gener - abril 2013 - Complex Cultural i Esportiu Montessori

Transcription

gener - abril 2013 - Complex Cultural i Esportiu Montessori
Memòria
2012-2013
Montessori-Palau
portada.indd 1
23/05/13 12:53
Memòria
2012-2013
montessori_13.indd 1
27/05/13 8:30
Agenda
Maig a agost 2 012
Setembre a desembre 2012
Gener a abril 2013
Sumari
Festes
Festival de fi de curs
Castanyada
Nadal
Dijous Gras
Sant ordiJ
Concursos
Certàmens literaris
Concursos lingüístics
Reconeixements externs
Concursos científics
Sortides
Visites i excursions
Tallers
Colònies
Intercanvis internacionals
2
montessori_13.indd 2
8-9
10
12
14
16-17
18
20
21
28
30
32-33
34
50
51
52
58-59
60
69
72
74
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:30
Aprendre descobrint 78-79
Experiències i projectes
80
Opinió i difusió
92-93
94
97
98
106
110
111
Animació creativa 112-113
Animació a la lectura
Teatre
Visites a exposicions
Música i Plàstica
Conèixer pintors
Club
114
118
121
122
124
Sumari
Conferències
Voluntariat
Innovació pedagògica
Parlant amb ...
Associació de Pares i Mares
Jornada institucional
126-127
Agenda Club
Presentació temporada
Esports
Audicions musicals
128
129
130
135
3
Montessori - Palau
montessori_13.indd 3
27/05/13 8:30
EDUCAR PER A LA SOCIETAT
DEL SEGLE XXI
Editorial
C
4
montessori_13.indd 4
om serà el futur que ens espera a nosaltres i als nostres fills i filles, en
els propers anys? No ho sabem, però és evident que cada vegada se’ns exigeix
un major grau de competència en qualsevol dels àmbits de la vida, tant personal
com professional. L’àmbit de la competència lingüística no serà pas una
excepció; ben al contrari, és i serà un element clau en la nova humanització que
es palpa en les societats més avançades i que la Dra. Maria Montessori ja intuïa
a la seva obra “Educación y Paz” amb aquestes paraules:
“Si volem trobar un ésser pur, sense ideologies polítiques, comprendrem que
aquest ésser neutral és el nen. I si suposem que parlar diferents llengües fa
diferents els homes, trobarem dins del nen un ésser que no parla cap idioma i
està disposat a aprendre’n qualsevol. Per això hem de concentrar-nos en aquest
nen quan cerquem els camins de la pau.”
Avui dia estem sotmesos a una gran multiplicitat de llengües i cultures que
no podem obviar: maneres de fer i de parlar diferents, formes de comunicarnos en constant evolució... i això posa a prova la nostra capacitat d’integrar,
criticar i assumir, segons les nostres necessitats. Sembla clar que en el futur,
qui no tingui aquestes habilitats, tindrà dificultats per progressar tant en l’àmbit
personal com professional.
Aquesta realitat és ben palesa a les bases del nostre Projecte Educatiu, a
través de la Filosofia Montessori, on l’entorn preparat per a la manifestació
de les tendències humanes (orientació, exploració, comunicació, etc.) és un
element clau. Els alumnes del CCE Montessori-Palau aprenen per si mateixos
que el coneixement no és quelcom tancat i monolític, i que té més importància
el procés i l’actitud de recerca que la troballa. El coneixement és quelcom
apassionant que no s’ha de perseguir per si mateix sinó com a mitjà per a un bé
superior que cadascú ha d’anar descobrint i que, tal com diu la nostra MISSIÓ, té
a veure amb tota seguretat amb una implicació social.
Les altres tecnologies educatives de les quals ens servim: tecnologies de
la informació i la comunicació (TIC), l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge
basat en problemes (ABP), els programes d’Eficiència Lectora, etc. aporten una
multiplicitat d’oportunitats per aproximar-se al coneixement des de diferents
òptiques alhora que provoquen situacions de recerca d’informació de fonts
diverses i en llengües diverses. Això, lluny d’ésser un problema, és un avantatge
i una oportunitat per obrir i flexibilitzar la ment, un dels requisits per a la
convivència i el progrés en la societat plurilingüe i multicultural.
El gran objectiu del projecte lingüístic del CCEMP és: desenvolupar una
gran capacitat plurilingüe i multicultural, que és la que ens facilitarà esdevenir
persones i éssers normalitzats, capaços d’assolir les fites que ens proposem i
ens farà ser membres actius de la societat.
El Consell Europeu de les Llengües constata que “no aprenem llengües per
separat, sinó que hi ha grans transferències i sinergies en l’aprenentatge d’unes
i altres”. Des de la llengua materna com a base, treballada amb el màxim rigor,
al CCEMP els alumnes aprofundeixen progressivament cap a totes les altres:
l’anglès, l’alemany o el francès; per tant, veuenfins a 5 llengües des del primer
cicle d’Educació Infantil fins a Secundària. L’objectiu és ajudar els alumnes a
fer-se el més hàbils possible amb el màxim nombre de llengües, potenciant les
sinergies entre aquestes. Llevat de situacions molt especials, no s’ha de negar
o reduir el ventall de llengües a nens i nenes amb dificultats en les llengües,
ja que unes ajuden les altres. Des d’una llengua es pot i s’han d’aprendre les
altres.
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
30/05/13 13:30
Editorial
A Educació Infantil es treballen 4 llengües: català, castellà, anglès i alemany,
a més del programa d’enriquiment plurilingüístic de lectura de contes per als
nadons; a Secundària i Batxillerat s’introdueix la llengua francesa i el llatí, com
a optativa. Els currículums de les llengües estrangeres tenen les fites alineades
amb els nivells del Marc Europeu, i els alumnes es presenten a les proves de
Cambridge (per a la llengua anglesa) i Delf (per a la llengua francesa).
Així, posant a la base l’ús comunicatiu, es construeix la reflexió sobre la
llengua i es fa créixer progressivament la competència lingüística i el raonament
verbal, i Montessori ens ho facilita mitjançant l’ús dels mateixos materials, que
en uns nivells permeten l’anàlisi d’uns conceptes gramaticals de la llengua mare
i, en uns altres nivells, de la segona o tercera llengua.
“Sobre l’aprenentatge d’idiomes diu el Marc Europeu de referència- com
més, millor, des de la infància”. Al CCEMP hi ha 6 llengües implantades als
currículums, però les més de 15 nacionalitats de procedència dels alumnes i
adults professionals, convivint amb plena harmonia, proporcionen un entorn
altament educatiu, ja no només en el terreny de la riquesa lingüística, sinó
també en el sentiment creixent de consciència de pertinença a un món que és
gran i petit al mateix temps, un món on tothom qui ho desitgi i ho demostri hi té
cabuda. Es produeix una solidaritat respectuosa que esdevé una oportunitat per
ajudar els alumnes a tenir els ulls oberts a la realitat multicultural i plurilingüe
del món que va molt més enllà d’una capacitat políglota o d’un nivell d’anglès i
que ja no té marxa enrere.
Hi ha en aquests moments prop d’una desena de projectes internacionals en
els quals s’utilitzen llengües estrangeres de forma vehicular. Aquests projectes
van des dels intercanvis amb Alemanya i Finlàndia, l’European Youth Parliament,
l’European Business Competence Licence o el Montessori Model United Nations,
fins a projectes de cooperació internacional en fase incipient, com el MontessoriPalau & Houses for Talibes Foundation, al Senegal.
Ja en l’àmbit de la Gestió, amb el model de la European Foundation or Quality
Management (EFQM) implantat, volem destacar, com a fet significatiu, que
una gran part de la formació del professorat es realitza a l’estranger, sovint en
centres reconeguts per l’Associació Montessori Internacional (AMI). A més, es
participa regularment en congressos i cursos internacionals, com ara els de
capacitació per als programes Montessori Model United Nations, el Congrés
sobre Neurociència a Vancouver, o el Montessori Congress (Portland, EUA).
L’Escola rep anualment visites de professors i directius d’escoles i
universitats de països diversos (EUA, Suècia, Finlàndia, Alemanya, França,
Japó...) i ha estat proposada recentment per esdevenir en els propers anys un
centre de formació Montessori internacional.
Els ambients culturalment enriquits que ofereixen les nostres famílies als
seus fills i filles, una forma de vida d’acord amb l’ètica universal i la consciència
de formar part d’una societat plurilingüe i multicultural són un gran regal per
a les noves generacions. Se sap que el mínim de cultures amb què estem en
contacte al llarg de la vida és de 4. La majoria de persones, però, superarem
aquest mínim i haurem de ser capaços de comprendre-les. Així doncs, tot aquest
entorn de calidesa familiar, d’una banda, però també de sensibilitat i estima
per allò diferent, d’una altra, esdevindrà un impuls per al desenvolupament de
la competència lingüística dels nens i nenes. Les vivències, l’escolta i el diàleg
seran els principals aliats perquè esdevinguin nois i noies amb interès i ganes
per explicar, escoltar i entendre en qualsevol llengua, començant per la materna
i seguint per totes les altres que aniran creixent de forma natural i tranquil·la.
Una vegada més, família i Escola, conjuntament, haurem de realitzar aquest
acompanyament cap al procés de la nova humanització de la qual va parlar
Maria Montessori.
Ana Julià, responsable d’Innovació i Formació
5
Montessori - Palau
montessori_13.indd 5
30/05/13 13:30
Les nostres portades
Les nostres
portades
6
montessori_13.indd 6
MÉS QUE
SIMPLES
DIBUIXOS
Q
uan el curs 1990-1991 es va decidir d’engegar un projecte que es
traduís en la publicació anual d’un document en el qual es recollís el gruix
d’activitats fetes a l’Escola durant un curs escolar, es van haver de concretar
alguns detalls que després han esdevingut molt importants.
Per exempl,e es va decidir que la data en la qual es volia distribuir la Memòria
era al final de cada curs, i per això el període recollit en cada edició és el que va
des del mes de maig d’un curs, fins a la diada de Sant Jordi del curs següent.
Més enllà del calendari també es va intentar crear una maqueta que
permetés agrupar el material publicat en blocs de contingut que fossin coherents
i, fruit d’aquesta intenció, ben aviat la Memòria es va acabar dividint en vuit
seccions que es van repetint cada any.
Un tercer detall entorn del qual es va treballar va ser el de trobar una imatge
diferent en cada edició però que, al mateix temps, tingués un estil propi. En una
primera etapa, que es va allargar fins al 1999-2000, aquest aspecte es va anar
polint i treballant, però a partir de l’edició del curs 2000-2001 es va aplicar una
fórmula que encara ara segueix vigent.
Es tracta d’encarregar a un alumne de l’Escola el disseny de vuit portadelles
interiors que serveixin de falca per passar d’una secció a l’altra i també per
“tenyir” totes les pàgines d’aquella secció amb una imatge específica.
En la primera edició l’alumne/artista creador de les vuit icones va ser en Jordi
Masó i la tècnica que va utilitzar va ser l’aerografia. El bon resultat que vam
obtenir ja en aquesta ocasió ens ha fet persistir en aquesta línia de treball.
Durant les edicions posteriors, el material elaborat per l’alumne/-a escollit en
cada cas ha anat definint una autèntica exposició de vuit peces a les quals s’ha
sumat sempre una novena que és la portada i, en cada cas, la tècnica utilitzada
ha anat variant fins a definir un espectre que va des de peces de ceràmica fins
a exercicis de collage, passant per propostes fetes des del llenguatge del còmic,
treballs fotogràfics, exercicis centrats en la tipografia o jocs abstractes de colors i
formes treballats informàticament o amb llapis de color.
El cas és que s’ha anat aconseguint un format en el qual es reconeix
perfectament la “marca” però que cada any mira de sorprendre i procura definir
un llenguatge propi. Això és possible perquè tenim la sort de poder establir
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:30
Enric Tubert i
Dolors Busquet
Les nostres portades
Des del primer moment,
l’Adriana va decidir que
en la seva proposta
hi hauria un joc de
contrast entre la pàgina
dreta i esquerra de
la portadella de cada
secció
complicitat amb alumnes que
assumeixen amb il·lusió un
projecte compromès i que
ens regalen la seva particular
metàfora visual de cada una de les seccions d’aquesta Memòria. D’altra banda,
estem convençuts que aquesta feina, un cop feta la publicació, és un mèrit
important que enriqueix el currículum d’aquests alumnes, molts dels quals avui
dia han acabat estudis de Disseny Industrial, Belles Arts, Il·lustració i Còmic,
Arquitectura...
En l’edició d’aquest any hem treballat amb l’Adriana Colomer, alumna de
2n de Batxillerat, una col·laboradora habitual que en edicions anteriors ha fet
nombroses il·lustracions de textos i que en una ocasió va guanyar el concurs de
disseny del Christmas amb el qual l’Escola va felicitar el Nadal a les famílies.
Des del primer moment, l’Adriana va decidir que en la seva proposta hi hauria
un joc de contrast entre la pàgina dreta i esquerra de la portadella de cada
secció. En una primera fase aquest contrast el va buscar encarant fotografia
i dibuix i, en aquesta direcció, va elaborar diverses portadelles, alguna de les
quals us reproduïm. Però, ja posada en situació, va decidir de reconduir el
projecte cap a una proposta en la qual el collage de material ben divers fos el fil
conductor d’una sèrie que, finalment, és la que publiquem.
Eficient i creativa, l’Adriana ens va proposar també una portada en la qual
hem trobat una bona excusa per definir el tancament de cada pàgina amb una
tira de color sobre la qual consta el nom de la secció i el número de la pàgina, i
que ens dóna unitat al projecte.
De les vuit propostes de portada interior que publiquem, val la pena destacar
l’habilitat demostrada per l’Adriana per integrar en un mateix espai elements
de signe i de procedència molt diversa, però que tenen relació amb la temàtica
tractada en els escrits de la secció. El pas d’una icona a l’altra, a vegades
dibuixada, d’altres enganxada físicament, a vegades reproduïda fotogràficament,
es fa a partir d’un ús molt intel·ligent de textures i traços que acaben fent la
funció de fons i defineixen l’aire general de la peça.
Amb moments d’aire una
mica surrealista i d’altres de
més propers a una estètica
naïf, el resultat final és
excel·lent, i el treball de
l’Adriana ens ha facilitat
moltíssim aquest objectiu de
presentar una Memòria que,
essent ben diferent de les
anteriors, porti ben visible la
marca de la casa.
7
Montessori - Palau
montessori_13.indd 7
27/05/13 8:30
Festes
8
montessori_13.indd 8
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:30
Agenda
Festes
9
Montessori - Palau
montessori_13.indd 9
27/05/13 8:30
MAIG - AGOST 2012
Agenda
Activitats Generals
Festival de Fi de Curs centrat en el tema de sardanes i danses populars. Hi
participen tots els alumnes des d’Educació Infantil fins a 2n d’ESO els quals han
treballat el programa durant les hores d’Educació Física.
Celebració del 2n Iberian Forum, una trobada de 160 joves vinguts de 22
països europeus que es reuneixen per debatre sobre problemes actuals i
proposar solucions que després fan arribar al Parlament Europeu. Bona part
de les sessions de treball es van fer a les instal·lacions de l’Escola i diversos
alumnes i antics alumnes hi van participar activament, tant en l’organització del
Forum com en qualitat de representants espanyols.
Durant els mesos de juliol i agost a l’Escola hi ha els cursos d’estiu, amb
participació d’alumnes de l’Escola i d’altres centres. Les activitats se centren
en la música, l’esport, la natura, els idiomes, la plàstica. En cada torn hi ha
la tradicional acampada als boscos de l’Escola, i fora de l’Escola un grup
d’alumnes fan un curs de vela i windsurf a Port de la Selva.
Els professors de Secundària segueixen el seu curs de formació relatiu al
treball cooperatiu i ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) amb l’objectiu
d’aplicar tots aquests coneixements en el treball que es farà en els nous espais
de l’edifici d’ESO i en els espais renovats de Batxillerat.
Educació Infantil
Sortida al Barri Vell de Girona feta des de l’Escola amb el tren turístic Gerió i
amb l’objectiu de visitar alguns dels monuments més emblemàtics de la ciutat
i de treballar diferents llegendes i tradicions locals. Posteriorment, a l’aula els
nens i nenes utilitzen l’experiència per produir textos i dibuixos.
Educació Primària
1r, 2n i 3r Fan activitats de descoberta d’aspectes relacionats amb la
botànica i aprenen a classificar fulles i a identificar arbres i arbusts. El treball
de camp i el que fan a l’aula els permet reconèixer bona part de les espècies
vegetals que hi ha a l’Escola.
4t, 5è i 6è Visita al Parc de Bombers de Girona. Visita al Museu de la Ciència
i la Tècnica de Terrassa. Visita al Museu Arqueològic de Girona. Visita a les
dependències policials dels Mossos d’Esquadra. Sortida a Girona per visitar
monuments emblemàtics del Barri Vell i treballar les llegendes tradicionals
explicades, en aquesta ocasió, pels alumnes de 6è. Treball a l’aula de les
propietats de la multiplicació. Participació en la Jornada de Cooperació Solidària.
10
montessori_13.indd 10
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:30
MAIG - AGOST 2012
Educació Secundària Obligatòria
Batxillerat
Agenda
1r Sortida al Cim d’Àligues a Sant Feliu de Codines, per conèixer millor el món
de les aus i observar el vol de les rapinyaires.
2n Sortida a Girona amb motiu de l’exposició Girona Temps de Flors i visita a
la central elèctrica El Molí. L’alumna Andrea Lafuente rep un premi en el concurs
d’anglès interescolar The Fonix i un altre en el concurs de redacció en llengua
castellana organitzat per Cobega.
3r Sortida a Besalú i treball del patrimoni monumental jueu i cristià, amb
visita a diferents monuments i elaboració de treballs relatius a la cultura
medieval i, en particular, a l’arquitectura romànica.
4t Visita al CaixaForum de Girona i realització d’un taller al Museu d’Art.
Realització d’un taller al Centre Jove de Salut centrat en el tema de la sexualitat
com a complement d’altres activitats fetes a l’Escola relacionades amb aquest
aspecte. L’Alumna Marta Daza rep la distinció concedida per l’Ajuntament de
Girona com a alumna del centre amb millor nota a 4t d’ESO. Tres alumnes són
preseleccionats per al prestigiós programa de recerca Joves i Ciència convocat
per la Fundació La Pedrera i un d’ells, en Martí Roset, acaba essent un dels
50 seleccionats, cosa que li suposa participar durant l’estiu en les activitats
d’aquest programa a Planes de Son i continuar la recerca durant el proper curs
fins a publicar un article científic.
1r Els alumnes participen en les jornades de portes obertes de la UdG i de la
UAB i fan diverses activitats d’orientació universitària. Es realitzen presentacions
de treballs fets per alumnes de 2n de Batxillerat i diverses activitats dirigides a
poder orientar millor el Treball de Recerca.
2n Els alumnes Clàudia Sacrest, amb un treball sobre el violí i els luthiers,
i Eduard Sepúlveda, amb una aproximació a l’obra inèdita de l’escriptor Joan
Granés, reben un premi pel seu Treball de Recerca concedits, respectivament,
per la Universitat de Vic i per la UAB. L’alumne Francesc Xavier Gispert queda en
4t lloc de l’Olimpíada de Física en la fase catalana i estatal i viatja a Tallin com
a representant estatal en la sessió internacional i obté una medalla de bronze.
Els alumnes Francesc Xavier Gispert i Eduard Sepúlveda obtenen una de les
10 millors notes a les PAU i reben un reconeixement institucional a l’Auditori de
Barcelona i a l’Ajuntament de Girona.
11
Montessori - Palau
montessori_13.indd 11
27/05/13 8:30
SETEMBRE - DESEMBRE 2012
Agenda
Activitats Generals
Dos membres de l’Equip Directiu són escollits per portar la presidència i la
secretaria de l’Associació Montessori España AME.
Defunció de Renilde Montessori, néta de la doctora Maria Montessori i
exsecretària general i presidenta de l’Association Montessori Internationale
(AMI), i que havia col·laborat repetidament amb l’Escola.
Convocatòria del 26è Concurs de Christmas i Textos de Nadal i actes de
lliurament de premis a cada secció. Nombroses accions per celebrar el Nadal:
ambientació dels espais, elaboració de pessebres, concerts, cantades de
nadales, actuacions teatrals i accions de voluntariat.
Conferència “Els efectes de la sobreprotecció dels infants”, a càrrec de M.
Jesús Comellas, adreçada a tots els pares i públic en general.
1a campanya de recollida d’aliments organitzada pels alumnes d’ESO, en
col·laboració amb Càritas de Girona. Dintre dels actes de la campanya de La
Marató de TV3, un grup d’alumnes col·labora en la Jornada Solidària a Calonge.
Educació Infantil
Els nens i nenes fan tot un conjunt d’activitats lligades amb el fet de
desgranar blat de moro i que finalitzen quan porten aquest cereal a les gallines
de la granja.
Amb motiu de l’arribada de la tardor, es treballen diversos aspectes lligats
amb la natura: estudi de les fulles i les plantes; es va al bosc a caçar bolets i
s’observen i es classifiquen; també es treballen les tradicions pròpies d’aquesta
estació: se celebra la castanyada al pati d’Educació Infantil i els nens i nenes
mengen castanyes.
Educació Primària
1r, 2n i 3r Anada al Teatre de Salt per veure l’obra “Els Germans
Garrapinyada”, una divertida comèdia d’aventures. Excursió a Banyoles, treball
de diversos aspectes de natura i d’història a l’espai de La Draga. Treball a classe
del tema del reciclatge i de diverses accions possibles destinades a donar
resposta a la pregunta “Com reciclar?”. Treball de botànica a partir dels arbres i
arbusts de l’Escola.
4t, 5è i 6è Excursió a Barcelona per estudiar l’arquitectura modernista i,
especialment, les obres de Gaudí com La Pedrera i la Sagrada Família. Es
treballa el tema dels jocs d’arreu del món i se’n posen en pràctica alguns de
molt divertits i educatius.
12
montessori_13.indd 12
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:31
SETEMBRE - DESEMBRE 2012
Educació Secundària Obligatòria
Agenda
3r i 4t Xerrades sobre La Marató de TV3 impartides per professionals de la
Biologia i Medicina, en alguns casos antics alumnes de l’Escola.
1r Taller de fotografia al Museu del Cinema. Pràctica de destil·lació del vi feta
al laboratori.
2n Un grup de 25 alumnes participen en un concert homenatge a Pink Floyd a
la sala de concerts La Mirona. Itinerari per diversos indrets de la ciutat de Girona
tot buscant aspectes relacionats amb la química. Visita al Museu d’Art per fer el
taller “Pintem un retaule”3r Taller “Ètica etílica”, amb activitats de grup orientades a prendre
consciència dels riscos associats al consum de begudes alcohòliques. Josep M.
Janer, antic alumne i locutor del programa “40 principales”, fa una xerrada sobre
la ràdio. S’inicia el projecte sobre indústria alimentària que durarà tot el curs.
Xerrada col·loqui amb Fernando Lalana, autor de la novel·la “La tuneladora”
llegida a classe. Visita al taller del pintor Joan Mateu després d’haver treballat a
classe la seva obra. Recital de poesia castellana a càrrec del cantautor Emiliano
Valdeolibas.
4t Inici de l’intercanvi amb alumnes alemanys i finlandesos, sortides
conjuntes a Barcelona per veure arquitectura modernista; al Museu Dalí de
Figueres; a Sant Martí d’Empúries i també al Barri Vell de Girona. Xerrada
col·loqui amb Fernando Lalana, autor de la novel·la “El asunto Galindo”. En
el marc del treball del diàleg interreligiós, es fa la visita de diferents centres
religiosos de Barcelona com la sinagoga, la mesquita i un temple budista.
Batxillerat
1r i 2n Xerrades sobre La Marató de TV3 impartides per professionals de la
Biologia i Medicina, en alguns casos, antics alumnes de l’Escola.
1r L’alumne Miguel Vera participa en la sessió internacional del Jove
Parlament Europeu a Amsterdam. Els alumnes treballen el mite de la Caverna
i en fan una representació gràfica. Marta Daza és una de les 24 seleccionades
per participar en el programa “Bojos per la Biomedicina”. Sortida al monestir de
Sant Pere de Rodes. Sortida al Museu d’Art per treballar aspectes relacionats
amb la química i els pigments. Visita a l’Institut de Física d’Altes Energies IFAE.
2n Xerrada “El arte de la palabra: cómo hablar en público”, orientada a la
preparació de la presentació oral del Treball de Recerca. Xerrada “El poder de la
comunicación” orientada a conèixer millor el món de la publicitat. Els alumnes
d’Història de l’Art visiten l’exposició de la Col·lecció Thyssen a CaixaForum.
Treball a classe d’Història amb fonts primàries d’informació com monedes,
documents i revistes d’època.
13
Montessori - Palau
montessori_13.indd 13
27/05/13 8:31
GENER - ABRIL 2013
Agenda
Activitats Generals
Cinc antics alumnes de la promoció 2011-2012 obtenen una de les beques
concedides per la Fundació La Pedrera pels seus resultats a les PAU i Batxillerat.
Conferències: Cristina Gubau i Fran Calvo fan una xerrada sota el títol “La
previsió dels problemes associats al consum de drogues”, i Lídia Puigvert parla
de “Models de relació entre joves i adolescents”. Aquestes conferències estan
organitzades conjuntament per l’AMPA i l’Escola.
Alumnes de tots els nivells des de 6è de Primària fins a 2n de Batxillerat
participen en el concurs The Fonix d’anglès interescolar i dos d’ells, en Marc de
Quintana i la Clàudia Bracons, de 3r i 4t d’ESO, passen a la fase final.
Celebració de la diada de Sant Jordi: Lliurament de premis del 32è Certamen
Literari i activitats festives a tots els nivells de l’Escola: gimcanes, tallers, fira del
llibre, activitats esportives i de lleure.
En el marc de l’Adolescent Workshop 2013 Refresher Course a la ciutat de
Tampa, als EUA, una ponència sobre el nostre Projecte Curricular i Metodològic
sobre ESO123 és molt aplaudida per tots els assistents provinents de centres
Montessori dels EUA, Canadà, Àustria i Alemanya.
Educació Infantil
Celebració de la diada de Sant Jordi amb la lectura de textos produïts pels
nens i nenes.
Educació Primària
Des de l’àrea de Teatre Anglès es preparen tot un seguit d’activitats que
inclouen des d’un taller de mímica i expressió corporal fins a actuacions teatrals
a la Sala d’Actes de l’Escola en les quals es representen escenes de l’obra
“Somni d’una nit d’estiu”. Des de l’àrea d’Anglès-Plàstica es preparen dibuixos
centrats en el tema de la música per ambientar un concert al pavelló de l’Escola.
1r, 2n i 3r En el Taller de Paleontologia els nens i nenes fan un seguit de
feines de localització, neteja i classificació de diferents fòssils. Celebren el Dijous
Gras als boscos de l’Escola. Sortida a Barcelona i visita a l’Aquari. Activitat de
dissecció d’un peix, amb l’objectiu de conèixer la seva anatomia.
4t, 5è i 6è Anada al Teatre de Salt a veure l’obra “L’Ogret”. Per Dijous Gras
es fa una caminada a Torroella de Montgrí. Visita a l’Escola d’un hospital de
campanya. Treball a classe de tota mena d’aspectes del reciclatge i taller
de producció de sabó amb sosa càustica. Diversos alumnes participen en el
concurs organitzat per l’ONCE. Sortida al Montseny.
3r Colònies a Vilopriu amb l’objectiu de treballar diversos aspectes de la
civilització romana.
6è Colònies a Calabuig (Bàscara) amb l’objectiu prioritari de treballar diversos
aspectes d’un sistema democràtic d’organització social.
14
montessori_13.indd 14
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
27/05/13 8:31
GENER - ABRIL 2013
Educació Secundària Obligatòria
Agenda
1r, 2n i 3r El dia de Dijous Gras es fan diverses caminades a Bescanó,
Sant Gregori i Amer; en algun cas s’aprofita per fer una gimcana fotogràfica i
s’organitza una exposició i un concurs.
3r i 4t Sortida al TNC a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”.
1r Xerrada col·loqui amb l’escriptora Pilar Garriga entorn del seu llibre “Un
estiu a Borneo”. Els alumnes de Projectes posen en marxa el Museu de la
Maquinària (MuMa). Crèdit de síntesi sobre el tema de l’aigua.
2n Xerrada col·loqui amb l’escriptor Oriol Vergés entorn de la seva novel·la
“Els tres pergamins de Ripoll”. Xerrades impartides per representants dels
Mossos d’Esquadra relatives a la utilització segura d’Internet i el món de les
drogues. Crèdit de Síntesi a Tarragona.
3r Sortida a Barcelona, visita a CosmoCaixa. Excursió a Sant Benet de Bages i
taller de cuina a la Fundació Alicia. Diversos alumnes participen en el concurs de
matemàtiques El Cangur. Treball de síntesi sobre la ciutat de Girona.
4t Sortida a Girona, visita a la Catedral i el Museu d’Art. Un equip de cinc
alumnes és escollit per la Fundación San Patricio per participar en el Congreso
I+D+i que se celebra a Madrid. Conferència “Per què volen els avions?”. Xerrada
col·loqui amb Pau Joan Hernández, autor de “L’ombra del Stuka”. Realització
de diverses activitats d’orientació (taules rodones, presentacions, debats...)
de cares a escollir els estudis el proper curs. Un dels equips participants en
el concurs ONCE guanya la fase provincial amb el seu vídeo. Sortida al Museu
Arqueològic de Girona. Després de guanyar la fase provincial, tres alumnes de 4t
d’ESO participen en la fase nacional del Jove Parlament Europeu EYP a Bilbao i
es classifiquen per poder participar durant l’estiu en la fase europea.
Batxillerat
1r i 2n Conferència “La paella de l’evolució”, a càrrec de Marc Boades,
destinada als alumnes de Ciències. Conferència sobre la Biodiversitat.
1r Sortida al TNC a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”. Els alumnes
de Biologia fan una sortida de camp a la Crosa de Sant Dalmai. Participació
en el concurs de matemàtiques El Cangur. Jornades de portes obertes de la
UdG i la UAB. L’alumne Josep Plaja guanya la fase comarcal del Premi Sambori
de Literatura. Tres alumnes, Maria Blanquera, Marina Llobet i Martí Roset, es
desplacen a Nova York i participen en la 1a Cimera Internacional d’Adolescents
Montessori i debaten temes relacionats amb la cadena alimentària i el
processament d’aliments.
2n Els alumnes de Biologia i Ciències de la Terra fan una sortida a Puig d’Adri.
Realització de pràctiques en les instal·lacions i laboratoris de Química de la UdG.
Viatge de final d’estudis a Lisboa. Participació en l’Olimpíada de Química.
15
Montessori - Palau
montessori_13.indd 15
27/05/13 8:31
montessori_13.indd 16
27/05/13 8:31
Festes
montessori_13.indd 17
23/05/13 15:10
Festival fi de curs
Ballar plegats i seguir el ritme de la
música coordinadament amb la resta
de participants és una de les
modalitats de festival que suposa un
un gran esforç durant els assajos
però que genera un espectacle alegre
i colorista. Una manera festiva de
compartir el final de curs amb les
famílies i amics.
Festes
A RITME DE DANCES POPULARS
A
les vuit vam anar a l’Escola
i vam fer el festival de música, i
després vam berenar i vaig anar a les
pistes i vaig menjar.
Text i Dibuix:
Ona Verdaguer, de 5 anys
18
montessori_13.indd 18
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:10
A
TANCAR EL CURS BALLANT
Helena Solé i Júlia Riera,
de 2n ESO
Festes
principis d’abril el professor d’Educació Física ens va comunicar que el
tema del festival de final de curs d’aquest any aniria sobre danses populars.
Vam intercalar els assajos de les danses amb les classes d’Educació Física.
Els assajos consistien a practicar els passos fins que ens començaven a sortir.
Després vam introduir-hi la música. A més dels dos balls, ens van dir que
tancaríem el festival fent una gran sardana. Amb moltes, moltes hores d’esforç
sota la calor de maig, vam aconseguir dominar els passos.
A finals de maig vam començar a assajar tots junts a primera hora del matí.
Els assajos es feien llargs però sabíem que valdrien la pena, i el dia del festival,
una tarda de juny calorosa, va arribar el gran moment. Primer de tot, els alumnes
de 2n cicle d’Ed. Infantil i 4 alumnes de 2n d’ESO van fer la salutació als pares i
als convidats assistents a l’acte. Després, els nens i nenes d’Infantil van obrir
l’actuació amb el Ball dels Vendrellencs, la Dansa Pepa, el Ball del Pagès
Ripollès i van acabar amb el Ball de l’Espolsada, de Premià de Dalt.
A continuació va venir un dels moments més emotius de tot l’acte. Els
alumnes de 2n de Batxillerat van fer un discurs de comiat, ja que era el seu últim
curs a l’Escola, i la directora va dirigir les seves paraules a tots els assistents.
Acabats els discursos, els alumnes de Primària fins a 2n d’ESO vam
incorporar-nos a la festa amb el Ball de Gitanes. Primer va ser el torn de 1r a 3r
de Primària amb la Dansa de Sant Corneli i la Dansa de Sant Ferriol. Els alumnes
de 4t a 6è van ballar la Bolangera del Pallars i Els Cascavells de Cardona, i tot
seguit, els de 1r i 2n d’ESO vam ballar l’Estapera i les Corrandes del Pallars.
Per cloure les danses, vam fer una gran rotllana d’alumnes de 1r d’ESO que
estava envoltada per una rotllana de 4t a 6è de Primària i petites rotllanes
escampades de 1r a 3r de Primària. Tots junts vam ballar la sardana “Bona
Festa” i vam desplaçar-nos cap
al camp de futbol de gespa amb
la cançó “Inana”. Allà vam
berenar i els pares van poder
gaudir d’un pica-pica a la zona de
les pistes de bàsquet.
En resum, un acte molt
profitós que es va repetint any
rere any.
19
Montessori - Palau
montessori_13.indd 19
23/05/13 15:10
Castanyada
L’arribada de la tardor ofereix una magnífica excusa per
treballar de manera integrada temes relacionats amb la natura i
les tradicions populars que s’hi relacionen. Agafant els sentits
com a eina d’observació, la castanyada és una experiència molt
estimulant per als nens i nenes.
UNA TEMPTACIÓ PELS SENTITS
Festes
C
om cada curs, tots els nens i nenes esperen amb molta il·lusió gaudir
de la castanyada. És una festa! És festa grossa!
