gener - abril 2013 - Complex Cultural i Esportiu Montessori
Transcription
gener - abril 2013 - Complex Cultural i Esportiu Montessori
Memòria 2012-2013 Montessori-Palau portada.indd 1 23/05/13 12:53 Memòria 2012-2013 montessori_13.indd 1 27/05/13 8:30 Agenda Maig a agost 2 012 Setembre a desembre 2012 Gener a abril 2013 Sumari Festes Festival de fi de curs Castanyada Nadal Dijous Gras Sant ordiJ Concursos Certàmens literaris Concursos lingüístics Reconeixements externs Concursos científics Sortides Visites i excursions Tallers Colònies Intercanvis internacionals 2 montessori_13.indd 2 8-9 10 12 14 16-17 18 20 21 28 30 32-33 34 50 51 52 58-59 60 69 72 74 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:30 Aprendre descobrint 78-79 Experiències i projectes 80 Opinió i difusió 92-93 94 97 98 106 110 111 Animació creativa 112-113 Animació a la lectura Teatre Visites a exposicions Música i Plàstica Conèixer pintors Club 114 118 121 122 124 Sumari Conferències Voluntariat Innovació pedagògica Parlant amb ... Associació de Pares i Mares Jornada institucional 126-127 Agenda Club Presentació temporada Esports Audicions musicals 128 129 130 135 3 Montessori - Palau montessori_13.indd 3 27/05/13 8:30 EDUCAR PER A LA SOCIETAT DEL SEGLE XXI Editorial C 4 montessori_13.indd 4 om serà el futur que ens espera a nosaltres i als nostres fills i filles, en els propers anys? No ho sabem, però és evident que cada vegada se’ns exigeix un major grau de competència en qualsevol dels àmbits de la vida, tant personal com professional. L’àmbit de la competència lingüística no serà pas una excepció; ben al contrari, és i serà un element clau en la nova humanització que es palpa en les societats més avançades i que la Dra. Maria Montessori ja intuïa a la seva obra “Educación y Paz” amb aquestes paraules: “Si volem trobar un ésser pur, sense ideologies polítiques, comprendrem que aquest ésser neutral és el nen. I si suposem que parlar diferents llengües fa diferents els homes, trobarem dins del nen un ésser que no parla cap idioma i està disposat a aprendre’n qualsevol. Per això hem de concentrar-nos en aquest nen quan cerquem els camins de la pau.” Avui dia estem sotmesos a una gran multiplicitat de llengües i cultures que no podem obviar: maneres de fer i de parlar diferents, formes de comunicarnos en constant evolució... i això posa a prova la nostra capacitat d’integrar, criticar i assumir, segons les nostres necessitats. Sembla clar que en el futur, qui no tingui aquestes habilitats, tindrà dificultats per progressar tant en l’àmbit personal com professional. Aquesta realitat és ben palesa a les bases del nostre Projecte Educatiu, a través de la Filosofia Montessori, on l’entorn preparat per a la manifestació de les tendències humanes (orientació, exploració, comunicació, etc.) és un element clau. Els alumnes del CCE Montessori-Palau aprenen per si mateixos que el coneixement no és quelcom tancat i monolític, i que té més importància el procés i l’actitud de recerca que la troballa. El coneixement és quelcom apassionant que no s’ha de perseguir per si mateix sinó com a mitjà per a un bé superior que cadascú ha d’anar descobrint i que, tal com diu la nostra MISSIÓ, té a veure amb tota seguretat amb una implicació social. Les altres tecnologies educatives de les quals ens servim: tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), l’aprenentatge cooperatiu, l’aprenentatge basat en problemes (ABP), els programes d’Eficiència Lectora, etc. aporten una multiplicitat d’oportunitats per aproximar-se al coneixement des de diferents òptiques alhora que provoquen situacions de recerca d’informació de fonts diverses i en llengües diverses. Això, lluny d’ésser un problema, és un avantatge i una oportunitat per obrir i flexibilitzar la ment, un dels requisits per a la convivència i el progrés en la societat plurilingüe i multicultural. El gran objectiu del projecte lingüístic del CCEMP és: desenvolupar una gran capacitat plurilingüe i multicultural, que és la que ens facilitarà esdevenir persones i éssers normalitzats, capaços d’assolir les fites que ens proposem i ens farà ser membres actius de la societat. El Consell Europeu de les Llengües constata que “no aprenem llengües per separat, sinó que hi ha grans transferències i sinergies en l’aprenentatge d’unes i altres”. Des de la llengua materna com a base, treballada amb el màxim rigor, al CCEMP els alumnes aprofundeixen progressivament cap a totes les altres: l’anglès, l’alemany o el francès; per tant, veuenfins a 5 llengües des del primer cicle d’Educació Infantil fins a Secundària. L’objectiu és ajudar els alumnes a fer-se el més hàbils possible amb el màxim nombre de llengües, potenciant les sinergies entre aquestes. Llevat de situacions molt especials, no s’ha de negar o reduir el ventall de llengües a nens i nenes amb dificultats en les llengües, ja que unes ajuden les altres. Des d’una llengua es pot i s’han d’aprendre les altres. M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 30/05/13 13:30 Editorial A Educació Infantil es treballen 4 llengües: català, castellà, anglès i alemany, a més del programa d’enriquiment plurilingüístic de lectura de contes per als nadons; a Secundària i Batxillerat s’introdueix la llengua francesa i el llatí, com a optativa. Els currículums de les llengües estrangeres tenen les fites alineades amb els nivells del Marc Europeu, i els alumnes es presenten a les proves de Cambridge (per a la llengua anglesa) i Delf (per a la llengua francesa). Així, posant a la base l’ús comunicatiu, es construeix la reflexió sobre la llengua i es fa créixer progressivament la competència lingüística i el raonament verbal, i Montessori ens ho facilita mitjançant l’ús dels mateixos materials, que en uns nivells permeten l’anàlisi d’uns conceptes gramaticals de la llengua mare i, en uns altres nivells, de la segona o tercera llengua. “Sobre l’aprenentatge d’idiomes diu el Marc Europeu de referència- com més, millor, des de la infància”. Al CCEMP hi ha 6 llengües implantades als currículums, però les més de 15 nacionalitats de procedència dels alumnes i adults professionals, convivint amb plena harmonia, proporcionen un entorn altament educatiu, ja no només en el terreny de la riquesa lingüística, sinó també en el sentiment creixent de consciència de pertinença a un món que és gran i petit al mateix temps, un món on tothom qui ho desitgi i ho demostri hi té cabuda. Es produeix una solidaritat respectuosa que esdevé una oportunitat per ajudar els alumnes a tenir els ulls oberts a la realitat multicultural i plurilingüe del món que va molt més enllà d’una capacitat políglota o d’un nivell d’anglès i que ja no té marxa enrere. Hi ha en aquests moments prop d’una desena de projectes internacionals en els quals s’utilitzen llengües estrangeres de forma vehicular. Aquests projectes van des dels intercanvis amb Alemanya i Finlàndia, l’European Youth Parliament, l’European Business Competence Licence o el Montessori Model United Nations, fins a projectes de cooperació internacional en fase incipient, com el MontessoriPalau & Houses for Talibes Foundation, al Senegal. Ja en l’àmbit de la Gestió, amb el model de la European Foundation or Quality Management (EFQM) implantat, volem destacar, com a fet significatiu, que una gran part de la formació del professorat es realitza a l’estranger, sovint en centres reconeguts per l’Associació Montessori Internacional (AMI). A més, es participa regularment en congressos i cursos internacionals, com ara els de capacitació per als programes Montessori Model United Nations, el Congrés sobre Neurociència a Vancouver, o el Montessori Congress (Portland, EUA). L’Escola rep anualment visites de professors i directius d’escoles i universitats de països diversos (EUA, Suècia, Finlàndia, Alemanya, França, Japó...) i ha estat proposada recentment per esdevenir en els propers anys un centre de formació Montessori internacional. Els ambients culturalment enriquits que ofereixen les nostres famílies als seus fills i filles, una forma de vida d’acord amb l’ètica universal i la consciència de formar part d’una societat plurilingüe i multicultural són un gran regal per a les noves generacions. Se sap que el mínim de cultures amb què estem en contacte al llarg de la vida és de 4. La majoria de persones, però, superarem aquest mínim i haurem de ser capaços de comprendre-les. Així doncs, tot aquest entorn de calidesa familiar, d’una banda, però també de sensibilitat i estima per allò diferent, d’una altra, esdevindrà un impuls per al desenvolupament de la competència lingüística dels nens i nenes. Les vivències, l’escolta i el diàleg seran els principals aliats perquè esdevinguin nois i noies amb interès i ganes per explicar, escoltar i entendre en qualsevol llengua, començant per la materna i seguint per totes les altres que aniran creixent de forma natural i tranquil·la. Una vegada més, família i Escola, conjuntament, haurem de realitzar aquest acompanyament cap al procés de la nova humanització de la qual va parlar Maria Montessori. Ana Julià, responsable d’Innovació i Formació 5 Montessori - Palau montessori_13.indd 5 30/05/13 13:30 Les nostres portades Les nostres portades 6 montessori_13.indd 6 MÉS QUE SIMPLES DIBUIXOS Q uan el curs 1990-1991 es va decidir d’engegar un projecte que es traduís en la publicació anual d’un document en el qual es recollís el gruix d’activitats fetes a l’Escola durant un curs escolar, es van haver de concretar alguns detalls que després han esdevingut molt importants. Per exempl,e es va decidir que la data en la qual es volia distribuir la Memòria era al final de cada curs, i per això el període recollit en cada edició és el que va des del mes de maig d’un curs, fins a la diada de Sant Jordi del curs següent. Més enllà del calendari també es va intentar crear una maqueta que permetés agrupar el material publicat en blocs de contingut que fossin coherents i, fruit d’aquesta intenció, ben aviat la Memòria es va acabar dividint en vuit seccions que es van repetint cada any. Un tercer detall entorn del qual es va treballar va ser el de trobar una imatge diferent en cada edició però que, al mateix temps, tingués un estil propi. En una primera etapa, que es va allargar fins al 1999-2000, aquest aspecte es va anar polint i treballant, però a partir de l’edició del curs 2000-2001 es va aplicar una fórmula que encara ara segueix vigent. Es tracta d’encarregar a un alumne de l’Escola el disseny de vuit portadelles interiors que serveixin de falca per passar d’una secció a l’altra i també per “tenyir” totes les pàgines d’aquella secció amb una imatge específica. En la primera edició l’alumne/artista creador de les vuit icones va ser en Jordi Masó i la tècnica que va utilitzar va ser l’aerografia. El bon resultat que vam obtenir ja en aquesta ocasió ens ha fet persistir en aquesta línia de treball. Durant les edicions posteriors, el material elaborat per l’alumne/-a escollit en cada cas ha anat definint una autèntica exposició de vuit peces a les quals s’ha sumat sempre una novena que és la portada i, en cada cas, la tècnica utilitzada ha anat variant fins a definir un espectre que va des de peces de ceràmica fins a exercicis de collage, passant per propostes fetes des del llenguatge del còmic, treballs fotogràfics, exercicis centrats en la tipografia o jocs abstractes de colors i formes treballats informàticament o amb llapis de color. El cas és que s’ha anat aconseguint un format en el qual es reconeix perfectament la “marca” però que cada any mira de sorprendre i procura definir un llenguatge propi. Això és possible perquè tenim la sort de poder establir M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:30 Enric Tubert i Dolors Busquet Les nostres portades Des del primer moment, l’Adriana va decidir que en la seva proposta hi hauria un joc de contrast entre la pàgina dreta i esquerra de la portadella de cada secció complicitat amb alumnes que assumeixen amb il·lusió un projecte compromès i que ens regalen la seva particular metàfora visual de cada una de les seccions d’aquesta Memòria. D’altra banda, estem convençuts que aquesta feina, un cop feta la publicació, és un mèrit important que enriqueix el currículum d’aquests alumnes, molts dels quals avui dia han acabat estudis de Disseny Industrial, Belles Arts, Il·lustració i Còmic, Arquitectura... En l’edició d’aquest any hem treballat amb l’Adriana Colomer, alumna de 2n de Batxillerat, una col·laboradora habitual que en edicions anteriors ha fet nombroses il·lustracions de textos i que en una ocasió va guanyar el concurs de disseny del Christmas amb el qual l’Escola va felicitar el Nadal a les famílies. Des del primer moment, l’Adriana va decidir que en la seva proposta hi hauria un joc de contrast entre la pàgina dreta i esquerra de la portadella de cada secció. En una primera fase aquest contrast el va buscar encarant fotografia i dibuix i, en aquesta direcció, va elaborar diverses portadelles, alguna de les quals us reproduïm. Però, ja posada en situació, va decidir de reconduir el projecte cap a una proposta en la qual el collage de material ben divers fos el fil conductor d’una sèrie que, finalment, és la que publiquem. Eficient i creativa, l’Adriana ens va proposar també una portada en la qual hem trobat una bona excusa per definir el tancament de cada pàgina amb una tira de color sobre la qual consta el nom de la secció i el número de la pàgina, i que ens dóna unitat al projecte. De les vuit propostes de portada interior que publiquem, val la pena destacar l’habilitat demostrada per l’Adriana per integrar en un mateix espai elements de signe i de procedència molt diversa, però que tenen relació amb la temàtica tractada en els escrits de la secció. El pas d’una icona