans d'acahar -quest capitol, indicarem, sucintament, la
proba d'en .Marx Ehrnrooth, que la fonanrenta son autor en cl
fet de quo una especie animal aolutIna'ls eritrocits de les altres
('species znoli giques fins a dislldre'ls, i quin -modus faciondit
consisteix en col•locar en el Aorta-obgeetes una gota del serum
ohtingut amb In taco do sang que s'ha d'examinar i afegir-hi
una gota do sang iiumana; se tap- la preparaciu i s'examina at
microscopi, observant-se, als 15 minuts, I'aglutinacio si la taco
es de sang d'anirnal i persistiut els globuls rojos intactes si la
sang is Yunnan-.
1lalgrat I'aIirmaoir, categiirica do Lou tor, no podem adinetre
aquesta proba per la senzilla rah de quo, on la sang, aden16s de
les tieteno-aglutines, hi Iran los isso-aglutines que actuen, de ]a
mateixa manera, anib ols gli,buls de la mateixa especie zooli,gica, coneixent-se ja desde I'any 19D( pets experiments Well
E. Verdier, quo -I'isso-aglutinacio existeix en l'espeoie huniana
en estat normal i patol6gic,.
**
- •399
Per ultim, recordarem que, estudiant la patogenia dels accidents writs, preferentment el fenonien de Tlreobald Smith, va
voure's l'aualogia que hi lravia eutre l'hipersensibilitat que presentaven els conillets porquins quan se'ls injectava, per segona
vegada, serrnn de la mateixa especio animal i els que en hiclret
i Portier bavicn obtingut amb els venenos dell tentaculs de les
actinies, designant amb el nom d',anafilaxia. la susdita iiipersensibilitat, quo enBesredkaatribueix alapresencia d'un antics
que anoniena .sensibilitzina» produit per una substancia (sensibilinogen) eontinguda on el serum, i essent de naturalesa cornpletament diferenta de les precipitines. Aquests experiments de
laboratori sugeriren a IIerniann Pfeiffer, l'idea d'aplicar I anafilaxia a l'analitica hematica per a deterniinar si la sang es o no
bumana, procedint de la segiient manera: se posa en maceracio
la taca obgecto de 1'examen amb uns 2 o 3 c. e. de serum lisiologic i 2 o 3 gotes d'una soluciu de soya al 4 0,0. Es convenient
afegir-hi sempre la soluci6 alcalina, perquo d'aquesta manera
no's formen coaguls voluminosos a l esterilitzar el serum it 100°
que dificultarien I'injeeci( per obturar la canula. En les taques
antigucs. recomana J'autor quo's macerin atnb una soluciu de
sosa al 1 () 0 durant 24 o 48 bores, to propi que en les taques
que se sospiti hagin sigut rentades amb aigua molt calenta.
Aids nratcix aconsella en Pfeiffer escullir conillets porquins
que pesin mesdo 300gr. i sensibilitzar-los perinjecci6 hipoderniica do 1 c. c. del liquid de la maceracio, practicant-se als 1:r dies
I'injeccio mortffera de sang bumana. Tal vegada per no leaver
disposat de conillets porquins d'aquest pes, se'ns nuiriren Nls
que teniein sensibilitzats, tres dies despres de l'injecci6.
La segona vegada ferem I'experiment amb quatre conillets
que pes,rvon uns 400 gr. cada un Wells, injectant a dos, previa
missuraei6 i enrbrocaci6 amb tintura de iode, en la paret abdominal 2 c. c. del liquid resultant de la maceracio de taques de
sang bumana anili serum lisiologic, esterilitzant a 100" de ternperatura, i afegint-hi V gotes de soluciu de sosa al 4 010. En els
altres dos conillets vareni fer la mateixa operacio; en un Wells
amb taques de sang de gos i en l'altre amb taques de sang
de be.