Però, a més, la castanyada desperta en els nens vivències i sensacions molt
interessants i alhora irresistibles.
Observar una panera plena de castanyes ja és de per si una temptació visual,
però no n’hi ha prou!
Qui es pot resistir a acaronar amb tot el palmell de la mà el munt de
castanyes que s’han recollit?
Les hem de tocar! Prémer! Barrejar! I què tal si submergim les nostres mans i
els nostres dits entre les fines castanyes i les hi deixem lliscar?
Qui es pot resistir a agafar-les una vegada i una altra?
Qui es pot negar a pensar en el que hi haurà dins les castanyes quan les
tallem? Quan les pelem? Quan les mengem?
Hi descobrirem algun petit gurmet?
Qui es pot resistir a flairar la seva olor dins d’aquella panera tapada i plena
d’intriga?
Com seran? Estaran cuites? Estaran torrades? S’hauran cremat? S’hauran
obert? Hauran explotat?
Qui s’hi pot resistir, en sentir l’escalfor cada cop més a prop i no parar fins a
aconseguir tocar-les?
Qui es pot resistir a embolcallar entre les mans aquella paperina calentona
plena de petites exquisideses i que desprèn aquella olor temptadora i tan
característica?
I a descobrir, i a pelar, i a observar, i a tastar, i a compartir, i a regalar part
d’aquell petit plaer?
Qui es pot resistir a observar tot això?
Observar tot això, realment, sí que és tot un plaer!
Dolors Blanch, professora
20
montessori_13.indd 20
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:10
Nadal
L’AUCA DEL TIÓ I L’ARBRE
D
Festes
ins del cicle d’activitats per preparar el Nadal a Educació Infantil, hem
treballat les tradicions associades a l’arbre de Nadal i al Tió. En primer lloc, a
classe hem parlat del tema i els nens i nenes han anat fent aportacions sobre el
que ells sabien respecte a aquestes dues icones de les festes nadalenques.
Amb les informacions recollides hem fet una auca del Tió i hem preparat una
sortida al bosc. En aquesta sortida s’ha fet la descoberta del tronc que hem
acabat escollint com a Tió, i tot seguit l’hem portat fins un espai cobert adjunt a
les aules. Paral·lelament hem escollit un arbre que també hem dut fins a aquest
mateix espai.
A continuació els nens i nenes han “vestit” el Tió i l’han abrigat tal com mana
la tradició.
A classe hem fet tallers en els quals hem elaborat objectes de decoració per
penjar a les branques del nostre arbre de Nadal, i els nens i nenes de cada grup
classe han penjat els elements de decoració.
Ha sigut emocionant veure com els nens i nenes s’entusiasmaven amb les
activitats diverses lligades a tenir cura del nostre Tió i del nostre arbre nadalenc,
i ha estat una bona oportunitat per relacionar les exposicions orals amb les
sortides al bosc, l’elaboració d’objectes delicats i el treball de les tradicions.
Professores d’Educació Infantil
Un cop han tingut
l’arbre i el Tió, els
mateixos alumnes
els han decorat
21
Montessori - Palau
montessori_13.indd 21
23/05/13 15:10
Festes
P
LES TRADICIONS DE NADAL
er Nadal vam treballar les tradicions catalanes lligades amb aquestes
festes. Totes les classes vam organitzar-nos en grups de quatre classes
cadascun i vam preparar un tipus d’activitat diferent: pessebres amb figures,
pessebres vivents, espectacles de pastorets i cançons de Nadal. Finalment, un
dia vam fer un itinerari per anar a visitar-los.
Vam anar a veure la classe d’en Joan cantant amb la de la Cristina, la de la
Montse Sales i la de la Nuri. Després vam visitar tots els pessebres del primer
pavelló. A la classe de la Mercè van fer dues actuacions, i a la classe de l’Eduard
ens van cantar cançons.
Nosaltres, la classe d’en Dani, vam fer un pessebre vivent. Els pastors vam
escollir un pati per poder preparar les cançons que eren, concretament: “Els reis
de l’Orient”, “Santa Claus is coming to town” i la de “Feliz Navidad”. També van
venir les classes d’Educació Infantil.
Les classes de la Raquel, la de la Maria, la Marisa, la d’en Manel i la de la
Roser ho feien el mateix dia que nosaltres, i per això tenien el seu propi circuit
de visites.
Ens va agradar molt!!
Danika Raschdorf i Clàudia de Mora, de 6è Primària
A
DECORAR RECICLANT
quest any, a l’Escola hem decidit fer els decorats nadalencs amb
material reciclat. Els companys de la classe han portat caixes, paper transparent,
llaços d’un regal... i n’hen fet paquets, un pessebre, campanes i tota mena de
coses de Nadal.
A part, també hem fet figures de fang. Amb el paper blanc de la classe,
embolicàvem els paquets o regals que vam fer en forma de llaç i ho enganxàvem.
També, sens falta, vam decorar la classe el dia 21
de desembre (per fer el nostre pessebre vivent.) Amb
material reciclat vam
fer el decorat: el
riu, les pedretes, el
naixement, i tot com
si fóssim a Betlem
el dia que va néixer
Jesús.
22
montessori_13.indd 22
Pau Ferrer,
de 5è
Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:10
S
UN PESSEBRE ORIGINAL
Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO
P
WEIHNACHTEN
IN DEUTSCHLAND
Festes
etmanes abans d’anar de vacances de Nadal, els professors ens van
comunicar que l’últim dia de trimestre representaríem una escena del pessebre.
Primer vam pensar idees per fer la nostra escena més original. Sabíem que
passarien els professors per les classes i després anunciarien la classe
guanyadora.
El dia 21 al matí, vam posar-nos a decorar la classe de valent sense perdre
temps, perquè al cap de dues hores passariea el jurat i els nens de Primària.
Cada classe va representar la seva escena cantant cançons o ballant, fent la
cavalcada dels Tres Reis de l’Orient...
Cap a les 12, van començar a passar els professors i uns minuts més tard,
els nens de Primària, que van gaudir molt de l’espectacle.
Un cop acabades les actuacions, tocava la feina més avorrida, que era recollir
tot el que havíem preparat, però que havia valgut la pena.
er Nadal ens ho hem passat molt bé obrint les finestres d’un calendari
d’advent en forma de Pare Noel. Cada dia obríem una finestra i ens sortia una
targeta amb un dibuix. Llavors havíem de dir el nom d’allò que representava la
imatge en alemany. A dins la finestra només hi havia el dibuix, perquè si hi sortia
el nom, perdia la gràcia.
Les primeres setmanes va ser molt divertit anar obrint les finestretes. Les
dues últimes setmanes abans de Nadal, vam fer moltes coses divertides com
cançons, jocs, etc. Aquest costum és una de les
tradicions amb les quals els nens d’Alemanya
esperen el Nadal.
A
Pau Catà, de 3r Primària
quest any a Alemany hem fet una
corona d’advent. Tenia quatre espelmes i cada
setmana n’enceníem una. Cada una de les
espelmes tenia un significat diferent: amor,
amistat, solidaritat... Quan totes les espelmes
van estar enceses, el Nadal havia arribat.
La corona d’advent és una altra tradició amb
la qual els nens d’Alemanya esperen l’arribada
del Nadal.
Núria Mascort, de 3r Primària
23
Montessori - Palau
montessori_13.indd 23
23/05/13 15:10
26è CONCURS DE CHRISTMAS
I TEXTOS DE NADAL 2012
Christmas Guanyador
Muguet Riera, de
1r Batxillerat
Festes
Textos Guanyadors
Català:
Guillem Saguer, de 1r ESO
Castellà:
Itzal Llorens, de 2n ESO
Anglès:
Ana Vilana, de 4t ESO
Francès:
Arnau Vergés, de 3r ESO
Christmas Finalistes
ESO
Secundària 4t
Isaac Colin
Christmas
Finalistes
Primària
24
montessori_13.indd 24
3r ESO
Polina Naumenko
Laura Piqué
Marta Oliver
2n ESO
Itzal Llorens
Charlotte Gouttefangeas
1r ESO
Júlia Sabater
Agnès Soler
6è Primària
Júlia Dubé
Cristina Saguer
Ana Mariné
Aina Castillo
Lucas Oliva
5è Primària
Judith Ortega
Guillem Isern
Laura Martí
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:10
Textos Finalistes
Castellà:
2n BTL
Oscar Calonge
1r BTL
Albert Guixeras
4t ESO
Núria Mayola
3r ESO
Gemma Costa
4t Primària
Ian Guardia
Anglès:
2n BTL
Adriana Colomer
4t ESO
Georgina Pérez
6è Primària
Júlia Chiner
Anna Llompart
Francesc Mascort
Carlota Alabau
Festes
Català:
1r BTL
Albert Martínez
4t ESO
Víctor Escuder
3r ESO
Anna Ginesta
2n ESO
Tomás García
1r ESO
Marcel Camino
5è Primària
Xènia Serna
Marina Cassorran
Katia Ortega
Jincai Pell
Cristina Frigolé
Berta Ros
4t Primària
Berta Garay
Nàdia Cordón
Alexandre Gouttefangeas
Àlex Dicenta
Júlia Escaramella
Francès:
4t ESO
Clàudia Bracons
2n ESO
Inés Rondeau i Laia Polls
25
Montessori - Palau
montessori_13.indd 25
23/05/13 15:10
SELECCIÓ DE
CHRISTMAS
NADAL 2012
Superada la tria inicial, i després de les votacions del
jurat, el conjunt de Christmas finalistes es va poder veure
en l’exposició feta a la zona del menjador escolar. Com
cada any, en volem compar tir una petita selecció.
Festes
Dissenys Christmas:
Polina Naumenko, de 3r ESO; Núria Puigdefàbregas, de 3r Primària;
Lucas Oliva, de 6è Primària; Fannie Flagg, de 6è Primària; Júlia
Dubé, de 6è Primària; Laura Martí, de 5è Primària; Guillem Isern,
de 5è Primària; Aina Castillo, de 6è Primària
26
montessori_13.indd 26
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:11
Alguns dels
Christmas votats
com a finalistes
en el concurs
d’aquest any
Dissenys Christmas:
Itzal Llorens, de 2n ESO; Laura Piqué, de 3r ESO; Marta Oliver, de
3r ESO; Isaac Colin, de 4t ESO; Lara Casellas, de 3r Primària; Judith
Ortega, de 5è Primària; Ana Mariné, de 6è Primària; Agnès Soler, de
1r ESO; Charlotte Gouttefangeas, de 2n ESO; Júlia Sabater, de 1r ESO
Festes
27
Montessori - Palau
montessori_13.indd 27
23/05/13 15:11
Dijous Gras
UNA BERENADA TRADICIONAL
C
ada any celebrem Dijous Gras i expliquem la història de la Vella
Quaresma i el rei Carnestoltes. Ho celebrem anant al bosc a fer la berenada, fem
jocs i mengem coca de llardons. Tradicionalment el que es feia per Dijous Gras
era atipar-se de carn perquè després ve la Quaresma, un període de quaranta
dies sense menjar carn. El dimarts següent de Dijous Gras s’enterra la sardina i
l’endemà, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma.
Èlia Gou i Júlia Vidal, de 3r Primària
Festes
E
UNA CAMINADA INTENSA
l Dijous Gras els alumnes de 4t, 5è i 6è vam anar amb autocar fins a
Torroella de Montgrí.
En arribar feia un fred molt viu i moltíssima tramuntana.
Vam iniciar la ruta i al cap d’una estona ens vam parar per esmorzar. Després
ens vam endinsar per un camí estret, però resulta que era equivocat. En arribar
a dalt vam haver de tornar a girar i vam tornar a agafar un altre caminet, però
tampoc no ens va portar enlloc.
Malgrat les equivocacions, ens va agradar perquè en tot moment vam gaudir
d’unes vistes precioses i de la natura. El paisatge el vam poder contemplar amb
els prismàtics d’alguns companys. Fins i tot en una de les pujades vam poder
observar uns cérvols salvatges molt macos que pasturaven damunt d’un turó.
Feia la sensació que estaven acostumats a veure gent, perquè en cap moment
no es van espantar.
Finalment vam aconseguir arribar a la Creu i allà vam dinar i ens vam fer
fotos. Va ser una pena perquè el vent molestava molt i no vam poder pujar fins al
castell a causa de les condicions meteorològiques.
Per tant, va ser una excursió una mica alterada perquè no vam poder seguir
l’itinerari previst, i fins i tot una cosa com menjar la coca típica d’aquesta diada
la vam haver de fer just en arribar a l’Escola.
Tot i així, ens ho vam passar molt bé!
Paula Brancons, Èlia Feliu i Anna Martínez, de 6è Primària
Dibuix: Diego Cano, de 4t Primària
28
montessori_13.indd 28
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:11
E
GIMCANA FOTOGRÀFICA
Caminada per la vall del Llémena
A
Una exposició singular
quest any, la tradicional caminada de Dijous Gras va tenir una activitat
paral·lela interessant: una gimcana fotogràfica.
Des de l’àrea de Plàstica ens van fer una doble proposta: d’una banda,
havíem de localitzar i fotografiar tot un seguit de plantes i de l’altra, fer fotosdenúncia.
Les millors fotografies presentades serien exposades a la biblioteca del nou
edifici, on tots els alumnes les podrien veure i valorar.
De les fotografies seleccionades, tres tindrien premi, i el lliurament es
faria durant la diada de Sant Jordi a l’escola. A part de la gimcana fotogràfica
de natura, hi havia un apartat de fotografies - denúncia amb la finalitat de
sensibilitzar-nos respecte a la necessitat de tenir cura del medi ambient, i fins i
tot, ens vam plantejar presentar les fotografies a l’Ajuntament de Sant Gregori.
Elisenda Raurich i Júlia Riera,
de 2n ESO
Festes
l dijous 7 de febrer, els alumnes de 2n d’ESO vam anar a la vall del
Llémena, concretament a la zona de Sant Gregori.
A dos quarts de deu vam pujar als
autobusos que ens van portar fins
a un punt en el qual vam iniciar la
nostra caminada. Aquí la professora
de Plàstica ens va repartir un mapa
de la zona i una llista de les plantes i
animals que havíem de fotografiar, en
grups cooperatius.
Al llarg del camí anàvem buscant
tot el que figurava a la llista que ens
havien facilitat. També anàvem fent
parades per descansar i beure aigua i
al cap d’una estona vam arribar a un espai ample on ens van deixar esmorzar.
Després de caminar 7 quilòmetres, vam arribar a la Font Groga on vam dinar.
Ens van deixar temps lliure per jugar i parlar una estona de manera distesa.
Havent dinat, vam seguir el nostre recorregut amb destí a Sant Gregori. Ara
el camí era més pla i amb més ombra... Un cop arribats al poble, vam estar una
estona esperant asseguts a la gespa i ens van fer la foto de grup.
Poca estona després van arribar els autobusos que ens van tornar al col·legi,
on vam berenar.
Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO
29
Montessori - Palau
montessori_13.indd 29
23/05/13 15:11
Sant Jordi
A
LA LLEGENDA EN TITELLES
quest any, per Sant Jordi, la nostra classe ha fet una representació
molt especial! Durant les hores de Plàstica vam dividir-nos en sis grups. Cada
grup va dibuixar les seves titelles (el drac, la princesa, el rei, Sant Jordi, la rosa i
el poble) i també va escriure uns guions de teatre per representar la història.
Per fer les titelles vam dibuixar primer els personatges i després els vam
pintar. Una vegada retallats, els vam muntar sobre una fusteta amb la qual els
podríem moure durant la representació.
El dia de Sant Jordi vam fer les representacions i va ser molt emocionant!
Cada grup tenia el seu narrador i els seus personatges i calia fer veus diferents
amb bona entonació i procurar que fos el més animat possible.
Tots aquests textos, els vam escriure tal com s’escriuen els textos teatrals,
diferenciant molt bé el narrador i cada personatge.
Hem escollit un fragment per ensenyar com van quedar de bé:
Festes
H
i havia una vegada en un poblet llunyà, un drac que amenaçava
constantment el petit regne de menjar-se tots els seus habitants si no li donaven
menjar cada dia. Un dia, es va acabar el menjar per al drac. Llavors el rei va
haver de pensar en alguna solució...
Rei: Perdona’m, filla meva!...
Rei: He tingut una idea perquè el
Però t’ha tocat a tu...
drac no ens destrueixi tot el poble.
Princesa: Però... Pare!!!
Cada dia faré un sorteig entre tots els
Rei: Ho sento, de veritat, filla
habitants del poble i la persona que
meva! (I es posen a plorar tots dos).
surti, s’haurà de sacrificar pel bé del
Narrador: Quan va arribar l’hora,
nostre poble; serà el menjar del drac.
la princesa, plorant, va anar cap a la
Narrador: Des del primer dia que
cova del drac.
es va posar en pràctica, tot eren
Princesa: Oh, no! Sóc massa
desgràcies per al poble. A causa
jove per morir!
d’aquesta idea, al poble cada vegada
Drac: Arrrrrrg! A qui li toca avui
hi quedaven menys habitants. Un
ser el meu dinar?
dia, en aquest sorteig... va sortir
Narrador: I quan va veure la
la princesa. Tothom es va quedar
preciosa princesa va dir:
bocabadat!
Drac: Oooohhhh! Avui toca la
Princesa: Pare, no deixis que
princesa rostida! Ha, ha, ha, ha, ha!
passi això, si us plau! No deixis que
Princesa: No, drac! Noooooooo!
se’m mengi el drac!
Ian Guardia de 4t, Míriam Benavente, de 5è; i Tristan Branda, Aina
Castillo i Alba Calonge, de 6è Primària
30
montessori_13.indd 30
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:11
E
LA FIRA DEL LLIBRE
ls alumnes de Projectes van organitzar una fira del llibre per als
alumnes de Primària inspirada en les fires d’intercanvi. Es van intercanviar llibres
de tota classe. Per poder-ho fer calia tenir punts que cada alumne rebia en
funció de l’estat del llibre que portava per poder-lo canviar.
A més de la fira, els professors van organitzar diversos jocs basats en
l’activitat física. Les activitats es feien per equips de classe, i es van realitzar al
camp de gespa. D’aquesta manera la diada de Sant Jordi va ser diferent!
A
GIMCANA MOLT ANIMADA
mb motiu de la festivitat de Sant Jordi, els alumnes de 3r i 4t d’ESO
que ens vam apuntar a la comissió organitzadora d’aquesta jornada ens vam
reunir repetides vegades per planificar i organitzar un seguit d’actes per fer
aquesta diada més divertida i participativa.
En les primeres reunions es va decidir que s’organitzaria un conjunt
d’activitats esportives i culturals amb aire de concurs per poder fer per grups
d’afinitats. Com a activitat col·lectiva, es faria una gimcana en la qual a cada
estació les activitats demanades es relacionarien amb Sant Jordi.
En l’esquema d’organització es van dividir tots els alumnes de 3r i 4t en
grups mixtos d’alumnes que configuraven els equips. Els organitzadors ens
vam distribuir per zones a fi i efecte de fer controls de cada una de les proves. A
més, vam crear un grup de reporters que es comprometia a immortalitzar cada
moment de la gimcana i a editar el material per poder-lo passar durant l’acte de
lliurament de premis del Certamen Literari.
Reunió a reunió, es van anar definint les proves, vam relacionar el material
necessari, vam distribuir les zones i finalment quan va arribar la diada ho
vam portar a terme. La veritat és que va ser un èxit i que es va generar molt
bon ambient. La gent va participar en les proves amb alegria i entusiasme i la
projecció d’imatges a la tarda reflectia aquest bon ambient i va agradar molt a
tothom.
Alumnes Comissió Sant Jordi 3r i 4t ESO
Festes
Paula Jorquera i Laia Polls, de 2n ESO
31
Montessori - Palau
montessori_13.indd 31
23/05/13 15:24
montessori_13.indd 32
23/05/13 15:24
Concursos
montessori_13.indd 33
23/05/13 15:24
Certàmens
literaris
31è CERTAMEN LITERARI
MONTESSORI-PALAU 2012
Concursos
Un any més, l’entusiasme i la
implicació dels antics alumnes
que accepten de fer la feina de
jurat ens ha permès poder tenir
una valoració objectiva i crítica
dels treballs presentats.
A tots ells, moltes gràcies!
34
montessori_13.indd 34
Relació de guanyadors
EDUCACIÓ INFANTIL (5 ANYS)
Gisela Vidal “La lluna” i “La catedral
de Girona”
Andrea Bufill “La rambla”
Mireia Moncanut “Una estrella he
mirat”
Natàlia Mateu “He visto una
mariposa”
3r PRIMÀRIA
Mariam Harb “Las aventuras de
Estrellita”
Marc Collado “Un estel preciós”
Miquela Mitoudis “El esqueleto
bromista”
Alba Puig “De dia i de nit”
Ariadna Fullà “Els mesos de l’any”
Àlex Portas “Blau marí”
1r de PRIMÀRIA
Roger March “El somni”
Gerard Veà “El cotxe i la moto”
Judith Orozco “El somni”
Joana Marqués “El ninot de neu
màgic”
Mar Coquard “La papallona i el
saltamartí”
Martina Kui Batlle “El peix”
Achér Begué “Rodolins”
Albert Pugnau “Poesia de rodolins”
4t PRIMÀRIA
Alba Calonge “Una historia de
fantasmas”
Ariadna Juscafresa “L’ocell que no
sabia volar”
Laura Martí “La Carla”
Iker Alejandro Rivero “Mi pequeño
dinosaurio” i “La vida”
Sara Polls “Dins el cor”
2n PRIMÀRIA
Júlia Casas “Les taronges”
Jana Martí “El pit-roig i el seu amic
Bruc”
Èlia Gou “El conte del ratolí de les
dents”
Marta Tarrús “El delfín y la ballena”
Oriol Riera “Un noi a l’ascensor
fantasma” i “El talp cec es banya”
Núria Puigdefàbregas “La gavina veu
animals”
Pau Catà “A dins l’oceà”
Jan Salvatella “Els animals”
5è PRIMÀRIA
Ariadna Marès “El aceite tiene una
nueva casa”
Anna Llompart “La meva àvia”
Jan Casellas “El món dels llibres”
Lluís Saguer “El pato que no sabía
nadar”
Tomàs Freire “El país de los nombres”
i “Quan neva”
Martí Oliver “L’Antoni i els nens
empresonats a l’escola” i “Les
olimpíades”
Aina Castillo “La fulla”
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:24
1r CICLE D’ESO
PROSA en Català
1r PREMI:
Anna Ginesta “Dilluns, set i un minut
del matí”
2n PREMI:
Itzal Llorens “El llenguatge del vent”
3r PREMI:
Fiona Anglada “Un secret en el bosc”
POESIA en Català
1r PREMI:
Micaela Izbicki “Girona”
2n PREMI:
Alexandre Xifra “El cel”
3r PREMI:
Miquel Onsés “Només tu”
POESIA en Castellà
1r PREMI:
Lluís Vallín “La injusticia de ser
escogido”
BATXILLERAT
PROSA en Castellà
1r PREMI:
Eduard Sepúlveda “Catedrales de
humo”
2n PREMI:
Helena Solsona “El piano”
3r PREMI
Francesc Xavier Gispert “La aldea de
la ignorancia y de la felicidad”
ACCÈSSIT:
Oscar Calonge “Frío, no notaba nada
más...”
Concursos
Quan els alumnes guanyadors
surten a llegir els textos premiats
es fa evident l’encert de la tria
feta pel jurat i els permet recollir
l’aplaudiment dels companys.
6è PRIMÀRIA
Marina Mayoral “La torradora màgica”
Sara Isabel Calderón “L’avi de la
catedral”
Marcel Estebanell “Un dia misteriós
en el temps!!!”
Marta Bosch “Sant Jordi “modern””
Guillem Saguer “El viatge del linx” i
“El ratpenat”
Anastasya Pechenkina “La meva euga
petita”
Oriol Gou “El pop”
2n CICLE D’ESO
PROSA en Català
1r PREMI:
Paula Przybylowicz “Ell era un noi
fred...”
2n PREMI:
Marc Franco “Joc de miralls”
3r PREMI:
Víctor Escuder “Vull estar amb tu”
ACCÈSSIT:
Hèlia Brull “Records”
PROSA en Castellà
1r PREMI:
Marta Daza “El juego del fuego”
2n PREMI:
Albert Martínez “Un Quijote actual”
3r PREMI:
Hèlia Brull “Llueve un sueño”
ACCÈSSIT:
Júlia Plaja “La tempestad”
POESIA en Català
1r PREMI:
Paula Przybylowicz “Recull de
poemes”
35
Montessori - Palau
montessori_13.indd 35
23/05/13 15:24
L
La lluna
a lluna és blanca com la neu.
La lluna vola sola.
Patina amb la neu.
Quan és de nit, el sol s’ha adormit.
Concursos
Autor text i dibuix:
Gisela Vidal, de 5 anys
36
montessori_13.indd 36
U
Una estrella
na estrella he mirat
i me n’he enamorat.
Autor text i dibuix:
Mireia Moncanut, de 5 anys
Una mariposa
H
e visto una mariposa,
encima de una rosa.
Autor text i dibuix:
Natàlia Mateu, de 5 anys
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:24
La participació dels
alumnes d’Educació Infantil
en el Certamen permet
gaudir de petites joies
literàries en les quals els
nens i nenes fan evident la
força de l’espontaneïtat i el
lirisme de la mirada infantil
sobre el seu entorn.
L
La catedral de Girona
a catedral té moltes escales.
També és molt gran.
A més, té moltes estàtues.
És molt bonica.
També és com una torre.
L
La rambla
Concursos
Autor text i dibuix:
Andrea Bufill, de 5 anys
Autor text i dibuix:
Gisela Vidal, de 5 anys
a rambla tiene flores.
Las personas van al bar.
Las personas van a comprar flores.
La rambla es muy bonita.
37
Montessori - Palau
montessori_13.indd 37
23/05/13 15:25
Concursos
H
La papallona i
el saltamartí
i havia una vegada una
papallona i un saltamartí que eren
molt amics. La papallona li va dir al
saltamartí: “Vols que fem una cursa?”
El saltamartí va dir: “D’acord, fem
la cursa i qui guanyi anirà cap a casa,
i qui perdi es quedarà tot el matí
recollint el menjar”.
La papallona va guanyar i li va dir al
saltamartí: “No pateixis, que la propera vegada guanyaràs tu”.
I així va ser. Al cap d’uns dies
Dibuix:
van tornar a fer una cursa i aquesta
Núria Mayola, de 4t ESO
vegada va guanyar el saltamartí.
La papallona i el saltamartí
sempre jugaven junts i van ser
bons amics durant molts
anys.
Mar Coquard,
de 1r Primària
E
El delfín y la ballena
n un mar vivían una ballena y un delfín que se lo pasaban muy bien
nadando y jugando todo el día en el mar.
Un día quisieron saber las diferencias entre los delfines y las ballenas, por lo
que decidieron ir a un colegio a estudiar para averiguarlo.
Descubrieron que el delfín podía jugar con su boca y las ballenas no. En
cambio, la ballena podía coger agua del mar y tirarla con un gran chorro, y
también descubrieron una cosa que no entendían: ¡la ballena tenía barba!
La ballena empezó a cantar: “Un pelo tiene mi barba, mi barba tiene un pelo”.
El delfín le dijo a la ballena: “¡Pero
si tienes más de 200 barbas! ¡Ahora
ya sé por qué puedes comer más
Marta Tarrús, de 2n Primària
38
montessori_13.indd 38
Després de llegir els textos
guardonats i de recollir el
corresponent diploma, és el
moment de fer la fotografia
al grup de guanyadors; un
moment durant el qual reben
també l’aplaudiment sincer
dels seus companys.
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
H
Un estel preciós
Marc Collado, de 3r Primària
Dibuix: Anna
Gudayol, de
4t ESO
Concursos
i havia dues vegades, un poble on encara no
s’havien inventat els dolços, i on vivia un sabater una mica
pobre. El patge reial del castell va anunciar:
- Persones del poble, siguin pobres o rics,
vinguin a la festa d’aniversari del Rei. Jo, el
Rei, així ho mano!
El sabater hi estava convidat; estava
molt content. Li va preparar un estel molt ben
decorat, amb garlandes multicolors i d’un color
d’or. Aquell dia era lluna plena, abans de la festa
va fer els últims retocs a l’estel. Quan va acabar va
anar cap al portal, on hi havia molts mobles i alguns
pobres. Davant seu hi havia una cartellera tan gran
com un taulell de fusta. Allà hi deia: “01:38h Regals,
01:50h Focs artificials i a les 02:00h la Gala”.
Ell va entrar pel portal i va pujar una escala que
semblava que no s’acabava mai. Al final, va arribar
a una porta molt ampla i va entrar. Es va veure en
una sala molt gran i lluent, va veure una orquestra de
cambra i, en un tron, el Rei, i al seu voltant molta gent
ballant.
Al cap d’una estona va arribar l’hora dels regals. Li
van portar una pilota, vestits de tela, jocs de bronze i al
final, l’estel del sabater. A la 01:50h van arribar els focs
artificials, que anaven amunt i avall, tots de colors molt
bonics. I cap allà a negra nit, a les 02:00h, va arribar
la gala: el Rei amb la Reina dins de la carrossa i l’estel
brillant al sostre.
Va ser una nit molt especial, i quan el sabater tornava
cap a casa li semblava que no podia ser veritat, que
havia estat com un somni.
De dia i de nit
E
l núvol plora
i el vent el fa fora.
Quan el sol somriu,
canta la perdiu.
La lluna canta,
el sol s’espanta.
Les estrelles brillen
i el cel il·luminen.
Diguem bona nit,
que els nens van al llit!
Alba Puig, de 3r Primària
39
Montessori - Palau
montessori_13.indd 39
23/05/13 15:25
Concursos
H
40
montessori_13.indd 40
La Carla
i havia una vegada una nena que es deia Carla, tenia 10 anys i vivia
a París. Li agradava molt anar amb les amigues i pujar a la Torre Eiffel, i li
encantaven les creps de xocolata.
Vivia en una casa molt gran. El saló era preciós amb una gran làmpada
d’aranya al bell mig de l’estança, tenia una estora al cantó del sofà, i el sofà
era molt còmode. Tenia una habitació per a ella sola amb els llençols de seda i
uns coixins molt tous; també tenia baldaquí com una princesa. La casa era molt
acollidora i les seves amigues normalment hi venien a dormir. Però un dia molt
desafortunat van trucar al pare de la Carla per dir-li que havia de fer un trasllat
per feina a Girona. Després el pare va penjar el telèfon i la Carla, impacient, deia
tot saltant:
- Qui era, papi?, Qui era? Era la meva amiga Georgina que volia jugar?
No, no, filla. Potser t’ho prens malament, però és per al teu bé; ens n’hem
d’anar a Girona.
A Girona? A Espanya? Ahhhhh - deia la Carla.
Ja era el dia d’anar-se’n. Tenien les maletes fetes i a la Carla sempre li
agradava portar molta roba i se’n va emportar dues maletes. Van arribar a
Girona i es van instal·lar en un pis. La Carla va anar a un col·legi que es deia
Montessori-Palau i allà va fer una amiga que es deia Laura que li va ensenyar
la ciutat. A la Carla al principi no li agradava, trobava a faltar París, però quan
va passar el temps veia que no es podien tenir prejudicis perquè veia que
Girona era igual de maca que París i li encantava passar pel pont Eiffel. Tenia la
sensació que estava a la seva ciutat.
Laura Martí, de 4t Primària
E
Sant Jordi “modern”
n un pais anomenat Espanya hi havia la ciutat de Madrid. Estaven en
temps de crisi i s’acabaven els diners. Cada dia feien una mena de “quina” per
veure a qui li abaixaven el sou i li apujaven
els impostos.
Cada dia era més
i més gent la que era
pobra i dormia en caixers
automàtics, tot per donar
els diners a l’Estat.
Un dia el
president va tenir
molt mala sort,
perquè resulta que
en el sorteig li havia
tocat a la seva
estimada filla. Allò
no podia ser!
Quan el jutge
estava a punt
d’acabar de redactar l’acta i així abaixar-li el sou...
Un Porsche vermell va travessar la paret i es va emportar el president i la
seva filla a Catalunya, un país millor, amb crisi, però millor.
El conductor d’aquell vehicle era Sant Jordi, un heroi modern.
De la gasolina que vessava del Porsche, Sant Jordi va veure com en naixia
una BlackBerry. Sense ni pensar-s’ho dues vegades, la va donar a la filla del
president i a partir d’aquell dia van viure feliços en un àtic per sempre més i
van aprendre a administrar el sou amb mesura i a viure senzillament.
Autor text i dibuix: Marta Bosch, de 6è Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
Quan neva!
L
El pop
U
n pop petit
mirava amb pena
a dins d’un pot
la lluna plena.
La mar se l’endú
a una platja propera.
I un nen ben xop,
se li acostà ben a prop.
L’observà atentament.
Tot seguit el pop parlà
com si li llegís la ment
i el nen el va fascinar:
“A la lluna vull anar
i encara que estigui lluny,
tu em podries ajudar
a tocar la seva llum,
i amb els meus vuit braços
la podré ben abraçar”.
Tomás Freire,
de 5è Primària
Dibuixos:
Oriol Gou, de
6è Primària
Concursos
“Com ho puc fer
per poder volar
i així a la lluna
poder-m’hi acostar?”
a neu és genial,
formosa i especial.
Quan neva
vull que la neu sigui meva.
Mirava per la finestra
i era com una festa.
Floquets de neu volant,
i caient, era genial.
Voldria que sempre fos així,
que hi hagués nevades
de dia i de nit.
Quan neva
vull que la neu sigui meva.
Quan neva m’estiro al llit
mig adormit.
A vegades surto al carrer
i convido el meu amic Ferrer.
Quan neva
vull que la neu sigui meva.
El nen no s’ho va pensar
i agafant amb il·lusió
el popet com un nadó
el llançà a la lluna plena.
El desig va fer volar,
flotant entre les estrelles
va arribar a la lluna plena
i la llum pogué tocar.
Oriol Gou, de 6è Primària
41
Montessori - Palau
montessori_13.indd 41
23/05/13 15:25
El ratpenat
E
l batec de les ales membranoses,
un moviment en l’obscuritat,
amb vol errant i sense destí,
surt de cacera el ratpenat.
Concursos
A
Girona
un lloc molt especial,
jo vaig anar.
Voleu saber quin?
Doncs ho haureu d’endevinar...
El cul d’una lleona
has de besar,
si per sempre
t’hi vols quedar.
Ara persegueix una crisopa,
més tard es decanta per un mosquit,
vola veloç darrere els insectes
amagant-se en la foscor de la nit.