a l’altra, a vegades dibuixada, d’altres enganxada físicament, a vegades reproduïda fotogràficament, es fa a partir d’un ús molt intel·ligent de textures i traços que acaben fent la funció de fons i defineixen l’aire general de la peça. Amb moments d’aire una mica surrealista i d’altres de més propers a una estètica naïf, el resultat final és excel·lent, i el treball de l’Adriana ens ha facilitat moltíssim aquest objectiu de presentar una Memòria que, essent ben diferent de les anteriors, porti ben visible la marca de la casa. 7 Montessori - Palau montessori_13.indd 7 27/05/13 8:30 Festes 8 montessori_13.indd 8 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:30 Agenda Festes 9 Montessori - Palau montessori_13.indd 9 27/05/13 8:30 MAIG - AGOST 2012 Agenda Activitats Generals Festival de Fi de Curs centrat en el tema de sardanes i danses populars. Hi participen tots els alumnes des d’Educació Infantil fins a 2n d’ESO els quals han treballat el programa durant les hores d’Educació Física. Celebració del 2n Iberian Forum, una trobada de 160 joves vinguts de 22 països europeus que es reuneixen per debatre sobre problemes actuals i proposar solucions que després fan arribar al Parlament Europeu. Bona part de les sessions de treball es van fer a les instal·lacions de l’Escola i diversos alumnes i antics alumnes hi van participar activament, tant en l’organització del Forum com en qualitat de representants espanyols. Durant els mesos de juliol i agost a l’Escola hi ha els cursos d’estiu, amb participació d’alumnes de l’Escola i d’altres centres. Les activitats se centren en la música, l’esport, la natura, els idiomes, la plàstica. En cada torn hi ha la tradicional acampada als boscos de l’Escola, i fora de l’Escola un grup d’alumnes fan un curs de vela i windsurf a Port de la Selva. Els professors de Secundària segueixen el seu curs de formació relatiu al treball cooperatiu i ABP (Aprenentatge Basat en Problemes) amb l’objectiu d’aplicar tots aquests coneixements en el treball que es farà en els nous espais de l’edifici d’ESO i en els espais renovats de Batxillerat. Educació Infantil Sortida al Barri Vell de Girona feta des de l’Escola amb el tren turístic Gerió i amb l’objectiu de visitar alguns dels monuments més emblemàtics de la ciutat i de treballar diferents llegendes i tradicions locals. Posteriorment, a l’aula els nens i nenes utilitzen l’experiència per produir textos i dibuixos. Educació Primària 1r, 2n i 3r Fan activitats de descoberta d’aspectes relacionats amb la botànica i aprenen a classificar fulles i a identificar arbres i arbusts. El treball de camp i el que fan a l’aula els permet reconèixer bona part de les espècies vegetals que hi ha a l’Escola. 4t, 5è i 6è Visita al Parc de Bombers de Girona. Visita al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa. Visita al Museu Arqueològic de Girona. Visita a les dependències policials dels Mossos d’Esquadra. Sortida a Girona per visitar monuments emblemàtics del Barri Vell i treballar les llegendes tradicionals explicades, en aquesta ocasió, pels alumnes de 6è. Treball a l’aula de les propietats de la multiplicació. Participació en la Jornada de Cooperació Solidària. 10 montessori_13.indd 10 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:30 MAIG - AGOST 2012 Educació Secundària Obligatòria Batxillerat Agenda 1r Sortida al Cim d’Àligues a Sant Feliu de Codines, per conèixer millor el món de les aus i observar el vol de les rapinyaires. 2n Sortida a Girona amb motiu de l’exposició Girona Temps de Flors i visita a la central elèctrica El Molí. L’alumna Andrea Lafuente rep un premi en el concurs d’anglès interescolar The Fonix i un altre en el concurs de redacció en llengua castellana organitzat per Cobega. 3r Sortida a Besalú i treball del patrimoni monumental jueu i cristià, amb visita a diferents monuments i elaboració de treballs relatius a la cultura medieval i, en particular, a l’arquitectura romànica. 4t Visita al CaixaForum de Girona i realització d’un taller al Museu d’Art. Realització d’un taller al Centre Jove de Salut centrat en el tema de la sexualitat com a complement d’altres activitats fetes a l’Escola relacionades amb aquest aspecte. L’Alumna Marta Daza rep la distinció concedida per l’Ajuntament de Girona com a alumna del centre amb millor nota a 4t d’ESO. Tres alumnes són preseleccionats per al prestigiós programa de recerca Joves i Ciència convocat per la Fundació La Pedrera i un d’ells, en Martí Roset, acaba essent un dels 50 seleccionats, cosa que li suposa participar durant l’estiu en les activitats d’aquest programa a Planes de Son i continuar la recerca durant el proper curs fins a publicar un article científic. 1r Els alumnes participen en les jornades de portes obertes de la UdG i de la UAB i fan diverses activitats d’orientació universitària. Es realitzen presentacions de treballs fets per alumnes de 2n de Batxillerat i diverses activitats dirigides a poder orientar millor el Treball de Recerca. 2n Els alumnes Clàudia Sacrest, amb un treball sobre el violí i els luthiers, i Eduard Sepúlveda, amb una aproximació a l’obra inèdita de l’escriptor Joan Granés, reben un premi pel seu Treball de Recerca concedits, respectivament, per la Universitat de Vic i per la UAB. L’alumne Francesc Xavier Gispert queda en 4t lloc de l’Olimpíada de Física en la fase catalana i estatal i viatja a Tallin com a representant estatal en la sessió internacional i obté una medalla de bronze. Els alumnes Francesc Xavier Gispert i Eduard Sepúlveda obtenen una de les 10 millors notes a les PAU i reben un reconeixement institucional a l’Auditori de Barcelona i a l’Ajuntament de Girona. 11 Montessori - Palau montessori_13.indd 11 27/05/13 8:30 SETEMBRE - DESEMBRE 2012 Agenda Activitats Generals Dos membres de l’Equip Directiu són escollits per portar la presidència i la secretaria de l’Associació Montessori España AME. Defunció de Renilde Montessori, néta de la doctora Maria Montessori i exsecretària general i presidenta de l’Association Montessori Internationale (AMI), i que havia col·laborat repetidament amb l’Escola. Convocatòria del 26è Concurs de Christmas i Textos de Nadal i actes de lliurament de premis a cada secció. Nombroses accions per celebrar el Nadal: ambientació dels espais, elaboració de pessebres, concerts, cantades de nadales, actuacions teatrals i accions de voluntariat. Conferència “Els efectes de la sobreprotecció dels infants”, a càrrec de M. Jesús Comellas, adreçada a tots els pares i públic en general. 1a campanya de recollida d’aliments organitzada pels alumnes d’ESO, en col·laboració amb Càritas de Girona. Dintre dels actes de la campanya de La Marató de TV3, un grup d’alumnes col·labora en la Jornada Solidària a Calonge. Educació Infantil Els nens i nenes fan tot un conjunt d’activitats lligades amb el fet de desgranar blat de moro i que finalitzen quan porten aquest cereal a les gallines de la granja. Amb motiu de l’arribada de la tardor, es treballen diversos aspectes lligats amb la natura: estudi de les fulles i les plantes; es va al bosc a caçar bolets i s’observen i es classifiquen; també es treballen les tradicions pròpies d’aquesta estació: se celebra la castanyada al pati d’Educació Infantil i els nens i nenes mengen castanyes. Educació Primària 1r, 2n i 3r Anada al Teatre de Salt per veure l’obra “Els Germans Garrapinyada”, una divertida comèdia d’aventures. Excursió a Banyoles, treball de diversos aspectes de natura i d’història a l’espai de La Draga. Treball a classe del tema del reciclatge i de diverses accions possibles destinades a donar resposta a la pregunta “Com reciclar?”. Treball de botànica a partir dels arbres i arbusts de l’Escola. 4t, 5è i 6è Excursió a Barcelona per estudiar l’arquitectura modernista i, especialment, les obres de Gaudí com La Pedrera i la Sagrada Família. Es treballa el tema dels jocs d’arreu del món i se’n posen en pràctica alguns de molt divertits i educatius. 12 montessori_13.indd 12 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:31 SETEMBRE - DESEMBRE 2012 Educació Secundària Obligatòria Agenda 3r i 4t Xerrades sobre La Marató de TV3 impartides per professionals de la Biologia i Medicina, en alguns casos antics alumnes de l’Escola. 1r Taller de fotografia al Museu del Cinema. Pràctica de destil·lació del vi feta al laboratori. 2n Un grup de 25 alumnes participen en un concert homenatge a Pink Floyd a la sala de concerts La Mirona. Itinerari per diversos indrets de la ciutat de Girona tot buscant aspectes relacionats amb la química. Visita al Museu d’Art per fer el taller “Pintem un retaule”3r Taller “Ètica etílica”, amb activitats de grup orientades a prendre consciència dels riscos associats al consum de begudes alcohòliques. Josep M. Janer, antic alumne i locutor del programa “40 principales”, fa una xerrada sobre la ràdio. S’inicia el projecte sobre indústria alimentària que durarà tot el curs. Xerrada col·loqui amb Fernando Lalana, autor de la novel·la “La tuneladora” llegida a classe. Visita al taller del pintor Joan Mateu després d’haver treballat a classe la seva obra. Recital de poesia castellana a càrrec del cantautor Emiliano Valdeolibas. 4t Inici de l’intercanvi amb alumnes alemanys i finlandesos, sortides conjuntes a Barcelona per veure arquitectura modernista; al Museu Dalí de Figueres; a Sant Martí d’Empúries i també al Barri Vell de Girona. Xerrada col·loqui amb Fernando Lalana, autor de la novel·la “El asunto Galindo”. En el marc del treball del diàleg interreligiós, es fa la visita de diferents centres religiosos de Barcelona com la sinagoga, la mesquita i un temple budista. Batxillerat 1r i 2n Xerrades sobre La Marató de TV3 impartides per professionals de la Biologia i Medicina, en alguns casos, antics alumnes de l’Escola. 1r L’alumne Miguel Vera participa en la sessió internacional del Jove Parlament Europeu a Amsterdam. Els alumnes treballen el mite de la Caverna i en fan una representació gràfica. Marta Daza és una de les 24 seleccionades per participar en el programa “Bojos per la Biomedicina”. Sortida al monestir de Sant Pere de Rodes. Sortida al Museu d’Art per treballar aspectes relacionats amb la química i els pigments. Visita a l’Institut de Física d’Altes Energies IFAE. 2n Xerrada “El arte de la palabra: cómo hablar en público”, orientada a la preparació de la presentació oral del Treball de Recerca. Xerrada “El poder de la comunicación” orientada a conèixer millor el món de la publicitat. Els alumnes d’Història de l’Art visiten l’exposició de la Col·lecció Thyssen a CaixaForum. Treball a classe d’Història amb fonts primàries d’informació com monedes, documents i revistes d’època. 13 Montessori - Palau montessori_13.indd 13 27/05/13 8:31 GENER - ABRIL 2013 Agenda Activitats Generals Cinc antics alumnes de la promoció 2011-2012 obtenen una de les beques concedides per la Fundació La Pedrera pels seus resultats a les PAU i Batxillerat. Conferències: Cristina Gubau i Fran Calvo fan una xerrada sota el títol “La previsió dels problemes associats al consum de drogues”, i Lídia Puigvert parla de “Models de relació entre joves i adolescents”. Aquestes conferències estan organitzades conjuntament per l’AMPA i l’Escola. Alumnes de tots els nivells des de 6è de Primària fins a 2n de Batxillerat participen en el concurs The Fonix d’anglès interescolar i dos d’ells, en Marc de Quintana i la Clàudia Bracons, de 3r i 4t d’ESO, passen a la fase final. Celebració de la diada de Sant Jordi: Lliurament de premis del 32è Certamen Literari i activitats festives a tots els nivells de l’Escola: gimcanes, tallers, fira del llibre, activitats esportives i de lleure. En el marc de l’Adolescent Workshop 2013 Refresher Course a la ciutat de Tampa, als EUA, una ponència sobre el nostre Projecte Curricular i Metodològic sobre ESO123 és molt aplaudida per tots els assistents provinents de centres Montessori dels EUA, Canadà, Àustria i Alemanya. Educació Infantil Celebració de la diada de Sant Jordi amb la lectura de textos produïts pels nens i nenes. Educació Primària Des de l’àrea de Teatre Anglès es preparen tot un seguit d’activitats que inclouen des d’un taller de mímica i expressió corporal fins a actuacions teatrals a la Sala d’Actes de l’Escola en les quals es representen escenes de l’obra “Somni d’una nit d’estiu”. Des de l’àrea d’Anglès-Plàstica es preparen dibuixos centrats en el tema de la música per ambientar un concert al pavelló de l’Escola. 1r, 2n i 3r En el Taller de Paleontologia els nens i nenes fan un seguit de feines de localització, neteja i classificació de diferents fòssils. Celebren el Dijous Gras als boscos de l’Escola. Sortida a Barcelona i visita a l’Aquari. Activitat de dissecció d’un peix, amb l’objectiu de conèixer la seva anatomia. 4t, 5è i 6è Anada al Teatre de Salt a veure l’obra “L’Ogret”. Per Dijous Gras es fa una caminada a Torroella de Montgrí. Visita a l’Escola d’un hospital de campanya. Treball a classe de tota mena d’aspectes del reciclatge i taller de producció de sabó amb sosa càustica. Diversos alumnes participen en el concurs organitzat per l’ONCE. Sortida al Montseny. 3r Colònies a Vilopriu amb l’objectiu de treballar diversos aspectes de la civilització romana. 6è Colònies a Calabuig (Bàscara) amb l’objectiu prioritari de treballar diversos aspectes d’un sistema democràtic d’organització social. 14 montessori_13.indd 14 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 27/05/13 8:31 GENER - ABRIL 2013 Educació Secundària Obligatòria Agenda 1r, 2n i 3r El dia de Dijous Gras es fan diverses caminades a Bescanó, Sant Gregori i Amer; en algun cas s’aprofita per fer una gimcana fotogràfica i s’organitza una exposició i un concurs. 3r i 4t Sortida al TNC a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”. 