Als 16 dies de practieada l'injeccio sensibilitzadora, varenr
efectuar la segona, injectant, previa assepsia de la regio precardial i dee I'instruniental, I e. c. do sang lrurnana desfibrinada a
cada conillet porqui. Presa la teniperatura rectal, avans de 1'injoeci6 intra-cardiaca, acusaven els dos porquins sensibilitzats
- :)01
El porqui sensibilitzat amb sang de be, que tenia avans do
I'injeccio :351'1°, presenta solzament les variations termiques seguents sense cap mes fenornen reactional:
als 10 minuts. . .
:392°
als 20
. . .
:39'20
:35)':3°
als :30
»
. . .
:351'30
als 50
. . .
La reaccio, per consegiient. se pod atirmar que es francament negativa, dones no '-areu prosentar cap fen omen reaccional exceptuant la Ileiig''era hipotermia de 4 decimes of primer i
2 decimes el segon. continuant vius als 0 dies de 1'et 1'experimont, que es quan escribim aquestes observations.
Do In exposat se pod deduir la bondat del procediment amb
los consoguents reserves. tractant-se de Pets de biologia experimental, que exigeixen un gran
d'experiments cuidadosament interpretats per a for afirmaeions eategoriques, mes, do
totes lnaneres opinenl que deu reetificar-se l'afirmacio quo's feu
en el Congres de Medocina legal do 13ruxeles (Agost de 1910).
de quo =I'especificitat de 1'anahlaxia no podia aplicar-se per al
reconeixemeut de les taques de sang, done, el resultat de nostres investigations juntameutamb ols obtinguts per altres ex(Minot, Leclerc, Aznar, etz.), ens autoritza, per
ara, a considorar l analilaxia coin un procediment de certosa,
de
per a determinar In procedoncia de In sang que Si be no to la visualitat d'aquest ultinl, on
cambi, si'ls experiments ulteriors confirmeu els rosultats obtinguts, tindra la ventatja do poguer-so aplicar an aquells cassos en que la maceracio de los taques sigui terbola i encara que
hagi sofert I'accio del calor i (leis agents quimics, dones aixis
coin les preeipitines so destrueixon merces a temperatures de
65" a 70", los substancies anafilact6genes resisteixen als agents
fisico-quimics.
CAPITOL III
I)E QUISA ROUI' f, S LA SAWG EXAMINA1A?
En doterminades ocasions no n'hi ha prou amb l'afirmacio
de que les taques examinades son do sang humana, sing que
convo averiguar do quina part do l'organisme procedeix per a
resoldro'f problema medic-1'orense proposat per l'administracio
de Justicia.
Per a resoldre aquesta incognita. sapigut es que procurarem
inquirir la presencia de certs micro-organismes i elements epitelials corre spononts a una regio (toter minada , poguent contestar categoricamcnt, qualrfnos vegades, nientres (11w, ell Walfre.'4,
no ens soil )0- IIrle fer-Iru.
ri^!. u '
Fw. I,
Dc totes ninneres, quan, coerces a I examen microscopic, ens
sigui faetible poguer obsorvar cei • lulos do I'epiteli provinentes
de la vagina (figs. 11." i 12.`') o cilindric anib pestanyes vibratils
del coil de lamatriu, escassa xarxadefibrina o absenciade la nramateixa pods aflrmar - se que In song examin , ida es menstrual a
,
lagIle, ndenr^"s s ( 'l pre=enter -s'hi ^_ran i lIllirvdi leueoo its i,de-
r;
vegarles, certs infusoris cony el Iric/ruurrnras rvrr/irrrrlis. En altres
ocasibns, les exagerades dimensions dels bematies, mutts d'ells
anllanuc!i, juntambd'altres elementsfigurats,ensdelataran sang
d'un fetus (figs. 13:` i 11.:') i, per nltim, ja'spod compendre'1 va-
- ;303
for diagn6stic quo pod tenir lit presencia de cabells, cel•iulos
opitelials, teixit adipos , norvios , etz., per a resoldre aquesta
giiestio quo requereix per part de l'analista extensos i profonds
coneixemeuts histologics.