El sol despunta entre les muntanyes,
el ratpenat se’n torna atemorit,
abans que el temut falcó de la reina
deixi anar el seu primer crit.
Guillem Saguer, de 6è Primària
Els carrers antics
et transporten al passat,
i et poden fer canviar
de personalitat.
Té una catedral molt maca,
i uns jocs florals es fan.
Un passeig per la muralla pots fer
i passar-t’ho molt bé.
Heu endevinat
a quin lloc he anat?
He anat a GIRONA
i molt he disfrutat.
Micaela Izbicki, de 1r ESO
42
montessori_13.indd 42
Dibuix: Carla Roura, Carla Frigola i Lluís Saguer, de 5è i 6è Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
S
Dilluns, set i un minut del matí
Concursos
et i un minut del matí. El despertador sona com cada dia, de dilluns
a divendres. Tinc ganes d’arribar a l’escola. Per un dia que tinc tots els deures
fets, i perdo l’autobús! Ara hauré d’agafar el metro. Tanco la porta de casa, pujo
a l’ascensor, baixo al primer pis, saludo el porter, surto al carrer, corro cap al
metro, baixo les escales, compro el bitllet i corro perquè és a punt de marxar i
buf...! Sospiro quan entro. Les portes es tanquen rere meu.
Estic ben estret. Avorrit i cansat de córrer, busco una cara coneguda, una veu
amiga. Però ningú no mira ningú, tothom va al seu aire, de pressa, esperant que
s’obri la porta, per córrer cap a la feina... I allà, precisament allà, la imatge d’una
dona m’impacta. És atractiva, destaca. La miro fixament i, de cop, s’obren les
portes. Baixa. I la perdo a l’horitzó.
Vaig a l’escola i no puc deixar de pensar en ella.
Demà tornaré a agafar el metro. L’he de tornar a veure. El dia no s’acaba mai.
A casa no entenen què em passa. El món no gira.
Dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. Dia rere dia agafo
el metro, a la mateixa hora, un xic més tard, un xic més aviat.
Només un dia va agafar la meva línia? Qui era? Per què no me la puc treure
del cap?
I de nou, dilluns. Ha passat una setmana. La mateixa hora. Sí, sí, sí, és allà.
Quieta, seriosa, atractiva, guapa. M’hi acosto, a poc a poc, sense pressa. La
miro, em somriu.
I quan intento parlar amb ella, s’obre altre cop la porta i baixa. La segueixo i el
cor em batega ben fort. Entra a una empresa de productes químics.
Cada dilluns la veig i l’observo i busco el motiu del perquè.
I avui, que és dilluns i és el meu aniversari, amb un gran somriure i una
immensa llàgrima, em felicita amb un adéu.
No la torno a veure. I sí, era qui us imagineu, la meva vertadera mare.
I jo només volia que em toqués els cabells i me’ls acaronés. Que em
digués que m’estimava. Que m’expliqués per què va abandonar-me,
per què va oblidar-me en un centre d’acollida.
Tornem a ser dilluns i dilluns i dilluns i dilluns, i ja no
és al metro ni treballa al mateix lloc d’abans. La
tornaré a veure?
Buscaré la seva cara eternament.
Ho sents? Eternament.
Anna Ginesta,
de 2n ESO
Dibuix:
Isaac Colin,
de 4t ESO
43
Montessori - Palau
montessori_13.indd 43
23/05/13 15:25
E
Ell era un noi fred.
Ella, poeta de somriures
Concursos
ll era un noi fred. Ella, poeta de somriures. Ell mai no dirigia la paraula.
Ella, a tothom deia bon dia. Només tenien una cosa en comú: compartien el
somni d’estar amb aquella persona que els fes volar fins l’horitzó. Perdre’s en
carícies i petons de mel.
Ell retratava el seu interior en paper i tela. Ella escrivia els seus desitjos aquí
i allà. Ell tenia una passió... Ella també: els dos veien l’amor en la vida. Eren
feliços. Somreien cada matí. Però eren persones incompletes.
Un estiu es van conèixer. Ella el saludà. Ell no digué res. Sols li dedicà un petit
somriure. Tot i això, darrere el seu esguard una espurna d’il·lusió va encendre’s.
Des d’aquell moment la somià cada dia, la desitjava. Ella sols el tenia com un
amic.
Passaren nits i dies i ell mantenia la flama viva. La volia.
44
montessori_13.indd 44
Passaren setmanes i mesos, però no era la seva estimada. Sols el recordava
callat i seriós.
Una nit ella somià. Somià que l’amor estava en ell i no volia res més que
sentir al seu costat. Volia tornar-lo a veure, tornar al passat. Ara bé, l’enemic es
presentava. La distància.
Ell la temia. Ella també. Ell apostà fort i ella el seguí. Apostaren junts per
l’amor.
A ell l’inundaven el cor ganes de pintar-la amb un vestit de flors. Ella desitjava
poder compondre poesies amb el seu nom. L’ombra de la lluna omplia llurs
il·lusions i els animava a seguir. Sempre lluitant, sempre endavant.
Ara, ella escriu versos arreu plens de passió. Mentrestant, ell dibuixa llur
somriure i l’emmarca amb el seu amor.
Han trobat allò que mai no havien imaginat però que, sens dubte, no deixaran
marxar.
Text: Paula Przybylowicz, de 3r ESO
Dibuix:
Sílvia Sais, de 2n Batxillerat
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
L
La tempestad
F
Pensaments
usta molla,
ha plogut.
Dol de terra,
carrer brut.
Tovalles a taula,
música de fons.
Arc de Sant Martí,
record de cançons.
V
Júlia Plaja, de 3r ESO
Sentir al teu costat
ull viure al teu costat.
Pels ulls, que m’ensenyen la possibilitat.
Pels petons, tendres, que em passen a l’oblit.
Per la veu, que m’és la tranquil·litat.
Per les cames, entrellaçades dins el llit.
Concursos
as nubes desprendían una
lluvia fuerte y rabiosa sobre mi paraguas,
produciendo un sordo estruendo
relajante. Podía observar el rápido
movimiento de las gotas resbalando por
la parte superior del paraguas.
Yo permanecía impaciente e inmóvil
frente a la luz roja del semáforo
esperando a que me diera paso entre
la estampida de automóviles que avanzaban a gran velocidad. Era incapaz de
alejar la mirada de aquellos críos que buscaban diversión constantemente. Sus
miradas joviales y aquellos ligeros empujones juguetones me transmitían cierta
sana envidia y me incitaba a compartir con ellos todas esas sensaciones.
El semáforo cambió a amarillo. La madre advirtió a los muchachos que
algunos de esos juegos podían representar un peligro, y al poco se encendió
la luz verde. Los dos pequeños comenzaron una competición sobre el paso de
peatones para ver quién llegaba primero a la otra acera. Aposté mentalmente
por el que vestía un abrigo azul, ya que había tomado cierta ventaja. Daban
grandes zancadas evitando pisar las franjas blancas del paso de cebra. Un
espeluznante chirrido de ruedas, seguido del impacto seco, heló mi corazón.
Tal vez estuviera percibiendo los mismos sentimientos desagradables que
la madre de esos niños. Bajo sus botitas, un riachuelo de sangre tiñe el fresco
asfalto. Sobre los brazos de la madre duerme la frágil capucha del pequeño.
La lluvia sigue cayendo sobre la ciudad y yo sigo aguardando la señal de
paso. Ya nadie salta sobre los charquitos de las aceras, ya nadie ve la pista
deportiva en el paso de peatones; nadie, salvo yo.
Vull sentir al teu costat.
Tresor mort,
portant pols.
Cendra morta,
portant dols.
Do major,
la menor.
Absència,
llum, claror.
Sostinguts,
bemolls.
Pensaments
i altres alteracions.
Amb les idees clares, per viure.
Amb l’esperit fort, amb sentit.
Amb l’alegria, del teu somriure.
Amb la convicció, d’haver gaudit.
Vull estar al teu costat.
Perquè em facis sentir estimada.
Perquè sentis tot el que t’he estimat.
Perquè et pugui tenir cada matinada
Dormint plàcidament al meu costat.
Poemes: Paula Przybylowicz, de 3r ESO
45
Montessori - Palau
montessori_13.indd 45
23/05/13 15:25
Concursos
F
46
montessori_13.indd 46
Frío, no notaba nada más
río, no notaba nada más. Sus manos no le respondían, pero no le
importaba lo más mínimo. Lo que fuera por darle el abrigo a esa mujer. Con la
gélida temperatura del exterior, él notó que ella titiritaba y le tendió la
pieza de ropa sin pensárselo dos veces. Puede que de todas
formas a ella no le importara el detalle. Después de unos
minutos un joven adulto llegó con un lujoso coche a
recogerla. Ella se despidió, devolviéndole el abrigo y
dándole un cariñoso beso; él hizo lo mismo, pero de manera
tímida. Se quedó unos instantes viendo cómo el coche
desaparecía al final de la calle. Sin apartar la mirada,
se escapó una lágrima de sus ojos. Probablemente
por el viento de aquella tarde invernal. O no.
Comenzó a caminar solo, abrigándose como
podía. El abrigo se había quedado impregnado del
suave aroma de la fragancia de la joven. Respiró
profundamente y siguió avanzando. Ya era muy
oscuro y las farolas de la antigua calle parpadeaban
medio estropeadas y brillaban con debilidad. El chico se sacó unos auriculares
del bolsillo del pantalón y los conectó a su teléfono para escuchar algo de
música cuidadosamente seleccionada hacía ya algún tiempo,
quizá demasiado. Intentaba distraerse con lo que fuera, pero
no podía evitar recordarla, y el perfume no ayudaba. Se iba.
Otra vez. No la vería en meses, pero no quería pensar
en ello. El simple hecho de pensar en la distancia que
los separaba le incomodaba. Ya se había cansado de
que siempre le pasara lo mismo. Debía olvidarla como
fuera. Su corazón ya había soportado demasiados
golpes, se había acostumbrado y los encajaba de todas
formas, sin importarle de dónde vinieran. El dolor ya no era
un problema. El malestar era causado por la sensación
que se iba apoderando de él, un crecido pesimismo mezclado
con rabia y quejas a un mundo que parecía creado para conspirar
contra él. Cruel distancia… Solo sirve para echar de menos a
personas y crear vacíos. Sus reflexiones se hacían compañeras
suyas mientras llegaba a su casa. Una vez en el portal, intentó
meter las llaves en la cerradura y lo consiguió después de varios
intentos torpes. Abrió y la pesada puerta chirrió cada vez con
mayor ruido a medida que dejaba ver un poco más del interior.
Fue directo a su habitación, dejó la ropa tirada de cualquier
manera sobre la silla de su desordenado escritorio, se puso
la de dormir y se acurrucó bajo varias mantas viejas. Se volvió
a colocar los auriculares. Cerró los ojos despacio y se centró
en la suave melodía de una canción de su grupo preferido. Se
durmió con la música encendida, el corazón confuso y la cabeza
colapsada.
El sol despertó al joven bastante tarde. Había tenido un
sueño, uno muy agradable. Uno que, por alguna extraña razón, le
dio fuerzas suficientes para coger el teléfono, marcar el número
de la joven y, tras oír su voz esperanzada contestar al otro lado
de la línea, decirle un impulsivo: “Te amo, ven conmigo”.
Oscar Calonge, de 1r Batxillerat
Dibuixos: Manel Massaneda, de 2n Batxillerat
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
A
Catedrales de humo
utobús, aire acondicionado...
… caras de plástico que funde el sol, pero un sol indirecto, aséptico y pasado
por el aliento candente del motor, que se cuela impúdico por la ventana, por las
juntas del cristal.
Y cuando se vaya, cuando se canse de ser testimonio forzado, hará espejo de
lo que ahora es cristal. Y, ¡oh! Las caras casi desechas se revelarán a sí mismas,
la verdad caerá materializada en forma de apariencia deformada y el monstruo
que encierran…
La soledad crea sombras, y el aire calefactor del autobús lo llena todo con ese
vaho rancio, impertinente. ¿Y qué te voy a decir yo que tú no sepas ya?
Primero haremos el amor. Luego, catedrales de humo.
Bastidas sobre tu amado amor puro. Que tu mundo es pura fantasía, puro
tecnicolor.
Y yo, ¿qué más le puedo hacer?
Tan solo sé que mañana tendré ganas de haberte visto. Las ruedas hacen
camino. El periódico, quebradizo, se retuerce sobre sí mismo. El tiempo siempre
es más listo.
Y la tarde ya huye. Del día, la muerte, e incluso el fracaso. Yo no te quiero, y
tú me quieres mal. Te odio y no puedo. Te odio y te hablo, me haces hablar, y te
creo y te beso sin piedad. Tu paciencia me agota, no me mires más, que tú no
eres nadie, que en mí solo quiero estar yo. Tu paciencia me agota y me agota,
pero te lloro y te lloro más, y es tan triste…
Tengo síndrome de Estocolmo, contigo y con todo, que en mí solo quiero estar
yo. Y una vez más, tus brazos me perdonan, las ruedas hacen camino, ya pasó.
Concursos
Los juicios morales, dejémoslos como postre… Para cuando el viaje de vuelta
me vuelva monstruo y la luz de la noche desconfíe de todo. De mí, y de todo
aquello que no sea lúcido, que no sea carne del ayer.
Pero vivo de engaño.
Tu estela lo dice, mañana no habrá tanta suerte.
Eduard Sepúlveda,
de 2n Batxillerat
El grup d’alumnes guanyadors
en l’apartat de prosa de la
categoria Batxillerat, posant
amb el seu diploma, després
de recollir el premi
corresponent i de llegir el seu
text davant els companys que
omplien la sala d’actes.
47
Montessori - Palau
montessori_13.indd 47
23/05/13 15:25
CONCURSO DE JÓVENES
TALENTOS
Concursos
U
48
montessori_13.indd 48
na fría mañana de invierno. Lancé un bostezo
al cristal empañado y escribí su nombre. Sí, la echaba de
menos. Me dirigí hacia la mesita de noche, donde guardaba
bajo llave mi mayor tesoro. Me armé de valor y empecé a
leer:
“Querido Juan:
Lo siento. Siento no poder estar a tu lado. Siento
no poder ver tu sonrisa cada mañana. Siento no poder
arroparte cada noche ni abrazarte a la vuelta del colegio.
Siento no poder decirte aquellas palabras que tanto te
gustaban. Palabras tan simples como te quiero. Siento estar
lejos de ti. Te extraño. Me gustaría recibir tan solo un beso
tuyo.
¡Maldito Alzheimer! ¿Por qué a ti? , seguro que piensas
cada vez que lees esta carta.
Solo puedo decirte que nosotros no elegimos nuestro
futuro. No nos levantamos y gritamos al mundo que nos
apetece ser felices y llorar de alegría. No podemos nacer y
pedir que en nuestra vida no haya problemas. Vivimos pensando en llegar a la
cima de una montaña y no nos damos cuenta de que el camino hacia nuestra
meta y todos los obstáculos que encontramos en él, son realmente la vida.
Quiero que vivas la vida. Quiero que encuentres troncos en la subida y que seas
capaz de saltarlos. Quiero que no te lamentes por mí. Ese maldito payaso, esa
maldita locura, esa horrible enfermedad neurodegenerativa.
Vigila con el payaso chiflado, fue el responsable del error.
Te quiero, Mamá”.
Era la décima vez que la leía desde que se fue.
Todos me hacían creer que estaba bien. Pensaban
que al ser un chico de doce años no podría llegar a
comprender la gravedad de la situación. Me dijeron
que se iba de viaje y que volvería en unas semanas.
Suerte que mamá siempre supo que era un
chico maduro y me dejó escrita esta carta. Era
nuestro secreto, como aquella pequeña cueva
del bosque. Me hundí en un mar de lágrimas.
La echaba de menos, sin ella nada era lo
mismo. Recordaba perfectamente todos los
momentos que viví con ella. Nuestras risas,
nuestros abrazos, nuestras estupideces…
¡Basta! Le prometí que no lloraría más por
ella. Sabía lo que debía hacer. Debía vivir la
vida al límite. Debía hacer locuras. Debía
cumplir mis sueños.
De esa manera, si un día el payaso
chiflado llamaba a mi puerta, estaría
tranquilo.
Podría mirar hacia atrás y pensar: “Sí,
he hecho todo lo que he querido, y sí, he
sido feliz”.
Andrea Lafuente, de 2n ESO
Dibuix: Sílvia Sais, de 2n BTL
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
PREMI
SAMBORI
D
A
Josep Plaja, de 1r Batxillerat
PREMI ONCE
finals de gener, des de l’àmbit de Voluntariat, es va oferir l’oportunitat
a un cert nombre d’alumnes de 4t d’ESO de dur a terme un projecte proposat
per la coneguda organització ONCE. El projecte en qüestió tenia com a objectiu
reflectir les dificultats que han hagut d’afrontar les persones discapacitades
(siguin cecs, minusvàlids o altres) al llarg del temps i possibles propostes per a
millorar les seves condicions de vida en l’actualitat i en un futur. El mitjà per a
transmetre-ho era fer un vídeo d’un màxim d’un minut de durada.
Es van formar tres grups d’unes 5 persones cadascun. Tot i que en un principi
va costar decantar-se per una idea concreta, el nostre grup va decidir centrar-se
en la ceguesa. La nostra intenció era mostrar com una persona pot viure amb
normalitat, realitzar tot tipus d’activitats i emocionar-se amb fets quotidians tot
i no veure el que passa al seu voltant. Després de setmanes treballant-hi, vam
aconseguir muntar el vídeo que havíem imaginat des del principi.
Dur a terme aquest projecte ens va permetre, a tots els participants, endinsarnos en el món de les discapacitats. Els treballs enviats exposaven molt bones
propostes. De fet, fa uns dies se’ns va
comunicar que el nostre vídeo havia estat
ben valorat i que havia aconseguit la
primera posició de la província de Girona
dins la nostra categoria. L’experiència que
hem viscut ens impulsa a animar l’Escola
a seguir realitzant aquest projecte sempre
que sigui possible.
Hèlia Brull i Marta Hortal,
de 4t ESO
Concursos
es d’Òmnium Cultural
es convoca el Premi Sambori de
narrativa en llengua catalana amb
l’objectiu d’incentivar la imaginació, la creativitat i l’ús del català
dins de l’àmbit escolar.
A l’Escola ens van proposar
participar en aquest concurs i ens
van donar les instruccions que havíem de seguir per poder fer-ho. Uns quants
alumnes de 1r de Batxillerat vam acceptar el repte de prendre part en aquesta
setena edició del Premi Sambori Òmnium.
En el meu cas, vaig escriure una breu història costumista entorn d’una situació protagonitzada per un nen petit i que al final vaig titular “El gelat de maduixa”. El divendres 22 de març vaig assistir a l’acte de lliurament de premis de
la zona del Gironès i Catalunya Nord. Aquest acte es va dur a terme a Celrà, va
estar molt ben organitzat, va ser molt agradable i vaig tenir la satisfacció d’obtenir el primer premi d’aquesta fase territorial en la categoria de Batxillerat. Això va
suposar que el meu text passés a concursar en la fase de Catalunya.
Espero que els propers anys altres alumnes participin en aquest projecte.
49
Montessori - Palau
montessori_13.indd 49
23/05/13 15:25
Concursos
lingüístics
Concursos
E
50
montessori_13.indd 50
FONIX 2013
l curs passat va ser el primer any que
des de l’Escola vam animar alguns alumnes
de 1r i 2n d’ESO a participar en el 5è Concurs
d’Anglès Interescolar de Catalunya (THE FONIX
2012). L’experiència va resultar molt positiva
i el resultat no va poder ser millor, ja que la
nostra representant de 2n d’ESO, l’Andrea
Lafuente va quedar 1a en la fase territorial de
Girona, cosa que li va permetre participar en la
fase final.
La veritat és que tant el tipus de prova
com el sistema d’organització ens van semblar molt seriosos i vam proposarnos participar-hi d’una manera vertical des de 5è de Primària fins a 2n de BTL.
Aquest any, des del Departament de Llengua Anglesa, s’han fet unes proves de
selecció del que ells anomenen “fase local” en les quals van participar un total
de 31 alumnes de tots set cursos i d’on ha sortit un representant per nivell que
ha participat en la fase territorial de Girona del 6è Concurs d’Anglès Interescolar
de Catalunya THE FONIX 2013.
Aquests set alumnes van anar a fer la prova corresponent a la fase territorial.
Val la pena fer notar que de cada categoria, els tres primers classificats passen
a la fase final, i que dos alumnes de l’Escola (de 3r i 4t d’ESO) formaran part
d’aquest grup de finalistes. La fase final es va fer a Barcelona el dissabte dia 4
de maig.
Els resultats obtinguts pels nostres set representants són els següents:
A 5è de Primària (26 participants) la Judith Ortega va quedar en 4a posició.
A 6è de Primària (32 participants), la Júlia Chiner va ocupar la 7a posició. A
1r ESO (34 participants), la Laia Rigat va quedar en la 9a posició. A 2n ESO
(31 participants), en Tomás Garcia va aconseguir la 5a posició. A 3r ESO (32
participants), en Marc de Quintana va quedar en 2a posició i, per tant, és
finalista. A 4t ESO (29 participants), la Clàudia Bracons va aconseguir la 2a
posició, cosa que li dóna la condició de finalista. A 1r BTL (18 participants), la
Farners Domènech va aconseguir la 4a posició. A 2n BTL (16 participants), la
Gemma González va quedar en la 5a posició.
Sylvia Ventayol, professora
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:25
Reconeixements
externs
PREMIS A L’EXCEL.LÈNCIA
S
Concursos
eguint la tradició establerta
aquests darrers anys, l’Ajuntament de
Girona ha volgut premiar l’excel·lència
dels estudiants de cada un dels centres
de secundària de Girona ciutat amb un
millor rendiment a 4t d’ESO i a les proves
PAU. En dos actes celebrats al Saló de
Plens de l’Ajuntament, l’alcalde, Sr.
Carles Puigdemont, ha volgut reconèixer
el valor de l’esforç i ha aprofitat per
manifestar la confiança en els joves que
fan de l’estudi una oportunitat per millorar.
En l’acte corresponent a 4t d’ESO, per part del CCE Montessori-Palau l’alumna
premiada va ser la Marta Daza, i pel que fa als alumnes de 2n de Batxillerat amb
millor nota a les proves PAU, per part del CCE Montessori-Palau els estudiants
guardonats van ser dos: en Francesc Xavier Gispert i l’Eduard Sepúlveda.
D’altra banda, la Generalitat de Catalunya, en un acte ja tradicional, va
convocar a l’Auditori de Barcelona els 128 estudiants de Catalunya que en les
PAU 2012 van treure una nota de 9 o superior al 9, i els va fer objecte d’una
distinció institucional.
La coordinadora de les PAU va anar cridant cada un d’aquests 128 estudiants
(dels 24.092 estudiants que havien aprovat les PAU el juny de 2012) i els va
convidar a recollir el seu diploma. Els 10 alumnes amb millors puntuacions,
rebien una menció especial i un val de 300 euros.
En Francesc Xavier Gispert i l’Eduard Sepúlveda van formar part del grup de 12
alumnes distingits amb una menció especial,
i el CCE Montessori-Palau va ser un dels 16
centres de Catalunya amb més d’un guardonat.
En un altre àmbit de reconeixements, la
Fundació Catalunya La Pedrera convoca uns
ajuts universitaris per a aquells alumnes que
han obtingut una millor nota de tall. En aquesta
convocatòria aquesta nota es va situar en un
mínim de 8,73 i l’import de l’ajut era de 1.000
euros.
En la present convocatòria, cinc alumnes
de la promoció 2011-2012 van rebre un
d’aquests ajuts. La nota més alta obtinguda
va ser de 9,76 i la va obtenir en Francesc
Gispert, el qual va rebre el guardó de mans del
conseller Andreu Mas-Colell. Juntament amb
ell, també van ser premiats els alumnes Eduard
Sepúlveda, Marc Far, Xavier Fuyà i Clàudia
Navarro.
Enric Tubert, professor
51
Montessori - Palau
montessori_13.indd 51
23/05/13 15:26
Concursos
científics
Concursos
Un curs més, alguns alumnes han
presentat el seu treball de recerca a
concursos convocats per universitats i
altres institucions. En aquesta ocasió,
l’Eduard Sepúlveda, en competència amb 388 treballs més, ha
obtingut un dels premis Argó convocats per la UAB, amb un treball
sobre l’obra de l’escriptor Joan Granés, i la Clàudia Sacrest ha estat
guardonada amb el Premi Unnim de la UVic.
52
montessori_13.indd 52
E
A TRAVÉS DE L’ÀNIMA
l treball de recerca és una investigació d’un tema lliure on l’estudiant
de batxillerat, amb recomanacions d’un tutor, busca la informació, la selecciona
i sintetitza, fa una part més pràctica i en redacta una memòria escrita que haurà
de defensar davant d’un tribunal de professors. Com que és un treball que
dura un any sencer, és important triar un tema que t’interessi, amb el qual no
t’importi passar hores i del qual vulguis aprendre més coses. L’important no és
el potencial o atractiu que pugui tenir un tema per si sol, sinó com d’atractiu el
pot fer l’autor. Perquè al final busques fer una feina ben feta.
Així doncs, vaig decidir enfocar el meu treball cap a l’àmbit artístic i musical:
el meu instrument, el violí. El vaig titular “A través de l’ànima”, fent referència
tant a la peça anomenada “ànima”, indispensable perquè el violí soni, com a
l’ànima dels qui el construeixen i l’ànima dels qui el toquen. Desitjava aprendre
coses que com a violinista no sabia, coses com la història, la seva evolució...
Com es construeix un violí? La curiositat personal per respondre aquestes
preguntes va ser la principal motivació per fer una bona recerca i embarcar-me
a fer entrevistes als lutiers, artesans i artistes creadors dels instruments de la
família del violí i els protagonistes del meu treball. La part pràctica consistia en
un curtmetratge documental amb entrevistes i reparacions de l’instrument.
A l’Escola em van animar a presentar el
treball al concurs de la Universitat de Vic, on
hi havia una categoria de treballs relacionats
amb les arts plàstiques, cinema, música... que
s’adequava a la temàtica del meu. En acabar
el curs, em van fer saber que a “A través de
l’ànima” se li havia concedit un dels premis del
concurs, un reconeixement que sortia dels límits
de l’Escola i també de les meves expectatives,
ja que a vegades pensava que el fet de no haver
triat un tema més “científic” em tancaria les
portes a reconeixements exteriors. Em va fer
adonar que l’esforç havia valgut la pena, i que és
amb aquest esforç i les ganes d’aprendre que es
pot arribar ben lluny. De fet, un bon treball, sigui
del tema que sigui, sempre tindrà un lloc on
pugui ser reconegut. Sempre. Sempre que hagi
sortit “a través de l’ànima”.
Clàudia Sacrest, exalumna
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:26
FER RECERCA, UN PRIVILEGI
Cada vegada més, des de l’Escola, amb l’objectiu de prioritzar
l’excel·lència, s’estimula els alumnes de Secundària a participar en
programes de recerca, com una forma d’ampliació del seu currículum
i d’orientar el seu futur. Programes com Joves i Ciència, Bojos per la
Biomedecina, INVESTIGA I+D+i o les Olimpíades de Física han permès
a diferents alumnes d’ESO i BTL entrar en un reduït grup d’escollits. És
un premi al seu esforç i als seus bons resultats acadèmics, i ara poden
aprofundir en els seus coneixements de la teoria i tècniques científiques
en els camps de la física, la química i la biologia.
A
Una experiència impagable
Concursos
quest estiu vaig poder participar en una experiència única, el programa
Joves i Ciència. Concretament, vaig tenir la possibilitat d’estar 12 dies al centre
Món Natura Pirineus de Catalunya Caixa (situat a Planes de Son) juntament amb
50 joves treballant en diversos projectes de diferents branques de la ciència.
Per poder prendre part en el programa vaig haver de passar un procés de
selecció. Primerament, a l’Escola, vaig haver de superar una tria de la qual
se seleccionaven tres candidats. Els tres alumnes de 4t d’ESO presentats per
l’Escola vam ser entre els 120 preseleccionats (de 800 participants). Això ens
portava a una entrevista amb els coordinadors del projecte.
Dues setmanes després em van informar que havia passat el procés de
selecció, cosa que em convertia en un dels 50 finalistes i em donava opció a
participar en el programa que havia escollit: “Per què tenim aquest clima?”
Els participants en el programa vam dedicar els nostres esforços, mitjançant
diferents tècniques relacionades amb la química, amb la física o amb la biologia,
a reconstruir el clima que hi havia hagut en aquella zona dels Pirineus on ens
trobàvem durant els darrers 10.000 anys. Paral·lelament, vam estar analitzant
diferents teories relatives als motius del canvi climàtic actual així com a
l’evolució del clima a tot el planeta des del seu origen.
Vam gaudir de la presència d’uns grans professors membres de l’Institut de
Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB). També ens van fer diferents xerrades com ara la del Premi Nobel de Física
de l’any 2005, Roy Glauber. A part d’aprendre moltíssim i d’ajudar-me a veure
quines eren les assignatures que més m’interessaven, el programa m’ha permès
conèixer persones úniques amb les quals mantinc una gran amistat.
Tant l’estiu del 2013 com el del 2014 tinc la possibilitat de participar
en diferents programes relacionats amb la ciència o fer estada en centres
de recerca, tant a l’estranger com arreu de Catalunya, finançats pel mateix
programa, ja que aquest té una durada de 3 anys. Val la pena dir que, per
poder gaudir d’aquestes experiències,
els següents anys cal un bon expedient
acadèmic, així com haver escrit un article
científic durant el curs de primer de
Batxillerat.
Voldria agrair a l’Escola i als
professors el fet que em donéssin
l’oportunitat de participar en un
programa com aquest que, de llarg,
ha superat la més optimista de les
expectatives que em podria haver fet.
53
Martí Roset, de 1r Batxillerat
Montessori - Palau
montessori_13.indd 53
23/05/13 15:26
IV CONGRESO SAN PATRICIO
Després d’algun intent en anys anteriors, aquest curs hem
aconseguit que força alumnes de 4t d’ESO s’animessin a participar
en el programa ofert per la Fundación San Patricio
i que hi hagués alumnes interessats a treballar en
cada una de les cinc línies de recerca proposades.
El fet ha permès competir com a equip i
aconseguir una de les 20 places per assistir al IV
Congreso I+D+i, que es fa a Madrid.
Concursos
E
54
montessori_13.indd 54
ls alumnes de 4t d’ESO han participat, amb 74
centres més de tot l’Estat espanyol, en un programa de promoció de la ciència
ofert per la Fundación San Patricio amb l’objectiu de fomentar “el gusto por el
saber, por descubrir, por explorar, la inquietud por el conocimiento, el deseo
de aprender activamente, la capacidad de análisis, de reflexión, y con todo ello
impulsar el interés por la investigación, la tecnología y la innovación mediante
el trabajo voluntario en temas alineados con las líneas estratégicas del Plan
Nacional de I+D+i” i han tingut la satisfacció de ser un dels equips dels 20
centres seleccionats per participar en el IV Congreso I+D+i que se celebrarà a
Madrid del 10 al 12 de maig.
El programa ofereix 5 línies d’investigació que porten per títol: Arquitectura
Bioclimàtica, Clonació d’Éssers Vius, Diagnòstic Genètic en el Segle XXI,
Nanorobots i Percepció Artificial.
Els alumnes de 4t poden optar a aquest programa en el marc de l’assignatura
de Física i Química. Quan s’inscriuen tenen al seu abast, en primer lloc, un
dossier sobre el tema escollit escrit per un expert en la matèria i que els dóna
una idea de com començar. En segon lloc, han de participar en un fòrum on
altres alumnes com ells i alguns experts van comentant els temes que van
treballant.
En la present edició, els nois i noies que han pogut completar el seu treball
són: l’Anna Comas, la Carla Vidal, en Cesc Folch, la Clàudia Bracons, l’Esteve
Genís, la Gal·la Garcia-Castany, en Jesús Muñoz, en Marc Franco, la Nora
Torrens, la Núria Mayola, en Roger Alabau i la Roser Moret. El treballs que han
realitzat cadascun d’ells en la línia de recerca escollida han estat avaluats per
una comissió de 6 professors de l’Escola, els quals han escollit els 5 treballs
finalistes (un de cada línia) que participaran en el programa.
Un cop enviats a la Fundación San Patricio, aquests treballs són avaluats per
experts i, en funció de la puntuació aconseguida, poden passar a participar, ara
ja de manera individual, en el Congrés I+D+i, des del qual podria acabar essent
seleccionat per a la Setmana de l’Investigador o, finalment, per a un viatge
durant el qual es visiten diversos centres d’investigació europeus.
Els alumnes Cesc Folch, en la línia
de Tecnologies de la Comunicació i la
Informació; Clàudia Bracons, en la
línia d’Energia, Gal·la Garcia-Castany,
en la de Nanotecnologia i Nous
Materials; Marc Franco, en la línia
de Salut, i Roger Alabau, en la de
Biotecnologia, ens representaran en
el IV Congreso I+D+i, i a partir d’aquest
punt, competeixen a nivell individual.
Raquel Figueras, professora
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:26
CRAZY ABOUT BIOMEDICINE
L’oportunitat de fer recerca amb
investigadors d’elit és un dels
millors estímuls que, avui per
avui, pot rebre un estudiant. Per
això valorem tant que l’alumna
Marta Daza hagi estat escollida en
aquesta 1a convocatòria de
«Bojos per la Biomedicina»
U
Marta Daza, de 1r Batxillerat
Concursos
n dia, a l’Escola ens van parlar
d’una convocatòria que responia al títol “Bojos per la Biomedicina” i ens van
animar a presentar la nostra candidatura per poder ser un dels alumnes
seleccionats. Es tractava d’un curs de biomedicina que s’impartiria durant 18
dissabtes a Barcelona.
Des del primer moment em va cridar l’atenció, ja que era una gran oportunitat
per aprendre amb profunditat sobre temes que a l’escola no tractaríem, a més de
conèixer com són les investigacions actuals en aquest camp.
Després de valorar-ho, vaig decidir presentar la meva candidatura i vaig
emplenar un document de sol·licitud i escriure una carta. En primera instància
vaig ser preseleccionada per anar a una entrevista.
La major part d’aquesta entrevista va ser en anglès, ja que com que els
professors que imparteixen el curs provenen, a més d’Espanya, de diferents
països (Portugal, Alemanya, Iran, Itàlia...), i com que l’anglès és l’idioma que
s’utilitza principalment en la ciència, el curs s’imparteix en aquesta llengua.