1r Xerrada col·loqui amb l’escriptora Pilar Garriga entorn del seu llibre “Un estiu a Borneo”. Els alumnes de Projectes posen en marxa el Museu de la Maquinària (MuMa). Crèdit de síntesi sobre el tema de l’aigua. 2n Xerrada col·loqui amb l’escriptor Oriol Vergés entorn de la seva novel·la “Els tres pergamins de Ripoll”. Xerrades impartides per representants dels Mossos d’Esquadra relatives a la utilització segura d’Internet i el món de les drogues. Crèdit de Síntesi a Tarragona. 3r Sortida a Barcelona, visita a CosmoCaixa. Excursió a Sant Benet de Bages i taller de cuina a la Fundació Alicia. Diversos alumnes participen en el concurs de matemàtiques El Cangur. Treball de síntesi sobre la ciutat de Girona. 4t Sortida a Girona, visita a la Catedral i el Museu d’Art. Un equip de cinc alumnes és escollit per la Fundación San Patricio per participar en el Congreso I+D+i que se celebra a Madrid. Conferència “Per què volen els avions?”. Xerrada col·loqui amb Pau Joan Hernández, autor de “L’ombra del Stuka”. Realització de diverses activitats d’orientació (taules rodones, presentacions, debats...) de cares a escollir els estudis el proper curs. Un dels equips participants en el concurs ONCE guanya la fase provincial amb el seu vídeo. Sortida al Museu Arqueològic de Girona. Després de guanyar la fase provincial, tres alumnes de 4t d’ESO participen en la fase nacional del Jove Parlament Europeu EYP a Bilbao i es classifiquen per poder participar durant l’estiu en la fase europea. Batxillerat 1r i 2n Conferència “La paella de l’evolució”, a càrrec de Marc Boades, destinada als alumnes de Ciències. Conferència sobre la Biodiversitat. 1r Sortida al TNC a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”. Els alumnes de Biologia fan una sortida de camp a la Crosa de Sant Dalmai. Participació en el concurs de matemàtiques El Cangur. Jornades de portes obertes de la UdG i la UAB. L’alumne Josep Plaja guanya la fase comarcal del Premi Sambori de Literatura. Tres alumnes, Maria Blanquera, Marina Llobet i Martí Roset, es desplacen a Nova York i participen en la 1a Cimera Internacional d’Adolescents Montessori i debaten temes relacionats amb la cadena alimentària i el processament d’aliments. 2n Els alumnes de Biologia i Ciències de la Terra fan una sortida a Puig d’Adri. Realització de pràctiques en les instal·lacions i laboratoris de Química de la UdG. Viatge de final d’estudis a Lisboa. Participació en l’Olimpíada de Química. 15 Montessori - Palau montessori_13.indd 15 27/05/13 8:31 montessori_13.indd 16 27/05/13 8:31 Festes montessori_13.indd 17 23/05/13 15:10 Festival fi de curs Ballar plegats i seguir el ritme de la música coordinadament amb la resta de participants és una de les modalitats de festival que suposa un un gran esforç durant els assajos però que genera un espectacle alegre i colorista. Una manera festiva de compartir el final de curs amb les famílies i amics. Festes A RITME DE DANCES POPULARS A les vuit vam anar a l’Escola i vam fer el festival de música, i després vam berenar i vaig anar a les pistes i vaig menjar. Text i Dibuix: Ona Verdaguer, de 5 anys 18 montessori_13.indd 18 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:10 A TANCAR EL CURS BALLANT Helena Solé i Júlia Riera, de 2n ESO Festes principis d’abril el professor d’Educació Física ens va comunicar que el tema del festival de final de curs d’aquest any aniria sobre danses populars. Vam intercalar els assajos de les danses amb les classes d’Educació Física. Els assajos consistien a practicar els passos fins que ens començaven a sortir. Després vam introduir-hi la música. A més dels dos balls, ens van dir que tancaríem el festival fent una gran sardana. Amb moltes, moltes hores d’esforç sota la calor de maig, vam aconseguir dominar els passos. A finals de maig vam començar a assajar tots junts a primera hora del matí. Els assajos es feien llargs però sabíem que valdrien la pena, i el dia del festival, una tarda de juny calorosa, va arribar el gran moment. Primer de tot, els alumnes de 2n cicle d’Ed. Infantil i 4 alumnes de 2n d’ESO van fer la salutació als pares i als convidats assistents a l’acte. Després, els nens i nenes d’Infantil van obrir l’actuació amb el Ball dels Vendrellencs, la Dansa Pepa, el Ball del Pagès Ripollès i van acabar amb el Ball de l’Espolsada, de Premià de Dalt. A continuació va venir un dels moments més emotius de tot l’acte. Els alumnes de 2n de Batxillerat van fer un discurs de comiat, ja que era el seu últim curs a l’Escola, i la directora va dirigir les seves paraules a tots els assistents. Acabats els discursos, els alumnes de Primària fins a 2n d’ESO vam incorporar-nos a la festa amb el Ball de Gitanes. Primer va ser el torn de 1r a 3r de Primària amb la Dansa de Sant Corneli i la Dansa de Sant Ferriol. Els alumnes de 4t a 6è van ballar la Bolangera del Pallars i Els Cascavells de Cardona, i tot seguit, els de 1r i 2n d’ESO vam ballar l’Estapera i les Corrandes del Pallars. Per cloure les danses, vam fer una gran rotllana d’alumnes de 1r d’ESO que estava envoltada per una rotllana de 4t a 6è de Primària i petites rotllanes escampades de 1r a 3r de Primària. Tots junts vam ballar la sardana “Bona Festa” i vam desplaçar-nos cap al camp de futbol de gespa amb la cançó “Inana”. Allà vam berenar i els pares van poder gaudir d’un pica-pica a la zona de les pistes de bàsquet. En resum, un acte molt profitós que es va repetint any rere any. 19 Montessori - Palau montessori_13.indd 19 23/05/13 15:10 Castanyada L’arribada de la tardor ofereix una magnífica excusa per treballar de manera integrada temes relacionats amb la natura i les tradicions populars que s’hi relacionen. Agafant els sentits com a eina d’observació, la castanyada és una experiència molt estimulant per als nens i nenes. UNA TEMPTACIÓ PELS SENTITS Festes C om cada curs, tots els nens i nenes esperen amb molta il·lusió gaudir de la castanyada. És una festa! És festa grossa! Però, a més, la castanyada desperta en els nens vivències i sensacions molt interessants i alhora irresistibles. Observar una panera plena de castanyes ja és de per si una temptació visual, però no n’hi ha prou! Qui es pot resistir a acaronar amb tot el palmell de la mà el munt de castanyes que s’han recollit? Les hem de tocar! Prémer! Barrejar! I què tal si submergim les nostres mans i els nostres dits entre les fines castanyes i les hi deixem lliscar? Qui es pot resistir a agafar-les una vegada i una altra? Qui es pot negar a pensar en el que hi haurà dins les castanyes quan les tallem? Quan les pelem? Quan les mengem? Hi descobrirem algun petit gurmet? Qui es pot resistir a flairar la seva olor dins d’aquella panera tapada i plena d’intriga? Com seran? Estaran cuites? Estaran torrades? S’hauran cremat? S’hauran obert? Hauran explotat? Qui s’hi pot resistir, en sentir l’escalfor cada cop més a prop i no parar fins a aconseguir tocar-les? Qui es pot resistir a embolcallar entre les mans aquella paperina calentona plena de petites exquisideses i que desprèn aquella olor temptadora i tan característica? I a descobrir, i a pelar, i a observar, i a tastar, i a compartir, i a regalar part d’aquell petit plaer? Qui es pot resistir a observar tot això? Observar tot això, realment, sí que és tot un plaer! Dolors Blanch, professora 20 montessori_13.indd 20 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:10 Nadal L’AUCA DEL TIÓ I L’ARBRE D Festes ins del cicle d’activitats per preparar el Nadal a Educació Infantil, hem treballat les tradicions associades a l’arbre de Nadal i al Tió. En primer lloc, a classe hem parlat del tema i els nens i nenes han anat fent aportacions sobre el que ells sabien respecte a aquestes dues icones de les festes nadalenques. Amb les informacions recollides hem fet una auca del Tió i hem preparat una sortida al bosc. En aquesta sortida s’ha fet la descoberta del tronc que hem acabat escollint com a Tió, i tot seguit l’hem portat fins un espai cobert adjunt a les aules. Paral·lelament hem escollit un arbre que també hem dut fins a aquest mateix espai. A continuació els nens i nenes han “vestit” el Tió i l’han abrigat tal com mana la tradició. A classe hem fet tallers en els quals hem elaborat objectes de decoració per penjar a les branques del nostre arbre de Nadal, i els nens i nenes de cada grup classe han penjat els elements de decoració. Ha sigut emocionant veure com els nens i nenes s’entusiasmaven amb les activitats diverses lligades a tenir cura del nostre Tió i del nostre arbre nadalenc, i ha estat una bona oportunitat per relacionar les exposicions orals amb les sortides al bosc, l’elaboració d’objectes delicats i el treball de les tradicions. Professores d’Educació Infantil Un cop han tingut l’arbre i el Tió, els mateixos alumnes els han decorat 21 Montessori - Palau montessori_13.indd 21 23/05/13 15:10 Festes P LES TRADICIONS DE NADAL er Nadal vam treballar les tradicions catalanes lligades amb aquestes festes. Totes les classes vam organitzar-nos en grups de quatre classes cadascun i vam preparar un tipus d’activitat diferent: pessebres amb figures, pessebres vivents, espectacles de pastorets i cançons de Nadal. Finalment, un dia vam fer un itinerari per anar a visitar-los. Vam anar a veure la classe d’en Joan cantant amb la de la Cristina, la de la Montse Sales i la de la Nuri. Després vam visitar tots els pessebres del primer pavelló. A la classe de la Mercè van fer dues actuacions, i a la classe de l’Eduard ens van cantar cançons. Nosaltres, la classe d’en Dani, vam fer un pessebre vivent. Els pastors vam escollir un pati per poder preparar les cançons que eren, concretament: “Els reis de l’Orient”, “Santa Claus is coming to town” i la de “Feliz Navidad”. També van venir les classes d’Educació Infantil. Les classes de la Raquel, la de la Maria, la Marisa, la d’en Manel i la de la Roser ho feien el mateix dia que nosaltres, i per això tenien el seu propi circuit de visites. Ens va agradar molt!! Danika Raschdorf i Clàudia de Mora, de 6è Primària A DECORAR RECICLANT quest any, a l’Escola hem decidit fer els decorats nadalencs amb material reciclat. Els companys de la classe han portat caixes, paper transparent, llaços d’un regal... i n’hen fet paquets, un pessebre, campanes i tota mena de coses de Nadal. A part, també hem fet figures de fang. Amb el paper blanc de la classe, embolicàvem els paquets o regals que vam fer en forma de llaç i ho enganxàvem. També, sens falta, vam decorar la classe el dia 21 de desembre (per fer el nostre pessebre vivent.) Amb material reciclat vam fer el decorat: el riu, les pedretes, el naixement, i tot com si fóssim a Betlem el dia que va néixer Jesús. 22 montessori_13.indd 22 Pau Ferrer, de 5è Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:10 S UN PESSEBRE ORIGINAL Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO P WEIHNACHTEN IN DEUTSCHLAND Festes etmanes abans d’anar de vacances de Nadal, els professors ens van comunicar que l’últim dia de trimestre representaríem una escena del pessebre. Primer vam pensar idees per fer la nostra escena més original. Sabíem que passarien els professors per les classes i després anunciarien la classe guanyadora. El dia 21 al matí, vam posar-nos a decorar la classe de valent sense perdre temps, perquè al cap de dues hores passariea el jurat i els nens de Primària. Cada classe va representar la seva escena cantant cançons o ballant, fent la cavalcada dels Tres Reis de l’Orient... Cap a les 12, van començar a passar els professors i uns minuts més tard, els nens de Primària, que van gaudir molt de l’espectacle. Un cop acabades les actuacions, tocava la feina més avorrida, que era recollir tot el que havíem preparat, però que havia valgut la pena. er Nadal ens ho hem passat molt bé obrint les finestres d’un calendari d’advent en forma de Pare Noel. Cada dia obríem una finestra i ens sortia una targeta amb un dibuix. Llavors havíem de dir el nom d’allò que representava la imatge en alemany. A dins la finestra només hi havia el dibuix, perquè si hi sortia el nom, perdia la gràcia. Les primeres setmanes va ser molt divertit anar obrint les finestretes. Les dues últimes setmanes abans de Nadal, vam fer moltes coses divertides com cançons, jocs, etc. Aquest costum és una de les tradicions amb les quals els nens d’Alemanya esperen el Nadal. A Pau Catà, de 3r Primària quest any a Alemany hem fet una corona d’advent. Tenia quatre espelmes i cada setmana n’enceníem una. Cada una de les espelmes tenia un significat diferent: amor, amistat, solidaritat... Quan totes les espelmes van estar enceses, el Nadal havia arribat. La corona d’advent és una altra tradició amb la qual els nens d’Alemanya esperen l’arribada del Nadal. Núria Mascort, de 3r Primària 23 Montessori - Palau montessori_13.indd 23 23/05/13 15:10 26è CONCURS DE CHRISTMAS I TEXTOS DE NADAL 2012 Christmas Guanyador Muguet Riera, de 1r Batxillerat Festes Textos Guanyadors Català: Guillem Saguer, de 1r ESO Castellà: Itzal Llorens, de 2n ESO Anglès: Ana Vilana, de 4t ESO Francès: Arnau Vergés, de 3r ESO Christmas Finalistes ESO Secundària 4t Isaac Colin Christmas Finalistes Primària 24 montessori_13.indd 24 3r ESO Polina Naumenko Laura Piqué Marta Oliver 2n ESO Itzal Llorens Charlotte Gouttefangeas 1r ESO Júlia Sabater Agnès Soler 6è Primària Júlia Dubé Cristina Saguer Ana Mariné Aina Castillo Lucas Oliva 5è Primària Judith Ortega Guillem Isern Laura Martí M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:10 Textos Finalistes Castellà: 2n BTL Oscar Calonge 1r BTL Albert Guixeras 4t ESO Núria Mayola 3r ESO Gemma Costa 4t Primària Ian Guardia Anglès: 2n BTL Adriana Colomer 4t ESO Georgina Pérez 6è Primària Júlia Chiner Anna Llompart Francesc Mascort Carlota Alabau Festes Català: 1r BTL Albert Martínez 4t ESO Víctor Escuder 3r