Es possible determiner Ia data do les taques'! An aquesta
pregunta nosaltres contestem negativament, per la senzilla rah
do que ' ls procediments proposats fins avui, si bedemostren enginy i bona orientacio , no permeten , inalgrat les allrnuicions do
llurs autors, precisar la data de les t;iques, to que s'expliea pel
gran nom lire do dificultats quo oxisteixon en la resolucio
d'aquest problonui . En efecte, els diferents aspectes cromatics
que sulen preseutar les taques de sang, desde 'l vermell, quan
sou recentos, fins I'axacolatat grisenc i el gris fosc de les mes
antigues, tenon Hoe on temps molt variable, segons 1'influoncia do la teniperatura , humitat , exposici6 a lit Minn, putrefac66, otz., poguent-so, per consequ ent, solzament afirmar quo's
tracta d ' una taco recent o antigua, mes seas poguer-so precisar
si data do tents o quants niesos o anys.
Igual concepte'ns meroix la curiosa gama cromatica d'en
Tomellini i els procediments d on Pfeiffer ( soluci6 do In taco en
arsenic ). don Tamassia ( roacci6 pol Sllz), d'on Leclia ( temps quo
triga unit taco nova en adquirir I'aspecte i color indicats
en la gama cromatiea d'on Tomellini ), i d'en Domenicis
(disoluciO do la taco on glicerina) procedinionts m6lt curiosos
tots ells, porgy, que no'ns autoritzen , quasi mai, per a formular
unit resposta categiirica per les ra6ns avans oxposades.
CAPITOL IV
LA SANG fs in: TAi, INDIVIDOOU?
Despres do gran nombre d'experiments fonamentats en els
estudis Wen Buchner i Bordet respecte de les aglutinines i precipitines avans citats i dels no menys interessants d'en Bosredka. Klein, Hallau, Landois, Jagie, Capogrossi, Schenk Donath, Ascoli, Pagudez, Richter i Lausteiner , Verdier, etz., rospecte de l'lietoro - aglutinacio o aglutinaci6 entro dues especies
diferentos ; l'isso - aglutinacio o aglutinacio entre dos individuus
1304 -
d'una matoixa especie i l'auto-aglutinacio o aglutinaci6 dels
gl6buls d'un mateix individuu per son propi serum, podem dir
que tots els autors cit:tts, exceptuant l'Ascoli, afirnlen quo si
I'auto-aglutinacio pod presenter-se en los especies animals. on
Iambi, en I'especie llunlana no existeix, es a dir que'l seruul
d'un iudivfduu deterntinat no aglutina januli ols gli buls de la
sang del matoix. De nlanera que, coat diu on Florence enmentant cl treball Wen Richter i don Landsteiner respecte (I'aqucsta materia: ,D'aquests experiments sills resulta evident que la
solucio d'una taca no aglutina jamai els glubuls de I'indivIduu
quina sang ha let la taco. Wont s`iufercix que si no es possible
atribuir una tacit it un subgecte deternlfnat, es possible afirutar
amb seguretat que tal taea no ha sigut Iota amb ]it sang de tal
subgecte, lo quill, com so compre 1, t6 una inlportancia capdal
en Medecina legal si'Is experiments ulteriors confirnlen constantment ('auto-aglutinacio negativa on l'especit humana,.
Aquesta proba constitueix. dotes, el complement del ni Lode dell serums precipitants, devent, solzament, practicer-se.
quan morces als serums precipitants s'lia demostrat palesanient
quo's tracta do sang de la especie hunlana.
Itespocte a in tecnica d'aquest mefode no s'ha procisat categerieament, faltant ellcara noes experiments per a perfeccionar-lo; ales, do totes maneres, es un pus gegantf quo s'ha douat
on l anaiItica Ilonultica, ovitant-se quo an ignoseent sigui condempnat, al demostrar-se la no identitat de la seva sang amb la
de In taca examinada; to que evidencia, nua vegada Ines, In capdal importancia de les ciencies biolugiques on tots els ordes socials i preferentment per a resoldre'ls diffcils problemes que
sill presenter I'Administracio do Justicia.