Finalment, vaig ser seleccionada pel curs “Crazy About Biomedicine”, juntament
amb 23 estudiants més de 1r de Batxillerat de la resta de Catalunya.
El curs està dividit en dos semestres, on es combinen classes teòriques amb
sessions pràctiques. Les classes són impartides per investigadors que estan
realitzant la seva tesi doctoral a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona
(IRB). Cadascun fa una classe sobre els temes entorn dels quals investiga:
malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, el càncer, la sida...; la cèl·lula i la seva
estructura, incloent els microtúbuls, la membrana biològica, els lípids, les
proteïnes...
Trobo que és un curs molt interessant, ja que cada dia que hi anem descobrim
coses noves. A més, gaudim de les instal·lacions de l’IRB i tractem amb experts
en cada camp, a qui podem preguntar tots els dubtes que ens puguin sorgir.
A les sessions pràctiques hem tingut l’oportunitat d’utilitzar tècniques com
l’electroforesi en gel o l’espectrometria de massa, observar diferents estructures
cel·lulars mitjançant microscopis de fluorescència, conjugar anticossos amb
diferents pèptids, realitzar cultius
de cèl·lules en condicions estèrils...
En resum, crec que aquest curs és
una oportunitat única, que cobreix
una varietat de temes que considero
molt interessants, fascinants i
curiosos, i on es pot ampliar en
gran quantitat el teu coneixement
i
adquirir experiència pel futur.
55
Montessori - Palau
montessori_13.indd 55
23/05/13 15:26
OLIMPÍADES INTERNACIONALS
Concursos
A
Olimpíada de Física
quest darrer curs de Batxillerat, he participat en diverses olimpíades
científiques, concursos que posen a prova els coneixements dels estudiants
preuniversitaris en diversos àmbits científics, els quals moltes vegades surten
del programa estàndard de Batxillerat.
El desembre del 2011 vaig participar a la fase catalana de l’Olimpíada
Matemàtica sense gaire èxit. No obstant això, l’experiència em va animar a
apuntar-me a altres concursos similars. Així, el febrer de 2012 vaig prendre
part en la fase catalana de l’Olimpíada de Física, en què vaig obtenir un 5è lloc,
la qual cosa em va donar accés a la fase espanyola duta a terme a Bilbao dos
mesos després. En aquesta, vaig aconseguir el
4t premi, i vaig ser un dels cinc representants de
l’equip espanyol de l’Olimpíada Internacional de
Física (IPhO), que va tenir lloc el juny del mateix
any. Vaig estar a Estònia, concretament a les
ciutats de Tallin i Tartu, on va tenir lloc la 43a
edició de l’Olimpíada Internacional de Física, en
què vaig obtenir una medalla de bronze. Abans,
però, havia participat en el concurs en línia de
l’Olimpíada Informàtica Espanyola, en què em
vaig classificar per a la fase final.
Durant l’Olimpíada Internacional de Física,
el comitè organitzador va fer els impossibles
per facilitar-nos una estada agradable, amb
un ambient de celebració. A l’Olimpíada hi
vam participar 378 estudiants de 78 països
diferents, i ens van atorgar 45 medalles d’or, 71 de plata i 92 de bronze, així
com 63 mencions d’honor.
Malgrat les nombroses hores de feina per aprendre, generalment de manera
autodidacta, l’esforç ha valgut la pena. A més, cal que agraeixi la dedicació del
professor Jaume Casadevall resolent els meus dubtes de física.
En definitiva, aquestes experiències han resultat molt enriquidores tant
a nivell acadèmic com personal, ja que m’han permès aprofundir els meus
coneixements en àmbits que queden fora del temari habitual, així com conèixer i
compartir experiències amb persones amb interessos similars.
Francesc Xavier Gispert, exalumne
Q
Olimpíada de Química
uan ens van proposar presentar-nos a les Olimpíades de Química, tot i
saber el grau de dificultat que ens trobaríem, ens va semblar una molt bona idea
i vam acceptar. Durant el curs vam anar fent trobades amb la nostra professora
de Química de l’Escola per anar comentant els exàmens d’anys anteriors i
fer-nos una idea de quin tipus de preguntes serien.
Un dia de març vam anar a la UdG, al Campus de Montilivi, a fer la prova amb
la resta d’estudiants de 2n de Batxillerat de tota la província de Girona. Després
d’un breu discurs per part del director de l’Escola Politècnica Superior sobre la
importància de la química i unes paraules d’ànim, vam fer l’examen, amb un
temps límit de tres hores. Tot i l’esforç, no vam quedar classificades per a la fase
nacional, però estem satisfetes, ja que va ser una experiència molt bona que ens
va permetre posar-nos a prova i aprofundir en els coneixements de la química.
56
montessori_13.indd 56
Laia Monserrat i Elisenda Alvés, de 2n BTL
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:26
E
PROBLEMES A L’ESPRINT
n grup de 20 alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat vam
participar al concurs de matemàtiques Cangur. Aquesta prova consta de 30
preguntes amb 4 respostes possibles.
Hi ha tres blocs de 10 preguntes que
puntuen, respectivament, 3, 4 i 5 punts.
En algunes classes de Matemàtiques
vam practicar amb exàmens d’altres
anys. Un detall divertit és que vam
començar a fer els problemes de nivell 4
(nivell de 2n de Batxillerat), pensant-nos
que corresponia al nivell de 4t d’ESO. Els
trobàvem molt difícils i pensàvem que no
ens aniria bé. Finalment vam adonar-nos
que ens havíem equivocat de nivell. En començar a fer els problemes del nivell
2, vam respirar alleujats. Els vam trobar força més fàcils. El dia de la prova vam
anar a la UdG i, un cop finalitzada, ens van donar d’esmorzar una pasta i un suc,
que vam prendre acompanyats de molts participants d’altres escoles.
Vistos els resultats, estem contents perquè dels 20 participants, 10 hem tret
puntuacions que ens situen dins del 10% amb millors resultats i en particular
2, en Cesc Folch i en Nil Llorens, estan dins del 3% millor de la seva categoria i
rebran un premi.
Xavier Rubiés, de 4t ESO
nguany alguns alumnes de Batxillerat hem participat en una activitat
en línia anomenada Problemes a l’Esprint. Es tracta d’organitzar un grup
d’alumnes disposats a resoldre un seguit de problemes
matemàtics que demanen una certa brillantor i enginy.
L’organització del concurs recomana dividir
el grup d’alumnes en dos subgrups: un que es
dediqui a resoldre els problemes “de la branca de
l’olivera” i l’altre, els “del colom de la pau” que
són, a priori, una mica més difícils.
L’objectiu és resoldre les dues branques de
problemes simultàniament, ja que les solucions dels
problemes d’una branca formen part de les dades dels
problemes de l’altra. Un cop es tenen totes les respostes, s’envien tot emplenant
un formulari. Per acabar l’activitat, els dos grups es fusionen i uneixen forces per
enfrontar-se als dos reptes finals.
L’institut/escola que hagi emprat el menor temps per enviar tots els
problemes resolts correctament serà el guanyador del concurs. Com que cada
institut fa l’activitat a l’hora que li va millor, no se sap el guanyador fins al dia
següent, que és publicat a la web del concurs.
L’activitat es va realitzar el dimecres 30 de gener i vam participar-hi alumnes
tant de primer com de segon de Batxillerat que ja havíem entrenat amb
problemes d’anys anteriors. Vam necessitar més de 2 hores per enviar totes les
respostes, 10 en total, i malgrat no figurar entre els guanyadors de la prova, vam
aparèixer a la web del concurs per haver enviat totes les respostes correctes.
Aquesta ha estat la primera edició dels Problemes a l’Esprint en la qual ha
participat el Montessori-Palau; esperem que s’hi segueixi participant i que les
generacions posteriors aconsegueixin millorar els nostres resultats.
Roberto Mordoh, de 1r BTL
Concursos
U
POSAR-SE A PROVA
57
Montessori - Palau
montessori_13.indd 57
23/05/13 15:26
montessori_13.indd 58
23/05/13 15:26
Sortides
montessori_13.indd 59
23/05/13 15:26
Sortides
Visites i
excursions
60
montessori_13.indd 60
E
Dibuix: Jana Martí, de 3r Primària
LA DRAGA, UN UNIVERS
l divendres, els alumnes de 1r, 2n i 3r D vam anar d’excursió a
Banyoles amb un autocar de dos pisos. Estava molt emocionat per arribar. Quan
vam arribar vam esmorzar i després van anar al poblat i ens van explicar que
faríem quatre activitats. José Mª Mellado i Eduard Soler
Quan vam anar a la Draga, tenia una monitora que es deia Susanna. Vam fer
un ganivet que era igual que un de prehistòric. Les llances mataven els animals.
Les cases estaven fetes de fang i palla. Cultivaven el menjar i després les dones
el guardaven. Mariona Blanch i Gisela Vidal
Los prehistóricos hacían harina apretando una piedra sobre otra con cereales
en el medio. Menjaven fruita i carn. Feien bols de fang i feien foc amb pals. Feien
moltes coses amb les mans. Hi havia un cereal que es diu blat i que si l’aixafes
en surt farina. També tenien una mena de colador. Adriana Becerra,
Anastasia Kovshova i Arnau Casanova
A l’excursió hem après moltes coses, per exemple que les cases dels neolítics
estaven fetes de fang, les parets, i de balca, el sostre. Unes cabanes eren arran
de terra i d’altres estaven a sobre de quatre pals, perquè quan plovia pujava
l’aigua de l’estany i s’inundava el poblat, i així l’aigua passava per sota de la
cabana. Júlia Kauffmann, Marc Ramírez i Eloi Bota
A la Draga hi ha cabanes on vivien els prehistòrics. Les noies feien farina,
mentre els nois anaven a caçar carn. Es feien vestits amb pell d’animals, li
treien el greix i posaven la pell tot un dia amb aigua i cervell, així quedava molt
suau i tova. Van veure que si picaven una pedra contra una altra feien foc. Les
noies del poblat no podien marxar, perquè havien de cuidar els petits. Maria
Ollé, Judith Orozco i Jordi Deulofeu
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 15:26
VISITA A
L’AQUARI
E
Sortides
l dijous 14 de febrer vam
anar a l’Aquàrium de Barcelona i
també a l’IMAX a veure una pel·lícula
en 3D.
Vam desplaçar-nos en autocar i un
cop arribats a lloc vam esmorzar i al
cap de poc vam entrar a l’Aquàrium.
La monitora de l’Aquàrium es deia Emma i ens va explicar moltes coses sobre
els peixos. Vam descobrir que la Dori era un peix cirurgià que et pot tallar amb
la cua. També vam descobrir que les cries d’anguiles es diuen angules i que les
cries de tauró gat neixen d’una bossa.
L’Emma també ens va explicar que el peix lluna és un peix molt gran que
sembla que estigui partit per la meitat.
A l’Aquàrium vam veure morenes, anguiles, taurons de punta blanca i de
punta negra, meros, llobarros, cavallets de mar, peixos cirurgià i peixos pallasso.
Al final vam passar per un túnel automàtic amb una barana i aigua a tot voltant.
Després de visitar l’Aquàrium vam anar a dinar i havíem de vigilar perquè
les gavines ens volien prendre el nostre menjar. Vam dinar ràpidament perquè
havíem d’anar al IMAX a veure una pel·lícula en 3D relativa al mar i projectada
en una pantalla enorme. Era molt divertit perquè portàvem unes ulleres
blanques i es veien les roques i els peixos com si estiguessin a la nostra falda.
També hi sortien meduses i semblava que podíem respirar a sota l’aigua! Si et
treies les ulleres ho veies tot doble! El que em va agradar més va ser que quan
venia una onada ens pensàvem que era de veritat... però no era de veritat!
Quan es va acabar
la pel·lícula vam pujar a
l’autocar i vam marxar.
Durant el camí de
tornada ens van posar
una pel·lícula en anglès!
Text i Dibuixos:
Alumnes de 1r, 2n i
3r G de Primària
61
Montessori - Palau
montessori_13.indd 61
23/05/13 16:22
MODERNISME, UNA RENOVACIÓ
Sortides
V
am anar a
Barcelona a visitar
obres d’arquitectura
modernista com la
Casa Batlló, la Pedrera
i la Sagrada Família.
Quan vam arribar a
Barcelona, vam parar a
esmorzar al passeig de
Gràcia, on ens vam trobar amb les guies. Ens van donar un quadern per anar-lo
emplenant pel camí mentre ens ensenyaven els edificis modernistes.
El Modernisme va ser una època de la història durant la qual la gent va fer
coses espectaculars. Molts arquitectes, com Gaudí, van fer obres meravelloses
inspirant-se en la naturalesa. Els modernistes feien servir línies irregulars i quasi
mai utilitzaven línies rectes. No només van dissenyar cases, sinó que també van
modernitzar el disseny de tot el mobiliari urbà.
Al principi la gent del carrer se’n reia perquè ho veia estrany i molt diferent
del que ells estaven acostumats, però després ho van acceptar i ara aquesta
arquitectura és admirada arreu del món.
El Modernisme va ser molt important a Europa. La Sagrada Família és una
de les obres més importants de totes i una de les més maques. El seu autor va
ser Antoni Gaudí, però quan la Sagrada Família estava a mitges un tramvia el
va atropellar i el pobre home es va morir. Els ajudants no sabien si continuar
l’obra o deixar-la com estava perquè fos només de Gaudí. Al final es va decidir
continuar i està previst acabar-la el 2026, 100 anys després de la mort de Gaudí.
Jordi Ettinghausen, Katia Ortega, Arnau Serna,
Alba Sitjà i Pol Gonzàlez, de 4t, 5è i 6è Primària
U
UN PAISATGE MOLT VARIAT
n dilluns vam anar d’excursió al Montseny a veure el Museu Etnològic
d’Arbúcies. Vam poder aprendre moltes coses sobre els homes i les dones de
temps passats, que és el que estudia l’etnologia.
Ens van explicar que el Montseny està format per tres blocs de muntanyes:
el Turó de l’Home, el Pla de la Calma i el Matagalls. Ens van explicar molts
detalls sobre la vegetació i els animals en aquestes muntanyes, i que aquí s’hi
pot trobar un resum de tots els paisatges d’Europa: des de l’alpí, amb avet; el
centreeuropeu, amb faigs, i el mediterrani, amb pi i roure.
També vam parlar sobre
els rius que hi ha. El més
important és la Tordera.
Vam pujar fins als 1.400
metres d’alçada. Allà l’aire era
molt pur. Vam caminar molt
i en general a tothom li va
agradar.
62
montessori_13.indd 62
Carlota Joensen i Andreu
Vila, de 4t i 6è Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
DESCOBRIR LES RAPINYAIRES
C
A
CONEIXEMENT DE L’AIGUA
quest curs, el que anomenem Crèdit de Síntesi es va centrar en “El
coneixement de l’aigua”. El primer dia del crèdit, els professors van organitzar
els alumnes de 1r d’ESO distribuïts en grups cooperatius per realitzar totes les
feines previstes en aquest crèdit. Aquest treball el vam fer durant els dies 20, 21
i 22 de març.
Per poder aprendre tota una sèrie de qüestions relacionades amb l’aigua, vam
fer unes sortides que es van concentrar els dies 20 i 21 de març.
El primer dia vam anar als aiguamolls de l’Empordà, en una excursió que va
durar tot el dia. En aquell lloc ens van explicar un munt d’aspectes relacionats
amb aquests tipus d’espais humits. Per recollir tots els coneixements vam haver
de fer un llibret.
El segon dia, vam fer una excursió a la potabilitzadora, on ens van explicar
el procés per depurar l’aigua. Aquesta excursió va durar dues hores, que les
vam fer durant el matí. Quan va acabar la visita vam anar a la classe i allà vam
transcriure en un llibret el que havíem après durant l’excursió. A la tarda, alguns
grups van gravar un anunci publicitari. El missatge central d’aquell anunci era la
conveniència de no gastar tanta aigua.
El divendres al matí els últims grups vam acabar de gravar els anuncis i van
acabar de fer els llibrets. La tarda del divendres, vam veure els anuncis que
havien fet els nostres companys. Al final del dia ens van deixar una estona lliure
per anar al pati i vam poder gaudir d’una estona de relax.
Sortides
om cada any, les tres
classes de 1r d’ESO vam anar
d’excursió al Cim d’Àligues. L’objectiu
de la sortida és conèixer millor els
tipus d’aus rapinyaires ja estudiades
a classe. En el nostre cas, vam fer
una visita guiada pel recinte i vam
poder viure en directe una sessió de
vol.
Ens van comentar diferents
aspectes relatius a aquestes aus,
com la seva alimentació, el seu habitatge, la seva classificació…
També vam fer un taller que consistia a remenar egagròpiles de les aus,
que és una barreja d’aliments que no poden digerir. Gràcies a això vam poder
determinar si eren aus diürnes o aus nocturnes.
L’excursió va durar tot el dia i va ser molt interessant. Vam trobar molt
enriquidora la visita a aquest centre.
Eli Raurich, de 1r ESO
Eyder Ferrero, de 1r ESO
63
Montessori - Palau
montessori_13.indd 63
23/05/13 16:22
TRES DIES A TARRAGONA
Sortides
A
64
montessori_13.indd 64
l’escola, els dies previs
a la realització del Crèdit de Síntesi
de 2n d’ESO, vam haver de fer tot
un seguit de feines de preparació
i organització. Així, en primer
lloc, ens vam dividir en grups
cooperatius de 3 o 4 persones.
Després ens van repartir un full
guió que establia l’horari a seguir
durant els 3 dies que durava el
crèdit. També cal dir que hi havia
un munt de dades que calia buscar prèviament a la sortida ja que, d’aquesta
manera, es facilitava la feina.
El primer dia vam sortir de l’escola per dirigir-nos al Monestir de Poblet, on
vam fer una visita guiada per l’interior del recinte i vam poder aprendre molts
aspectes de l’arquitectura del monestir i de la forma de vida dels monjos.
A la tarda vam visitar les coves de la
Font Major i vam fer un taller d’excavació.
Aproximadament a les 6 de la tarda
vam arribar a l’alberg de Santa Maria
del Mar; seguidament, vam distribuir les
habitacions i ens van deixar una estona
per començar a elaborar el treball,
que consistia a contestar un seguit
de preguntes basades en les visites
realitzades. Cap a les 9 del vespre vam
sopar i vam presentar, per grups, davant
la resta de companys un ball que havíem
estat preparant des de l’assignatura d’Educació Física els dies anteriors.
El dijous ens vam llevar molt aviat, cap a les 7 del matí, i vam baixar a
esmorzar. A continuació vam pujar a l’autobús per anar a fer una visita per
la Tarragona Vella (restes d’un coliseu romà, d’un circ, d’una muralla...). A la
tarda vam anar a la platja i vam fer activitat física. Igual que havíem fet el dia
anterior, vam tenir una estona per finalitzar el treball. Cap al tard vam sopar i els
professors van organitzar una petita discoteca que va durar fins les onze de la
nit.
El divendres el primer que vam haver de fer va ser les maletes i, tot seguit,
vam anar a Montblanc. Allà vam fer una gimcana que consistia a buscar coses
emblemàtiques d’aquell indret. Aquesta activitat va durar fins al migdia, que
va ser quan vam dinar i vam agafar el bus per tornar a l’escola. En finalitzar
aquestes activitats vam haver
d’entregar el treball que havíem anat
fent després i durant cadascuna de
les activitats.
La veritat és que van ser tres dies
molt intensos i amb una activitat
trepidant!
Paula Jorquera i Laia
Polls, de 2n ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
E
CONÈIXER LA NATURA
Adan Cros, Neus Dausà, Cesc Folch i Marina Gibert, de 4t ESO
S
UN ESPAI REHABILITAT
ituat al poble de Sant Fruitós de Bages, el monestir de Sant Benet
antigament havia estat habitat per monjos benedictins. Observant la construcció,
podem veure que és d’estil romànic: arcs de mig punt, finestres estretes, murs
amb contraforts...
Vam poder veure un audiovisual que ens explicava la història del monument: el
noble Sala el va fundar per fer tornar la població a aquella terra de ningú. També
perseguia interessos personals, convençut que si feia aquest bé aniria al cel, i
sabia que fundant el monestir podia tenir col·locats com a abats els seus fills.
La primera construcció destruïda pels sarraïns es va reconstruir però, com que
mancaven monjos, van demanar ajuda al monestir de Montserrat i va acabar
essent una residència de monjos ancians.
Amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van decidir abandonar-ho
tot i el monestir va quedar deshabitat i en ruïnes durant molts anys, fins que Elisa,
la mare de Ramon Casas, ho va comprar el 1904 i va fer reformar el monestir per
poder utilitzar-lo com a residència d’estiueig amb una decoració neomedieval.
Vam poder visitar la casa, i a través dels audiovisuals vam conèixer la vida de
la família Casas i vam admirar sis dels seus quadres originals i una calaixera
feta amb el retaule que hi havia
a l’església. Paral·lelament,
a la Fundació Alicia vam
fer un taller de cuina molt
entretingut i interessant en un
espai nou construït en un estil
d’arquitectura molt lluminosa i
moderna. L’excursió va ser
fantàstica i vam aprendre un
munt de coses.
Andrea Lafuente, de 3r ESO
Sortides
l dimecres 30 de gener els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió
a Barcelona. La sortida perseguia un doble objectiu: al matí vam visitar el
CosmoCaixa i a la tarda vam anar a veure una obra de teatre al TNC.
Durant la visita al CosmoCaixa ens
vam partir en dos grups. El primer
havia de buscar la resposta d’unes
preguntes plantejades pels
professors, i per fer-ho havia de
fer recerca a partir de l’exposició
permanent.
Simultàniament, l’altre grup
visitava una exposició temporal sobre
les epidèmies que han afectat la
humanitat, i posteriorment debatien
sobre aquests episodis i ho feien seguint l’esquema d’un debat socràtic.
Durant l’hora i mitja següent els grups es van intercanviar i van fer l’activitat
que havia fet l’altre grup i, quan vam haver acabat, vam tenir temps lliure per
dinar i alguns van tornar a entrar a l’espai on hi havia l’exposició per visitar-la una
altra vegada. També van aprofitar per veure els peixos del Bosc Inundat.
65
Montessori - Palau
montessori_13.indd 65
23/05/13 16:22
CONÈIXER L’ART MEDIEVAL
Sortides
P
66
montessori_13.indd 66
er poder aplicar el que
havíem treballat a classe, un dia de
gener els alumnes de l’assignatura de
Llatí i Comentari d’Obres d’Art vam fer
una interessant sortida al Museu d’Art
de Girona i a la Catedral.
En primer lloc, vam començar
per la visita guiada amb la Cristina,
una monitora que ens va explicar les
obres més representatives del museu
en la secció del romànic i del gòtic. També ens va contextualitzar aquests dos
moviments artístics i va posar molt èmfasi en la manera com s’organitzava a
nivell administratiu i social la societat medieval.
Posteriorment, vam dirigir-nos a la Catedral, el sobri temple gòtic de la ciutat
que s’alça majestuós al centre de Girona. Vam observar les criptes d’Ermessenda
i el seu fill Ramon Berenguer, així com el claustre.
Una sortida molt profitosa i molt didàctica, ja que els alumnes vam poder
comprovar in situ un dels períodes de l’art català.
Alumnes de 4t ESO
E
TREBALLAR AMB EL CISELL
ls alumnes de 4t d’ESO que cursen l’assignatura de Llatí, un dia del mes
d’abril van anar a fer una visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya, situat al
monestir de Sant Pere de Galligants.
Una vegada ens va rebre la guia que ens acompanyaria durant tot el matí, ens
va fer una contextualització relativa a com els romans van conquerir la Península
i a quina era la forma d’ocupació que duien a terme. A continuació vam visitar
algunes sales del museu situades a la part alta del monestir, aturant-nos davant
de restes i plafons explicatius diversos i rebent, en cada cas, les explicacions
pertinents.
Tot seguit ens vam dirigir a la part inferior del monestir, on hi havia
l’església, i allà els alumnes van fer una activitat-joc per tal de descobrir alguns
enigmes.
Finalment, es va dur a terme l’activitat estel·lar que consistia a elaborar les
seves pròpies inscripcions en un fragment d’una pedra tova i fàcilment esculpible
mitjançant el cisell. Després d’analitzar i veure
diferents tipus de tipografies i estils d’inscripcions
fetes sobre la pedra,
cada alumne va poder
inscriure el seu nom
tot fent servir el cisell
com a eina. L’activitat
va entusiasmar els
alumnes, els quals es
van endur a casa la
seva pròpia obra d’art.
Núria Martorell,
professora
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
A
ESTUDIAR UN VOLCÀ
C
LA FASCINACIÓ DEL BOSC
om ja és tradició, els alumnes de Biologia i Ciències de la Terra i del
Medi Ambient vam fer una sortida que tenia com a objectiu l’estudi del paisatge
del Puig d’Adri i els seus voltants.
L’explicació del guia es va iniciar amb els factors més influents en la formació
d’un paisatge: vegetació, relleu i impactes de l’activitat antròpica.
A partir d’aquesta explicació inicial, primer vam observar el relleu de manera
global i després ens vam anar centrant en cada part. Posteriorment ens vam
fixar en l’estructura geològica, que és molt interessant perquè va ser originada
per dues erupcions volcàniques.
Aquest treball d’observació ens va permetre conèixer molts detalls de les
pinedes, els alzinars, les suredes i també de la vegetació del sotabosc, i prendre
consciència que cada espècie creix en diferents zones segons l’orientació i el
tipus de sòl.
El guia ens va explicar com aprofitaven el bosc en el passat, va incidir molt en
el que li està passant actualment i va exposar alguns escenaris que es podrien
obrir en el bosc en el futur.
En acabar la sortida vam visitar la
font de la Torre i les gorgues de Canet
d’Adri. L’opinió general és que va ser
una sortida profitosa,
agradable i divertida. Vam aprendre
coses noves, de manera que es va
fer certa la dita: “No te acostarás sin
saber una cosa más”.
Ll. Fernández, A. Gich, M.
Massaneda, J. Quer i C. Ruiz,
de 2n Batxillerat
Sortides
mb l’objectiu de poder
estudiar sobre el terreny un exemple
de volcà, els alumnes de Biologia
i Ciències de la Terra i del Medi
Ambient de 1r de Batxillerat ens vam
desplaçar fins a Sant Dalmai, on hi ha
el volcà de la Crosa.
En arribar ens esperava un guia
que ens va acompanyar durant tot el
matí i que ens va explicar la història
geològica del volcà de la Crosa que,
curiosament, és el que té el cràter
més gran de la Península Ibèrica i està entre els 3 cràters més grans d’Europa.
Primer vam anar al mirador i ens va fer una explicació general sobre la
geologia de la zona. Tot seguit vam travessar el cràter pel mig i, durant el camí,
fèiem petites parades per comentar l’entorn que envolta el volcà.
El guia ens va explicar molts detalls sobre la vegetació i els animals de la
zona. I també ens va ensenyar com estaven dipositats els materials volcànics.
A causa de la boira no vam poder fer la interpretació del paisatge que estava
prevista però la sortida va estar bé, ja que vam poder comprovar sobre el terreny
el que ja havíem estudiat a classe.
Alumnes de Ciències de la Terra, de 1r Batxillerat
67
Montessori - Palau
montessori_13.indd 67
23/05/13 16:22
Sortides
C
68
montessori_13.indd 68
DESCOBRIR LISBOA
ada any, en iniciar el curs, els alumnes de 2n de Batxillerat decideixen
quin serà el destí del seu viatge de fi d’estudis. En el plec de condicions que cal
complir hi ha inclòs el calendari, la durada (5 dies) i el compromís d’escollir un
destí que sigui una gran ciutat europea.
Després d’un període de debat i de recerca, els alumnes que tenen interès a
proposar un destí concret tenen l’opció de defensar la seva proposta durant una
sessió de tutoria. Escoltades totes les
propostes i valorats tots els arguments,
es procedeix a fer una votació de la qual
surt el destí definitiu. En aquesta ocasió,
els alumnes van optar per la ciutat de
Lisboa. Curiosament, es tracta d’un destí
nou, ja que fins ara cap promoció no
l’havia escollit.
Un cop decidit el destí es treballa, a
nivell de comissió, el tema logístic per
contractar una agència concreta i tancar
un contracte específic que respongui el millor possible als interessos del grup
tant pel que fa a l’horari, com el pressupost, etc.
Per carregar de contingut el programa d’activitats, a la classe de Llengua
Castellana es proposa un doble exercici d’expressió escrita i oral que consisteix
en el següent: en primer lloc, es fa una llista d’elements patrimonials, tant físics
com intangibles, que ofereix la ciutat i que es podrien incloure en el programa.
D’aquí s’obté una llista de llocs, edificis, monuments, obres, costums, menjars,
tradicions... que formen part de l’actiu que la ciutat ofereix al visitant.
Cada alumne ha d’escollir un d’aquests temes i, després d’una feina de
recerca documental i bibliogràfica, ha de preparar un text escrit i una presentació
oral recolzada en un mínim de tres imatges. Poques setmanes abans d’anar de
viatge cada alumne fa la seva exposició davant dels seus companys de classe.
D’aquesta manera, quan arriba el moment tots els alumnes han rebut
informació del que visitaran i, a més, en el moment de la visita, el grup té dos
guies especialitzats en el tema (un de cada classe) que exerceixen com a tals.
Realment, aquesta primera experiència a Lisboa ha resultat d’allò més
positiva. A més de visitar espais com la catedral, el castell de San Jorge, el
monestir dels Jerónimos, la Torre de Belém, el monument als Descubridores,
etc., hem pogut gaudir dels eléctricos; pujar als elevadores com el de Santa
Justa; gaudir de la música en els locals de Barrio Alto, passejar per l’espai
futurista del parc Vasco da Gama amb el seu oceanogràfic o veure edificis
d’arquitectes com S. Calatrava o A. Siza; gaudir dels encants de places i placetes
de la ciutat... I encara hem pogut fer una escapada a Cascais, Sintra, visitar el
Cristo Rei i creuar el mític pont 25 de
Abril o visitar un obrador on es cuinen
dolços com els pastéis de Belém.
En tornar els alumnes saben un
munt de detalls sobre la història de
Portugal i, de retruc, també entenen
millor alguns episodis de la història
d’Espanya.
Tot plegat, una experiència
enriquidora i un plaer compartit.
Enric Tubert, professor
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
Tallers
DIA DE L’AIGUA
P
Íñigo Tarrús, Lluís Saguer, César Joseph Ugo
Ripa i Álvaro Valle, de 4t, 5è i 6è Primària
U
ORÍGENS DEL CINEMA
n dia de desembre, els nois i noies de 1r d’ESO vam anar d’excursió al
Museu del Cinema, a la plaça del Mercadal de Girona.
Allà ens van rebre amb molta amabilitat i ens van fer una visita guiada.
Una curiositat és que a l’entrada hi ha una botiga on es poden comprar moltes
pel·lícules que estan minuciosament ordenades alfabèticament.
La persona que ens va rebre ens va portar a veure una minipel·lícula en
què s’explicava la història del cinema. Quan es va acabar, la noia ens va fer un
recorregut per tot l’edifici, procurant anar desgranant els principals moments de
la història del cinema des que s’havia inventat fins ara.
La noia va explicar que l’any 1895 els germans Lumière van inventar el
cinema i que des d’aleshores fins avui s’ha anat millorant d’una manera molt
espectacular, i això ha anat passant paral·lelament al progrés general de les
diverses tècniques.
Després vam fer un taller de revelar fotos fetes amb una caixa fosca. Les
caixes havien d’estar 5 minuts quietes
en un lloc on toqués el sol. Després
feien el procés de revelatge dels
fotogrames.
Camí de tornada cap a l’Escola vam
comentar que havíem après moltes
coses sobre el pas de la imatge fixa a
l’animada.
Alumnes de 1r ESO
Sortides
er poder participar en la Diada de
Cooperació Solidària, tots els alumnes de les
classes de 4t, 5è i 6è vam treballar a classe
tot allò que ens va semblar important sobre
el tema de l’aigua.
Després, un dia vam anar al Teatre Municipal de Girona i allà vam coincidir
amb molts nens i nenes d’altres escoles com ara el Masmitjà, el Vedruna... Totes
les escoles ens van ensenyar el treball que havien preparat sobre l’aigua, alguns
van fer un PowerPoint, i altres van fer cançons o poemes i, fins i tot, vídeos.
Nosaltres vam treballar els diferents estats de l’aigua, la manca d’aigua,
el cicle de l’aigua, la manera d’estalviar-la, etc.,. i ho vam presentar amb un
PowerPoint. Després de fer totes les presentacions, ens van preparar una
xocolatada i ens van donar croissants. Al final vam agafar el bus de línia i vam
tornar a l’Escola.
Va ser molt divertit poder veure com havíem treballat de maneres ben
diferents el mateix tema, i poder-ho fer en un lloc tan bonic com el Teatre
Municipal ens va agradar molt.
69
Montessori - Palau
montessori_13.indd 69
23/05/13 16:22
QUÍMICA I LA CIUTAT DE GIRONA
Sortides
A
70
montessori_13.indd 70
mb l’objectiu de descobrir la
química que ens envolta, els alumnes
de 2n d’ESO, el mes de novembre,
vam realitzar una sortida a Girona. Tot
just haver baixat de l’autobús de línia,
ens vam dirigir cap a la muralla. Allà
ens vam trobar la que seria la nostra
guia durant tot el recorregut.
Tot contemplant les vistes des de
la torre dels Predicadors, ens van
explicar que si ens comparéssim amb els àtoms, nosaltres seríem els protons i a
Madrid es trobarien els electrons!
Tot seguit, ens van mostrar la reacció que es produïa si s’abocava àcid
clorhídric sobre una roca calcària que hi havia a la muralla. El resultat va ser que
la roca va començar a fer efervescència.
A continuació, ens vam desplaçar cap a la pujada de Sant Martí, on ens van
deixar entrar a Cromats Ensesa, un antic taller que cobria de crom els objectes
que estaven rovellats.
Al pont de Sant Agustí la guia va aprofitar per explicar-nos algunes dades
relatives a les fonts lumíniques i a l’energia eòlica.
Finalment, ens vam dirigir a la parada de bus, que ens va conduir a l’Escola.
Enrere quedava un matí durant el qual Girona s’havia convertit per a nosaltres
en un gran laboratori a l’aire lliure.
Helena Solé i Júlia Riera, de 2n ESO
E
UN RETAULE MODERN
ls alumnes de Plàstica del primer trimestre vam anar al Museu d’Art
de Girona. Tal com fem sempre que anem a fer tallers o excursions a Girona,
vam agafar l’autobús urbà, que ens va deixar a Correus. Seguidament, ens
vam dirigir cap al Barri Vell, que és on hi ha el Museu d’Art, just al costat de la
Catedral.