ESO Anna Ginesta 2n ESO Tomás García 1r ESO Marcel Camino 5è Primària Xènia Serna Marina Cassorran Katia Ortega Jincai Pell Cristina Frigolé Berta Ros 4t Primària Berta Garay Nàdia Cordón Alexandre Gouttefangeas Àlex Dicenta Júlia Escaramella Francès: 4t ESO Clàudia Bracons 2n ESO Inés Rondeau i Laia Polls 25 Montessori - Palau montessori_13.indd 25 23/05/13 15:10 SELECCIÓ DE CHRISTMAS NADAL 2012 Superada la tria inicial, i després de les votacions del jurat, el conjunt de Christmas finalistes es va poder veure en l’exposició feta a la zona del menjador escolar. Com cada any, en volem compar tir una petita selecció. Festes Dissenys Christmas: Polina Naumenko, de 3r ESO; Núria Puigdefàbregas, de 3r Primària; Lucas Oliva, de 6è Primària; Fannie Flagg, de 6è Primària; Júlia Dubé, de 6è Primària; Laura Martí, de 5è Primària; Guillem Isern, de 5è Primària; Aina Castillo, de 6è Primària 26 montessori_13.indd 26 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:11 Alguns dels Christmas votats com a finalistes en el concurs d’aquest any Dissenys Christmas: Itzal Llorens, de 2n ESO; Laura Piqué, de 3r ESO; Marta Oliver, de 3r ESO; Isaac Colin, de 4t ESO; Lara Casellas, de 3r Primària; Judith Ortega, de 5è Primària; Ana Mariné, de 6è Primària; Agnès Soler, de 1r ESO; Charlotte Gouttefangeas, de 2n ESO; Júlia Sabater, de 1r ESO Festes 27 Montessori - Palau montessori_13.indd 27 23/05/13 15:11 Dijous Gras UNA BERENADA TRADICIONAL C ada any celebrem Dijous Gras i expliquem la història de la Vella Quaresma i el rei Carnestoltes. Ho celebrem anant al bosc a fer la berenada, fem jocs i mengem coca de llardons. Tradicionalment el que es feia per Dijous Gras era atipar-se de carn perquè després ve la Quaresma, un període de quaranta dies sense menjar carn. El dimarts següent de Dijous Gras s’enterra la sardina i l’endemà, Dimecres de Cendra, comença la Quaresma. Èlia Gou i Júlia Vidal, de 3r Primària Festes E UNA CAMINADA INTENSA l Dijous Gras els alumnes de 4t, 5è i 6è vam anar amb autocar fins a Torroella de Montgrí. En arribar feia un fred molt viu i moltíssima tramuntana. Vam iniciar la ruta i al cap d’una estona ens vam parar per esmorzar. Després ens vam endinsar per un camí estret, però resulta que era equivocat. En arribar a dalt vam haver de tornar a girar i vam tornar a agafar un altre caminet, però tampoc no ens va portar enlloc. Malgrat les equivocacions, ens va agradar perquè en tot moment vam gaudir d’unes vistes precioses i de la natura. El paisatge el vam poder contemplar amb els prismàtics d’alguns companys. Fins i tot en una de les pujades vam poder observar uns cérvols salvatges molt macos que pasturaven damunt d’un turó. Feia la sensació que estaven acostumats a veure gent, perquè en cap moment no es van espantar. Finalment vam aconseguir arribar a la Creu i allà vam dinar i ens vam fer fotos. Va ser una pena perquè el vent molestava molt i no vam poder pujar fins al castell a causa de les condicions meteorològiques. Per tant, va ser una excursió una mica alterada perquè no vam poder seguir l’itinerari previst, i fins i tot una cosa com menjar la coca típica d’aquesta diada la vam haver de fer just en arribar a l’Escola. Tot i així, ens ho vam passar molt bé! Paula Brancons, Èlia Feliu i Anna Martínez, de 6è Primària Dibuix: Diego Cano, de 4t Primària 28 montessori_13.indd 28 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:11 E GIMCANA FOTOGRÀFICA Caminada per la vall del Llémena A Una exposició singular quest any, la tradicional caminada de Dijous Gras va tenir una activitat paral·lela interessant: una gimcana fotogràfica. Des de l’àrea de Plàstica ens van fer una doble proposta: d’una banda, havíem de localitzar i fotografiar tot un seguit de plantes i de l’altra, fer fotosdenúncia. Les millors fotografies presentades serien exposades a la biblioteca del nou edifici, on tots els alumnes les podrien veure i valorar. De les fotografies seleccionades, tres tindrien premi, i el lliurament es faria durant la diada de Sant Jordi a l’escola. A part de la gimcana fotogràfica de natura, hi havia un apartat de fotografies - denúncia amb la finalitat de sensibilitzar-nos respecte a la necessitat de tenir cura del medi ambient, i fins i tot, ens vam plantejar presentar les fotografies a l’Ajuntament de Sant Gregori. Elisenda Raurich i Júlia Riera, de 2n ESO Festes l dijous 7 de febrer, els alumnes de 2n d’ESO vam anar a la vall del Llémena, concretament a la zona de Sant Gregori. A dos quarts de deu vam pujar als autobusos que ens van portar fins a un punt en el qual vam iniciar la nostra caminada. Aquí la professora de Plàstica ens va repartir un mapa de la zona i una llista de les plantes i animals que havíem de fotografiar, en grups cooperatius. Al llarg del camí anàvem buscant tot el que figurava a la llista que ens havien facilitat. També anàvem fent parades per descansar i beure aigua i al cap d’una estona vam arribar a un espai ample on ens van deixar esmorzar. Després de caminar 7 quilòmetres, vam arribar a la Font Groga on vam dinar. Ens van deixar temps lliure per jugar i parlar una estona de manera distesa. Havent dinat, vam seguir el nostre recorregut amb destí a Sant Gregori. Ara el camí era més pla i amb més ombra... Un cop arribats al poble, vam estar una estona esperant asseguts a la gespa i ens van fer la foto de grup. Poca estona després van arribar els autobusos que ens van tornar al col·legi, on vam berenar. Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO 29 Montessori - Palau montessori_13.indd 29 23/05/13 15:11 Sant Jordi A LA LLEGENDA EN TITELLES quest any, per Sant Jordi, la nostra classe ha fet una representació molt especial! Durant les hores de Plàstica vam dividir-nos en sis grups. Cada grup va dibuixar les seves titelles (el drac, la princesa, el rei, Sant Jordi, la rosa i el poble) i també va escriure uns guions de teatre per representar la història. Per fer les titelles vam dibuixar primer els personatges i després els vam pintar. Una vegada retallats, els vam muntar sobre una fusteta amb la qual els podríem moure durant la representació. El dia de Sant Jordi vam fer les representacions i va ser molt emocionant! Cada grup tenia el seu narrador i els seus personatges i calia fer veus diferents amb bona entonació i procurar que fos el més animat possible. Tots aquests textos, els vam escriure tal com s’escriuen els textos teatrals, diferenciant molt bé el narrador i cada personatge. Hem escollit un fragment per ensenyar com van quedar de bé: Festes H i havia una vegada en un poblet llunyà, un drac que amenaçava constantment el petit regne de menjar-se tots els seus habitants si no li donaven menjar cada dia. Un dia, es va acabar el menjar per al drac. Llavors el rei va haver de pensar en alguna solució... Rei: Perdona’m, filla meva!... Rei: He tingut una idea perquè el Però t’ha tocat a tu... drac no ens destrueixi tot el poble. Princesa: Però... Pare!!! Cada dia faré un sorteig entre tots els Rei: Ho sento, de veritat, filla habitants del poble i la persona que meva! (I es posen a plorar tots dos). surti, s’haurà de sacrificar pel bé del Narrador: Quan va arribar l’hora, nostre poble; serà el menjar del drac. la princesa, plorant, va anar cap a la Narrador: Des del primer dia que cova del drac. es va posar en pràctica, tot eren Princesa: Oh, no! Sóc massa desgràcies per al poble. A causa jove per morir! d’aquesta idea, al poble cada vegada Drac: Arrrrrrg! A qui li toca avui hi quedaven menys habitants. Un ser el meu dinar? dia, en aquest sorteig... va sortir Narrador: I quan va veure la la princesa. Tothom es va quedar preciosa princesa va dir: bocabadat! Drac: Oooohhhh! Avui toca la Princesa: Pare, no deixis que princesa rostida! Ha, ha, ha, ha, ha! passi això, si us plau! No deixis que Princesa: No, drac! Noooooooo! se’m mengi el drac! Ian Guardia de 4t, Míriam Benavente, de 5è; i Tristan Branda, Aina Castillo i Alba Calonge, de 6è Primària 30 montessori_13.indd 30 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:11 E LA FIRA DEL LLIBRE ls alumnes de Projectes van organitzar una fira del llibre per als alumnes de Primària inspirada en les fires d’intercanvi. Es van intercanviar llibres de tota classe. Per poder-ho fer calia tenir punts que cada alumne rebia en funció de l’estat del llibre que portava per poder-lo canviar. A més de la fira, els professors van organitzar diversos jocs basats en l’activitat física. Les activitats es feien per equips de classe, i es van realitzar al camp de gespa. D’aquesta manera la diada de Sant Jordi va ser diferent! A GIMCANA MOLT ANIMADA mb motiu de la festivitat de Sant Jordi, els alumnes de 3r i 4t d’ESO que ens vam apuntar a la comissió organitzadora d’aquesta jornada ens vam reunir repetides vegades per planificar i organitzar un seguit d’actes per fer aquesta diada més divertida i participativa. En les primeres reunions es va decidir que s’organitzaria un conjunt d’activitats esportives i culturals amb aire de concurs per poder fer per grups d’afinitats. Com a activitat col·lectiva, es faria una gimcana en la qual a cada estació les activitats demanades es relacionarien amb Sant Jordi. En l’esquema d’organització es van dividir tots els alumnes de 3r i 4t en grups mixtos d’alumnes que configuraven els equips. Els organitzadors ens vam distribuir per zones a fi i efecte de fer controls de cada una de les proves. A més, vam crear un grup de reporters que es comprometia a immortalitzar cada moment de la gimcana i a editar el material per poder-lo passar durant l’acte de lliurament de premis del Certamen Literari. Reunió a reunió, es van anar definint les proves, vam relacionar el material necessari, vam distribuir les zones i finalment quan va arribar la diada ho vam portar a terme. La veritat és que va ser un èxit i que es va generar molt bon ambient. La gent va participar en les proves amb alegria i entusiasme i la projecció d’imatges a la tarda reflectia aquest bon ambient i va agradar molt a tothom. Alumnes Comissió Sant Jordi 3r i 4t ESO Festes Paula Jorquera i Laia Polls, de 2n ESO 31 Montessori - Palau montessori_13.indd 31 23/05/13 15:24 montessori_13.indd 32 23/05/13 15:24 Concursos montessori_13.indd 33 23/05/13 15:24 Certàmens literaris 31è CERTAMEN LITERARI MONTESSORI-PALAU 2012 Concursos Un any més, l’entusiasme i la implicació dels antics alumnes que accepten de fer la feina de jurat ens ha permès poder tenir una valoració objectiva i crítica dels treballs presentats. A tots ells, moltes gràcies! 34 montessori_13.indd 34 Relació de guanyadors EDUCACIÓ INFANTIL (5 ANYS) Gisela Vidal “La lluna” i “La catedral de Girona” Andrea Bufill “La rambla” Mireia Moncanut “Una estrella he mirat” Natàlia Mateu “He visto una mariposa” 3r PRIMÀRIA Mariam Harb “Las aventuras de Estrellita” Marc Collado “Un estel preciós” Miquela Mitoudis “El esqueleto bromista” Alba Puig “De dia i de nit” Ariadna Fullà “Els mesos de l’any” Àlex Portas “Blau marí” 1r de PRIMÀRIA Roger March “El somni” Gerard Veà “El cotxe i la moto” Judith Orozco “El somni” Joana Marqués “El ninot de neu màgic” Mar Coquard “La papallona i el saltamartí” Martina Kui Batlle “El peix” Achér Begué “Rodolins” Albert Pugnau “Poesia de rodolins” 4t PRIMÀRIA Alba Calonge “Una historia de fantasmas” Ariadna Juscafresa “L’ocell que no sabia volar” Laura Martí “La Carla” Iker Alejandro Rivero “Mi pequeño dinosaurio” i “La vida” Sara Polls “Dins el cor” 2n PRIMÀRIA Júlia Casas “Les taronges” Jana Martí “El pit-roig i el seu amic Bruc” Èlia Gou “El conte del ratolí de les dents” Marta Tarrús “El delfín y la ballena” Oriol Riera “Un noi a l’ascensor fantasma” i “El talp cec es banya” Núria Puigdefàbregas “La gavina veu animals” Pau Catà “A dins l’oceà” Jan Salvatella “Els animals” 5è PRIMÀRIA Ariadna Marès “El aceite tiene una nueva casa” Anna Llompart “La meva àvia” Jan Casellas “El món dels llibres” Lluís Saguer “El pato que no sabía nadar” Tomàs Freire “El país de los nombres” i “Quan neva” Martí Oliver “L’Antoni i els nens empresonats a l’escola” i “Les olimpíades” Aina Castillo “La fulla” M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:24 1r CICLE D’ESO PROSA en Català 1r PREMI: Anna Ginesta “Dilluns, set i un minut del matí” 2n PREMI: Itzal Llorens “El llenguatge del vent” 3r PREMI: Fiona Anglada “Un secret en el bosc” POESIA en Català 1r PREMI: Micaela Izbicki “Girona” 2n PREMI: Alexandre Xifra “El cel” 3r PREMI: Miquel Onsés “Només tu” POESIA en Castellà 1r PREMI: Lluís Vallín “La injusticia de ser escogido” BATXILLERAT PROSA en Castellà 1r PREMI: Eduard Sepúlveda “Catedrales de humo” 2n PREMI: Helena Solsona “El piano” 3r PREMI Francesc Xavier Gispert “La aldea de la ignorancia y de la felicidad” ACCÈSSIT: Oscar Calonge “Frío, no notaba nada más...” Concursos Quan els alumnes guanyadors surten a llegir els textos premiats es fa evident l’encert de la tria feta pel jurat i els permet recollir l’aplaudiment dels companys. 