CONCLU516Ns:
1." I.'-tllftica medic-legal de les taquos do sang coniprcu
los questions scriients:
les taqucs sun de sang; 2.
on ens
afirmatiu, la sang es humana'?::3.", de quina regio es; i 4.", cs do
till individuu'?
'l."
Les probes anomonades indici:u•ies o ci'oricntaciu (Van-
I)oon, R. Adler, Sclll)Ilbeln, (ialtassini,
otz.),
110
soil reconlana-
bles, porque no essent especffiques fan perdro temps i material
d'examen.
:3 a Els proeedimeuts verament cientffics son: I'exanlen microscopic dels cleat cats morfoI gics do la sang; 1'examon micro-
- :{en
quimic dels cristalls d'hemina i hemocrotnogen i 1'examen espeetroseopie del eromoproteic o de sons derivats.
4." Els tres proeedinients avans citats tenen un valor absolut, de mantra que coniprobat un d'ells acusa 1'existencia de la
sang; mes no devem oblidar que'l resultat negatiu d'un dell
procediments no'ns autoritza per a negarjla, dones, moltes vegades, traetant-se de toques malt antigiies, essent negatiu el resultat mob on dels procediments resulta positiu amb un dels
altres.
:i.' Tenint en compte que les toques que solen esser obgecte de peritnci6, sun de data Hies o menus llunyana i que. per
consegiient, Ilurs elements morfologies estan notoriament modiheats, moltes vegades, no duna resultat 1'examen microscopic
dels elements ffgurats.
0.a La recerca dels cristalls de Teichmanu to capdal importancia en I'analitica hematica, exceptuant els cassos en que la
sang ha experimentat la putrefacciu o altes temperatures en
elsque s'investigaran els cristalls d'homocromogen.
7." L examen espeetroseOpic ofereix molt interes on aquestes investigations. dones en taques molt alterades o parcialment carbonitzades, encara es factible, moltes vegades. inquirir Ia presencia de sang merces als espectres de l'hematiua i de
l'hematoporfirina.
S.;' Tam be es molt
qualques intoxications,
servint a I eusemps per
forense on determinats
important 1'examen espectroscopic en
especialment on la de I'oxid de carbo,
a resoldre certs problemes de medecina
cassos d'intoxieacie i traumatismes.
9.' Per a averiguar si la sang as o no humana. disposem
desde l'anv 11100 d'un procediment de gran precisi.o, o sia'Is serums precipitants de I'Uhlenhuth i mes modernament do l'anafilaxia que to la ventatja de poguer-se utilitzar, aduc, en aquells
cassos en que la sang ha experimentat temperatures de mes de
65' que destrueixen les precipitines, no alterant, en canibi, les
sobstaneies sensibilitzadores.
10.' En certes ocasions, merces a 1'examen microscopic de
determinats elements epitelials, etz.. es possible determinar In
regio anatOrnica de quo procedeix la sang.
11." Malgrat els ingeniosos procediments ideats per varis
experimentadors (Tomellini, Pfaff, Tamassia, Lecha, Domenicis, etz.), per a determinar la data de les taques de sang no'ns
es possible, actualment, contestar an aquesta pregunta d'una
manera preeisa.
20
306 -
12.a Dels experiments efectuats per en I,esredka. Klein, 1l,ilban, Landois, Fagie,Capogrossi, Selienk,Ascoli,Pagniez, Richter
i Landsteiner, Verdier. etz., respecte de 1'lietero, iso i autnaglutinaciu, resulta, exeeptuant I'opinio d'Ascoli, que I'auio-cutlrutinacio no e.ristei.x• en l'especie huenana, de manera que si experiments ulteriors eonfirmen aquesta aseveracio, disposarem (Fun
importantissim complement del metode dels serums precipitants.