Un cop arribats, ens vam conèixer amb la que seria la nostra guia. Ens
va fer una petita visita pel museu i a continuació vam anar a la sala taller a
fer el retaule. Un retaule és una instal·lació,
moltes vegades feta de fusta, que se sol posar
darrere dels altars per decorar les esglésies, i
sovint està estructurat en diversos mòduls, a
cadascun dels quals es presenta una escena
diferent.
Primer de tot ens van donar unes tauletes de
fusta, pintura i un tipus de paper daurat. Cada
membre del grup va dibuixar una escena de
tema lliure que s’ajuntava amb les dels altres
companys del grup. Vam treballar força, però
quan es va acabar el temps, els guies ens van
dir que encara no estava del tot fet, i per això
vam optar per acabar la feina durant una hora
de Plàstica aquí a l’Escola.
Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
QUÈ SABEM SOBRE L’UNIVERS
U
D
COM VOLEN ELS AVIONS?
es de l’escola d’aviació CESDA de Reus va venir al Montessori un
professor per fer-nos una xerrada sobre l’aerodinàmica dels avions. Tots els
estudiants de Física de quart d’ESO i de primer de Batxillerat vam anar a la Sala
d’Actes per poder escoltar-lo.
El seu objectiu principal era explicar-nos quins són els principis físics gràcies
als quals pot enlairar-se un avió i com pot volar i girar en l’aire. Ens va descriure
les forces que actuen sobre un avió i ens va explicar la fórmula per conèixer el
coeficient de sustentació d’un avió. Aquesta fórmula depèn de la mida de les
ales, de l’angle d’atac, de la velocitat, de la gravetat i de la densitat de l’aire.
També ens va ensenyar que un avió depèn
molt de la tercera llei de Newton ja que això
fa que es pugui mantenir en l’aire.
Finalment ens va projectar un vídeo on
s’il·lustraven detalladament amb un exemple
els conceptes teòrics explicats anteriorment
per ell.
Tot i que la xerrada va ser molt teòrica i
massa curta, en general va agradar força, ja
que va servir per satisfer una curiositat que
quasi tothom té.
Xavier Rubiés i Roser Moret,
de 4t ESO
Sortides
n dia de gener vam assistir
a una conferència a la Universitat
Autònoma de Barcelona sobre
diferents àmbits especialitzats en
física. Tres experts sobre el tema van
posar en comú els seus coneixements
i els van exposar d’una manera fàcil
i clara amb l’ajuda de PowerPoints.
Principalment es van centrar en
les partícules subatòmiques, el
funcionament dels acceleradors de partícules, la matèria fosca i el que sabem
sobre l’univers fora del nostre sistema solar.
La xerrada va ser molt dinàmica i variada, ens van explicar des de la partícula
més petita fins a la infinitat de l’univers. Va servir per despertar-nos la curiositat
sobre temes relacionats amb la física. Tot i que va faltar una mica de temps
perquè poguéssim entendre millor alguns conceptes i per poder resoldre dubtes,
el cert és que la xerrada va ser molt enriquidora. També ens va servir d’ajuda de
cara a l’any que ve, ja que aquests temes probablement els treballarem.
Un cop finalitzada la conferència, ens van deixar visitar els laboratoris en
els quals treballen els enginyers i físics especialistes de la universitat que
contribueixen i ajuden a millorar els coneixements en aquest camp de la ciència.
Després d’aquest dia excepcional, vam tornar a Girona a la rutina del dia a dia.
Rosa Ferrer, de 1r Batxillerat
71
Montessori - Palau
montessori_13.indd 71
23/05/13 16:22
Colònies
FER DE ROMANS
A VILOPRIU
A
Sortides
quest any MMXIII dC, els nens i nenes de 3r de Primària han pogut
experimentar alguns aspectes de la realitat històrica que vivien els romans. Han
estat acompanyats i vigilats pels cinc professors, i amb la complicitat de les
altres tutores de Primària 1, 2, 3 amb les quals, prèviament, s’havia treballat a
l’aula una part de la història de Roma i de l’empremta que van deixar els romans
a la nostra terra. Aquests aprenents de romans s’ho han passat d’allò més bé a
la casa de colònies El Ginebró, en un entorn molt acollidor.
72
montessori_13.indd 72
Reproduïm alguns comentaris dels nens relatius a les seves colònies:
El dimecres 20, quan vam arribar a la casa, els monitors ens van dir que
deixéssim les maletes i ens van ensenyar la casa de colònies mentre nosaltres
esmorzàvem. Albert Negre
A les colònies hi anem els nens i les nenes de 3r i ens ho passem molt bé.
Els monitors ens preparen els jocs, ens els expliquen i tots ens divertim. Tots els
nens i nenes s’assignaven a un grup i tenien unes feines: uns paraven la taula,
els altres revisaven les habitacions... Després dels àpats cantàvem unes cançons
molt “xules”. Marian Cohedali i Jan Salvatella
Les colònies em van agradar molt perquè vam aprendre moltes coses dels
romans. Hi havia uns monitors que ens ho explicaven tot i es deien: Júpiter, Brutus, Flora, Miquelus, Tibèrius i Alexandrus. Eren molt simpàtics. Hi havia 4 grups
d’activitats. Maria Rojas i Ferran Massaneda
Vam fer 2 jocs de nit molt divertits; alguns nens i algunes nenes tenien por,
i ens van nombrar “ginebrons”. Després a la discoteca vam fer una cerimònia.
També vam fer moltes activitats i aventures divertides i emocionants. Cada dos
per tres fèiem una activitat nova o bé amb els monitors, i era molt i molt divertit.
Berta Garcia, Judith Julià i Xavier Cañadas
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:22
CREAR UNA NOVA CIVILITZACIÓ
C
Marta Romeu, Marc Horno i
Anna Llompart, de 6è Primària
Sortides
om cada any, a 6è de Primària hem anat de colònies i, en aquesta
ocasió, hem anat a Calabuig (Bàscara). Tots els alumnes del curs es preparen un
dia abans per escollir els treballs que cada un haurà de fer durant les colònies.
El dimarts ens van explicar quins eren els treballs que cada alumne tenia
encarregat dins el sistema d’organització que es posava en pràctica durant els
dies de les colònies: jutge, policia, ministre, sanitat...
Dimecres, quan vam arribar a l’Escola,
vam marxar amb autobús i només d’arribar
a la casa de colònies ens van presentar
els cinc monitors que tindríem: la Núria, la
Neus, la Laura, en Miquel i en Ricard. Ells
ens van donar la benvinguda i tot seguit ens
van explicar el que faríem durant l’estada
de tres dies.
Vam fer jocs i vam fer tres grups: un
anava al riu Fluvià a buscar tot tipus
d’animals i fòssils; els altres vam anar amb ells a la granja de la casa, i un tercer
grup fabricava coses d’artesania.
A més d’això, intentàvem formar una nova civilització, i per això ens
organitzàvem amb una distribució del treball: hi havia impostos per pagar i
cobrar, hi havia una constitució, i si no la respectaves, et podien jutjar. Calia
administrar els diners (C. Units), ja que havies de pagar el dinar, el sopar,
l’entrada a la discoteca... Hi havia un banc i tu hi podies anar a demanar un
préstec si et feia falta.
A la nit vam fer un joc de nit que es deia “Les Cinc Religions”.
El dijous al matí vam anar fent el nostre treball, i en acabar els monitors ens
van repartir en tres grups i cada un d’ells anava
a la granja o al riu o a fer pastisseria. A la nit
vam fer la discoteca.
El divendres al matí vam fer els jocs que
faltaven, després a la tarda vam cantar cançons
i preparar les maletes i vam marxar cap a casa.
Per sort, tothom va respectar la constitució i no
hi va haver cap judici.
Aquestes colònies van ser molt divertides!
73
Montessori - Palau
montessori_13.indd 73
23/05/13 16:23
Intercanvis
internacionals
Sortides
La participació dels alumnes de l’Escola en
activitats d’àmbit internacional no para de
créixer, i mostra d’això és que aquest mes
d’abril els alumnes Víctor Escuder, Roger
Alabau i Núria Mayola, de 4t d’ESO, van quedar
en 5a posició en la 8a Selecció Nacional de l’EYP
celebrada a Bilbao, on es van reunir les
24 escoles finalistes, moltes d’elles, centres
privats internacionals.
74
montessori_13.indd 74
E
UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA
l Parlament de Joves Europeu (EYP) és una organització que té com a
objectiu iniciar els estudiants amb edats compreses entre els 16 i els 23 anys al
món de la política, sempre seguint el model parlamentari de la Unió Europea, en
anglès i en francès. En qualsevol de les tres modalitats (regional, nacional o bé
internacional), els joves s’agrupen en equips de treball i preparen la defensa del
tema que els ha estat assignat, així com l’atac de tots els altres. En cadascuna
de les sessions es discuteixen temes d’actualitat com la crisi econòmica, la
millora de l’educació, la igualtat de gèneres, les conseqüències de la Primavera
Àrab, etc.
Després de les sessions a nivell regional, l’EYP organitza una National Session
(Sessió Nacional) on participen totes les escoles que han superat la primera
fase. Aquestes sessions són molt més elaborades que les anteriors, i consten
d’un període de quatre dies perquè els participants elaborin les resolucions
sobre els temes europeus.
Normalment, una Sessió Nacional està estructurada en tres parts: el
Teambuilding, que consta de jocs per a reforçar la confiança entre els membres
d’un mateix comitè perquè el treball cooperatiu es dugui a terme correctament;
el Commitee Work, que és el temps emprat a millorar els coneixements dels
temes i preparar una bona defensa, i la General Assembly, que es tracta d’una
reunió final parlamentària on tots els comitès surten tant a defensar les seves
resolucions com a atacar les dels altres.
La nostra experiència a Sitges 2012 va ser tan enriquidora com extenuant.
En Miguel Vera, en Martí Roset i jo vam estar distribuïts en comitès diferents,
però en tot moment vam ser avaluats com a escola, ja que unes de les qualitats
que el Jove Parlament Europeu valora
més positivament són la capacitat de
cooperar i el respecte mutu.
Les hores invertides tant en
Teambuilding com en Commitee Work no
van ser en va. La General Assembly va
ser una vivència excel·lent per aprendre
i per apropar-nos més al model polític
europeu.
Albert Martínez, de 1r Batxillerat
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:23
S
DEBATRE TEMES ACTUALS
quest novembre passat se’m va donar l’oportunitat d’acudir com a
delegat representant d’Espanya a la sessió internacional del Jove Parlament
Europeu a Amsterdam, als Països Baixos. La trobada va acollir 320 delegats i es
considera l’esdeveniment més important de l’EYP.
Els participants vam haver d’escollir entre 15 comitès
diferents, en els quals es van tractar temes d’actualitat
que comprenien des de la creació d’un sistema millor per
a les pensions europees, fins a la posició que la UE hauria
de prendre en el tractament de cèl·lules mare. La meva
destinació va ser al Committee on Human Rights (Comitè
en Drets Humans), on 12 persones d’edats compreses
entre els setze i els vint-i-dos anys vam portar una
resolució sobre com posar fi a la guerra civil síria.
De tornada a casa, et queda una sensació de satisfacció, ja que aquesta és, a
part d’una gran menció per al currículum acadèmic, una experiència enriquidora
on, gràcies al continuat diàleg entre diferents ciutadans europeus, tornes al teu
país amb més cultura, amistats i possibilitats d’ajudar la Unió Europea a decidir
accions que segurament ens afectaran.
Miguel Vera, de 1r Batxillerat
is alumnes de 4t d’ESO del Montessori-Palau, juntament amb altres
grups d’alumnes de 4t d’ESO a 1r de Batxillerat de diverses escoles de Girona,
vam participar en l’anomenat Parlament Europeu de Joves (EYP), un congrés en
el qual es discutien, sempre en llengua anglesa, temes de política actual.
El meeting va començar a les 9 del matí amb una cerimònia de presentació
amb un discurs de l’alcalde de Girona. Seguidament, vam fer jocs per trencar
el gel i conèixer noves persones. Després d’aquest preàmbul vam anar als llocs
que ens havien assignat i vam començar a debatre els diversos temes proposats.
Una hora i mitja després, i havent debatut sobre dos temes diferents, vam fer
un descans per esmorzar i vam tornar als nostres llocs, on vam seguir amb
l’activitat fins a l’hora de dinar.
Durant l’estona del migdia vam poder fer un volt per Girona per relaxar-nos
una mica i fer una llegida dels dos últims temes dels quals ens tocaria parlar;
entre ells, el nostre. Cap a quarts de quatre de la tarda ja tornàvem a ser allà per
seguir amb les pautes establertes, i a les set de la tarda vam acabar aquesta
activitat.
Tots els membres del grup de l’Escola (Georgina Pérez, Núria Mayola, Hèlia
Brull, Roger Alabau, Víctor Escuder i Albert Comas) creiem que haver pogut
participar a l’EYP ha estat una molt bona experiència, no tan sols en la pràctica
d’una de les llengües més importants
parlades mundialment, sinó que
també ens ha servit per tenir noves
experiències que ens van preparant per
al futur, com parlar davant d’un públic
ampli i desconegut, o bé participar
activament en debats formals sobre
temes d’actualitat i ser protagonistes
actius d’actes culturals.
Sortides
A
SESSIÓ INTERNACIONAL
75
Albert Comas, de 4t ESO
Montessori - Palau
montessori_13.indd 75
23/05/13 16:23
3r IBERIAN FORUM A GIRONA
D
Sortides
urant una setmana de juliol en
Miguel Vera, l’Albert Martínez i jo vam
participar en el 3r Iberian Forum del Jove
Parlament Europeu, un esdeveniment on
joves de tot Europa es reuneixen a Girona
per tractar temes de política actual.
Vam poder-hi participar gràcies a haver
superat, en primer lloc, una fase regional,
i després haver quedat classificats en la
fase nacional que es va celebrar a Sitges
76
montessori_13.indd 76
durant el curs passat.
Al voltant de 120 joves vam dedicar-nos a debatre i buscar possibles
solucions a qüestions tan importants com l’alt índex d’atur entre les persones
joves, la falta d’inversió en cultura en temps de crisi, mètodes de reciclatge
efectius, el paper de la Unió Europea davant els conflictes que hi ha al nord
d’Àfrica...
Per treballar aquests temes ens dividíem en petits comitès d’unes 10 a 12
persones. Cada grup tractava a fons un d’aquests temes. Per exemple, en el
meu comitè vam dedicar quatre dies a buscar sistemes perquè es tingués més
en compte la cultura i l’educació en moments de crisi com l’actual. Cada grup
dedicava cap a 7 hores al dia a preparar el seu tema, utilitzant sempre l’anglès
com a llengua vehicular. Aquesta tasca es va realitzar al CCE Montessori-Palau,
ja que va cedir les aules i totes les instal·lacions perquè l’esdeveniment fos
possible.
Acabada aquesta fase, cada grup havia de presentar una resolució amb
possibles solucions al problema que havien treballat. En aquell moment
s’iniciava la segona part de la feina, l’Assemblea General, que es va
desenvolupar durant dos dies a l’Auditori Josep Irla de Girona. Allà cada comitè
defensava la seva resolució davant dels inconvenients que havien trobat els
altres grups. L’ordre que se segueix per exposar els temes i per intervenir és
semblant al que se segueix a un Parlament.
A part d’escriure la nostra resolució vam realitzar altres activitats com jocs
i sortides culturals, fet que ens va permetre conèixer molt millor altres joves
d’altres països així com la seva cultura o el seu menjar (es va organitzar un
sopar on els participants de cada nacionalitat havien de preparar el menjar típic
del seu país, per exemple).
Tot plegat fa d’això una experiència única per poder compartir idees i opinions
sobre temes molt importants, però també per fer moltes amistats i, per tant,
permet un gran intercanvi cultural. També cal destacar que tots els membres
del Jove Parlament Europeu, tant organitzadors com participants, són joves que
no superen els 25 anys, cosa que
demostra que sí que hi ha joves
preocupats per fer d’aquesta una
societat més justa.
Martí Roset, de 1r Batxillerat
En les sessions de
l’Assemblea General les
presentacions i votacions
de les resolucions se
succeeixen a bon ritme
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:23
A
AMBAIXADORS A L’ONU
Anna Roca, professora
Sortides
mb motiu de la celebració de la Primera
Cimera Internacional d’Adolescents Montessori,
tres alumnes de primer de Batxillerat de l’escola
Montessori-Palau Girona (Maria Blanquera, Marina
Llobet i Martí Roset) van viatjar a Nova York per
tal de debatre, durant tres dies, temes relacionats
amb la cadena alimentària i tot el processament
d’aliments.
Aquesta cimera, organitzada pel Montessori
Institute for the Science of Peace (MISP), i amb el
suport de la North American Montessori Teachers’
Association (NAMTA) i la Montessori Model
United Nations (MMUN) Conference, pretén ser la
continuació de la MMUN Middle School Conference, en la qual alumnes d’arreu
del món d’entre 11 i 13 anys actuen, durant tres dies, com si fossin ambaixadors
dels seus països a les Nacions Unides, tot tractant temes d’actualitat i fent
propostes per intentar resoldre aquests problemes globals.
Aquest any el MISP ha volgut apostar fort per la Primera Cimera Internacional
d’Adolescents Montessori amb la participació de dotze adolescents, nou dels
quals han sigut nord-americans i tres, catalans. En aquesta primera edició s’han
perseguit tres objectius principals:
Que els adolescents puguin treballar com si fossin ambaixadors a les Nacions
Unides i prenguin consciència de qüestions globals que afecten el món en què
vivim. En aquesta ocasió van treballar els diferents processos de transformació
que reben els aliments fins que arriben a la taula. Al final d’aquest procés, es va
arribar a unes conclusions que l’alumne del Montessori-Palau Girona Martí Roset
va ser l’encarregat de llegir a la cerimònia de clausura celebrada a la seu de
l’ONU, amb l’assistència de 1.200 persones, les quals eren alumnes de diferents
escoles Montessori d’arreu del món i els seus professors respectius.
El segon objectiu és poder donar idees a les escoles Montessori perquè creïn
un vincle més gran amb la seva comunitat en termes de voluntariat. Es va parlar
molt dels bancs dels aliments, del seu funcionament, organització, recol·lectes,
etc. A partir d’aquí, els alumnes van poder captar idees que es podran encarregar
de transmetre als responsables del Banc dels Aliments de Girona, de manera
que hi hagi una relació més estreta entre aquesta entitat i l’escola Montessori-Palau.
El tercer objectiu va enfocat a un àmbit més reduït. Es tracta de veure què
poden fer els alumnes assistents a la Cimera per implantar a les seves escoles
algunes de les mesures de què es va parlar a Nova York.
A partir d’ara, la tasca d’aquests alumnes és fer difusió de la Cimera en
què han pres part aquests dies. Els
participants en la Cimera continuaran
estant en contacte i seguiran treballant
amb vista a una segona edició per
a l’any que ve. Tots ells van valorar
positivament l’experiència i ho van
considerar un premi al treball i a la
dedicació que hi havien destinat les
setmanes prèvies a la trobada.
77
Montessori - Palau
montessori_13.indd 77
23/05/13 16:23
montessori_13.indd 78
23/05/13 16:23
Aprendre
descobrint
montessori_13.indd 79
23/05/13 16:23
Aprendre descobrint
Experiències i
projectes
80
montessori_13.indd 80
U
UNA ACTIVITAT
CARREGADA DE SENTIT
na de les activitats que es realitzen a les aules de 1r cicle d’Educació
Infantil és desgranar blat de moro i portar-lo a les gallines. Aquesta és una de les
diferents activitats que el nen pot escollir per a tenir cura de l’ambient exterior.
A partir de la intencionalitat que té el nen per portar menjar a les gallines,
s’estan treballant un seguit d’objectius indirectes centrats, bàsicament, en la
motricitat. El fet de desgranar el blat de moro, gra a gra, implica una coordinació
òculomanual molt precisa. A més, en realitzar la pinça per agafar els grans, el
nen està fent, de manera indirecta, una preparació per a l’escriptura.
A banda del treball motriu, s’estableix un vincle entre l’activitat que fa el
nen dins l’aula i l’entorn exterior. Al final del matí, un cop ha acabat l’estona de
treball, els nens agafen el blat de moro desgranat i van a portar-lo a les gallines.
Per anar fins al galliner, el nen ha de caminar en terreny irregular i superar
diferents pendents. Això li implica un important control psicomotriu. Tot això,
sense deixar de banda la rutina que comporta fer una sortida a l’exterior: canviar
les sabates, posar jaquetes...
Es tracta, doncs, d’una activitat que té sentit pel nen: desgranar blat de moro
per alimentar les gallines. A partir d’una activitat molt simple, es treballen,
indirectament, un seguit d’objectius molt importants per al desenvolupament del
nen.
Professores d’Educació Infantil 0-3
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:23
mb l’arribada de la tardor, treballem el tema dels bolets. És un dels
moments en els quals prenem més consciència del privilegi que suposa el fet de
tenir tanta extensió de bosc dins l’escola.
La possibilitat d’anar a caçar bolets i després, a l’aula, classificar-los a partir
d’un exercici de comparació amb reproduccions ceràmiques és una autèntica
aventura, i el posterior exercici de dibuix per deixar constància d’aquells detalls
que els han cridat l’atenció serveix per consolidar allò après en l’exercici
d’identificació i comparació anterior.
És una activitat que desperta un interès notable, i al final els nens i nenes
acaben essent autèntics experts en micologia.
Professores de 2n cicle d’Educació Infantil
Aprendre descobrint
A
FASCINATS PELS BOLETS
81
Montessori - Palau
montessori_13.indd 81
23/05/13 16:23
CUIDEM EL
NOSTRE MÓN
Aprendre descobrint
U
82
montessori_13.indd 82
na companya de la classe va portar
un llibre molt interessant sobre com podem
cuidar el nostre planeta. Ens va agradar tant,
que vam decidir que volíem fer un treball entre
tots sobre aquest tema. Per això vam estar
pensant coses que podíem fer per cuidar el
nostre planeta i després en vam fer diversos
treballs en grups.
Com que l’objectiu era treballar sobre la natura, ho vam anar a fer al bosc i va
ser fantàstic: sentíem els ocells, les gallines i les cabres al nostre voltant!!!
Com a resultat de la recerca i de la discussió i comentari dels treballs, a poc
a poc vam anar definint una sèrie d’accions que ens semblaven importants per
poder millorar el nostre planeta, i van ser les següents:
Per estalviar energia vam pensar que es podrien fer tota una sèrie de petites
accions al llarg del dia, tant a casa com a l’escola o al carrer:
Apagar la televisió i l’ordinador, ja que si no els apagues del tot, continuen
gastant electricitat. Tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o ensabonem,
ja que cada vegada que ho fas estalvies 18 gots d’aigua. Anar als llocs a peu
(sempre que això sigui possible). No viatjar tant en cotxe, ja que així s’estalvia
gasolina i hi haurà menys pol·lució; a més, el fet de fer exercici és molt bo. Fer
servir les dues cares dels fulls de paper. Si tothom ho fes, s’haurien de tallar
molts menys arbres amb l’objectiu de fabricar paper.
També vam pensar que calia tirar les deixalles a la paperera perquè així
el nostre entorn seria més net. Reciclar caixes i papers per afer joguines.
Col·laborar en el reciclatge en tots els àmbits. Vam veure que prop de la meitat
de la brossa que generem es pot reciclar. Es gasta molta menys energia reciclant
qualsevol cosa que fent-la nova.
En l’àmbit de la vegetació, també vam parlar de la possibilitat de poder
plantar flors, ja que les plantes fan que l’aire sigui més net i sa. Ens va semblar
que podia ser molt positiu a l’hivern donar menjar als ocells perquè puguin fer
niu a la primavera.
Estem força convençuts que, a partir d’aquest treball, tots els nens i nenes de
la classe intentarem cuidar més el NOSTRE PLANETA.
Alumnes de 1r a 3r de Primària, grup A
Fer tota mena d’activitats relacionades amb la natura en un entorn
tan idíl.lic com els espais del bosc i la granja va ser un privilegi.
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:23
TALLER DE PALEONTOLOGIA
Dibuix: Natàlia Mateu, de 1r Primària
A
Aprendre descobrint
la tarda, els alumnes de 1r,
2n i 3r B vam anar a l’Aula de Natura.
Ens esperaven els fòssils i l’Àngel. La
primera activitat era buscar fòssils.
Després vam buscar dents de tauró.
Llavors vam mirar per un microscopi.
També vam netejar fòssils i els vam
classificar. Vam aprendre molt i ens ho
vam passar molt bé. Ona Verdaguer, de
1r
Los fósiles son restos de animales
conservados en las rocas a través de
los tiempos, pudiendo haber sufrido
transformaciones y deformaciones. Hay muchos
tipos de fósiles, siendo los más comunes los
huesos y caracoles. La paleontología es la ciencia que se ocupa del estudio de
los fósiles. Natàlia Mateu, de 1r
El martes 22 de enero fuimos al taller de fósiles. Uno de los talleres que
hicímos fue cómo limpiar un fósil. Necesitas un punzón y también un cepillo de
dientes. Tenías que rascar con el punzón, y con el cepillo de dientes tenías que
quitar la arena. Anna Torrent, de 2n
Primero hicimos 5 grupos. Fuimos al Aula de Natura. Allí Ángel nos esperaba
con 5 actividades. La primera que hicimos fue hacer un molde con una concha.
Otro taller era buscar fósiles con una piqueta. También buscar fósiles y cogerlos
con unas pinzas. Otro, mirar fósiles con unas lupas binoculares. Había otro taller
que era limpiar fósiles y el último, clasificarlos. Clàudia Oliver, de 3r
Un taller era de clasificar fósiles. Había una caja con fósiles y unas fotocopias
con imágenes de fósiles. Había que coger los fósiles y ponerlos al lado de la
imagen que se parecía. Júlia Casas, de 3r
Cuando llegamos nos explicaron cómo hacer un molde de cómo se forma un
fósil. Si cogemos yeso y lo mezclamos con agua se hace una pasta. Cogemos un
bote, lo untamos con mantequilla, aceite o vaselina... y le ponemos la pasta y
después la concha dentro. Cuando se seca nos queda un molde muy bonito.
Lo que me gustó más fue clasificar los fósiles, y lo que me gustó menos era
buscar los dientes de tiburón. Xavier Elorza, de 3r
Una tarde fuimos al Aula de Natura a hacer de paleontólogos. Una de las
actividades era buscar fósiles en un mini yacimiento, que era una caja con barro
seco, y dentro había fósiles que teníamos que desenterrar y luego limpiar con un
cepillo de dientes y agua. Clara Oliver, de 3r Primària
83
Montessori - Palau
montessori_13.indd 83
23/05/13 16:23
Aprendre descobrint
E
84
montessori_13.indd 84
LA DISSECCIÓ D’UN VERAT
l verat és un peix comestible. Hi ha gent a qui
els agrada per menjar, però també n’hi ha que no se’l
menja perquè no els agrada. Els verats no són iguals
que els humans perquè no tenen el cervell tan gran i
el seu cor és molt petit i triangular. Com que viuen dins
l’aigua i no a terra, no tenen pulmons sinó que tenen
brànquies per respirar.
A
Mariona Terrades, de
hir, amb els meus companys
vam estudiar les parts del peix a
partir d’un verat. Primer la Montserrat
ens va ensenyar com es feia, i
després a cada grup ens van donar
les eines i un verat per investigar.
El primer que vam fer va ser tocarlo per fora i veure en quina direcció
anaven les escates. Les de dalt eren
negres i blaves, però les de baix
eren platejades i relliscaven molt.
Vam obrir l’opercle i vam separar les
quatre fileres de brànquies que té
el verat. El verat té unes dents molt
petites però molt punxegudes que
se’ns enganxaven als guants que
portàvem per protegir-nos les mans.
A mi em va agradar molt passar-li
un pal per la boca i veure com anava
seguint per l’esòfag i arribava fins al
budell, però el que més em va agradar
va ser embrutir-me els guants.
Semblàvem cirurgians!
1r Primària
E
l verat era molt maco, era de
color platejat amb puntets de color
negre. Primer, el que vam fer tots
els del grup, va ser obrir-li la boca, i
després vam obrir-li totes les aletes, ja
que les tenia plegades. En tenia una
de dorsal, dues de pectorals, dues
ventrals, una anal i una caudal, que és
la cua. Totes eren molt toves.
Els ulls eren molt suaus i grossos, a
sobre tenien una capa gelatinosa que
relliscava molt i molt. Primer vam tocar
les escates i relliscaven molt. Després
li vam fer un tall de l’anus fins a les
brànquies. Li vam obrir el ventre com
si fos una finestra. Li vam veure els
budells que eren vermells, i també li
vam veure el cor, que era molt petit i
triangular.
Clara Julià, Arnau Casanova,
Clara de Solà Morales,
Laia Guixeras i Guim Jaime,
Oriol Riera i Aleix
de 2n i 3r Primària
Cuixart, de 3r Primària
’ha agradat molt fer la dissecció del verat. He après com es diuen els
diferents tipus d’aletes. Un dia d’aquests compraré un verat a la peixateria i el
disseccionaré a casa. Les parts externes del verat són la boca, la fossa nasal,
els ulls, l’opercle, la línia lateral i totes les aletes: pectoral, ventral, anal, dorsal i
caudal. També he après que la línia lateral serveix als peixos per detectar el que
tenen al costat.
Jordi Comes, de 3r Primària
M
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:24
la classe hem treballat els arbres de la nostra Escola. Hem fet grups
de 3 alumnes i cada grup ha triat la fotografia d’un arbre. Hem agafat la foto de
l’arbre, la carpeta, el llapis i cada equip ha anat a buscar l’arbre de la fotografia
pel pati, i quan l’hem localitzat l’hem dibuixat i hem agafat alguna fulla.
Ja arribats a la classe, hem classificat les fulles, hem fet una descripció de
com era l’arbre i l’hem presentat als nostres companys. Els altres grups també
han fet el mateix amb el seu arbre.
Han sortit arbres de fulla caduca i perenne; de diferents mides i formes. Hem
estudiat els roures, les alzines (que n’hi ha moltes), l’eucaliptus, el pi, el llimoner,
el xiprer, la pícea i la cica, que és la del nostre grup.
Hem fet una col·lecció de fulles i les hem classificades. Les tenim a la classe
i anem ampliant la col·lecció. Quan en trobem una de diferent la portem,
l’observem…
La veritat és que ha estat una activitat molt divertida i molt profitosa, i ara,
quan ens movem per l’Escola, coneixem el nom de tots els arbres que ens
envolten i fa molta il·lusió!
Biel Alegret, Martina Kui Batlle i Sergi Veà, de 1r, 2n i 3r Primària
D
JOCS D’ARREU DEL MÓN
urant el mes de novembre, a l’hora d’Educació Física, hem estat fent
jocs d’arreu del món. A nosaltres ens va agradar molt fer aquesta activitat de
jocs. Vam estar fent jocs típics de tots els continents: d’Àsia, d’Àfrica, d’Europa,
d’Austràlia i d’Amèrica.
De cada continent fèiem unes
quantes activitats. Va ser molt
divertit perquè la majoria dels jocs
que fèiem no els havíem sentit a
dir i no els havíem vist mai, i va ser
una manera de conèixer nous jocs i
cultures.
Entre tots els jocs que es van
presentar n’hi havia de molt
diferents: de córrer, de saltar,
d’esquivar i de moltes coses més.
Camila Córdova i Marc Codina,
de 4t i 5è Primària
Aprendre descobrint
A
ELS ABRES DE L’ESCOLA
85
Montessori - Palau
montessori_13.indd 85
23/05/13 16:24
Aprendre descobrint
DRAMA AND THE
HEART-BRAIN
CONNECTION
86
montessori_13.indd 86
M
aybe you would be
surprised to hear that our brains are
shaped by experience. In fact, the
latest discoveries in neuroscience
state that environmental factors,
particularly the affective atmosphere,
produce experience-dependant
transformation in brain structure and
function. Cognition and learning skills
are, in essence, totally correlated to
emotion. Therefore, if we cultivate
healthy social-emotional habits, we will
promote positive brain changes.
We believe that including Drama
in the curriculum is an excellent way
to enhance social-emotional learning.
It gives the students the possibility
to deal with emotional and mental
aspects on an inner level, and to
develop appropriate communication
skills on the outer level. We have
realized that when children feel at ease
in an emotionally safe environment,
they all love doing drama. They
develop a deep attachment to the
subject, lessons become a relevant
experience and consequently learning
occurs and lasts. Drama provides a
direct experience in which the group
dynamics plays a critical role in
strengthening self-esteem, confidence
and a strong sense of identity.
Following the innovation spirit of
our school and in order to nurture
creativity, we have developed a threelevel drama programme. Level one,
intended for the first graders, is based
on nursery rhymes, poems, songs,
expressive reading and mimicry. Level
two, for second and third of Primary,
includes some clown techniques,
dancing, singing, playing instruments
and short dialogues. And in level
three, for second cycle of Primary, we
represent a play.
The result of this new programme
«It was a lot of fun because I had never done drama before and so I
learned something new» (Jordi Ettinghausen)
«I was nervous because I really wanted to be Puck. I thought it was a
funny character. I was finally able to act it out» (Ariadna Marés)
«I felt great with my schoolmates because they helped me overcome
my difficulties» (Lluís Saguer)
«I want to repeat this experience because the teacher teaches very
well and it is a wonderful activity to do with your friends» (Marta
Romeu)
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:24
El fet de compartir
l’activitat d’expressió
corporal i mim amb
els pares en una
matinal de dissabte és
molt engrescadora i
permet valorar millor
l’actuació final
between assertiveness and empathy.
As a consequence, the students are
getting used to the idea that their
actions affect other people and that
collaboration is more productive than
competition. Working together, sharing
responsibility and compromising with
others were rewarded with the warm
audience’s applause.
Richard Davidson, one of the
mainstream most important
neuroscientists, says: “Change the
brain by training the mind through
social-emotional learning”. And we
are happy to say that we believe
him! Our teaching vision should go
beyond academic learning. Kindness,
compassion, well-being and happiness
should also take an important role in
current education since the heart and
the brain are good friends after all.
Cecilia Poblete, drama teacher
Aprendre descobrint
has been, so far, quite rewarding. In
order to encourage problem solving
and team work, we have focused on
asking them questions rather than
giving them answers. How do you think
this character feels? Have you ever
felt something similar? How would
you physically move in this situation?