6è PRIMÀRIA Marina Mayoral “La torradora màgica” Sara Isabel Calderón “L’avi de la catedral” Marcel Estebanell “Un dia misteriós en el temps!!!” Marta Bosch “Sant Jordi “modern”” Guillem Saguer “El viatge del linx” i “El ratpenat” Anastasya Pechenkina “La meva euga petita” Oriol Gou “El pop” 2n CICLE D’ESO PROSA en Català 1r PREMI: Paula Przybylowicz “Ell era un noi fred...” 2n PREMI: Marc Franco “Joc de miralls” 3r PREMI: Víctor Escuder “Vull estar amb tu” ACCÈSSIT: Hèlia Brull “Records” PROSA en Castellà 1r PREMI: Marta Daza “El juego del fuego” 2n PREMI: Albert Martínez “Un Quijote actual” 3r PREMI: Hèlia Brull “Llueve un sueño” ACCÈSSIT: Júlia Plaja “La tempestad” POESIA en Català 1r PREMI: Paula Przybylowicz “Recull de poemes” 35 Montessori - Palau montessori_13.indd 35 23/05/13 15:24 L La lluna a lluna és blanca com la neu. La lluna vola sola. Patina amb la neu. Quan és de nit, el sol s’ha adormit. Concursos Autor text i dibuix: Gisela Vidal, de 5 anys 36 montessori_13.indd 36 U Una estrella na estrella he mirat i me n’he enamorat. Autor text i dibuix: Mireia Moncanut, de 5 anys Una mariposa H e visto una mariposa, encima de una rosa. Autor text i dibuix: Natàlia Mateu, de 5 anys M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:24 La participació dels alumnes d’Educació Infantil en el Certamen permet gaudir de petites joies literàries en les quals els nens i nenes fan evident la força de l’espontaneïtat i el lirisme de la mirada infantil sobre el seu entorn. L La catedral de Girona a catedral té moltes escales. També és molt gran. A més, té moltes estàtues. És molt bonica. També és com una torre. L La rambla Concursos Autor text i dibuix: Andrea Bufill, de 5 anys Autor text i dibuix: Gisela Vidal, de 5 anys a rambla tiene flores. Las personas van al bar. Las personas van a comprar flores. La rambla es muy bonita. 37 Montessori - Palau montessori_13.indd 37 23/05/13 15:25 Concursos H La papallona i el saltamartí i havia una vegada una papallona i un saltamartí que eren molt amics. La papallona li va dir al saltamartí: “Vols que fem una cursa?” El saltamartí va dir: “D’acord, fem la cursa i qui guanyi anirà cap a casa, i qui perdi es quedarà tot el matí recollint el menjar”. La papallona va guanyar i li va dir al saltamartí: “No pateixis, que la propera vegada guanyaràs tu”. I així va ser. Al cap d’uns dies Dibuix: van tornar a fer una cursa i aquesta Núria Mayola, de 4t ESO vegada va guanyar el saltamartí. La papallona i el saltamartí sempre jugaven junts i van ser bons amics durant molts anys. Mar Coquard, de 1r Primària E El delfín y la ballena n un mar vivían una ballena y un delfín que se lo pasaban muy bien nadando y jugando todo el día en el mar. Un día quisieron saber las diferencias entre los delfines y las ballenas, por lo que decidieron ir a un colegio a estudiar para averiguarlo. Descubrieron que el delfín podía jugar con su boca y las ballenas no. En cambio, la ballena podía coger agua del mar y tirarla con un gran chorro, y también descubrieron una cosa que no entendían: ¡la ballena tenía barba! La ballena empezó a cantar: “Un pelo tiene mi barba, mi barba tiene un pelo”. El delfín le dijo a la ballena: “¡Pero si tienes más de 200 barbas! ¡Ahora ya sé por qué puedes comer más Marta Tarrús, de 2n Primària 38 montessori_13.indd 38 Després de llegir els textos guardonats i de recollir el corresponent diploma, és el moment de fer la fotografia al grup de guanyadors; un moment durant el qual reben també l’aplaudiment sincer dels seus companys. M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 H Un estel preciós Marc Collado, de 3r Primària Dibuix: Anna Gudayol, de 4t ESO Concursos i havia dues vegades, un poble on encara no s’havien inventat els dolços, i on vivia un sabater una mica pobre. El patge reial del castell va anunciar: - Persones del poble, siguin pobres o rics, vinguin a la festa d’aniversari del Rei. Jo, el Rei, així ho mano! El sabater hi estava convidat; estava molt content. Li va preparar un estel molt ben decorat, amb garlandes multicolors i d’un color d’or. Aquell dia era lluna plena, abans de la festa va fer els últims retocs a l’estel. Quan va acabar va anar cap al portal, on hi havia molts mobles i alguns pobres. Davant seu hi havia una cartellera tan gran com un taulell de fusta. Allà hi deia: “01:38h Regals, 01:50h Focs artificials i a les 02:00h la Gala”. Ell va entrar pel portal i va pujar una escala que semblava que no s’acabava mai. Al final, va arribar a una porta molt ampla i va entrar. Es va veure en una sala molt gran i lluent, va veure una orquestra de cambra i, en un tron, el Rei, i al seu voltant molta gent ballant. Al cap d’una estona va arribar l’hora dels regals. Li van portar una pilota, vestits de tela, jocs de bronze i al final, l’estel del sabater. A la 01:50h van arribar els focs artificials, que anaven amunt i avall, tots de colors molt bonics. I cap allà a negra nit, a les 02:00h, va arribar la gala: el Rei amb la Reina dins de la carrossa i l’estel brillant al sostre. Va ser una nit molt especial, i quan el sabater tornava cap a casa li semblava que no podia ser veritat, que havia estat com un somni. De dia i de nit E l núvol plora i el vent el fa fora. Quan el sol somriu, canta la perdiu. La lluna canta, el sol s’espanta. Les estrelles brillen i el cel il·luminen. Diguem bona nit, que els nens van al llit! Alba Puig, de 3r Primària 39 Montessori - Palau montessori_13.indd 39 23/05/13 15:25 Concursos H 40 montessori_13.indd 40 La Carla i havia una vegada una nena que es deia Carla, tenia 10 anys i vivia a París. Li agradava molt anar amb les amigues i pujar a la Torre Eiffel, i li encantaven les creps de xocolata. Vivia en una casa molt gran. El saló era preciós amb una gran làmpada d’aranya al bell mig de l’estança, tenia una estora al cantó del sofà, i el sofà era molt còmode. Tenia una habitació per a ella sola amb els llençols de seda i uns coixins molt tous; també tenia baldaquí com una princesa. La casa era molt acollidora i les seves amigues normalment hi venien a dormir. Però un dia molt desafortunat van trucar al pare de la Carla per dir-li que havia de fer un trasllat per feina a Girona. Després el pare va penjar el telèfon i la Carla, impacient, deia tot saltant: - Qui era, papi?, Qui era? Era la meva amiga Georgina que volia jugar? No, no, filla. Potser t’ho prens malament, però és per al teu bé; ens n’hem d’anar a Girona. A Girona? A Espanya? Ahhhhh - deia la Carla. Ja era el dia d’anar-se’n. Tenien les maletes fetes i a la Carla sempre li agradava portar molta roba i se’n va emportar dues maletes. Van arribar a Girona i es van instal·lar en un pis. La Carla va anar a un col·legi que es deia Montessori-Palau i allà va fer una amiga que es deia Laura que li va ensenyar la ciutat. A la Carla al principi no li agradava, trobava a faltar París, però quan va passar el temps veia que no es podien tenir prejudicis perquè veia que Girona era igual de maca que París i li encantava passar pel pont Eiffel. Tenia la sensació que estava a la seva ciutat. Laura Martí, de 4t Primària E Sant Jordi “modern” n un pais anomenat Espanya hi havia la ciutat de Madrid. Estaven en temps de crisi i s’acabaven els diners. Cada dia feien una mena de “quina” per veure a qui li abaixaven el sou i li apujaven els impostos. Cada dia era més i més gent la que era pobra i dormia en caixers automàtics, tot per donar els diners a l’Estat. Un dia el president va tenir molt mala sort, perquè resulta que en el sorteig li havia tocat a la seva estimada filla. Allò no podia ser! Quan el jutge estava a punt d’acabar de redactar l’acta i així abaixar-li el sou... Un Porsche vermell va travessar la paret i es va emportar el president i la seva filla a Catalunya, un país millor, amb crisi, però millor. El conductor d’aquell vehicle era Sant Jordi, un heroi modern. De la gasolina que vessava del Porsche, Sant Jordi va veure com en naixia una BlackBerry. Sense ni pensar-s’ho dues vegades, la va donar a la filla del president i a partir d’aquell dia van viure feliços en un àtic per sempre més i van aprendre a administrar el sou amb mesura i a viure senzillament. Autor text i dibuix: Marta Bosch, de 6è Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 Quan neva! L El pop U n pop petit mirava amb pena a dins d’un pot la lluna plena. La mar se l’endú a una platja propera. I un nen ben xop, se li acostà ben a prop. L’observà atentament. Tot seguit el pop parlà com si li llegís la ment i el nen el va fascinar: “A la lluna vull anar i encara que estigui lluny, tu em podries ajudar a tocar la seva llum, i amb els meus vuit braços la podré ben abraçar”. Tomás Freire, de 5è Primària Dibuixos: Oriol Gou, de 6è Primària Concursos “Com ho puc fer per poder volar i així a la lluna poder-m’hi acostar?” a neu és genial, formosa i especial. Quan neva vull que la neu sigui meva. Mirava per la finestra i era com una festa. Floquets de neu volant, i caient, era genial. Voldria que sempre fos així, que hi hagués nevades de dia i de nit. Quan neva vull que la neu sigui meva. Quan neva m’estiro al llit mig adormit. A vegades surto al carrer i convido el meu amic Ferrer. Quan neva vull que la neu sigui meva. El nen no s’ho va pensar i agafant amb il·lusió el popet com un nadó el llançà a la lluna plena. El desig va fer volar, flotant entre les estrelles va arribar a la lluna plena i la llum pogué tocar. Oriol Gou, de 6è Primària 41 Montessori - Palau montessori_13.indd 41 23/05/13 15:25 El ratpenat E l batec de les ales membranoses, un moviment en l’obscuritat, amb vol errant i sense destí, surt de cacera el ratpenat. Concursos A Girona un lloc molt especial, jo vaig anar. Voleu saber quin? Doncs ho haureu d’endevinar... El cul d’una lleona has de besar, si per sempre t’hi vols quedar. Ara persegueix una crisopa, més tard es decanta per un mosquit, vola veloç darrere els insectes amagant-se en la foscor de la nit. El sol despunta entre les muntanyes, el ratpenat se’n torna atemorit, abans que el temut falcó de la reina deixi anar el seu primer crit. Guillem Saguer, de 6è Primària Els carrers antics et transporten al passat, i et poden fer canviar de personalitat. Té una catedral molt maca, i uns jocs florals es fan. Un passeig per la muralla pots fer i passar-t’ho molt bé. Heu endevinat a quin lloc he anat? He anat a GIRONA i molt he disfrutat. Micaela Izbicki, de 1r ESO 42 montessori_13.indd 42 Dibuix: Carla Roura, Carla Frigola i Lluís Saguer, de 5è i 6è Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 S Dilluns, set i un minut del matí Concursos et i un minut del matí. El despertador sona com cada dia, de dilluns a divendres. Tinc ganes d’arribar a l’escola. Per un dia que tinc tots els deures fets, i perdo l’autobús! Ara hauré d’agafar el metro. Tanco la porta de casa, pujo a l’ascensor, baixo al primer pis, saludo el porter, surto al carrer, corro cap al metro, baixo les escales, compro el bitllet i corro perquè és a punt de marxar i buf...! Sospiro quan entro. Les portes es tanquen rere meu. Estic ben estret. Avorrit i cansat de córrer, busco una cara coneguda, una veu amiga. Però ningú no mira ningú, tothom va al seu aire, de pressa, esperant que s’obri la porta, per córrer cap a la feina... I allà, precisament allà, la imatge d’una dona m’impacta. És atractiva, destaca. La miro fixament i, de cop, s’obren les portes. Baixa. I la perdo a l’horitzó. Vaig a l’escola i no puc deixar de pensar en ella. Demà tornaré a agafar el metro. L’he de tornar a veure. El dia no s’acaba mai. A casa no entenen què em passa. El món no gira. Dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. Dia rere dia agafo el metro, a la mateixa hora, un xic més tard, un xic més aviat. Només un dia va agafar la meva línia? Qui era? Per què no me la puc treure del cap? I de nou, dilluns. Ha passat una setmana. La mateixa hora. Sí, sí, sí, és allà. Quieta, seriosa, atractiva, guapa. M’hi acosto, a poc a poc, sense pressa. La miro, em somriu. I quan intento parlar amb ella, s’obre altre cop la porta i baixa. La segueixo i el cor em batega ben fort. Entra a una empresa de productes químics. Cada dilluns la veig i l’observo i busco el motiu del perquè. I avui, que és dilluns i és el meu aniversari, amb un gran somriure i una immensa llàgrima, em felicita amb un adéu. No la torno a veure. I sí, era qui us imagineu, la meva vertadera mare. I jo només volia que em toqués els cabells i me’ls acaronés. Que em digués que m’estimava. Que m’expliqués per què va abandonar-me, per què va oblidar-me en un centre d’acollida. Tornem a ser dilluns i dilluns i dilluns i dilluns, i ja no és al metro ni treballa al mateix lloc d’abans. La tornaré a veure? Buscaré la seva cara eternament. Ho sents? Eternament. Anna Ginesta, de 2n ESO Dibuix: Isaac Colin, de 4t ESO 43 Montessori - Palau montessori_13.indd 43 23/05/13 15:25 E Ell era un noi fred. Ella, poeta de somriures Concursos ll era un noi fred. Ella, poeta de somriures. Ell mai no dirigia la paraula. Ella, a tothom deia bon dia. Només tenien una cosa en comú: compartien el somni d’estar amb aquella persona que els fes volar fins l’horitzó. Perdre’s en carícies i petons de mel. Ell retratava el seu interior en paper i tela. Ella escrivia els seus desitjos aquí i allà. Ell tenia una passió... Ella també: els dos veien l’amor en la vida. Eren feliços. Somreien cada matí. Però eren persones incompletes. Un estiu es van conèixer. Ella el saludà. Ell no digué res. Sols li dedicà un petit somriure. Tot i això, darrere el seu esguard una espurna d’il·lusió va encendre’s. Des d’aquell moment la somià cada dia, la desitjava. Ella sols el tenia com un amic. Passaren nits i dies i ell mantenia la flama viva. La volia. 