Without even realizing, children have
been learning to formulate demands
and solve problems. It is surprising
to see how creative they can be when
dealing with conflicts! All of them have
had to step out of their comfort zone
and face the challenge of making
mistakes in rehearsal. In this process
they have gained the confidence
they needed to perform in front of
a large audience. We have worked
hard to promote a balance between
listening and contributing, between
verbal and non-verbal communication,
87
Montessori - Palau
montessori_13.indd 87
23/05/13 16:24
ESTUDIAR LA MULTIPLICACIÓ
Aprendre descobrint
A
88
montessori_13.indd 88
quest any hem estudiat les
propietats de la multiplicació. Hem
treballat les propietats commutativa,
associativa, distributiva i l’element
neutre.
Respecte a la propietat commutativa
vam fer exercicis per prendre
consciència que en una multiplicació,
encara que invertim els números,
sempre dóna el mateix resultat.
Amb la propietat associativa es demostra que els factors de la multiplicació
es poden associar de maneres diferents i que el resultat no varia. Per exemple:
(7x8)x5 = 56x5=280 i 7x(8x5)=7x40=280.
La propietat distributiva és la més divertida de demostrar, però també la més
difícil d’entendre. És la que apareix en la fotografia. Es tracta de distribuir la
multiplicació de fora del parèntesi entre els números de dins el parèntesi.
Finalment, vam buscar l’element neutre de la multiplicació. De fet, no és ben
bé una propietat. L’element neutre de la multiplicació és l’1, és el número que fa
que qualsevol multiplicand multiplicat per ell doni de producte el mateix número
que el multiplicand. Per exemple:, 5x1=5.
La veritat és que després de fer totes aquestes demostracions entenem molt
millor molts detalls de la multiplicació.
Adriana Dalmau, Sara Polls, Judith Ortega i
Eva Serrat, de 4t Primària
U
AMBULÀNCIES DE COLORS
n any més ha vingut a l’Escola un hospital de campanya i hem pogut
aprendre moltes coses relatives a com són atesos i transportats els malalts.
Hi ha dos tipus d’ambulàncies: una és de color taronja i groc, sempre està per
la ciutat i serveix per traslladar els pacients. No són medicalitzades, però tenen
mascaretes, benes de cap, oxigen, una aspiradora i un desfibril·lador automàtic.
Hi ha un altre tipus d’ambulància que és blava i blanca; aquesta és
medicalitzada i fa desplaçaments llargs per tot Europa. Per exemple: si t’has fet
mal i ets alemany i et vols operar a Alemanya, ells t’hi porten.
Hi ha un tipus d’hospital que és movible: serveix per poder atendre tothom
quan, per exemple, en un accident hi ha molts ferits.
Text: Telm Fontàs, de 5è Primària
Dibuix:
Pau Ferrer, de 5è Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:24
RECICLATGE I JUSTÍCIA SOCIAL
U
Un reportatge
impactant
Un matí a la deixalleria
C
om que hem treballat a fons
el tema del reciclatge, hem anat a la
deixalleria de Girona. Gràcies al nostre
monitor hem pogut aprendre coses
bàsiques sobre el reciclatge.
Ens han deixat temps per poder
llençar les coses que havíem portat
nosaltres: bombetes foses, piles, mòbils o
medicaments, i així hem vist els diferents
punts de recollida selectiva. Ens han
explicat que també hi ha una deixalleria
mòbil que és un camió i que pots donar-li
les coses que vols portar a la deixalleria
però que són massa grans.
Hem après moltes coses i ara som
més conscients del fet que si cadascú
de nosaltres recicla podrem arribar a
conservar millor el medi ambient.
Júlia Dubé i Júlia Oliver,
de 6è Primària
n l’espai de la granja hem anat a fer sabó. Ens hem organitzat per grups.
Per fer el sabó hem barrejat aigua amb sosa càustica i després hi hem posat
l’oli, i seguidament ho hem barrejat tot. Ens ha quedat com unes natilles. Ara
hem d’esperar deu dies fins que el sabó s’hagi assecat, i després el tallarem i
farem les etiquetes. Ens ho hem passat genial!
E
Fabriquem sabó!
Ariadna Juscafresa i Xènia Serna
de 5è Primària
Aprendre descobrint
n dia vam anar a veure un
vídeo que explicava que a Ghana,
a l’Àfrica, els prats verds s’han
convertit en abocadors de residus
electrònics. La gent pobra crema
aquests aparells elèctrics per
treure’n els metalls. Saben que el
fum és tòxic i que possiblement es
posaran malalts o es moriran, però
ho fan per poder menjar.
El reportatge explicava que a
l’Àfrica cada mes hi arriben 500
contenidors carregats de material
elèctric que els altres continents no
volen, i per culpa d’això tot queda
ple d’escombraries.
Els nens de la classe vam
comentar que això és una injustícia
i que no pot ser que aquests nens
hagin de viure així. Ha de ser molt
trist que un poble acabi essent una
deixalleria. De fet, aquests aparells
s’haurien de reciclar en els països
d’origen, i és injust que vagin a parar
a països de l’Àfrica com Ghana.
Josemi Cabañas, Olga Horno
i Xavier Massaneda, de 4t i 5è
Primària
89
Montessori - Palau
montessori_13.indd 89
23/05/13 16:24
COMPONENTS D’UNA MESCLA
Aprendre descobrint
A
90
montessori_13.indd 90
l’assignatura de Ciències
Naturals de primer d’ESO vam estudiar algunes tècniques de separació de
mescles. Entre elles, vam treballar la
filtració, la decantació, la destil·lació i la
cristal·lització.
Com que els alumnes havien treballat, prèviament, el material propi d’un
laboratori, i les normes de treball que
cal seguir allà dins, vam realitzar una
destil·lació com a part del contingut de l’assignatura.
En una sessió de classe, per grups de treball van anar al laboratori a fer una
separació mitjançant filtració i la destil·lació. Amb l’objectiu de fer una destillació, i mentre s’escalfava el vi que havíem de destil·lar, cada grup d’alumnes va
fer la filtració seguint el guió de la pràctica. Quan el vi va arribar als 70ºC de temperatura, a la qual l’alcohol es volatilitza, els alumnes miraven el procés i havien
de deduir què passava en cada part.
Es generava una discussió al laboratori que després explicaven al professor,
que feia les preguntes pertinents per si alguna explicació era errònia. El punt del
procés que va cridar més l’atenció als alumnes va ser el funcionament del tub
refrigerant. En aquest tub hi havia circulació d’aigua freda provinent de l’aixeta.
Aquesta aigua permetia que l’alcohol es condensés baixant la temperatura del
tub interior per on passava el gas.
Professors de Ciències Naturals
L
MuMa, EL NOSTRE MUSEU
a idea de fer un museu de la tècnica va sorgir de l’interès i afició que
alguns alumnes de primer d’ESO teníem per dissenyar, crear i muntar objectes. A
tots ens unia el mateix: la curiositat per entendre el funcionament de tot allò que
ens envolta.
Així doncs, des de Projectes, vam decidir crear el MuMa, el Museu de la
Maquinària de l’Escola Montessori-Palau, i ara que ja fa uns mesos que hi
estem treballant, creiem que hem aconseguit el nostre objectiu inicial: posar en
funcionament el museu. Actualment hi podreu trobar una politja, una emissora
de ràdio, un ordinador obert, un retroprojector dels anys 90... Tots acompanyats
d’explicacions i dibuixos per a poder entendre el seu funcionament.
Tenim moltes idees al cap. Volem que el museu segueixi creixent; fins i tot,
ens agradaria fer de guies a alumnes d’altres cursos que vulguin fer una visita.
En tot cas, creiem que aquest projecte ha de ser de tots, i els futurs estudiants
d’ESO decidiran quines noves idees
volen dur a terme i quins nous
aspectes s’incorporen al MuMa.
De moment, però, ja ens podeu
trobar a la planta 3 de l’edifici nou.
Esperem que vingueu a visitar el
museu i que en gaudiu!
Max Orpí, Genís Victòria, Romà
Martí i Eudald Vehí. Alumnes
de Projectes d’ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:24
BOCINS D’HISTÒRIA
U
D
OMBRES DE LA CAVERNA
esprés de treballar el Mite de la Caverna, els alumnes de 1r hem fet
una proposta de representació visual
d’allò que s’hi explica.
Ha sigut una bona oportunitat per
traduir en imatges el contrast entre el
món dels homes condemnats a llegir
les ombres projectades en el mur
de la caverna i el seu enlluernament
quan surten a l’exterior a plena llum
del sol.
Alumnes de 1r Batxillerat
Aprendre descobrint
n dia l’aula on s’imparteix Història
de 2n de Batxillerat es va convertir en una
exposició d’objectes del segle XIX.
Els alumnes van poder observar, a través
d’un atles original de l’any 1886, com era la
distribució per països de la vella Europa i de la
colonitzada Àfrica. La imatge ajudava a prendre
consciència que els canvis que s’han produït des
d’aleshores són grans, fruit de les guerres i dels
tractats de pau.
També van poder fullejar un recopilatori de
números de la revista “Blanco y Negro”, datats
del 1922 i enquadernats. Aquesta revista
il·lustrada, fundada el 1891, va ser la primera revista espanyola a utilitzar color
i paper cuixé. Era una revista de varietats: moda, imatges de l’època sobre la
guerra amb el Marroc, anuncis, etc. A través de les imatges els alumnes van
poder veure com es vestien en aquella època i a quins professionals s’havia de
recórrer en diferents moments i circumstàncies.
Com a peça estel·lar, van poder observar les monedes alfonsines i del govern
provisional de la 1a República. Algunes d’aquestes monedes daten del 1886,
durant l’anomenat Sexenni Revolucionari. D’altres de l’època de la Restauració
amb Alfons XII i, finalment, monedes de l’infant Alfons XIII.
Va ser una jornada diferent, ja que els alumnes van gaudir d’una estona
distesa i agradable tot treballant amb objectes històrics.
Núria Martorell, professora
91
Montessori - Palau
montessori_13.indd 91
23/05/13 16:40
montessori_13.indd 92
23/05/13 16:40
Opinió
i difusió
montessori_13.indd 93
23/05/13 16:41
Opinió i difusió
Conferències
94
montessori_13.indd 94
Conscients que dominar
la presa d’apunts a partir
d’una exposició formal és una
necessitat, des de diverses
àrees s’han programat xerrades
d’experts i els alumnes han
pogut assistir a diverses
conferències.
Temes de natura com els
terratrèmols, la biodiversitat
i la teoria de l’Evolució;
temes sobre comunicació com la importància de la publicitat o aprendre
a parlar en públic; temes relatius a la seguretat, com l’ús segur
d’Internet o les drogues, i també a la salut, com les que s’ofereixen
amb motiu de La Marató de TV3, s’han succeït durant el curs.
Aquestes xerrades, sumades a les que ofereixen els escriptors que
ens visiten, permeten practicar aquesta forma d’adquisició de
coneixements que és la conferència feta per un expert.
MESURAR LA BIODIVERSITAT
A
lo largo de este curso
académico, los alumnos de 4º de ESO
hemos asistido a diversas charlas, en
las que además de exponer conceptos
que la mayoría de los alumnos ya
conocemos por interés propio, un
experto relacionado con la materia
nos explicaba cómo y por qué se
producen los infinitos fenómenos que
se suceden, segundo a segundo, en el
mundo que nos rodea.
El viernes 8 de marzo de 2013, los
alumnos que estudiamos Biología y
Geología asistimos a una charla sobre
la importancia de la biodiversidad. La
impartió la doctora Emma Cebrián, que
es investigadora del CSIC de Blanes e
imparte clases de Biología Marina en
la Universidad de Girona.
Gracias a diversas experiencias en
el trabajo de campo, comprendimos
la fragilidad de los ecosistemas
(poniendo ejemplos como la
desaparición de algunos peces en las
costas del Mediterráneo debido a la
urbanización), aprendimos cómo se
mide la biodiversidad de un espacio
concreto, es decir, identificamos el
número aproximado de especies que
habita en una zona específica.
También nos comentó el papel
crucial que realiza cada especie en un
ecosistema, haciendo referencia a que
al año millones de especies animales
desaparecen por culpa del hombre,
por su ambición y su eterno afán de
conseguir la comodidad absoluta.
Para finalizar la charla, mencionó
que la biodiversidad es algo bellísimo,
único y exclusivo del planeta Tierra
hasta la fecha. Por ello, ha de
preservarse a toda costa pero,
desgraciadamente, está herida
de muerte por culpa de la especie
dominante del planeta, el hombre.
Jesús Muñoz, de 4t ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:41
UNA PAELLA
AMB
MR.DARWIN
E
A
quest trimestre els Mossos
ens han visitat dues vegades. La
primera, va ser per fer-nos una xerrada
sobre Internet segura. La xerrada
consistia a donar-nos consells per
utilitzar Internet de manera intel·ligent
i també explicar-nos casos reals. A
tots ens va sobtar molt el que pot
arribar a passar si no utilitzem Internet
correctament. També ens van advertir
del perill de penjar fotos a les xarxes
socials, ja que un cop penjades ja
no les podem recuperar i se’n pot fer
un mal ús. Va ser una xerrada molt
interessant i profitosa.
El segon cop que van visitar-nos va
ser per parlar sobre les drogues. Ens
van informar dels tipus de drogues,
dels seus efectes nocius, drogues
legals o il·legals, el tipus de penes que
et poden caure per consumir o traficar
i, finalment, casos reals. Aquesta
xerrada potser no ens va fer tanta
impressió com la d’Internet segura
perquè, d’entrada, nosaltres ja sabíem
que consumir drogues no aporta cap
benefici al nostre cos; al contrari, fa
que ens sentim més cansats i ens pot
deixar inconscients.
Esperem que aquestes sessions
informatives i de prevenció fetes
pels Mossos es vagin ampliant amb
altres temàtiques i que puguin venir
alguna altra vegada, ja que tenir
més informació dels perills que ens
envolten és positiu.
Júlia Riera i Helena Solé,
de 2n ESO
Alumnes de Ciències de la
Terra i del Medi Ambient de
1r i 2n Batxillerat
Opinió i difusió
ELS MOSSOS
ENS VISITEN
l matí del dimarts 5 de
febrer, va venir en Marc Boada,
arquitecte tècnic de formació, però
divulgador científic de professió.
L’objectiu de la seva visita era
explicar-nos la teoria de l’Evolució
d’una manera diferent i divertida. És
un senyor agradable i es nota que
li apassiona el que explica i que té
molts coneixements sobre el tema.
Per tal de fer la xerrada més
entenedora, va barrejar els
coneixements científics amb les
coses quotidianes, a partir dels
ingredients de la paella.
I per què la paella i no uns cigrons
amb botifarra? Doncs perquè té
una gran varietat d’ingredients:
arròs, peix, carn, verdures, gambes,
mol·luscs, aigua... sense l’evolució
dels quals no hauria estat possible
cuinar-la.
Tot plegat ho va introduir amb una
explicació de l’origen de l’univers i de
la vida.
En conclusió, va ser una xerrada
molt interessant i va respondre totes
les preguntes que se li van formular.
I ara ja sabem què va ser primer, si
l’ou o la gallina.
95
Montessori - Palau
montessori_13.indd 95
23/05/13 16:41
CONFERÈNCIES PER A PARES
Opinió i difusió
C
96
montessori_13.indd 96
ada curs, l’AMPA i l’Escola
programen un cicle de conferències
adreçades als pares i mares en les quals
es tracten aquells temes plantejats per
part de sectors de famílies, de la Direcció
o del professorat. Durant aquest curs hi
ha hagut quatre conferències:
La primera la va donar la M. Jesús
Comellas la qual va parlar sobre “Els
efectes de la sobreprotecció dels
infants”. Desmitificadora i molt didàctica, va fer la reflexió següent: “Els nens
i joves d’avui no s’esforcen perquè ho tenen tot resolt, per què no els deixem
un espai?”. Amb un discurs rigorós i molt amè, la Sra. Comellas va concloure
que cal assumir que educar és un acompanyament amb riscos moderats que
nens i nenes han d’assumir i que el fet d’educar té com a objectius donar
seguretat emocional, ser clars i coherents en els criteris, deixar clar que no tot
és negociable i distingir els desitjos de les necessitats.
La segona conferència va ser impartida per Cristina Gubau i Fran Calvo,
els quals, sota el títol “La prevenció dels problemes associats al consum de
drogues”, van desgranar un seguit de reflexions entorn de preguntes com: La
distància entre les drogues i els nostres fills és la que nosaltres pensem? Amb
una exposició molt sistemàtica, la
xerrada es va orientar cap a una
reflexió relativa a quines actituds
adoptades com a pares dificulten o
afavoreixen el consum de drogues
per part dels fills en un futur.
En tercer lloc, Verónica Bronstein,
dins el programa “M’estimen,
m’estimo”, va reflexionar sobre el
paper dels pares com a adults de
referència per als infants. Sota el
títol “Com acompanyar el desenvolupament afectivo-sexual dels 0 als 6 anys”,
es va centrar en el gran protagonisme que té la família en el contingut moral de
l’afectivitat i la sexualitat i la necessitat de cuidar molt aquest aspecte.
La quarta xerrada es va centrar en el tema “Models de relació entre joves i
adolescents. Aportacions per a la prevenció de la violència de gènere”, i la va fer
l’especialista en el tema Lídia Puigvert. Amb una gran quantitat de xifres extretes
d’estudis internacionals, la Sra. Puigvert va reflexionar sobre la idea de quins
models d’atractiu tenen més èxit i per què. I va posar èmfasi en la necessitat de
prendre’s molt seriosament les
dades que parlen d’un augment
de la violència entre joves i
adolescents.
Bona part de la seva
conferència es va centrar en la
reflexió sobre si l’amor és social
o no i, per tant, si l’atracció i
l’elecció poden transformar-se o
no.
Ana Julià
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:41
Voluntariat
JORNADA
SOLIDÀRIA
A CALONGE
U
ns quants alumnes de
l’Escola, un diumenge de desembre
vam anar a l’Hípica Unicorn de Calonge
a participar durant tot el dia en una
jornada de voluntariat relacionada
amb La Marató de TV3.
En arribar ens van comunicar quina
seria la nostra tasca i com ens havíem
d’organitzar. Alguns voluntaris van preparar jocs i d’altres van ajudar amb els
cavalls. A nosaltres ens va tocar estar amb els nens petits pintant ferradures.
Personalment, va ser una gran experiència molt gratificant ja que, a més de
fer que la gent que era allà s’ho passés el millor possible amb la teva companyia,
estaves contribuint a recaptar fons per a la recerca contra el càncer.
En aquest moment ja estem preparant activitats per a La Marató de l’any que
ve perquè, com cada any, tenim la intenció que els alumnes de l’Escola puguin
participar en La Marató d’una manera activa i divertida.
Anna Turné, Paula Przybylowicz i Cristina Turné, de 4t ESO
Opinió i difusió
Les accions de voluntariat fetes pels alumnes de Secundària s’orienten
cap a grups i objectius diferents.
Des de fa molts anys, grups d’alumnes voluntaris d’ESO i Batxillerat
col·laboren periòdicament amb entitats com la Residència d’Avis de
Palau i el Centre Joan Suñer. Aquestes col·laboracions solen coincidir
amb jornades festives durant les quals els ofereixen petits concerts o
espectacles, però també es fa en altres moments del curs en què s’ofereix
companyia i suport de caràcter ben divers.
Un segon tipus d’accions solidàries que sovinteja és la d’organitzar
campanyes de recollida d’aliments. Aquest curs les que s’han dut a terme
s’han fet en col·laboració amb Càritas i amb el Banc dels Aliments, i en
alguna ocasió han coincidit amb dates assenyalades com per exemple les
festes de Nadal.
Una tercera línia d’acció és la que representen activitats com totes les
que es fan lligades amb La Marató de TV3 i que inclouen des de xerrades
informatives adreçades als alumnes de Secundària (sovint fetes per antics
alumnes de l’Escola) fins a la participació en accions fetes per entitats
diverses i orientades a recollir fons per a La Marató.
Amb tot aquest ventall d’activitats, cada vegada més el fet d’oferir
disponibilitat per fer voluntariat és una actitud que molts alumnes de
Secundària van incorporant en el seu dia a dia.
97
Montessori - Palau
montessori_13.indd 97
23/05/13 16:41
Innovació
pedagògica
TREBALL MOTRIU I AUTONOMIA
Opinió i difusió
Professores de 1r cicle d’Educació Infantil
98
montessori_13.indd 98
Pelar i tallar ou dur
A
les aules de Comunitat
de 0-3 realitzem l’activitat de pelar
i tallar ou dur. És una activitat
que la fem els dimarts, ja que en
el menú del dinar hi ha ou dur i
d’aquesta manera cada alumne
pot participar de fer el seu dinar.
Al matí, demanem a la cuina els ous ja bullits necessaris per fer el treball a
l’aula. L’alumne que està interessat a fer-ho es prepara per a la feina en primer
lloc rentant-se les mans i agafant el material adequat per a l’activitat.
El fet de pelar ou dur requereix d’un treball motriu precís i curós; el nen posa
la màxima atenció a treure la clova de l’ou per tal que aquest es pugui mantenir
sencer.
Un cop el nen ha pogut treure tota la clova i ha deixat l’ou dins una cassoleta,
ell mateix posa la clova dins un pot per tal que aquesta, en una segona activitat,
pugui ser aixafada amb un morter a fi de servir d’adob per a les plantes.
El nen recull el material que ha fet servir, sempre posant el que estigui brut a
rentar i preparant-ne de nou per tal que un altre company també pugui realitzar
l’activitat.
Per tal de poder passar a tallar l’ou dur cal que el nen primer renti l’ou sota
l’aixeta a fi de treure possibles restes de clova que puguin quedar. Un cop ben
net, torna a la taula per poder fer l’activitat de tallar l’ou. Es prepara el material
per tallar-lo, el qual consta d’un tallador, unes pinces i una cullera.
Un cop el nen ha posat l’ou al tallador i l’ha pogut tallar, s’ajuda de les pinces
o cullera per a retornar-lo a la cassoleta. Un cop acabat de tallar, el nen porta
el material que ha fet servir a rentar i en posa de nou a la safata per tal que un
altre company ho pugui fer servir.
A cada cassoleta el nen hi posa el seu nom, i així el pot portar a la cuina, on
el guardaran fins a l’hora de dinar. A l’hora de l’àpat el nen se serveix el dinar,
agafa la cassoleta que porta el seu nom i se serveix l’ou, completant així el
treball que ha començat a primera hora a l’aula.
Es tracta d’una activitat complexa, ja que requereix diferents passos i el
treball de diferents habilitats, i s’arrodoneix amb la finalitat de poder participar
de la preparació del seu dinar.
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:41
A
Fer pa
E
Rentar roba
n un lloc de l’aula tenim una panera on els nens deixen els draps
bruts, els pitets que hagin pogut fer servir... Quan un nen vol treballar l’activitat
de rentar roba se’n va fins a la panera a mirar si hi ha alguna peça per rentar.
Per assolir l’objectiu final de rentar la roba, cal que el nen faci un seguit de
passos: El nen omple la gerra, transporta l’aigua fins a la taula i aboca l’aigua
als cubells. Agafa la peça de roba que vol rentar i hi posa el sabó.
Amb ajuda de les mans i la fusta de rentar, va fregant la roba. Quan ja està
ben ensabonada, l’esbandeix i l’escorre. Quan el nen
està de treballar ha de recollir el material. Torna a
abocar l’aigua dels cubells en una galleda i la porta
a la pica. Una vegada la roba està neta, els nens que
volen la poden anar a estendre a l’estenedor que
tenim a l’aula.
Per a la realització d’aquest treball cal un important
control motriu en transportar l’aigua, control i precisió
en abocar-la, netejar les gotes d’aigua que cauen a la
taula... En l’activitat hi ha implícits molts objectius del
control del moviment, de coordinació, concentració i
desenvolupament de l’autonomia.
Opinió i difusió
quest curs hem
començat a practicar
l’activitat de fer pa amb
els nens i nenes a les
aules del 0-3. Aquesta
activitat diària s’inicia
amb un treball important
en hàbits d’higiene:
rentar-se les mans per a
poder realitzar l’activitat i fer servir davantal i barret de cuina per tal de ser el
més curosos en la tasca.
A les aules, tenim un espai preparat per a dur a terme les activitats de cuina i
els nens trien fer l’activitat de manera lliure i segons els seus interessos.
El material per a fer el pa està preparat i mesurat a fi que sigui el nen qui
vagi ajuntant els ingredients en un bol i els barregi fins a obtenir-ne una massa
homogènia. El pa es deixa reposar una estona tapat amb un drap. Fem ús d’un
temporitzador a fi de poder controlar el temps de repòs, i un cop passat aquest
temps d’espera es torna a amassar i es deixa reposar una estona més abans de
col·locar la massa als motlles.
L’activitat requereix, per tant, de tres passos abans no el posem al forn.
Barrejar els ingredients fins a obtenir-ne una massa homogènia, tornar a
amassar i col·locar-lo en els motlles. A cada moment, hi participen aquells nens i
nenes que senten interès individual pel treball del pa.
Per a fer el pa necessitem farina, llevat, sucre, sal, aigua, oli i farina d’avena i,
en cas de tenir a l’aula algun alumne amb al·lèrgies o intoleràncies, adaptem la
recepta a les necessitats que se’ns puguin generar.
Un cop el pa ja està cuit, els nens que han realitzat el treball aquell dia
s’emporten un panet a casa. El pa sobrant, poden menjar-se’l després de dinar.
La veritat és que els encanta!
99
Montessori - Palau
montessori_13.indd 99
23/05/13 16:41
VIDA
PRÀCTICA
Opinió i difusió
U
100
montessori_13.indd 100
na pregunta
que cal fer-se quan
es treballa amb nens
d’Educació Infantil és la
següent: Què necessita
el nen/-a de 3 a 6 anys
per sentir-se satisfet amb ell mateix?
A l’Escola, el fet d’aplicar l’educació vertical, és
a dir, de fer coincidir dins la mateixa aula nens i
nenes d’edats diferents, obeeix a un objectiu educatiu motivat per quatre raons:
per la fase de desenvolupament en la qual estan, per la riquesa de les relacions
i els materials que troben a l’aula, per la cohesió que hi estableixen i pels valors
que acaben construint.
Dintre de les diferents activitats que els nens i nenes fan a l’aula, el conjunt
de les que anomenem de Vida Pràctica tenen una enorme importància perquè
donen la possibilitat al nen/-a d’aquestes edats a adaptar-se al seu entorn
mitjançant la realització d’exercicis o activitats que li són familiars. Es tracta
d’exercicis que l’ajuden a adaptar-se i a participar de la vida social i de l’entorn
cultural al qual pertany.
Els propòsits pels quals el nen/-a duu a terme aquests exercicis té una relació
directa amb dues fases evolutives molt clares que es poden diferenciar: el
nen/-a de 3 anys se centra en ell mateix, en les seves necessitats. I el nen/-a
més gran desenvolupa la capacitat de fer les coses pels altres, pel grup.
La conciència social, ajudar els altres, pertànyer a un grup social, etc. l’ajuden
a desenvolupar, en primer lloc, el benestar intern i, en segon lloc, l’organització
social. Per això és habitual que a l’aula els nens i nenes hagin de fer activitats
com ajudar-se a cordar el davantal o les sabates, fer equip per fer treball de
manteniment de les flors, fer-se presentacions i es recollir el material...
En tots els exercicis de Vida Pràctica hi ha implícits uns propòsits essencials:
el desenvolupament de la independència, l’augment de la concentració a
través de la repetició, l’autodisciplina, l’adquisició de moviments coordinats, i el
desenvolupament de la voluntat per arribar a la normalització; són propòsits que
portaran el nen/-a a l’adquisició de l’autoperfeccionament.
És evident que tot això no s’aconseguiria si no fos perquè es treballa tot
partint d’un ambient preparat, fet que ajuda a aconseguir els objectius tot
seguint el seu ritme evolutiu.
Professores de 2n cicle Educació Infantil
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:41
QUAN LES LLETRES BALLEN
Dinàmica de grup amb alumnes amb dislèxia
D
es del Servei de Psicopedagogia de l’Escola, el
passat 4 de desembre de 2012 vam realitzar una sessió
de Dinàmica de Grup amb alumnes que presenten
dificultats en lectoescriptura i dislèxia.
Vam convidar un alumne de 2n de Batxillerat que havia
estat molt de temps anant a sessions de reeducació al Servei de Psicopedagogia
de l’Escola. L’objectiu de la trobada era compartir dificultats, estratègies i
sentiments. També, conscienciar els alumnes que actualment estan treballant
per superar les seves dificultats de la importància de lluitar sense defallir,
sense escatimar esforços i temps i amb l’esperança que de mica en mica es van
millorant les competències lectores.
Hi van participar 20 alumnes de Primària i ESO, i 4 psicòlogues del Servei de
Psicopedagogia de l’Escola.
L’intercanvi va ser molt enriquidor, tant pel que fa a recursos que els diferents
participants van compartir, com també pel que fa a la part emocional, que hi
està molt implicada. Sovint, els alumnes amb dificultats en la lectoescriptura
tenen un bon nivell d’intel·ligència, però en evidenciar-se les seves dificultats,
solen patir incomprensió, impotència, frustració, por, etc.
Tot seguit us convidem a llegir algunes de les intervencions que van sorgir en
aquesta dinàmica:
- “Tu, fixa-t’hi i no t’estressis, i cada cop tardaràs menys a llegir. Relaxa’t. I no
et rendeixis”.
- “A vegades, quan llegeixes, no entens res”.
- “Jo, a vegades, quan em donen una prova, sóc l’últim d’acabar”.
- “Escriure les faltes en un paper va molt bé, al final acabes adonant-te de la
falta”.
- “Practicant pots anar més ràpid”.
- “Tinc vergonya que em surtin malament les coses”.
- “A mi els pares m’estan molt a
sobre”.
- “Vaig fer un examen de català que em
va anar molt bé; vaig fer moltes faltes i em
van baixar fins a 5”.
Departament de Psicopedagogia
Opinió i difusió
La dislèxia afecta entre el 5 i el 17% dels nens,
segons els darrers estudis realitzats a l’Hospital Infantil
de Boston (2012). Els nens/-es amb dislèxia tenen
bàsicament problemes amb la lectura, dificultats amb
l’ortografia, habilitats pobres de decodificació-comprensió
i dificultat per reconèixer les paraules amb fluïdesa.
En un principi els corrents teòrics apuntaven a un
dèficit relacionat amb la part visual a l’hora de desenvolupar els aspectes
bàsics del llenguatge i la lectura. Actualment es viu una onada teòrica que
apunta a la part més auditiva.
I la nostra pregunta al respecte és: I com ho viuen els nens? Què i com
els afecta? Què en pensen i no verbalitzen?
101
Montessori - Palau
montessori_13.indd 101
23/05/13 16:41
LA INDÚSTRIA
ALIMENTÀRIA
Opinió i difusió
D
102
montessori_13.indd 102
es de ja fa uns anys,
l’equip de professors de l’etapa
d’ESO tenim clar que per poder
oferir un ensenyament més
significatiu és necessari anar més
enllà dels objectius purament de
contingut. Si volem que els nostres
alumnes adquireixin una formació
útil i integrada, hem de buscar el
compromís entre les habilitats i el
coneixement.
En aquesta línia, estem
contínuament cercant aquelles
activitats que permetin treballar de
manera pràctica, transversal i rigorosa
la informació que l’alumne rep en les
diferents assignatures.
Creiem fermament que la presència
d’una cuina a cada una de les aules
del nou edifici d’ESO123 ens permetrà
enllaçar molts continguts de Ciències i
Tecnologia amb les habilitats i actituds
necessàries que els nostres alumnes
necessiten.
Per començar, l’equip de professors
de Ciències i Tecnologia d’ESO2 ja fa
dos anys que dissenya i implementa el
projecte La Indústria Alimentària.
Quins són els principals objectius
integrats en el projecte de La
Indústria Alimentària? Els principals
objectius són motivar el nostre
alumne pel tema que se li presenta
i fomentar la recerca d’informació
i l’experimentació, treballant
paral·lelament la responsabilitat,
la comunicació i la capacitat de
treballar cooperativament. Per tant, és
l’alumne el constructor del seu propi
aprenentatge i això fomenta l’habilitat
d’aplicar els seus coneixements a
noves situacions.
A partir de les activitats diferents
que es presenten, l’alumne adquireix
coneixements relacionats amb la
indústria alimentària, reconeixent
la transformació industrial de les
matèries primeres en els productes
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:41
“El coneixement
s’adquireix
mitjançant les
experiències”
Maria Montessori
projecte es complementa amb l’estudi
dels nutrients i el concepte de dieta
mediterrània.
Al llarg de tot el projecte, l’alumne
recull en una memòria el procés
tecnològic que ha seguit, amb els
resultats obtinguts de les activitats
proposades. Posteriorment, en grup
cooperatiu, realitza una exposició
oral mitjançant eines informàtiques
i entorns multimèdia amb l’objectiu
de mostrar el procés d’elaboració
del producte alimentari, la proposta
d’envàs amb l’etiqueta i també es
proposen idees de millora del propi
projecte elaborat.
Eduard Juliol, Anna Jambert i
Sergi Prat
Equip docent de Ciències a
ESO2
Opinió i difusió
elaborats. També es realitza formació
per a una correcta manipulació dels
aliments i la necessitat de conservarlos correctament, identificant-ne les
tècniques.
L’alumne, duu a terme la cerca
i posterior elaboració de diferents
productes alimentaris com el iogurt, el
mató, especialitat de soja fermentada
i el tofu. És a la mateixa aula on
l’alumne disposa d’una cuina amb tot
el material necessari per tal de poder
realitzar una correcta elaboració del
producte alimentari que se li proposa.
També treballa els conceptes
relacionats amb la comercialització
de productes, com són l’elaboració de
l’envàs i l’etiquetatge d’un producte
alimentari, fet que els suposa fer un
petit estudi de mercat de productes
similars al seu. L’estructura d’aquest
103
Montessori - Palau
montessori_13.indd 103
23/05/13 16:42
L’AMBIENT
PREPARAT A
SECUNDÀRIA
Opinió i difusió
A
104
montessori_13.indd 104
finals d’octubre del 2007
vaig poder compartir amb altres
professors i companys de Direcció
la possibilitat d’observar diverses
escoles a Suècia i Finlàndia. Durant
una setmana vam poder comprovar,
entre d’altres, algunes de les raons
logístiques que han fet del sistema
educatiu finlandès un paradigma
mundial de l’educació. Posteriorment,
i durant el mes de gener de 2008,
vam anar als EUA i a Mèxic a visitar un
total de sis centres nord-americans, en
especial el de Cleveland i el de Mèxic,
per observar l’aplicació d’una proposta
de continuïtat de la pedagogia
Montessori per a Adolescents. Aquest
bagatge i l’experiència directiva
en gestió i models pedagògics ens
va portar a generar una proposta
de model pedagògic que aquest
any 2012-13 ha culminat amb la
inauguració d’un edifici nou per als
alumnes d’ESO123 i la modificació de
l’ambient preparat per als alumnes
d’ESO4 i BTL.
Pel que fa al pavelló d’ESO123, les
dimensions s’allunyen del marc normal
que una escola sol oferir. Tot és més
gran i vast. La intenció educativa és
la de generar un espai que l’alumne
es pugui sentir com a propi, on la
dinàmica d’aula es transformi en un
hàbitat propi d’identitat. Per això
s’han creat nou aules d’uns 200 m2,
cadascuna de les qual inclou una
cuina, un laboratori, un espai traster
per a material, un lavabo per a
noies, un per a nois i l’espai aula,
que ronda els 150 m2, amb diverses
seccions interiors, on destaca tota
una estructura per tal de promoure
els elements TAC (Tecnologies de
l’Aprenentatge i la Comunicació)
que inclou les TIC. M’explico: no
només totes les aules disposen de
connexió telefònica, d’espai Wifi,
de pantalla digital i d’un mínim
d’ordinadors fixos per a consulta,
sinó que l’espai ofereix la possibilitat
de crear diferents ambients dins la
mateixa aula promovent la gestió
de les interrelacions, potenciant la
gestió del coneixement i, sobretot,
facilitant un entorn preparat per
a l’aprenentatge. Això es concreta
amb un seguit de detalls físics que
ho faciliten (aules on el soroll de
veu queda mitigat, on la llum queda
regulada segons la intensitat del sol,
on la temperatura queda regulada
segons els paràmetres més adients per
a l’estudi...) i d’altres de pedagògics
(taula ovalada per a un total de 14
o 15 alumnes; taules agrupades per
promoure l’aprenentatge cooperatiu,
espai de vestidor per guardar el
propi material...). La cuina permet als
alumnes produir productes làctics
(des de 2n d’ESO) i haurà de permetre
realitzar activitats de l’àmbit culinari,
no només per a activitats educatives,
sinó també per rebre o acollir visites
i altres. El laboratori s’adequa a les
necessitats de les pràctiques pròpies
de cada curs. L’edifici culmina amb
una biblioteca que ocupa un espai
molt gran que abraça els dos pisos
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:42
Opinió i difusió
superiors i que permet la realització
d’actes més multitudinaris, com
d’accions de metodologia pedagògica
com ara debats socràtics, o la gestió
en grups dels nostres PGSAM que
realitzen els alumnes d’ESO123 on
destaca la producció de ràdio dels
alumnes de 3r d’ESO que es pot
escoltar periòdicament a tot l’edifici.
L’objectiu de tota la infraestructura és
aconseguir en els propers anys que els
alumnes autogestionin el propi espai i
potenciïn la seva autonomia i la gestió
de diverses ocupacions, per tal de
respondre a les característiques que els
són pròpies, participant al màxim en el
món real des d’un àmbit local, ja que
això alhora repercuteix directament en
la capacitació intel·lectual i formativa
dels nois i noies.
Pel que fa a ESO4 i BTL, hem
optimitzat la infraestructura i s’han
creat dos grans espais interiors amb
taules rodones i ovalades, bancs
i altres elements de trobada que
permeten dinàmiques més pròpies
d’aquest període més intel·lectual
i social, característic d’aquestes
edats. També hi trobem les guixetes
individuals, que els permeten la gestió
del seu propi material. Aquest espai
comú interior està dissenyat perquè
els nois i noies d’ESO4, BTL1 i BTL2
puguin compartir el seu dia a dia,
treballar cooperativament o en grup
i participar de les seves vivències i
experiències fomentant una millor
sociabilitat i convivència. Alhora,
cada secció manté una zona pròpia
amb plafons informatius per a cada
curs. És un espai amb connexió Wifi
i alhora permet que els alumnes
puguin treballar amb els mitjans TIC
que els requereix l’aprenentatge. Les
aules del pavelló estan dissenyades
per ser d’especialitat, i els alumnes
van a una o altra aula en funció de
la matèria. Les aules no es poden
obrir per fora si no és amb clau, i això
permet no interferir en les activitats
que es realitzen durant la sessió
de classe. Així, la gestió del temps
a classe s’optimitza, ja que permet
preparar l’espai aula per a tots els
grups i assegura la puntualitat. Les
aules d’especialitat permeten generar
un ambient preparat segons la
matèria que s’hi imparteix, alhora que
equilibren la formació dels adolescents
promovent la mobilitat física amb
l’exercici intel·lectual.
Tot això respon al treball que
estem fent amb un grup de professors
(dos dels quals han fet la formació
a Cleveland per tal de conèixer la
versió de continuïtat de la pedagogia
Montessori per a Adolescents) amb
l’objectiu de crear el nostre propi
model de continuïtat de la pedagogia
Montessori per a la Secundària, tenint
en compte el nostre entorn cultural
i social, i per tal de poder millorar,
en la mesura del possible, la línia
d’excel·lència educativa en la qual ens
trobem.
Lluís Saló, Direcció
Pedagògica de Secundària
105
Montessori - Palau
montessori_13.indd 105
23/05/13 16:42
Parlant amb...
UN VINCLE QUE S’HA FET FORT
Opinió i difusió
A
106
montessori_13.indd 106
l’Escola Montessori-Palau hi vaig
aterrar amb sis anys i m’hi vaig estar fins
als divuit. Si es pensa bé, són un bon grapat
d’anys. És curiós, però quan un fet o un espai
forma part del teu present, la perspectiva és
diferent. Aquell és el context i tu mires de
fer-t’hi un lloc. Per això l’escola és tan
rellevant. Hi ha un temps en què l’escola
ocupa bona part del terreny de la teva
realitat, gairebé tot. I cal anar alerta, mirar de fer amics, començar a acomplir
petites responsabilitats, fabricar ponts entre l’aventura de ser alumne i la de
fer-te persona.
Viatjava cada dia en autobús des de Platja d’Aro, que és d’on sóc. Era una
hora ben bona de trajecte. Amb la distància penso que aquest esforç va pagar
la pena. Jo sento que de l’escola me n’he endut això, sobretot. Temes com la
puntualitat, el rigor, agafar les activitats que faig amb compromís. I ho relaciono
amb l’autobús perquè aquesta petita rutina que vaig repetir durant 12 anys em
va obligar, amb el temps, a valorar l’escola on anava, el temps que hi invertia i
els fruits que més tard en vaig recollir.
Jo era feliç amb les assignatures de lletres i passava angúnies amb les
matemàtiques. Quan dic “feliç” vull dir que ho era realment. Físicament. I
quan dic que passava angúnies vull dir que em feia mal la panxa literalment.
Una redacció és subjectiva. T’has de cenyir al tema. “Heu d’escriure sobre un
animal”. Però després, aquell animal que tries pot ser aquell que vulgui la teva
imaginació, per tant, hi ha possibilitats infinites. És molt agradable. En canvi,
aquesta veritat absoluta de les matemàtiques, que només pot ser un resultat,
només aquell, que no hi ha marge d’error possible, que t’obliga a ser exacte en
l’execució i en la resposta, a mi em pesava com una llosa.
Amb això només vull dir que recordo com va ser de gratificant poder escollir
al Batxillerat cap a quina branca em decantava. Després d’un procés llarg
d’aprenentatge, és com una recompensa. I es fa necessari haver passat per
aquelles àrees més aspres.
Sempre vaig saber que volia anar a estudiar interpretació a l’Institut del
Teatre, i molts professors em van animar a fer-ho. Aquesta és una altra de les
«Hi ha un temps en què
l’escola ocupa bona part del
terreny de la teva realitat,
gairebé tot. I cal anar
alerta, mirar de fer amics,
començar a acomplir petites
responsabilitats, fabricar
ponts entre l’aventura de
ser alumne i la de fer-te
persona»
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:42
«El primordial és sentir-se satisfet
amb el propi recorregut... Valorant els
llocs i les persones que t’han ajudat a
fer la travessa i, sobretot, quan ho
vius, fixar-te bé en el camí, ser
constant en el traç, obrir mons i
gaudir-los, com qui fa cal.ligrafia»
Opinió i difusió
coses que vaig agrair molt. Tenir suport és essencial. I són justament aquestes
relacions constructives les que fan que després el vincle amb el centre
esdevingui fort. Que tinguis la necessitat de tornar-hi. El passat el duem amb
nosaltres amb més vivesa de la que pensem, i retornar als llocs importants fa
que, de cop, tot es resolgui com en una equació. Les matemàtiques serveixen,
finalment. I molt!
En aquest sentit, puc dir que em sento molt afortunada perquè des de fa sis
anys torno a l’Escola un cop l’any per fer de membre del Jurat del Certamen
Literari que s’organitza el mes d’abril. Rebem una carpeta plena a vessar de
textos d’alumnes de totes les edats. És una meravella. M’agrada molt llegir-ho.
A mi em feia tanta il·lusió presentar textos i esperava amb tantes ganes la
resolució dels premis, que no puc fer més que mirar-ho amb estima i amb cura.
És una feina que faig conjuntament amb altres sis exalumnes que també s’hi
apassionen. Després de fer les valoracions, anem a sopar plegats i sempre
acaben sortint anècdotes, records de professors, tot de temes relacionats amb
l’Escola. Parlem de les nostres vides també, però allò que realment ens uneix és
el centre on vam estudiar i, no sé per què, però fa que et trobis en confiança. Hi
ha una sensació semblant a sentir-te com a casa. Aquesta mena de lligams són
els que generen felicitat, des del meu punt de vista. Perquè et saps part d’alguna
cosa compartida. I el passat, aleshores, pren sentit.
Aquella escola que jo veia enorme des de la mirada dels sis anys, a poc a poc,
es va ajustant a les pròpies dimensions, esdevé més real malgrat que no li perds
mai el respecte. És emocionant.
Ara que tinc 32 anys, si ho penso, moltes de les coses que somiava des de
les aules s’han acomplert. Amb el temps i amb paciència. Això sí que s’ha
d’entrenar un cop acabes els estudis. M’he llicenciat en Art Dramàtic, treballo de
mestre d’expressió i faig d’actriu quan em deixen. Aquesta tardor van venir a
veure’m actuar al teatre un grup de professors de l’Escola. Descobrir-los a la
platea, contents, aplaudint, em va portar a constatar que el primordial és sentirse
satisfet amb el propi recorregut. Amb més o menys mesura, tinguis més o
menys sort, però sí valorant els llocs i les persones que t’han ajudat a fer la
travessa, i sobretot, quan ho vius, fixar-te bé en el camí, ser constant en el traç,
obrir mons i gaudir-los, com qui fa cal·ligrafia.
Berta Giraut, exalumna
107
Montessori - Palau
montessori_13.indd 107
23/05/13 16:42
UNA JUBILACIÓ MERESCUDA
«Passar de fer classes en un pis a tenir la nova escola
en plena natura va ser un canvi radical: Excursions pel
bosc, cabanyes, espais per jugar a futbol o a bàsquet»
Opinió i difusió
S
108
montessori_13.indd 108
«...gran part de la meva vida ha estat dedicada
al Montessori-Palau fet que recordo i recordaré
amb molta estimació»
empre recordaré aquell
capvespre en què el Sr. Julià va anar
a veure els seus pares, els meus avis,
amb un projecte: juntament amb la
seva senyora, volia construir una nova
escola en uns terrenys boscosos i amb
grans desnivells que havien comprat
davant del Club de Tennis Girona. El
projecte inicial tenia poc a veure amb
el que és l’estructura actual, però en
aquell primer projecte ja s’hi preveien
diferents pavellons, un poliesportiu...
Poc després, a principis de l’any
1968, es van iniciar les obres del
primer pavelló del “Complejo Cultural
Deportivo Montessori-Palau”. Durant
aquell curs escolar, 1967-68, jo feia
classes a La Salle de Sant Celoni.
A l’estiu, quan vaig començar les
vacances, el Sr. Julià em va dir:
“Manel, necessitem mà d’obra”, i
durant dos mesos, ja em veus cada
dia, al seu costat, pujant sacs de
ciment, totxanes, maons, fent morter...
com un manobre més, fins cap al tard
del dia 1 d’octubre. L’objectiu era
poder començar les classes el dia
següent amb les millors condicions
possibles.
I així, el dia 2 d’octubre van
començar les classes al CCD
Montessori-Palau. Encara veig arribar
aquell grupet d’alumnes amb l’autobús
de l’empresa Hispano Hilariense,
que am prou feines podia remuntar
la pujada de l’Avellaneda, l’única
carretera asfaltada que en aquells
anys arribava fins al Club de Tennis.
Aquell primer any la seixantena
d’alumnes estaven repartits en tres
grups, els de 1r, 2n - 3r i 4t - 5è, en
les tres aules que hi havia a la primera
planta. A la planta baixa, on avui hi ha
Educació Infantil, hi havia el menjador;
unes mampares separaven l’espai que
en aquells moments servia de cuina
del menjador. Hi vam dinar durant
dues setmanes sense tancaments; per
sort, el temps ens va acompanyar i no
vam passar fred.
Durant el primer any els alumnes
van viure noves experiències. La
majoria d’ells procedia de la petita
escola Montessori que hi havia al
centre de Girona, a la travessia del
Carril, en una primera planta. Passar
de fer classes en un pis a tenir la nova
escola en plena natura va ser un canvi
radical: excursions pel bosc, cabanes,
espais per jugar a futbol o a bàsquet...
En acabar aquell curs, jo vaig anar
a fer el servei militar. Recordo que,
durant un permís, vaig poder assistir
al primer festival, que es va celebrar el
mes de juny de 1970.
De retorn al Centre, vaig seguir fent
classes a 1r de Primària i també la
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:42
fer classes al cicle superior de l’EGB,
vam haver d’assistir a uns cursets
sobre programació, recursos didàctics,
planificació... i durant dos anys vaig fer
un curs d’especialització a la UNED,
segons el qual quedava habilitat per
impartir Matemàtiques i Ciències
Naturals. Durant uns quants anys vaig
ser el coordinador d’aquesta etapa.
El 1990, es va publicar la LOGSE,
que va anar seguida de la LOCE i la
LOE. Vaig poder constatar que cada
canvi de govern implicava un canvi de
llei i, per tant, com tots els docents,
em vaig haver d’anar reciclant i
adaptant.
Així, fins al curs 2006-07 vaig
compaginar les classes d’Educació
Física amb les de Matemàtiques i
Ciències Naturals, primerament a 7è
i 8è d’EGB, i després a 1r i 2n d’ESO.
Els últims cinc cursos em vaig acollir
a la jubilació parcial i només vaig
impartir classes a 2n d’ESO.
Al marge de la docència, i fins al
curs 2004-05 (any en què vaig deixar
les activitats extraescolars), des del
primer any vaig complementar la meva
feina a l’Escola com a entrenador
i/o coordinador de les activitats
extraescolars. Els primers anys, en
activitats diverses, i progressivament
em vaig dedicar al bàsquet.
De tot el que dic es pot concloure
que una gran part de la meva vida ha
estat dedicada al Montessori-Palau,
fet que recordo i recordaré amb molta
estimació. Ara, ja jubilat, intento gaudir
de la millor manera possible aquesta
nova etapa de la meva vida al costat
dels meus.
Manel Pallàs, professor jubilat
Opinió i difusió
matèria d’Educació Física dels nens.
En cursos següents, de 7h a 8h del
vespre, es van començar a organitzar
les activitats extraescolars. Vaig
començar a entrenar bàsquet a les
nenes i judo, als nens.
A partir del tercer any les
instal·lacions van millorar moltíssim:
es va estrenar la piscina, el
segon pavelló ja es va posar en
funcionament, hi havia camp de futbol,
pistes de bàsquet... De fet es va iniciar
un ritme de creixement i millora que ha
durat fins avui.
Amb aquestes incipients
instal·lacions, els anys setanta vam
començar a participar en competicions
esportives escolars, primer en
bàsquet, més endavant en futbol i
atletisme. Hi havia caps de setmana
en què un mateix alumne jugava al
matí a bàsquet, a la tarda a futbol, i
el diumenge al matí competia en una
cursa de cros.
A final de curs el festival es va
convertir en una cita obligada. Els
primers en els quals vaig prendre part
activa es feien interminables, duraven
gairebé tres hores i es feien en l’espai
de la piscina. Més endavant es van
començar a fer taules de gimnàstica
al camp de futbol i, a poc a poc, es va
introduir el cant, les sardanes...
Durant la meva vida com a
docent he viscut diverses reformes
educatives. La primera, el 1970, va
durar fins al curs 1990-91, en ella
s’establia que l’ensenyament era
obligatori fins als 14 anys, estructurat
en els 8 cursos de l’anomenada EGB.
Després d’aquest període, l’alumne
accedia al BUP o a la creada FP.
Els mestres de Primària, per poder
109
Montessori - Palau
montessori_13.indd 109
23/05/13 16:42
Opinió i difusió
Associació de
pares i mares
110
montessori_13.indd 110
B
QUI, QUÈ I COM DE L’AMPA
envolguts pares i mares de la nostra Escola,
Quan en una reunió de l’AMPA, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes,
parlàvem de qui faria els escrits per a la Memòria de l’Escola, vam decidir
redactar un document, una mica entre tots, per explicar-vos:
Qui som? Què fem? Com ho fem?
Som un grup de mares i pares que, igual que a tots vosaltres, ens interessa el
projecte educatiu dels nostres fills i en volem formar part activa, conscients que
estem en una escola que sortosament treballa tant els aspectes facultatius com
els emocionals.
Així doncs, entre tots volem educar i formar nens i nenes, noies i nois, perquè
en un futur no molt llunyà siguin adults responsables, íntegres i puguin accedir a
un món laboral cada vegada més exigent i canviant.
L’AMPA és el lloc on els pares podem aportar idees, compartir inquietuds amb
altres pares, suggerir temes... independentment de l’edat i curs dels fills.
Som conscients que l’educació es fa a casa i continua a l’escola; és per això,
que creiem que aquest espai comú ens aporta i ajuda a tots; als pares, per
poder exposar qualsevol cosa referent al fet d’educar, i a l’Escola, perquè així
coneix les nostres inquietuds i pot donar resposta o modificar quelcom si ho creu
convenient.
Un exemple és que a partir d’aportacions fetes a l’AMPA surten moltes
de les conferències que es fan conjuntament amb l’Escola: els efectes de la
sobreprotecció dels infants, les addiccions, els fills esportistes en edat escolar...
L’AMPA també participa en el Consell de Centre, espai de debat i de compartir
amb alumnes, professors i pares on es tracta un tema que prèviament tots hem
treballat.
Creiem que una preocupació, crítica i/o aportació compartida arriba sempre
més enllà i dóna pas a un debat o solució, i que tot això és necessari per
avançar! Així donc,s des de l’AMPA, i en nom de tots, us animem a participar i a
assistir-hi sempre que vulgueu.
Ens trobem cada primer dimarts de mes lectiu
a dos quarts de 10 del vespre
i, si voleu, podeu consultar a
la web de l’Escola l’espai
de col·laboracions AMPA.
Trobareu l’ordre del dia de
les reunions a la intranet,
a la pestanya de l’AMPA.
Sigueu-hi tots
benvinguts!
AMPA,
Montessori-Palau
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:42
Jornada
institucional
UNS VISITANTS ESPECIALS
A
Opinió i difusió
partir de la posada en
funcionament del nou edifici destinat
a ESO123 i dels canvis introduïts
en els espais destinats a 4t d’ESO
i Batxillerat, des de l’Escola ens
vam plantejar si calia, o no, fer
una inauguració oficial d’aquestes
instal·lacions i, després de debatreho amb profunditat, ens va semblar
que era preferible destinar tots els
esforços a optimitzar la posada en servei d’aquests nous espais. Cal dir que en
prendre aquesta decisió érem ben conscients que cada any, durant la Jornada
de Portes Obertes, s’ofereix la possibilitat de visitar totes les instal·lacions i, per
tant, vam apostar per optimitzar aquesta activitat i enriquir-la amb alguna acció
específica.
Així, superat el primer trimestre del curs i amb l’objectiu de difondre la
renovació pedagògica que s’està duent a terme en el CCE Montessori-Palau, a
començaments de febrer es va organitzar una jornada dedicada a presentar
l’Escola als representants de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de
Girona i de les universitats catalanes.
Una vegada feta la convocatòria, van acceptar la nostra invitació Albert
Bayot, en representació del Departament d’Ensenyament; Isabel Muradàs,
regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona; Pere Alavedra, rector
de la UIC; Maria Lluïsa Pérez, vicerectora de la UdG; iMaria Serra, degà de la
facultat d’Educació i Psicologia de la UdG.
Juntament amb els representants de la Direcció de l’Escola, els assistents
van poder fer un recorregut complet per les instal·lacions, des d’Educació
Infantil fins a Batxillerat. L’objectiu perseguit va ser el de poder entrar en alguna
de les aules de cada un dels nivells d’ensenyament per poder veure en directe
el clima de treball que hi ha a l’Escola.
Els representants institucionals van poder parlar amb els professors i
alumnes i van acabar la seva visita en el nou edifici de Secundària ESO123,
estrenat el mes de setembre passat.
Va ser una bona oportunitat per
compartir projectes i inquietuds i
per potenciar les sinergies entre
les institucions, les universitats i el
CCE Montessori-Palau.
Una setmana després es va fer
la ja tradicional Jornada de Portes
Obertes que, amb més de 700
visitants, va ser un autèntic èxit de
participació.
Enric Tubert
111
Montessori - Palau
montessori_13.indd 111
23/05/13 16:42
Festes
112
montessori_13.indd 112
Animació
creativa
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:42
Animació
creativa
Festes
113
Montessori - Palau
montessori_13.indd 113
23/05/13 16:42
Animació creativa
Animació
a la lectura
114
montessori_13.indd 114
Complementar la lectura de bons llibres amb activitats que acabin
de donar sentit a la lectura feta és una bona manera de fidelitzar els
lectors que ja ho són i d’aconseguir-ne de nous.
En els darrers anys a l’Escola es procura generar un clima
d’activitat complementària entorn de les lectures obligatòries que, de
manera transversal, acaba reforçant la percepció de les novel·les o els
llibres de lectura com un material interessant i enriquidor.
Més enllà de la simple lectura de bons llibres i el posterior debat
fet a classe, s’ha anat reforçant el treball de dossiers de lectura molt
elaborats; les visites d’escriptors per compartir amb els alumnes tota
mena de reflexions relacionades amb el fet d’escriure; les anades al
teatre a veure la posada en escena d’obres interessants; els recitals
poètics fets per cantautors... Tot plegat són algunes de les fórmules
que aquests darrers temps estem aplicant, i que els alumnes valoren
de manera molt positiva, per convertir la lectura de textos literaris
en una excusa estimulant per treballar tota mena de temes actuals i
interessants.
A
UN ESTIU A BORNEO
1r d’ESO, una de les lectures obligatòries que hem fet és la del llibre
“Un estiu a Borneo”, de l’autora Pilar Garriga.
Aquesta obra gira al voltant d’un noi, en Martí, que per qüestions familiars ha
d’anar a passar l’estiu a Borneo amb la seva tieta Rosa.
Al principi del llibre, en Martí no vol anar a Borneo, però després d’uns
esdeveniments inesperats decideix viatjar fins a aquesta illa, on la vegetació
dominant és la selva.
El més atractiu de la història és que durant aquesta estada a Borneo, en
Martí experimenta un gran canvi en el seu caràcter: passa de ser un nen
despistat a un noi més madur i més conscient.
El dijous 31 de gener va venir a l’escola la Pilar Garriga, autora de la novel·la
“Un estiu a Borneo”.
Va ser molt interessant perquè ens va explicar que quan ella va decidir
escriure aquest llibre es va inspirar en fets reals, ja que resulta que una seva
germana havia anat realment a Borneo.
També ens va explicar que,
curiosament, quan es va publicar el
llibre la seva germana el va llegir i la
va animar a anar a Borneo, per veure
com era realment tot aquell món que
ella havia novel·lat.
La Pilar ens va explicar que el
seu segon llibre, “L’home del bosc”,
estava basat en les peripècies que li
havien passat a ella.
Eyder Ferrero i Laia Polls,
de 1r ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
TRES PERGAMINS DE RIPOLL
E
S
L’OMBRA DEL STUKA
i ja des de la seva adolescència es va interessar per la literatura,
és normal que amb 40 anys sigui un bon escriptor de llibres. En Pau Joan
Hernández, autor de la novel·la llegida a classe, va demostrar que tenia ple
coneixement del seu estil d’escriptura, i ho va evidenciar quan va parlar de les
diferències entre alguns detalls de la seva obra i els d’altres grans novel·les.
Dotat d’una capacitat poc comuna per arribar al públic de la nostra edat,
aquest autor ens va fer valorar encara més la seva obra “L’ombra del Stuka”, un
llibre molt interessant de llegir i que manté l’emoció des de l’inici fins al final i
que conté moments en els quals intervé el misteri, l’acció i fins i tot, el terror.
La xerrada va ser fantàstica. En Pau Joan Hernández va demostrar tenir una
extraordinària capacitat per il·lustrar i justificar molts detalls de la seva novel·la,
de manera que, un cop has escoltat
les seves explicacions, encara valores
més l’encert de les situacions que ell
planteja i de molts detalls de la trama
i que, per tant, et semblen molt lògics
narrativament.
A la majoria ens va sorprendre el
gran bagatge cultural que tenia i la
claredat i precisió de moltes de les
seves respostes. La seva va ser una
visita que tots valorem positivament.
Arey Ferrero, de 4t ESO
Animació creativa
l passat dimecres 23 de gener,
l’escriptor i exprofessor Oriol Vergés va
venir a l’escola per fer-nos una xerrada,
ja que havíem llegit “Els tres pergamins
de Ripoll”, un dels seus famosos llibres.
Després d’explicar-nos una mica
la seva vida, ens va recomanar que
llegíssim molt i va insistir en el fet que,
sobretot, cal triar el llibre adequat,
perquè si no avorriríem la lectura. Degut a això i al gran ús d’Internet, moltes
llibreries estan tancant, ja que les vendes de llibres han disminuït.
També va explicar-nos que a l’època que ell era professor d’Història, feia
les explicacions en català, però en aquells temps governava el general Franco
i en teoria s’havia d’ensenyar en castellà. Al mateix temps, quan va començar
a escriure havia d’enviar els esborranys a Madrid, on li corregien i li adaptaven
segons el que l’editorial volia.
Un cop ens va haver explicat una mica la seva vida i carrera professional, vam
entrar al torn de preguntes. Una pregunta que li van fer era per què feia més
llibres per a nois i noies que no pas per a adults. Ell va contestar que com que
va ser professor de nens de la nostra edat o més grans, sabia com enganxar el
públic d’aquesta edat.
Un cop acabat el torn de preguntes, les persones que portaven el llibre “Els
tres pergamins de Ripoll” van pujar a l’escenari, on ell els el va firmar i dedicar
amb molt de gust.
Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO
115
Montessori - Palau
montessori_13.indd 115
23/05/13 16:43
LA TUNELADORA
D
Animació creativa
espués de leer la novela “La Tuneladora”
y de haber trabajado muchos aspectos de la
misma en un dossier que nos propusieron los
profesores, un buen día nos anunciaron que
tendríamos la oportunidad de conocer al señor
Fernando Lalana y que podríamos debatir con él
cualquier tema relativo a la novela o a la profesión
de escritor en una charla coloquio en la Sala de
116
montessori_13.indd 116
Actos del colegio.
En clase discutimos algunos temas que podíamos tratar, y el día de la charla
nos encontramos con un señor muy activo, con una voz animada y potente y que
nos ofrecía la posibilidad de preguntar siguiendo un turno que él administraba.
Nos sorprendió su manera de hablar de la profesión de escritor y los motivos
que le llevaron a no ejercer la profesión de abogado y dedicarse a la de escritor.
Fue interesante escucharle hablar de sus novelistas preferidos y de las
distintas maneras de plantear un relato de intriga o de inventar un detective
como Fermín Escartín. El tiempo de la charla pasó muy rápidamente y pudimos
saber algunos detalles relativos a por qué en su novela aparecen temas como
el de los gases nerviosos, la tecnología de las modernas tuneladoras o los
intereses de las grandes empresas de obras públicas. Alumnes de 3r ESO
U
EL ASUNTO GALINDO
n día de noviembre Fernando Lalana nos deleitó con su visita a la
escuela. Era la segunda vez que asistíamos a una charla suya, puesto que el
curso anterior vino a debatir en torno a “La Tuneladora”. Este año el debate
fue sobre la novela titulada “El Asunto Galindo”, en la cual Fermín, el detective
protagonista de ambas novelas, era un principiante en su profesión y se
enfrentaba a su primer caso. Fernando Lalana lo presentaba como una persona
torpe y descuidada, con pocas luces. Pero al final resulta ser una persona
inteligente con un gran poder de observación.
Al haber leído dos novelas con Fermín como protagonista, hemos podido
observar que el personaje crece como persona y como detective al ir obteniendo
experiencia y profesionalidad. Fernando Lalana nos explicó diversas anécdotas;
la más sorprendente es que su vocación no era la de ser escritor, sino arquitecto.
Esto nos asombró y entonces nos preguntamos por qué era escritor. Su
respuesta fue tajante. Se le daba bien y era una buena forma de ganar dinero
para sobrevivir el día a día. En cuanto a la novela, nos aclaró pasajes que no
habíamos entendido y las intenciones que había tenido al escribirlos.
Pasamos un buen rato, y conocimos más cosas acerca de la novela y, lo más
importante, acerca de la profesión de
ser escritor. Las charlas de ambos años
han sido muy interesantes, divertidas
y educativas, ya que nos han hecho
entender en profundidad cómo han sido
escritas dos novelas.
Animamos al Colegio a seguir
organizando estas charlas con distintos
autores, ya que son muy positivas para
los alumnos.
Alumnes de 4t ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
UN MODERNO JUGLAR NOS VISITA
E
Cantar romances
D
Cantar poetes contemporanis
ins el programa de lectures de 2n de Batxillerat, a l’assignatura de
Llengua Castellana hi ha una antologia de poemes d’autors del segle XIX i XX que
hem anat llegint durant el curs.
El fet que siguin poemes d’autors propers en el temps fa que siguin més
entenedors i que, a més de treballar aspectes formals, resultin interessants i
sorprengui la imaginació i habilitat que demostren.
Un dia, a partir d’una col·laboració amb l’editorial que ha editat l’antologia
que estem treballant, vam rebre la visita d’un cantautor anomenat Emiliano
Valdeolibas que ens va oferir a tots els alumnes de 2n un recital centrat en grans
autors de la literatura castellana.
Va ser com una lliçó de repàs d’alguns episodis de la literatura castellana
treballats en anys anteriors: èpica medieval,
Barroc... I vam tenir l’oportunitat d’escoltar,
amb una base musical, temes dels poetes
del segle XX, especialment alguns del corrent
de poesia social.
Valdeolibas és un home simpàtic
i ocurrent, amb molts recursos, i va
aconseguir que fins i tot l’acompanyéssim
cantant conjuntament alguna peça. Va ser
una manera alternativa de viure la poesia.
Alumnes de 2n Batxillerat.
Animació creativa
n la asignatura de Lengua
Castellana estamos estudiando
los principales autores de cada
etapa de la literatura castellana y
también estudiamos las principales
estrofas de cada época, y a veces
memorizamos poemas que luego
hemos de recitar.
Un día los profesores nos dijeron
que vendría un cantautor llamado Emiliano Valdeolibas a cantarnos poemas de
la literatura castellana de todos los tiempos. Nos dijeron que era una especie
de juglar moderno y que tendríamos la oportunidad de escuchar de una manera
original algunos textos que habíamos estudiado en clase.
El día concreto del concierto nos reunimos en la clase de 3º A y pusimos
las sillas en forma de arco para poder ver y escuchar el concierto. Emiliano
Valdeolibas resultó ser un hombre muy simpático y activo, con una voz muy clara
y un gran dominio de la guitarra. Era muy bromista e introducía cada tema con
comentarios que mezclaban información escolar con comentarios divertidos.
En el concierto pudimos escuchar algún fragmento del “Mío Cid” en castellano
antiguo, romances y también temas de autores del Barroco como Quevedo.
En algunas ocasiones Emiliano Valdeolibas pidió nuestra colaboración
haciendo palmas o cantando con él, por ejemplo, el “Romance del prisionero”.
Fue una forma divertida y original de estudiar textos literarios.
Alumnes de 3r ESO
117
Montessori - Palau
montessori_13.indd 117
23/05/13 16:43
Teatre
Animació creativa
Dibuix: Diego
Julian Kozma,
de 2n Primària
118
montessori_13.indd 118
H
COMEDIANTS DIVERTITS
ola! Un dia els alumnes de la classe 123A vam anar al Teatre de Salt.
Era un dia d’octubre i vam anar a veure l’obra “Els germans Garrapinyada”.
Aquesta obra de teatre explica les aventures d’uns germans que volien anar a
Filadèlfia i no sabien amb què anar-hi, si amb
vaixell o amb GPS, i finalment van decidir anarhi amb vaixell.
Quan van començar a navegar amb el vaixell
va esclatar una tempesta. Els protagonistes
estaven espantats, però van arribar a un poble i
van anar a veure una catedral molt maca.
Després d’haver vist la catedral van anar al
teatre per fer l’obra que els havien demanat.
L’obra de teatre que representaven tenia
per protagonista la Colombina, que estava enamorada d’en Pierrot. Com que no
tenien cap noia per fer de Colombina, un dels actors havia de fer de noia i feia
molt de riure, perquè portava bigoti, i no semblava pas una noia!
A més, durant tota l’obra de teatre utilitzaven rodolins molt originals.
A tots els nens i nenes de la classe ens va agradar molt aquesta sortida.
Dibuix: Elvira Santoyo,
Lara Casellas, Elvira Santoyo, Núria
de 3r Primària
Mascort i Pau Cata, de 3r Primària
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
E
UNA OBRA QUE FA PENSAR
ls nens i nenes de 4t, 5è i 6è de Primària vam anar al Teatre de Salt a
veure una obra titulada “L’Ogret”. Alguns ens comenten les seves impressions i
valoren allò que els ha agradat i el que millorarien, i ho fan amb arguments:
El argumento trata de un pequeño ogro que en realidad no sabe que es
un ogro. El niño empieza a ir a la escuela y se siente muy ilusionado. Un día
la madre recibe una nota de la profesora que le dice que el niño tiene un
comportamiento extraño. La madre se da cuenta de que, aunque su hijo no sepa
que es un ogro, no puede evitar actuar como un ogro.