44 montessori_13.indd 44 Passaren setmanes i mesos, però no era la seva estimada. Sols el recordava callat i seriós. Una nit ella somià. Somià que l’amor estava en ell i no volia res més que sentir al seu costat. Volia tornar-lo a veure, tornar al passat. Ara bé, l’enemic es presentava. La distància. Ell la temia. Ella també. Ell apostà fort i ella el seguí. Apostaren junts per l’amor. A ell l’inundaven el cor ganes de pintar-la amb un vestit de flors. Ella desitjava poder compondre poesies amb el seu nom. L’ombra de la lluna omplia llurs il·lusions i els animava a seguir. Sempre lluitant, sempre endavant. Ara, ella escriu versos arreu plens de passió. Mentrestant, ell dibuixa llur somriure i l’emmarca amb el seu amor. Han trobat allò que mai no havien imaginat però que, sens dubte, no deixaran marxar. Text: Paula Przybylowicz, de 3r ESO Dibuix: Sílvia Sais, de 2n Batxillerat M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 L La tempestad F Pensaments usta molla, ha plogut. Dol de terra, carrer brut. Tovalles a taula, música de fons. Arc de Sant Martí, record de cançons. V Júlia Plaja, de 3r ESO Sentir al teu costat ull viure al teu costat. Pels ulls, que m’ensenyen la possibilitat. Pels petons, tendres, que em passen a l’oblit. Per la veu, que m’és la tranquil·litat. Per les cames, entrellaçades dins el llit. Concursos as nubes desprendían una lluvia fuerte y rabiosa sobre mi paraguas, produciendo un sordo estruendo relajante. Podía observar el rápido movimiento de las gotas resbalando por la parte superior del paraguas. Yo permanecía impaciente e inmóvil frente a la luz roja del semáforo esperando a que me diera paso entre la estampida de automóviles que avanzaban a gran velocidad. Era incapaz de alejar la mirada de aquellos críos que buscaban diversión constantemente. Sus miradas joviales y aquellos ligeros empujones juguetones me transmitían cierta sana envidia y me incitaba a compartir con ellos todas esas sensaciones. El semáforo cambió a amarillo. La madre advirtió a los muchachos que algunos de esos juegos podían representar un peligro, y al poco se encendió la luz verde. Los dos pequeños comenzaron una competición sobre el paso de peatones para ver quién llegaba primero a la otra acera. Aposté mentalmente por el que vestía un abrigo azul, ya que había tomado cierta ventaja. Daban grandes zancadas evitando pisar las franjas blancas del paso de cebra. Un espeluznante chirrido de ruedas, seguido del impacto seco, heló mi corazón. Tal vez estuviera percibiendo los mismos sentimientos desagradables que la madre de esos niños. Bajo sus botitas, un riachuelo de sangre tiñe el fresco asfalto. Sobre los brazos de la madre duerme la frágil capucha del pequeño. La lluvia sigue cayendo sobre la ciudad y yo sigo aguardando la señal de paso. Ya nadie salta sobre los charquitos de las aceras, ya nadie ve la pista deportiva en el paso de peatones; nadie, salvo yo. Vull sentir al teu costat. Tresor mort, portant pols. Cendra morta, portant dols. Do major, la menor. Absència, llum, claror. Sostinguts, bemolls. Pensaments i altres alteracions. Amb les idees clares, per viure. Amb l’esperit fort, amb sentit. Amb l’alegria, del teu somriure. Amb la convicció, d’haver gaudit. Vull estar al teu costat. Perquè em facis sentir estimada. Perquè sentis tot el que t’he estimat. Perquè et pugui tenir cada matinada Dormint plàcidament al meu costat. Poemes: Paula Przybylowicz, de 3r ESO 45 Montessori - Palau montessori_13.indd 45 23/05/13 15:25 Concursos F 46 montessori_13.indd 46 Frío, no notaba nada más río, no notaba nada más. Sus manos no le respondían, pero no le importaba lo más mínimo. Lo que fuera por darle el abrigo a esa mujer. Con la gélida temperatura del exterior, él notó que ella titiritaba y le tendió la pieza de ropa sin pensárselo dos veces. Puede que de todas formas a ella no le importara el detalle. Después de unos minutos un joven adulto llegó con un lujoso coche a recogerla. Ella se despidió, devolviéndole el abrigo y dándole un cariñoso beso; él hizo lo mismo, pero de manera tímida. Se quedó unos instantes viendo cómo el coche desaparecía al final de la calle. Sin apartar la mirada, se escapó una lágrima de sus ojos. Probablemente por el viento de aquella tarde invernal. O no. Comenzó a caminar solo, abrigándose como podía. El abrigo se había quedado impregnado del suave aroma de la fragancia de la joven. Respiró profundamente y siguió avanzando. Ya era muy oscuro y las farolas de la antigua calle parpadeaban medio estropeadas y brillaban con debilidad. El chico se sacó unos auriculares del bolsillo del pantalón y los conectó a su teléfono para escuchar algo de música cuidadosamente seleccionada hacía ya algún tiempo, quizá demasiado. Intentaba distraerse con lo que fuera, pero no podía evitar recordarla, y el perfume no ayudaba. Se iba. Otra vez. No la vería en meses, pero no quería pensar en ello. El simple hecho de pensar en la distancia que los separaba le incomodaba. Ya se había cansado de que siempre le pasara lo mismo. Debía olvidarla como fuera. Su corazón ya había soportado demasiados golpes, se había acostumbrado y los encajaba de todas formas, sin importarle de dónde vinieran. El dolor ya no era un problema. El malestar era causado por la sensación que se iba apoderando de él, un crecido pesimismo mezclado con rabia y quejas a un mundo que parecía creado para conspirar contra él. Cruel distancia… Solo sirve para echar de menos a personas y crear vacíos. Sus reflexiones se hacían compañeras suyas mientras llegaba a su casa. Una vez en el portal, intentó meter las llaves en la cerradura y lo consiguió después de varios intentos torpes. Abrió y la pesada puerta chirrió cada vez con mayor ruido a medida que dejaba ver un poco más del interior. Fue directo a su habitación, dejó la ropa tirada de cualquier manera sobre la silla de su desordenado escritorio, se puso la de dormir y se acurrucó bajo varias mantas viejas. Se volvió a colocar los auriculares. Cerró los ojos despacio y se centró en la suave melodía de una canción de su grupo preferido. Se durmió con la música encendida, el corazón confuso y la cabeza colapsada. El sol despertó al joven bastante tarde. Había tenido un sueño, uno muy agradable. Uno que, por alguna extraña razón, le dio fuerzas suficientes para coger el teléfono, marcar el número de la joven y, tras oír su voz esperanzada contestar al otro lado de la línea, decirle un impulsivo: “Te amo, ven conmigo”. Oscar Calonge, de 1r Batxillerat Dibuixos: Manel Massaneda, de 2n Batxillerat M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 A Catedrales de humo utobús, aire acondicionado... … caras de plástico que funde el sol, pero un sol indirecto, aséptico y pasado por el aliento candente del motor, que se cuela impúdico por la ventana, por las juntas del cristal. Y cuando se vaya, cuando se canse de ser testimonio forzado, hará espejo de lo que ahora es cristal. Y, ¡oh! Las caras casi desechas se revelarán a sí mismas, la verdad caerá materializada en forma de apariencia deformada y el monstruo que encierran… La soledad crea sombras, y el aire calefactor del autobús lo llena todo con ese vaho rancio, impertinente. ¿Y qué te voy a decir yo que tú no sepas ya? Primero haremos el amor. Luego, catedrales de humo. Bastidas sobre tu amado amor puro. Que tu mundo es pura fantasía, puro tecnicolor. Y yo, ¿qué más le puedo hacer? Tan solo sé que mañana tendré ganas de haberte visto. Las ruedas hacen camino. El periódico, quebradizo, se retuerce sobre sí mismo. El tiempo siempre es más listo. Y la tarde ya huye. Del día, la muerte, e incluso el fracaso. Yo no te quiero, y tú me quieres mal. Te odio y no puedo. Te odio y te hablo, me haces hablar, y te creo y te beso sin piedad. Tu paciencia me agota, no me mires más, que tú no eres nadie, que en mí solo quiero estar yo. Tu paciencia me agota y me agota, pero te lloro y te lloro más, y es tan triste… Tengo síndrome de Estocolmo, contigo y con todo, que en mí solo quiero estar yo. Y una vez más, tus brazos me perdonan, las ruedas hacen camino, ya pasó. Concursos Los juicios morales, dejémoslos como postre… Para cuando el viaje de vuelta me vuelva monstruo y la luz de la noche desconfíe de todo. De mí, y de todo aquello que no sea lúcido, que no sea carne del ayer. Pero vivo de engaño. Tu estela lo dice, mañana no habrá tanta suerte. Eduard Sepúlveda, de 2n Batxillerat El grup d’alumnes guanyadors en l’apartat de prosa de la categoria Batxillerat, posant amb el seu diploma, després de recollir el premi corresponent i de llegir el seu text davant els companys que omplien la sala d’actes. 47 Montessori - Palau montessori_13.indd 47 23/05/13 15:25 CONCURSO DE JÓVENES TALENTOS Concursos U 48 montessori_13.indd 48 na fría mañana de invierno. Lancé un bostezo al cristal empañado y escribí su nombre. Sí, la echaba de menos. Me dirigí hacia la mesita de noche, donde guardaba bajo llave mi mayor tesoro. Me armé de valor y empecé a leer: “Querido Juan: Lo siento. Siento no poder estar a tu lado. Siento no poder ver tu sonrisa cada mañana. Siento no poder arroparte cada noche ni abrazarte a la vuelta del colegio. Siento no poder decirte aquellas palabras que tanto te gustaban. Palabras tan simples como te quiero. Siento estar lejos de ti. Te extraño. Me gustaría recibir tan solo un beso tuyo. ¡Maldito Alzheimer! ¿Por qué a ti? , seguro que piensas cada vez que lees esta carta. Solo puedo decirte que nosotros no elegimos nuestro futuro. No nos levantamos y gritamos al mundo que nos apetece ser felices y llorar de alegría. No podemos nacer y pedir que en nuestra vida no haya problemas. Vivimos pensando en llegar a la cima de una montaña y no nos damos cuenta de que el camino hacia nuestra meta y todos los obstáculos que encontramos en él, son realmente la vida. Quiero que vivas la vida. Quiero que encuentres troncos en la subida y que seas capaz de saltarlos. Quiero que no te lamentes por mí. Ese maldito payaso, esa maldita locura, esa horrible enfermedad neurodegenerativa. Vigila con el payaso chiflado, fue el responsable del error. Te quiero, Mamá”. Era la décima vez que la leía desde que se fue. Todos me hacían creer que estaba bien. Pensaban que al ser un chico de doce años no podría llegar a comprender la gravedad de la situación. Me dijeron que se iba de viaje y que volvería en unas semanas. Suerte que mamá siempre supo que era un chico maduro y me dejó escrita esta carta. Era nuestro secreto, como aquella pequeña cueva del bosque. Me hundí en un mar de lágrimas. La echaba de menos, sin ella nada era lo mismo. Recordaba perfectamente todos los momentos que viví con ella. Nuestras risas, nuestros abrazos, nuestras estupideces… ¡Basta! Le prometí que no lloraría más por ella. Sabía lo que debía hacer. Debía vivir la vida al límite. Debía hacer locuras. Debía cumplir mis sueños. De esa manera, si un día el payaso chiflado llamaba a mi puerta, estaría tranquilo. Podría mirar hacia atrás y pensar: “Sí, he hecho todo lo que he querido, y sí, he sido feliz”. Andrea Lafuente, de 2n ESO Dibuix: Sílvia Sais, de 2n BTL M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 PREMI SAMBORI D A Josep Plaja, de 1r Batxillerat PREMI ONCE finals de gener, des de l’àmbit de Voluntariat, es va oferir l’oportunitat a un cert nombre d’alumnes de 4t d’ESO de dur a terme un projecte proposat per la coneguda organització ONCE. El projecte en qüestió tenia com a objectiu reflectir les dificultats que han hagut d’afrontar les persones discapacitades (siguin cecs, minusvàlids o altres) al llarg del temps i possibles propostes per a millorar les seves condicions de vida en l’actualitat i en un futur. El mitjà per a transmetre-ho era fer un vídeo d’un màxim d’un minut de durada. Es van formar tres grups d’unes 5 persones cadascun. Tot i que en un principi va costar decantar-se per una idea concreta, el nostre grup va decidir centrar-se en la ceguesa. La nostra intenció era mostrar com una persona pot viure amb normalitat, realitzar tot tipus d’activitats i emocionar-se amb fets quotidians tot i no veure el que passa al seu voltant. Després de setmanes treballant-hi, vam aconseguir muntar el vídeo que havíem imaginat des del principi. Dur a terme aquest projecte ens va permetre, a tots els participants, endinsarnos en el món de les discapacitats. Els treballs enviats exposaven molt bones propostes. De fet, fa uns dies se’ns va comunicar que el nostre vídeo havia estat ben valorat i que havia aconseguit la primera posició de la província de Girona dins la nostra categoria. L’experiència que hem viscut ens impulsa a animar l’Escola a seguir realitzant aquest projecte sempre que sigui possible. Hèlia Brull i Marta Hortal, de 4t ESO Concursos es d’Òmnium Cultural es convoca el Premi Sambori de narrativa en llengua catalana amb l’objectiu d’incentivar la imaginació, la creativitat i l’ús del català dins de l’àmbit escolar. A l’Escola ens van proposar participar en aquest concurs i ens van donar les instruccions que havíem de seguir per poder fer-ho. Uns quants alumnes de 1r de Batxillerat vam acceptar el repte de prendre part en aquesta setena edició del Premi Sambori Òmnium. En el meu cas, vaig escriure una breu història costumista entorn d’una situació protagonitzada per un nen petit i que al final vaig titular “El gelat de maduixa”. El divendres 22 de març vaig assistir a l’acte de lliurament de premis de la zona del Gironès i Catalunya Nord. Aquest acte es va dur a terme a Celrà, va estar molt ben organitzat, va ser molt agradable i vaig tenir la satisfacció d’obtenir el primer premi d’aquesta fase territorial en la categoria de Batxillerat. Això va suposar que el meu text passés a concursar en la fase de Catalunya. Espero que els propers anys altres alumnes participin en aquest projecte. 