El muchacho, cuando se entera de sus orígenes, se entera también de que
su padre antes de marcharse de casa se comió a sus seis hermanos y que
para dejar de ser un ogro tendrá que superar tres pruebas. Él tiene claro que,
por encima de todo, quiere ser un niño normal y decide pasar las pruebas. La
primera y la segunda las supera bien, pero cuando llega la tercera, su madre
no se la deja hacer, así que se escapa de casa, secuestra a una compañera y
hasta treinta y dos días después no vuelve, él y su amiga, habiendo superado la
prueba. (Íñigo Tarrús, 6è)
L’obra “L’Ogret” a alguns no ens va agradar gaire perquè el text era especial.
La vam trobar massa trista. Ens hauríem estimat més que a l’obra hi sortissin
més personatges i que hi hagués hagut més imaginació, com per exemple que
hagués sortit l’escola on anava l’ogret. L’obra ens va fer molta pena i hauríem
preferit que hagués sigut més alegre i divertida. El nen estava representat per
un noi gran i no s’adaptava a l’edat que figurava que tenia, però en canvi ens
va agradar molt el missatge que ens volia transmetre, que és que has de lluitar
per allò que vols arribar a ser i, si t’esforces de valent, ho aconseguiràs. (Marta
Romeu i Laura Martí, de 5è i 6è)
L’obra era maca i la història, molt interessant; el vocabulari estava adaptat
per a nens. No m’esperava que l’ogret fos un nen de sis anys, jo m’esperava més
una persona disfressada. La història era fantàstica, el decorat era molt simple
i bonic. És impressionant que hagin pogut fer aquesta representació amb tres
persones. (César Ripa, de 6è)
Animació creativa
Dibuix: Carla Frigola, Carla Roura i Laura Martí, de 5è Primària
119
Montessori - Palau
montessori_13.indd 119
23/05/13 16:43
OBRA DE TEATRE AL TNC
Animació creativa
D
120
montessori_13.indd 120
urant la sortida corresponent al 2n
trimestre, un dia de gener els alumnes de 4t d’ESO
vam anar d’excursió al TNC per anar a veure l’obra
de teatre “Els nostres tigres beuen llet”, de l’Albert
Espinosa. Segons l’autor el seu propòsit és fer un
homenatge al cinema, als records, a la família i
al futbol. Una peculiaritat de l’obra és que cada
personatge està representat per dues persones: una
que el representa quan era adolescent i l’altra, quan
és adult, excepte les dones.
L’obra tracta de cinc germans als quals es mor
la mare davant seu, a causa d’una malaltia. A partir
d’aquí, tres dels germans marxen i tornen quan la
resta de germans i la germana petita els avisen de
la mort del seu pare, tot i que això és mentida. En
realitat és l’excusa perfecta perquè visitin el pare.
Aquest té Alzheimer, i quan veu els seus fills junts es
pensa que esón actors de la seva pel·lícula, ja que ell
havia estat director.
A partir d’aquí el pare vol rodar la pel·lícula de la mort de la seva dona. Al
final s’adona que són els seus fills i confessa que ell la va matar. Els fills es
compadeixen d’ell i roden la pel·lícula tal com ell volia.
En acabar l’obra, vam agafar el bus i vam tornar a casa,. Vam comentar l’obra
durant el camí de tornada i, basant-nos en els comentaris de la majoria dels
companys, podem concloure que l’obra va agradar.
Adan Cros, Neus Dausà, Cesc Folch i Marina Gibert, de 4t ESO
Tots els alumnes vam aprofitar per fer una foto de grup davant del
TNC abans d’entrar a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”,
d’Albert Espinosa
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
Visita exposicions
GRANS MESTRES
DEL PAISATGE
Alumnes d’Història de
l’Art de 2n Batxillerat
Animació creativa
E
structurada en cinc blocs relatius
a cinc moments diferents de la Història de
l’Art, l’exposició presentada a CaixaForum
Girona reunia una tria d’obres de la
col·lecció Carmen Thyssen que en tots els
casos s’inclouen en el gènere del paisatge.
Des del primer moment de la visita,
la monitora va insistir en el fet que es
tractava d’adonar-se que el paisatgisme
suposa sempre una construcció intel·lectual
concreta i, per tant, en cada cas es fa
evident una actitud particular de l’artista o del corrent al qual pertany.
En un primer conjunt dedicat al naturalisme, vam poder veure des d’un parell
de quadres de G. Courbet fins a peces extraordinàries de Ramon Martí Alzina o
de Joaquim Vayreda, representants de l’anomenada Escola d’Olot. En aquests
casos vam poder veure com els artistes pretenen captar instants de la vida dels
pescadors o dels pagesos, amb un detallisme notable.
El segon bloc se centrava en el postromanticisme i el simbolisme, i els
autors més ben representats eren Modest Urgell, Eliseu Meifrèn i John Atkinson
Grimshaw. Va ser molt interessant adonar-se del diferent tractament, més
subjectiu, que es desprèn d’aquestes peces: nocturns, llums de lluna... i que
suposen una tècnica ben diferent.
En la secció dedicada a l’impressionisme, vam poder veure alguna de les
peces estel·lars de l’exposició. Santiago Rusiñol, Camile Pissarro, Gauguin,
Claude Monet i Joaquim Mir, juntament amb Eliseu Meifrèn. En aquesta fase de
l’exposició es fa evident com es prescindeix a poc a poc de la línia, i la taca de
color és la gran protagonista d’instantànies captades per aquests pintors.
Ens va sorprendre el retorn a l’academicisme que suposen les obres de
Joaquim Suñer, André Derain, Henry Matisse o Josep Amat.
Però on realment vam poder veure com de subjectiu pot ser el fet de pintar un
paisatge va ser en el darrer bloc, dedicat a les avantguardes. Des del fauvisme
de Georges Braque fins als paisatges molt geomètrics de Fernand Leger i de
Joaquim Torres-García, i acabant pel surrealisme de Miró, Tàpies, Cuixart i Joan
Ponç. Les peces exposades al final de
l’exposició eren paisatges “interiors”,
on la mirada de l’artista es girava cap
endins.
La visita ens va permetre un repàs
de molts dels corrents treballats a
classe i l’oportunitat de veure en
directe peces d’artistes de renom
universal.
121
Montessori - Palau
montessori_13.indd 121
23/05/13 16:43
Animació creativa
Música i Plàstica
Més enllà dels continguts formals de les classes de Música, en diverses
àrees de Llengua o de Plàstica s’aprofiten lletres de cançons de diferents
grups o èpoques per treballar aspectes relacionats amb la llengua o per
fer activitats en les quals es relaciona música i imatge.
En aquesta línia, s’han dut a terme algunes activitats interessants que
volem compartir amb els lectors d’aquesta Memòria:
Es tracta de la participació d’un grup d’alumnes de 1r d’ESO donant
suport a un conjunt en un concert homenatge a Pink Floyd, i de l’activitat
de Plàstica feta per alumnes de 2n cicle de Primària dissenyant un munt
d’imatges que han servit per ambientar un concert de música fet al pavelló
de l’Escola.
U
CONCERT PINK FLOYD
n dia, la professora Aida ens va
dir que un grup que tocava en honor del
grup Pink Floyd vindria a fer un concert a
La Mirona de Salt i que 25 nens de la zona
tindrien l’oportunitat de cantar una cançó en
col·laboració amb aquest grup
A la classe d’Anglès, la professora ens va
posar la cançó per començar a
familiaritzar-nos-hi i per poder-nos-la aprendre.
El dia que havíem programat fer l’audició a l’escola, el pianista, que era el
líder, va venir a fer-nos la prova. De tots els que es presentaven al càsting (de 1r
i 2n d’ESO), el pianista només n’agafava uns quants, i triava també un grup de
reserves perquè si finalment faltava algú, ells els podrien substituir.
Des d’aquell dia, cada dimecres anàvem a assajar a una aula de l’edifici nou.
La professora ens va dir que el dia del concert tots havíem d’anar vestits de
color blanc.
La cançó que cantàvem era la de “We don’t need no education”, i el grup
d’alumnes seleccionats hi interveníem cantant la tornada.
El dia del concert va ser molt divertit. Un cop vam ser a la Sala La Mirona,
primer de tot, vam assajar la nostra part i després vam fer un assaig tots junts.
El cantant era molt divertit i feia moltes bromes. Quan va arribar el moment de
sortir a cantar estàvem molt nerviosos, però tot va sortir molt bé. La veritat és
que va ser una experiència molt divertida!
Eyder Ferrero i Laia Polls, de 1r ESO
122
montessori_13.indd 122
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
his school year the violin
concert was devoted to Mozart. It
is always engaging for children to
know more about this musician who
started playing and composing so
early in life. We learned that at the
age of three, he was already a prodigy
and could play the harpsichord, the
violin and the organ. When he was
four he was playing the same pieces
as his father. At the age of five,
he wrote a miniature andante and
allegro. And being only fourteen he
was commissioned to write an opera.
Amazing! But nowadays there are
several children that are prodigies too.
We watched videos of young musicians
playing different instruments and even
directing a whole orchestra. “That
must be fun!”, we thought. So we
decided to listen to Mozart’s music in
a playful way. We pretended that we
were a big orchestra and we took turns
to be the director. Following the rhythm
and the melody with our
body movements was
great fun! We loved it!
After this motivation
we were ready to make
our own art pieces. Some children
decided to draw the orchestra, some
wanted to draw Mozart‘s portrait, lots
of them drew violins and others just
felt like turning the music into colours
and images. In order to accomplish
a good result, we worked with mix
techniques. We used water colours
for the background and waxes for the
characters to stand out.
In class F we studied “The magic
flute”. It is a fairy tale story of a man
called Tamino who is sent on a quest by
a sinister queen, the queen of the night.
He has to rescue Pamina, the queen’s
daughter. He goes with Papageno, an
amusing bird catcher. Tamino has a
magic flute and Papageno some magic
bells. These instruments help them on
their journey. All these characters gave
the children great inspiration for some
beautiful and colourful paintings. When
the parents came to the concert, they
could enjoy Mozart’s music and were
proud to see that their
own children are talented
artists too.
Cecilia Poblete,
professora Plàstica
Animació creativa
T
THE COLOURS OF MUSIC
123
Montessori - Palau
montessori_13.indd 123
23/05/13 16:43
Conèixer pintors
VISITA AL TALLER
de Joan Mateu
Animació creativa
E
l grup d’alumnes de 3r que fèiem Plàstica el 1r trimestre vam anar al
taller de Joan Mateu, un important pintor de la nostra ciutat.
Va ser un dia ben especial perquè aquell mateix matí vam rebre la visita de
l’escriptor Fernando Lalana i, sortint de la seva xerrada, vam anar a visitar el
taller de Joan Mateu. En arribar-hi Joan ens va rebre amablement.
Durant les dues hores que vam estar al taller vam fer-li preguntes sobre els
seus quadres i ell ens va explicar el que feia durant el procés de creació. També
vam plantejar-li qüestions més personals. Ell ens va explicar que treballava amb
música i que molts dels seus quadres porten el nom de cançons.
En el seu taller vam tenir l’oportunitat d’observar algunes de les seves obres:
petites escultures, pintures sobre diversos materials com tela, pedra i fusta.
Després d’haver contemplat els seus treballs, vam poder deduir que la major part
estaven fets amb acrílics i aquarel·les. A més, en relació amb el contingut, vam
poder observar que les persones que protagonitzen els quadres d’aquest pintor
estan dibuixades d’esquena a l’espectador per donar un aire més suggeridor al
quadre.
Joan Mateu també ens va explicar
que feia servir diversos trucs, com per
exemple posar una substància líquida
semblant a una goma sobre un quadre
per poder pintar millor i no passar de la
ratlla quan aquesta s’assecava.
A tots nosaltres ens va semblar molt
interessant l’excursió i vam aprendre
moltes coses sobre art, així com sobre la
manera de viure i de treballar d’aquest
pintor.
La sortida, però, no va acabar aquí.
Uns dies després, durant algunes hores
de Plàstica, ens vam dedicar a fer un
treball relacionat amb l’estil de pintar
de Joan Mateu. Consistia a realitzar un
dibuix d’un racó de l’escola que cadascú
de nosaltres podia escollir lliurement.
Com a centre d’atenció del dibuix, era
necessari que hi hagués presència d’una
persona anònima. Aquesta podia estar
en diverses posicions, però seguint l’estil
dels quadres de Joan Mateu. Els dibuixos
havien d’estar fets amb pastel i llapis de
carbonet.
Les làmines van quedar totes força bé
i en vam escollir algunes per publicar-les
a la Memòria escolar.
Arnau Vergés i Polina Naumenko
124
montessori_13.indd 124
Dibuixos: Arnau Vergés, Arnau Aiguabella i Marta Oliver, de 3r ESO
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:43
VISITA AL TALLER
de Vicenç Huedo
V
Alumnes de Plàstica de 3r ESO
Animació creativa
am sortir de l’escola, pedregant,
tots compartint paraigües. Vam baixar
de l’autobús al centre de Girona, i ens
vam dirigir cap on ens esperava un home
disposat a obrir-nos les portes de casa seva
i ensenyar-nos part de la seva vida.
Vicenç Huedo és un pintor de Girona,
nascut a la Manxa, que ens ha ensenyat
algunes de les seves obres i ens ha explicat
el perquè de la seva pintura i com es posa
en marxa un quadre.
Utilitza la realitat, com Antonio López i
l’hiperrealisme de Magritte. S’enamora d’un
tema i el pinta i pinta, fins que troba un altre
tema que l’atrapa. Ell mateix diu que pinta
el que li agradaria veure, que no és sempre
la realitat. Posa molt de sentiment en els
seus quadres.
Pinta horitzons, façanes i portes de tot
tipus, sobretot velles i maltractades. Pinta
les finestres de Girona, del riu Onyar. Té un
talent innat pel dibuix figuratiu. És un gran
treballador i productor incansable.
Exposa regularment a la Galeria d’Art El
Claustre de Girona. Fa de professor a La
Mercè, com a artista plàstic.
Segons ell, un 30% de l’obra que realitza
és per a finalitats benèfiques; un 50% la
destina a exposar i vendre a galeries, i el
20% restant és la seva obra més personal,
evolutiva i de caire experimental que no
posa mai a la venda.
Però la seva història es va unir a
nosaltres amb una ABP (Activitat Basada en Problemes) de Plàstica, on
investigàvem sobre l’autor des d’una perspectiva molt personal.
Investigàvem sobre l’obra de l’autor a partir de la mirada innocent d’una nena
de catorze anys, que ens explicava la seva experiència amb el pintor Vicenç
Huedo. Aquesta història ens va captivar a tots. Les paraules de l’autor eren
contundents: “Aquí hi falten grisos”. “Aquesta taronja és massa taronja”. “Poseuhi més llum”.
A l’última sessió de Plàstica, quan parlàvem de les hipòtesis que teníem sobre
l’ABP, va sorgir una qüestió: Qui era aquella nena?
Vam descobrir, bocabadats, que era la nostra professora, la Marta Carreras,
alumna de Vicenç Huedo, qui havia escrit l’ABP, explicant-nos una part de la seva
vida al costat del pintor i els sentiments que tenia a les seves classes, a través
dels seus propis quadres.
125
Montessori - Palau
montessori_13.indd 125
23/05/13 16:44
Festes
126
montessori_13.indd 126
CLUB
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:44
Club
montessori_13.indd 127
23/05/13 16:44
Agenda Club
Club
D
iada Esportiva de futbol i bàsquet. Exhibició de judo de final de curs.
III Matinal d’Escola Esportiva. Partides simultànies d’escacs. Concert de final
de curs a l’auditori de La Mercè. Concurs de piano de Torroella de Montgrí.
Audicions internes de piano, violí, flauta, guitarra. Partits de voleibol a la platja
de Blanes. Proves de condició física finals de l’Escola Esportiva. Participació de
l’equip Premini mixt en la Diada Esportiva de Cassà.
SETEMBRE A DESEMBRE 2012
P
resentació activitats esportives del Club amb la participació del Sr.
Vilardell i Sr. Pell, de la Federació de Bàsquet, i l’acompanyament musical dels
professors Jesús Lira, Gheorghe Vlasceanu i Lluís Murillas. Revisions mèdiques
als esportistes. Inici de les competicions de futbol i bàsquet. Inici de les
activitats Escola Esportiva, judo, voleibol, escacs i activitats musicals (llenguatge
musical, piano, violí, flauta travessera, cant, combo, orquestra i guitarra).
Participació en la Cursa del Carrer Nou. Sessions de formació d’entrenadors amb
en Pep Marí. Taller entrenament de pares per promoure els valors del nostre
Club. Jornades iniciació a la competició esportiva (per als esportistes de 2n de
Primària). I Matinal d’Escola Esportiva al CCE Montessori-Palau. Audició interna
de cant. Concert de Nadal (piano, violí, flauta travessera, guitarra, orquestra,
combo i cant coral) a La Mirona de Salt. I Torneig de Nadal d’Escacs del Club.
Partits amistosos de voleibol amb l’AVAP.
J
128
montessori_13.indd 128
MAIG I JUNY 2012
GENER A ABRIL 2013
ornades d’esquí alpí i snowboard a Formigueres. Participació en el
campionat d’escacs Club Gerunda. Formació d’entrenadors. Partits amistosos de
voleibol a Santa Eugènia. Audicions de primavera (piano, violí, flauta travessera,
guitarra). Trobada d’Escola
Esportiva al Montessori-Palau.
Assemblea Ordinària del Club.
Inici del nou grup d’Escola
Esportiva d’I4. Trobades d’Escola
Esportiva. Partits amistosos de
voleibol.
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:44
Presentació
temporada
C
Club
om cada any,
l’acte de presentació de
la temporada va ser un
autèntic esdeveniment.
Reunits al pavelló de l’Escola,
els esportistes de tots els
equips van anar desfilant,
acompanyats per la música,
fins deixar l’espai de la pista
completament ocupat pel
total d’equips, en particular:
tres grups d’Escola Esportiva, set equips de bàsquet i cinc de futbol.
En el torn de discursos, es van anar succeint la presidenta de l’AMPA Neus
Danés; Ana Julià presidenta del Club; Josep Maria Vilardell i Xavier Pell, president
i vicepresident, respectivament, de la Representació Territorial de Girona de
la Federació Catalana de Basquetbol, exesportistes i pares d’exesportistes del
Club.
En el seu parlament, la representant de l’AMPA va insistir en la vocació de
formar esportistes rics en valors com l’altruisme, l’empatia i l’esforç per damunt
de la competitivitat i dels resultats; la presidenta del Club va voler insistir en
la vocació d’oferir la possibilitat de poder practicar esport a l’Escola fins a 2n
de Batxillerat i va fer una lloança de la relació entre la pràctica de l’esport i
l’assumpció d’autonomia, i també va emfasitzar el fet que hi hagi dos equips
formats majoritàriament per antics alumnes de l’Escola; el Sr. Vilardell va
posar com a exemple el model combinat d’esport i estudi que se segueix en
universitats americanes com la de Berkeley, i va esperonar els esportistes a
esforçar-se al màxim per tenir el millor rendiment possible en dos àmbits com el
domini de la llengua anglesa i l’esport.
Finalment, el Sr. Pell va adreçar-se de manera particular als entrenadors
els quals va felicitar per la sort que tenien de poder liderar grups de joves
entusiastes i motivats, i els va recordar també l’enorme incidència que ells
podien tenir sobre aquests joves.
Després dels parlaments
hi va haver alguns partits, i
la Matinal va transcórrer de
manera molt agradable com
un primer contacte de pares,
entrenadors i jugadors que,
durant la propera temporada,
compartiran tota mena
d’alegries i de moments
més difícils, però que la
consciència de grup permetrà
valorar en positiu.
Carme Oró,
coordinadora club
129
Montessori - Palau
montessori_13.indd 129
23/05/13 16:44
Escola Esportiva
Club
D
130
montessori_13.indd 130
urant el curs es realitzen un seguit de proves físiques per valorar
diferents aspectes de cada esportista. Aquestes proves es passen dues vegades
al curs, en el primer i el tercer trimestre, respectivament.
D’aquesta manera es pot veure l’evolució que ha fet el nen/-a. Quan donem
els resultats també hi adjuntem el barem perquè es pugui tenir una referència
dels valors que s’han obtingut.
En el tercer trimestre, a més, també s’hi afegeix, només en els alumnes de
2n de Primària, l’activitat esportiva cap a la qual s’orienta l’esportista. Aquesta
orientació pot venir determinada per l’interès que mostra per l’activitat en si,
per les seves condicions físiques i motrius per a aquest esport, perquè el fet de
realitzar aquest esport li pot suposar un reforç motriu necessari, o per poder
potenciar la relació amb els companys/-es.
Es duen a terme un total de sis proves:
Prova de resistència: Es tracta d’haver d’aguantar, durant 5,6 o 8 minuts
corrent al voltant de la pista d’atletisme, el màxim de voltes possibles.
Prova de velocitat: Cal córrer 30 metres amb el menor temps possible.
Prova d’agilitat: Aquesta prova consisteix a haver de realitzar un circuit en el
qual intervenen diferents continguts, com són l’equilibri, salt, enfilar-se, reptar,
etc. amb el menor temps possible.
Prova de força de braços: Es tracta d’haver de llançar una pilota de bàsquet
com més lluny millor.
Prova de força de cames: des de la posició de parats i amb les cames
separades a l’amplada de les espatlles, haver d’impulsar-se endavant saltant el
més lluny possible.
Prova de flexibilitat: des de la posició d’asseguts, amb les cames estirades
i els braços estirats, es marca aquest punt com el d’inici. A partir d’aquí, han
d’estirar els braços com més endavant millor,
flexionant el tronc endavant i sense poder
doblegar les cames.
Totes les proves, excepte la de resistència, els
nens les fan dues vegades i enregistrem la millor
marca que han obtingut en cadascuna d’elles.
A més d’aquestes proves de condició física,
també donem el resultat de la lateralitat de la
mà, el peu i l’ull.
Estel Surroca, entrenadora
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:44
Curses populars
ESPORTS PARRA - CARRER NOU
U
Club
na de les activitats en les quals des del Club procurem implicar-hi els
nostres esportistes és al de la participació en curses populars que se celebren a
Girona ciutat.
Aquesta temporada s’ha participat en dues proves emblemàtiques, la Cursa
del Carrer Nou, que en aquesta ocasió arribava a la 34a edició, i la Cursa
Esports Parra. Aquestes curses s’han celebrat respectivament els mesos
d’octubre i abril.
En cada una d’aquestes participacions els alumnes del CCE MontessoriPalau es van reunir amb els seus professors d’Educació Física moments abans
d’iniciar-se la cursa, per tal de fer un escalfament i estiraments tots junts i així
poder-se preparar per a córrer.
En el cas de la Cursa del Carrer Nou, malgrat l’amenaça de pluja la cursa es
va poder realitzar sense problemes i enmig d’un bon ambient juntament amb
altres nens i nenes de la ciutat. Els alumnes participants de Primària van ser
uns 40, i cal destacar la segona posició de Iago Aboal en la categoria dels nens
nascuts els anys 2004-2006 i la primera posició de Marc Fradeda en la categoria
de nens nascuts els anys 2001-2003.
En la XVI Cursa Esports Parra, l’Escola hi va participar amb uns 60 alumnes.
Hi va haver dues curses infantils: una de 600 metres (nascuts a partir de
2004), i una altra de 1.300 metres (nens/-es fins a 12 anys), a més de la cursa
dels 10km. Cal destacar la primera posició de Iago Aboal en la cursa de 600m
i la segona posició de Marc Fradera en la cursa dels 1.300m. L’ambient va
ser extraordinari i tots els participants van passar un matí de diumenge molt
agradable.
Estel Surroca, entrenadora
131
Montessori - Palau
montessori_13.indd 131
23/05/13 16:44
Bàsquet
Club
C
132
montessori_13.indd 132
ada dia de la setmana, després
de les classes, un nombre important
d’infants i joves es dirigeixen als
vestidors, a les pistes esportives. Una
nova escola està en marxa: l’escola
del lleure i de l’oci, l’aula oberta de les
anomenades activitats extraescolars.
Són moltes les persones que
participen, sigui de manera activa o passiva, en l’organització d’aquestes
activitats al llarg del curs escolar.
Cal tenir en compte que l’essència de l’esport modern parteix d’un concepte
fonamentat en la competició i clarament dirigit als adults. La inclusió de l’esport
a l’escola s’ha fet de forma mimètica; copiant en gran mesura els elements
clàssics i tradicionals de la competició d’alt nivell. En les darreres dècades hem
pogut observar que l’esport escolar ha guanyat en definició i s’ha començat a
separar del seu progenitor. L’esperit que impulsa aquesta concepció de l’esport
escolar dóna a entendre que el més important no és guanyar, sinó participar,
esforçar-se, aprendre i establir el primer vincle de contacte amb una ocupació
activa del temps d’oci i de lleure. El factor pedagògic és un element determinant
en el moment de plantejar un procés d’iniciació esportiva educativa i de qualitat.
Orientat des de la pedagogia, l’esport escolar és una de les millors eines
educatives per desenvolupar el potencial educatiu de l’infant. Per aquest
motiu, els objectius de l’esport escolar, concretament de l’Escola de Bàsquet
Montessori, parteixen bàsicament del concepte d’educació integral i de formació
de l’infant des d’un punt de vista psicopedagògic, potenciant la formació en
valors i contribuint així al desenvolupament d’un individu que integra mitjançant
la pràctica esportiva, totes les seves dimensions que el configuren com a
persona.
Respecte a la competició, cal esmentar que a l’Escola defensem un model
competitiu que no generi estrès a l’infant pel fet de dimensionar de forma
excessiva la victòria per sobre la derrota. Cal valorar la competició des del seu
vessant pedagògic i des de l’anàlisi de quins valors ens pot aportar. Per això
defensem una competició pedagògica.
En definitiva, l’esport escolar, i concretament a l’Escola de Bàsquet
Montessori, treballem per assolir un equilibri entre l’aprenentatge i la recreació,
entre la competició i la pràctica de lleure, i entre la diversitat i la progressiva
especialització. Això farà que parlem d’un esport educatiu madur i potencialment
adult desvinculat totalment de l’esport d’elit i amb entitat i definició pròpia.
Durant aquest curs l’Escola de Bàsquet Montessori ha treballat per
la formació esportiva i humana de 84 esportistes dirigits per 8 tècnics i
estructurats en 6 equips: un de premini mixt; un de mini femení; dos de
preinfantil, femení i masculí; un cadet femení; un júnior masculí i un sènior
masculí.
En l’àmbit esportiu, les dinàmiques d’entrenament i de competició han estat
i estan sent molt positives. Els objectius, establerts per trimestres, s’estan
assolint de manera satisfactòria. En aquests moments podem dir que bona part
dels objectius estan assolits per part de tots els equips, i els objectius marcats
s’han treballat correctament, i s’han anat assimilant segons el programa
establert i els resultats han estat molt positius.
Coordinadora de bàsquet
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:45
Voleibol
F
Club
eia temps que no es veia la
pista poliesportiva del MontessoriPalau plena de jugadores de voleibol.
Dues pistes completament equipades,
i pilotes amunt i avall. Quin goig veureho! 21 jugadores que formen la secció
de Voleibol, ni més ni menys!
D’una banda, tenim un grup de 6è a 1r d’ESO, que està aprenent el format del
minivoleibol, és a dir, el 4 per 4. En els primers anys de pràctica d’aquest esport,
es presenta aquest format més reduït ja que permet el contacte més constant
amb la pilota. El terreny de joc és de dimensions més reduïdes.
De l’altra, tenim un grup de 2n a 4t d’ESO, on l’alumna Mireia Rochel ajuda
l’entrenador amb les tasques del grup. Aquestes noies ja es dediquen al voleibol
clàssic, és a dir, al 6 per 6, en un terreny de joc de dimensions més grans.
El voleibol és un esport molt complet tant pel que fa al tren inferior com
superior, ja que requereix una bona potència en el salt i una bona tonicitat
muscular a la part superior del cos necessària per a realitzar l’impacte amb la
pilota. A més, cal una bona coordinació, perquè l’objectiu final del joc és que
la pilota no toqui el terra. Això implica un domini tècnic de l’esport per poder
realitzar-lo d’una manera més contínua.
Aquestes jugadores no competeixen en cap lliga oficial, però periòdicament
realitzen partits amistosos contra altres grups i escoles de les comarques
gironines. Cal felicitar-les per la seva trajectòria tant esportiva com personal.
Finalment, animo tots els nois i noies de l’Escola que provin aquest esport
perquè ben segur que, si el proven, repetiran l’experiència. I, qui sap? Potser
amb el temps es convertiran en grans jugadors i jugadores de voleibol.
Joan Estol, entrenador
A
Futbol
questa temporada la secció de Futbol del CCE Montessori-Palau ha
tingut 5 equips en competició a part de l’equip sènior de futbol sala, integrat per
professors, pares i exalumnes. Els equips són el Benjamí B, Benjamí A, Aleví B,
Aleví A i Cadets. Tots els equips estan molt consolidats en les seves dinàmiques
internes de grup i els grups de pares fan molta pinya al voltant dels seus fills.
La temporada vinent esperem recuperar l’equip Infantil i, d’aquesta manera,
donar l’opció a les famílies de l’Escola de disposar de tots aquests anys de
formació esportiva que són tan
importants per a l’equilibri del nen.
Des de la secció de Futbol
intentem vetllar perquè els nens
tinguin els màxims minuts possibles
de joc, que tots estiguin integrats
en el seu equip i que es respectin
tots els valors humans i socials que
fa possible la integració social en
aquest àmbit.
133
Coordinador de futbol
Montessori - Palau
montessori_13.indd 133
23/05/13 16:45
Escacs
CREAR I REFORÇAR VALORS
Club
E
134
montessori_13.indd 134
ls escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per
a dos jugadors. Amb el pas del temps, els escacs s’han convertit en un dels jocs
més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs, clubs,
escoles, Internet, per correspondència i de manera informal.
Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones a tot el món que
saben jugar a escacs i, d’aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les
federacions nacionals que hi ha a 160 països de tot el món. Podem jugar a
escacs en el nostre o a qualsevol país, és universal, i a tot arreu es juga de la
mateixa manera.
Els escacs no fan diferència ni de llengua, ni de raça, ni de creences. El joc es
disputa en un escaquer quadrat format per seixanta-quatre caselles, de les quals
la meitat són blanques i l’altra meitat, negres. S’utilitzen trenta-dues peces,
setze de blanques i setze de negres.
Els escacs, que són un joc d’estratègia i de tàctica, no impliquen l’element de
la sort, amb l’única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l’inici del joc (les
blanques sempre fan el primer moviment), i són especialment coneguts per la
seva complexitat.
Cal tenir present que l’ensenyament dels escacs és un mitjà per desenvolupar
habilitats mentals i crear o reforçar valors. Habilitats com l’atenció, la
imaginació, el pensament abstracte, la percepció, el rigor mental, la planificació,
l’anàlisi sistemàtica, la presa de decisions, el pensament crític, l’aprendre
a partir de l’error, la modificació o reafirmació del pensament, la memòria o
l’aprendre a pensar.
Fomenten valors com el respecte, la responsabilitat, l’acceptació de normes,
la cortesia, l’aprendre a guanyar o a perdre, la humilitat, la perseverança, la
disciplina, la tenacitat, la paciència, l’autocontrol, la tolerància o l’amistat.
Tant les habilitats com els valors són elements que ajuden a l’excel·lència
educativa que tots perseguim.
Aquesta temporada, el mes de gener, durant tres dissabtes consecutius,
vam participar en el torneig d’escacs del Club d’Escacs Gerunda en la categoria
sots-8.Hi participaven 28 jugadors de diferents clubs de la província, i el jugador
Diego Kozma, de 2n de Primària, va finalitzar el campionat en tercera posició.
Aquest tercer lloc l’habilita per participar en el proper Campionat de Catalunya
que organitza la Federació Catalana d’Escacs.
Luis Enrique Valle, professor d’Escacs
M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013
23/05/13 16:45
Audicions
musicals
CONCERT DE NADAL
A
E
Club
quest any, el Concert de
Nadal del Club es va fer a la sala de
concerts La Mirona de Salt. Hi van
participar 112 nens i joves de 6 a
16 anys que van actuar davant de
375 persones entre familiars i amics
assistents a l’acte.
La primera part va ser
instrumental, amb actuacions de
l’orquestra del Club, pianos, guitarres,
violins i flauta travessera. La segona
part va consistir en diverses actuacions de cant coral.
Cal ressaltar l’entusiasme dels nens i nenes en la preparació del concert i
les ganes i il·lusió d’oferir als pares la seva música. Cal posar èmfasi també en
la bona organització de l’acte, gràcies a la professionalitat dels tècnics de La
Mirona, que en tot moment ens van ajudar.
Aquests alumnes de música del Club de 1r a 3r de Primària van repetir
la cantada d’aquest Concert de Nadal per als seus companys i professors.
L’actuació va ser tot un èxit i els companys, des del públic, els van aplaudir
i animar moltíssim. Per acabar, les professores de música van fer cantar a
tot el públic (inclosos els professors) diferents nadales conegudes per tots i
acompanyades al piano.
CONCERT DE PRIMAVERA
l mes de març un total de 76 alumnes de música del Club dels primers
cursos de grau elemental van oferir als pares, familiars i amics diferents
interpretacions de peces musicals de piano, violí, flauta i guitarra. Les audicions
es van fer un dimarts i un dijous a les 6h de la tarda a la Sala d’Actes de
l’Escola. Uns dies després tots els alumnes de Primària van tocar en dues altres
audicions per a tots els seus companys de classe i professors.
La il·lusió dels nens i nenes per mostrar el treball personal amb l’instrument
va ser tan gran, que això ens encoratja a seguir organitzant concerts i audicions,
ja que aquests són unes eines fabuloses per incrementar la motivació per a
l’estudi de la música.
Professors de Música
135
Montessori - Palau
montessori_13.indd 135
23/05/13 16:45
montessori_13.indd 136
23/05/13 16:45
montessori_13.indd 137
23/05/13 16:45
m
e
n
o
i
c
u
l
Evo
r
i
r
e
f
o
r
e
p
i
e
v
r
e
s
r
o
l
l
i
m
un
montessori_13.indd 138
23/05/13 16:45
montessori_13.indd 139
23/05/13 16:45
Memòria
2012-2013
Montessori-Palau
portada.indd 1
23/05/13 12:53