49 Montessori - Palau montessori_13.indd 49 23/05/13 15:25 Concursos lingüístics Concursos E 50 montessori_13.indd 50 FONIX 2013 l curs passat va ser el primer any que des de l’Escola vam animar alguns alumnes de 1r i 2n d’ESO a participar en el 5è Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya (THE FONIX 2012). L’experiència va resultar molt positiva i el resultat no va poder ser millor, ja que la nostra representant de 2n d’ESO, l’Andrea Lafuente va quedar 1a en la fase territorial de Girona, cosa que li va permetre participar en la fase final. La veritat és que tant el tipus de prova com el sistema d’organització ens van semblar molt seriosos i vam proposarnos participar-hi d’una manera vertical des de 5è de Primària fins a 2n de BTL. Aquest any, des del Departament de Llengua Anglesa, s’han fet unes proves de selecció del que ells anomenen “fase local” en les quals van participar un total de 31 alumnes de tots set cursos i d’on ha sortit un representant per nivell que ha participat en la fase territorial de Girona del 6è Concurs d’Anglès Interescolar de Catalunya THE FONIX 2013. Aquests set alumnes van anar a fer la prova corresponent a la fase territorial. Val la pena fer notar que de cada categoria, els tres primers classificats passen a la fase final, i que dos alumnes de l’Escola (de 3r i 4t d’ESO) formaran part d’aquest grup de finalistes. La fase final es va fer a Barcelona el dissabte dia 4 de maig. Els resultats obtinguts pels nostres set representants són els següents: A 5è de Primària (26 participants) la Judith Ortega va quedar en 4a posició. A 6è de Primària (32 participants), la Júlia Chiner va ocupar la 7a posició. A 1r ESO (34 participants), la Laia Rigat va quedar en la 9a posició. A 2n ESO (31 participants), en Tomás Garcia va aconseguir la 5a posició. A 3r ESO (32 participants), en Marc de Quintana va quedar en 2a posició i, per tant, és finalista. A 4t ESO (29 participants), la Clàudia Bracons va aconseguir la 2a posició, cosa que li dóna la condició de finalista. A 1r BTL (18 participants), la Farners Domènech va aconseguir la 4a posició. A 2n BTL (16 participants), la Gemma González va quedar en la 5a posició. Sylvia Ventayol, professora M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:25 Reconeixements externs PREMIS A L’EXCEL.LÈNCIA S Concursos eguint la tradició establerta aquests darrers anys, l’Ajuntament de Girona ha volgut premiar l’excel·lència dels estudiants de cada un dels centres de secundària de Girona ciutat amb un millor rendiment a 4t d’ESO i a les proves PAU. En dos actes celebrats al Saló de Plens de l’Ajuntament, l’alcalde, Sr. Carles Puigdemont, ha volgut reconèixer el valor de l’esforç i ha aprofitat per manifestar la confiança en els joves que fan de l’estudi una oportunitat per millorar. En l’acte corresponent a 4t d’ESO, per part del CCE Montessori-Palau l’alumna premiada va ser la Marta Daza, i pel que fa als alumnes de 2n de Batxillerat amb millor nota a les proves PAU, per part del CCE Montessori-Palau els estudiants guardonats van ser dos: en Francesc Xavier Gispert i l’Eduard Sepúlveda. D’altra banda, la Generalitat de Catalunya, en un acte ja tradicional, va convocar a l’Auditori de Barcelona els 128 estudiants de Catalunya que en les PAU 2012 van treure una nota de 9 o superior al 9, i els va fer objecte d’una distinció institucional. La coordinadora de les PAU va anar cridant cada un d’aquests 128 estudiants (dels 24.092 estudiants que havien aprovat les PAU el juny de 2012) i els va convidar a recollir el seu diploma. Els 10 alumnes amb millors puntuacions, rebien una menció especial i un val de 300 euros. En Francesc Xavier Gispert i l’Eduard Sepúlveda van formar part del grup de 12 alumnes distingits amb una menció especial, i el CCE Montessori-Palau va ser un dels 16 centres de Catalunya amb més d’un guardonat. En un altre àmbit de reconeixements, la Fundació Catalunya La Pedrera convoca uns ajuts universitaris per a aquells alumnes que han obtingut una millor nota de tall. En aquesta convocatòria aquesta nota es va situar en un mínim de 8,73 i l’import de l’ajut era de 1.000 euros. En la present convocatòria, cinc alumnes de la promoció 2011-2012 van rebre un d’aquests ajuts. La nota més alta obtinguda va ser de 9,76 i la va obtenir en Francesc Gispert, el qual va rebre el guardó de mans del conseller Andreu Mas-Colell. Juntament amb ell, també van ser premiats els alumnes Eduard Sepúlveda, Marc Far, Xavier Fuyà i Clàudia Navarro. Enric Tubert, professor 51 Montessori - Palau montessori_13.indd 51 23/05/13 15:26 Concursos científics Concursos Un curs més, alguns alumnes han presentat el seu treball de recerca a concursos convocats per universitats i altres institucions. En aquesta ocasió, l’Eduard Sepúlveda, en competència amb 388 treballs més, ha obtingut un dels premis Argó convocats per la UAB, amb un treball sobre l’obra de l’escriptor Joan Granés, i la Clàudia Sacrest ha estat guardonada amb el Premi Unnim de la UVic. 52 montessori_13.indd 52 E A TRAVÉS DE L’ÀNIMA l treball de recerca és una investigació d’un tema lliure on l’estudiant de batxillerat, amb recomanacions d’un tutor, busca la informació, la selecciona i sintetitza, fa una part més pràctica i en redacta una memòria escrita que haurà de defensar davant d’un tribunal de professors. Com que és un treball que dura un any sencer, és important triar un tema que t’interessi, amb el qual no t’importi passar hores i del qual vulguis aprendre més coses. L’important no és el potencial o atractiu que pugui tenir un tema per si sol, sinó com d’atractiu el pot fer l’autor. Perquè al final busques fer una feina ben feta. Així doncs, vaig decidir enfocar el meu treball cap a l’àmbit artístic i musical: el meu instrument, el violí. El vaig titular “A través de l’ànima”, fent referència tant a la peça anomenada “ànima”, indispensable perquè el violí soni, com a l’ànima dels qui el construeixen i l’ànima dels qui el toquen. Desitjava aprendre coses que com a violinista no sabia, coses com la història, la seva evolució... Com es construeix un violí? La curiositat personal per respondre aquestes preguntes va ser la principal motivació per fer una bona recerca i embarcar-me a fer entrevistes als lutiers, artesans i artistes creadors dels instruments de la família del violí i els protagonistes del meu treball. La part pràctica consistia en un curtmetratge documental amb entrevistes i reparacions de l’instrument. A l’Escola em van animar a presentar el treball al concurs de la Universitat de Vic, on hi havia una categoria de treballs relacionats amb les arts plàstiques, cinema, música... que s’adequava a la temàtica del meu. En acabar el curs, em van fer saber que a “A través de l’ànima” se li havia concedit un dels premis del concurs, un reconeixement que sortia dels límits de l’Escola i també de les meves expectatives, ja que a vegades pensava que el fet de no haver triat un tema més “científic” em tancaria les portes a reconeixements exteriors. Em va fer adonar que l’esforç havia valgut la pena, i que és amb aquest esforç i les ganes d’aprendre que es pot arribar ben lluny. De fet, un bon treball, sigui del tema que sigui, sempre tindrà un lloc on pugui ser reconegut. Sempre. Sempre que hagi sortit “a través de l’ànima”. Clàudia Sacrest, exalumna M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:26 FER RECERCA, UN PRIVILEGI Cada vegada més, des de l’Escola, amb l’objectiu de prioritzar l’excel·lència, s’estimula els alumnes de Secundària a participar en programes de recerca, com una forma d’ampliació del seu currículum i d’orientar el seu futur. Programes com Joves i Ciència, Bojos per la Biomedecina, INVESTIGA I+D+i o les Olimpíades de Física han permès a diferents alumnes d’ESO i BTL entrar en un reduït grup d’escollits. És un premi al seu esforç i als seus bons resultats acadèmics, i ara poden aprofundir en els seus coneixements de la teoria i tècniques científiques en els camps de la física, la química i la biologia. A Una experiència impagable Concursos quest estiu vaig poder participar en una experiència única, el programa Joves i Ciència. Concretament, vaig tenir la possibilitat d’estar 12 dies al centre Món Natura Pirineus de Catalunya Caixa (situat a Planes de Son) juntament amb 50 joves treballant en diversos projectes de diferents branques de la ciència. Per poder prendre part en el programa vaig haver de passar un procés de selecció. Primerament, a l’Escola, vaig haver de superar una tria de la qual se seleccionaven tres candidats. Els tres alumnes de 4t d’ESO presentats per l’Escola vam ser entre els 120 preseleccionats (de 800 participants). Això ens portava a una entrevista amb els coordinadors del projecte. Dues setmanes després em van informar que havia passat el procés de selecció, cosa que em convertia en un dels 50 finalistes i em donava opció a participar en el programa que havia escollit: “Per què tenim aquest clima?” Els participants en el programa vam dedicar els nostres esforços, mitjançant diferents tècniques relacionades amb la química, amb la física o amb la biologia, a reconstruir el clima que hi havia hagut en aquella zona dels Pirineus on ens trobàvem durant els darrers 10.000 anys. Paral·lelament, vam estar analitzant diferents teories relatives als motius del canvi climàtic actual així com a l’evolució del clima a tot el planeta des del seu origen. Vam gaudir de la presència d’uns grans professors membres de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També ens van fer diferents xerrades com ara la del Premi Nobel de Física de l’any 2005, Roy Glauber. A part d’aprendre moltíssim i d’ajudar-me a veure quines eren les assignatures que més m’interessaven, el programa m’ha permès conèixer persones úniques amb les quals mantinc una gran amistat. Tant l’estiu del 2013 com el del 2014 tinc la possibilitat de participar en diferents programes relacionats amb la ciència o fer estada en centres de recerca, tant a l’estranger com arreu de Catalunya, finançats pel mateix programa, ja que aquest té una durada de 3 anys. Val la pena dir que, per poder gaudir d’aquestes experiències, els següents anys cal un bon expedient acadèmic, així com haver escrit un article científic durant el curs de primer de Batxillerat. Voldria agrair a l’Escola i als professors el fet que em donéssin l’oportunitat de participar en un programa com aquest que, de llarg, ha superat la més optimista de les expectatives que em podria haver fet. 53 Martí Roset, de 1r Batxillerat Montessori - Palau montessori_13.indd 53 23/05/13 15:26 IV CONGRESO SAN PATRICIO Després d’algun intent en anys anteriors, aquest curs hem aconseguit que força alumnes de 4t d’ESO s’animessin a participar en el programa ofert per la Fundación San Patricio i que hi hagués alumnes interessats a treballar en cada una de les cinc línies de recerca proposades. El fet ha permès competir com a equip i aconseguir una de les 20 places per assistir al IV Congreso I+D+i, que es fa a Madrid. Concursos E 54 montessori_13.indd 54 ls alumnes de 4t d’ESO han participat, amb 74 centres més de tot l’Estat espanyol, en un programa de promoció de la ciència ofert per la Fundación San Patricio amb l’objectiu de fomentar “el gusto por el saber, por descubrir, por explorar, la inquietud por el conocimiento, el deseo de aprender activamente, la capacidad de análisis, de reflexión, y con todo ello impulsar el interés por la investigación, la tecnología y la innovación mediante el trabajo voluntario en temas alineados con las líneas estratégicas del Plan Nacional de I+D+i” i han tingut la satisfacció de ser un dels equips dels 20 centres seleccionats per participar en el IV Congreso I+D+i que se celebrarà a Madrid del 10 al 12 de maig. El programa ofereix 5 línies d’investigació que porten per títol: Arquitectura Bioclimàtica, Clonació d’Éssers Vius, Diagnòstic Genètic en el Segle XXI, Nanorobots i Percepció Artificial. Els alumnes de 4t poden optar a aquest programa en el marc de l’assignatura de Física i Química. Quan s’inscriuen tenen al seu abast, en primer lloc, un dossier sobre el tema escollit escrit per un expert en la matèria i que els dóna una idea de com començar. En segon lloc, han de participar en un fòrum on altres alumnes com ells i alguns experts van comentant els temes que van treballant. En la present edició, els nois i noies que han pogut completar el seu treball són: l’Anna Comas, la Carla Vidal, en Cesc Folch, la Clàudia Bracons, l’Esteve Genís, la Gal·la Garcia-Castany, en Jesús Muñoz, en Marc Franco, la Nora Torrens, la Núria Mayola, en Roger Alabau i la Roser Moret. El treballs que han realitzat cadascun d’ells en la línia de recerca escollida han estat avaluats per una comissió de 6 professors de l’Escola, els quals han escollit els 5 treballs finalistes (un de cada línia) que participaran en el programa. Un cop enviats a la Fundación San Patricio, aquests treballs són avaluats per experts i, en funció de la puntuació aconseguida, poden passar a participar, ara ja de manera individual, en el Congrés I+D+i, des del qual podria acabar essent seleccionat per a la Setmana de l’Investigador o, finalment, per a un viatge durant el qual es visiten diversos centres d’investigació europeus. Els alumnes Cesc Folch, en la línia de Tecnologies de la Comunicació i la Informació; Clàudia Bracons, en la línia d’Energia, Gal·la Garcia-Castany, en la de Nanotecnologia i Nous Materials; Marc Franco, en la línia de Salut, i Roger Alabau, en la de Biotecnologia, ens representaran en el IV Congreso I+D+i, i a partir d’aquest punt, competeixen a nivell individual. Raquel Figueras, professora M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:26 CRAZY ABOUT BIOMEDICINE L’oportunitat de fer recerca amb investigadors d’elit és un dels millors estímuls que, avui per avui, pot rebre un estudiant. Per això valorem tant que l’alumna Marta Daza hagi estat escollida en aquesta 1a convocatòria de «Bojos per la Biomedicina» U Marta Daza, de 1r Batxillerat Concursos n dia, a l’Escola ens van parlar d’una convocatòria que responia al títol “Bojos per la Biomedicina” i ens van animar a presentar la nostra candidatura per poder ser un dels alumnes seleccionats. Es tractava d’un curs de biomedicina que s’impartiria durant 18 dissabtes a Barcelona. Des del primer moment em va cridar l’atenció, ja que era una gran oportunitat per aprendre amb profunditat sobre temes que a l’escola no tractaríem, a més de conèixer com són les investigacions actuals en aquest camp. Després de valorar-ho, vaig decidir presentar la meva candidatura i vaig emplenar un document de sol·licitud i escriure una carta. En primera instància vaig ser preseleccionada per anar a una entrevista. La major part d’aquesta entrevista va ser en anglès, ja que com que els professors que imparteixen el curs provenen, a més d’Espanya, de diferents països (Portugal, Alemanya, Iran, Itàlia...), i com que l’anglès és l’idioma que s’utilitza principalment en la ciència, el curs s’imparteix en aquesta llengua. Finalment, vaig ser seleccionada pel curs “Crazy About Biomedicine”, juntament amb 23 estudiants més de 1r de Batxillerat de la resta de Catalunya. El curs està dividit en dos semestres, on es combinen classes teòriques amb sessions pràctiques. Les classes són impartides per investigadors que estan realitzant la seva tesi doctoral a l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB). Cadascun fa una classe sobre els temes entorn dels quals investiga: malalties com el Parkinson, l’Alzheimer, el càncer, la sida...; la cèl·lula i la seva estructura, incloent els microtúbuls, la membrana biològica, els lípids, les proteïnes... Trobo que és un curs molt interessant, ja que cada dia que hi anem descobrim coses noves. A més, gaudim de les instal·lacions de l’IRB i tractem amb experts en cada camp, a qui podem preguntar tots els dubtes que ens puguin sorgir. A les sessions pràctiques hem tingut l’oportunitat d’utilitzar tècniques com l’electroforesi en gel o l’espectrometria de massa, observar diferents estructures cel·lulars mitjançant microscopis de fluorescència, conjugar anticossos amb diferents pèptids, realitzar cultius de cèl·lules en condicions estèrils... En resum, crec que aquest curs és una oportunitat única, que cobreix una varietat de temes que considero molt interessants, fascinants i curiosos, i on es pot ampliar en gran quantitat el teu coneixement i adquirir experiència pel futur. 55 Montessori - Palau montessori_13.indd 55 23/05/13 15:26 OLIMPÍADES INTERNACIONALS Concursos A Olimpíada de Física quest darrer curs de Batxillerat, he participat en diverses olimpíades científiques, concursos que posen a prova els coneixements dels estudiants preuniversitaris en diversos àmbits científics, els quals moltes vegades surten del programa estàndard de Batxillerat. El desembre del 2011 vaig participar a la fase catalana de l’Olimpíada Matemàtica sense gaire èxit. No obstant això, l’experiència em va animar a apuntar-me a altres concursos similars. Així, el febrer de 2012 vaig prendre part en la fase catalana de l’Olimpíada de Física, en què vaig obtenir un 5è lloc, la qual cosa em va donar accés a la fase espanyola duta a terme a Bilbao dos mesos després. En aquesta, vaig aconseguir el 4t premi, i vaig ser un dels cinc representants de l’equip espanyol de l’Olimpíada Internacional de Física (IPhO), que va tenir lloc el juny del mateix any. Vaig estar a Estònia, concretament a les ciutats de Tallin i Tartu, on va tenir lloc la 43a edició de l’Olimpíada Internacional de Física, en què vaig obtenir una medalla de bronze. Abans, però, havia participat en el concurs en línia de l’Olimpíada Informàtica Espanyola, en què em vaig classificar per a la fase final. Durant l’Olimpíada Internacional de Física, el comitè organitzador va fer els impossibles per facilitar-nos una estada agradable, amb un ambient de celebració. A l’Olimpíada hi vam participar 378 estudiants de 78 països diferents, i ens van atorgar 45 medalles d’or, 71 de plata i 92 de bronze, així com 63 mencions d’honor. Malgrat les nombroses hores de feina per aprendre, generalment de manera autodidacta, l’esforç ha valgut la pena. A més, cal que agraeixi la dedicació del professor Jaume Casadevall resolent els meus dubtes de física. En definitiva, aquestes experiències han resultat molt enriquidores tant a nivell acadèmic com personal, ja que m’han permès aprofundir els meus coneixements en àmbits que queden fora del temari habitual, així com conèixer i compartir experiències amb persones amb interessos similars. Francesc Xavier Gispert, exalumne Q Olimpíada de Química uan ens van proposar presentar-nos a les Olimpíades de Química, tot i saber el grau de dificultat que ens trobaríem, ens va semblar una molt bona idea i vam acceptar. Durant el curs vam anar fent trobades amb la nostra professora de Química de l’Escola per anar comentant els exàmens d’anys anteriors i fer-nos una idea de quin tipus de preguntes serien. Un dia de març vam anar a la UdG, al Campus de Montilivi, a fer la prova amb la resta d’estudiants de 2n de Batxillerat de tota la província de Girona. Després d’un breu discurs per part del director de l’Escola Politècnica Superior sobre la importància de la química i unes paraules d’ànim, vam fer l’examen, amb un temps límit de tres hores. Tot i l’esforç, no vam quedar classificades per a la fase nacional, però estem satisfetes, ja que va ser una experiència molt bona que ens va permetre posar-nos a prova i aprofundir en els coneixements de la química. 56 montessori_13.indd 56 Laia Monserrat i Elisenda Alvés, de 2n BTL M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:26 E PROBLEMES A L’ESPRINT n grup de 20 alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r de Batxillerat vam participar al concurs de matemàtiques Cangur. Aquesta prova consta de 30 preguntes amb 4 respostes possibles. Hi ha tres blocs de 10 preguntes que puntuen, respectivament, 3, 4 i 5 punts. En algunes classes de Matemàtiques vam practicar amb exàmens d’altres anys. Un detall divertit és que vam començar a fer els problemes de nivell 4 (nivell de 2n de Batxillerat), pensant-nos que corresponia al nivell de 4t d’ESO. Els trobàvem molt difícils i pensàvem que no ens aniria bé. Finalment vam adonar-nos que ens havíem equivocat de nivell. En començar a fer els problemes del nivell 2, vam respirar alleujats. Els vam trobar força més fàcils. El dia de la prova vam anar a la UdG i, un cop finalitzada, ens van donar d’esmorzar una pasta i un suc, que vam prendre acompanyats de molts participants d’altres escoles. Vistos els resultats, estem contents perquè dels 20 participants, 10 hem tret puntuacions que ens situen dins del 10% amb millors resultats i en particular 2, en Cesc Folch i en Nil Llorens, estan dins del 3% millor de la seva categoria i rebran un premi. Xavier Rubiés, de 4t ESO nguany alguns alumnes de Batxillerat hem participat en una activitat en línia anomenada Problemes a l’Esprint. Es tracta d’organitzar un grup d’alumnes disposats a resoldre un seguit de problemes matemàtics que demanen una certa brillantor i enginy. L’organització del concurs recomana dividir el grup d’alumnes en dos subgrups: un que es dediqui a resoldre els problemes “de la branca de l’olivera” i l’altre, els “del colom de la pau” que són, a priori, una mica més difícils. L’objectiu és resoldre les dues branques de problemes simultàniament, ja que les solucions dels problemes d’una branca formen part de les dades dels problemes de l’altra. Un cop es tenen totes les respostes, s’envien tot emplenant un formulari. Per acabar l’activitat, els dos grups es fusionen i uneixen forces per enfrontar-se als dos reptes finals. L’institut/escola que hagi emprat el menor temps per enviar tots els problemes resolts correctament serà el guanyador del concurs. Com que cada institut fa l’activitat a l’hora que li va millor, no se sap el guanyador fins al dia següent, que és publicat a la web del concurs. L’activitat es va realitzar el dimecres 30 de gener i vam participar-hi alumnes tant de primer com de segon de Batxillerat que ja havíem entrenat amb problemes d’anys anteriors. Vam necessitar més de 2 hores per enviar totes les respostes, 10 en total, i malgrat no figurar entre els guanyadors de la prova, vam aparèixer a la web del concurs per haver enviat totes les respostes correctes. Aquesta ha estat la primera edició dels Problemes a l’Esprint en la qual ha participat el Montessori-Palau; esperem que s’hi segueixi participant i que les generacions posteriors aconsegueixin millorar els nostres resultats. Roberto Mordoh, de 1r BTL Concursos U POSAR-SE A PROVA 57 Montessori - Palau montessori_13.indd 57 23/05/13 15:26 montessori_13.indd 58 23/05/13 15:26 Sortides montessori_13.indd 59 23/05/13 15:26 Sortides Visites i excursions 60 montessori_13.indd 60 E Dibuix: Jana Martí, de 3r Primària LA DRAGA, UN UNIVERS l divendres, els alumnes de 1r, 2n i 3r D vam anar d’excursió a Banyoles amb un autocar de dos pisos. Estava molt emocionat per arribar. Quan vam arribar vam esmorzar i després van anar al poblat i ens van explicar que faríem quatre activitats. José Mª Mellado i Eduard Soler Quan vam anar a la Draga, tenia una monitora que es deia Susanna. Vam fer un ganivet que era igual que un de prehistòric. Les llances mataven els animals. Les cases estaven fetes de fang i palla. Cultivaven el menjar i després les dones el guardaven. Mariona Blanch i Gisela Vidal Los prehistóricos hacían harina apretando una piedra sobre otra con cereales en el medio. Menjaven fruita i carn. Feien bols de fang i feien foc amb pals. Feien moltes coses amb les mans. Hi havia un cereal que es diu blat i que si l’aixafes en surt farina. També tenien una mena de colador. Adriana Becerra, Anastasia Kovshova i Arnau Casanova A l’excursió hem après moltes coses, per exemple que les cases dels neolítics estaven fetes de fang, les parets, i de balca, el sostre. Unes cabanes eren arran de terra i d’altres estaven a sobre de quatre pals, perquè quan plovia pujava l’aigua de l’estany i s’inundava el poblat, i així l’aigua passava per sota de la cabana. Júlia Kauffmann, Marc Ramírez i Eloi Bota A la Draga hi ha cabanes on vivien els prehistòrics. Les noies feien farina, mentre els nois anaven a caçar carn. Es feien vestits amb pell d’animals, li treien el greix i posaven la pell tot un dia amb aigua i cervell, així quedava molt suau i tova. Van veure que si picaven una pedra contra una altra feien foc. Les noies del poblat no podien marxar, perquè havien de cuidar els petits. Maria Ollé, Judith Orozco i Jordi Deulofeu M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 15:26 VISITA A L’AQUARI E Sortides l dijous 14 de febrer vam anar a l’Aquàrium de Barcelona i també a l’IMAX a veure una pel·lícula en 3D. Vam desplaçar-nos en autocar i un cop arribats a lloc vam esmorzar i al cap de poc vam entrar a l’Aquàrium. La monitora de l’Aquàrium es deia Emma i ens va explicar moltes coses sobre els peixos. Vam descobrir que la Dori era un peix cirurgià que et pot tallar amb la cua. També vam descobrir que les cries d’anguiles es diuen angules i que les cries de tauró gat neixen d’una bossa. L’Emma també ens va explicar que el peix lluna és un peix molt gran que sembla que estigui partit per la meitat. A l’Aquàrium vam veure morenes, anguiles, taurons de punta blanca i de punta negra, meros, llobarros, cavallets de mar, peixos cirurgià i peixos pallasso. Al final vam passar per un túnel automàtic amb una barana i aigua a tot voltant. Després de visitar l’Aquàrium vam anar a dinar i havíem de vigilar perquè les gavines ens volien prendre el nostre menjar. Vam dinar ràpidament perquè havíem d’anar al IMAX a veure una pel·lícula en 3D relativa al mar i projectada en una pantalla enorme. Era molt divertit perquè portàvem unes ulleres blanques i es veien les roques i els peixos com si estiguessin a la nostra falda. També hi sortien meduses i semblava que podíem respirar a sota l’aigua! Si et treies les ulleres ho veies tot doble! El que em va agradar més va ser que quan venia una onada ens pensàvem que era de veritat... però no era de veritat! Quan es va acabar la pel·lícula vam pujar a l’autocar i vam marxar. Durant el camí de tornada ens van posar una pel·lícula en anglès! Text i Dibuixos: Alumnes de 1r, 2n i 3r G de Primària 61 Montessori - Palau montessori_13.indd 61 23/05/13 16:22 MODERNISME, UNA RENOVACIÓ Sortides V am anar a Barcelona a visitar obres d’arquitectura modernista com la Casa Batlló, la Pedrera i la Sagrada Família. Quan vam arribar a Barcelona, vam parar a esmorzar al passeig de Gràcia, on ens vam trobar amb les guies. Ens van donar un quadern per anar-lo emplenant pel camí mentre ens ensenyaven els edificis modernistes. El Modernisme va ser una època de la història durant la qual la gent va fer coses espectaculars. Molts arquitectes, com Gaudí, van fer obres meravelloses inspirant-se en la naturalesa. Els modernistes feien servir línies irregulars i quasi mai utilitzaven línies rectes. No només van dissenyar cases, sinó que també van modernitzar el disseny de tot el mobiliari urbà. Al principi la gent del carrer se’n reia perquè ho veia estrany i molt diferent del que ells estaven acostumats, però després ho van acceptar i ara aquesta arquitectura és admirada arreu del món. El Modernisme va ser molt important a Europa. La Sagrada Família és una de les obres més importants de totes i una de les més maques. El seu autor va ser Antoni Gaudí, però quan la Sagrada Família estava a mitges un tramvia el va atropellar i el pobre home es va morir. Els ajudants no sabien si continuar l’obra o deixar-la com estava perquè fos només de Gaudí. Al final es va decidir continuar i està previst acabar-la el 2026, 100 anys després de la mort de Gaudí. Jordi Ettinghausen, Katia Ortega, Arnau Serna, Alba Sitjà i Pol Gonzàlez, de 4t, 5è i 6è Primària U UN PAISATGE MOLT VARIAT n dilluns vam anar d’excursió al Montseny a veure el Museu Etnològic d’Arbúcies. Vam poder aprendre moltes coses sobre els homes i les dones de temps passats, que és el que estudia l’etnologia. Ens van explicar que el Montseny està format per tres blocs de muntanyes: el Turó de l’Home, el Pla de la Calma i el Matagalls. Ens van explicar molts detalls sobre la vegetació i els animals en aquestes muntanyes, i que aquí s’hi pot trobar un resum de tots els paisatges d’Europa: des de l’alpí, amb avet; el centreeuropeu, amb faigs, i el mediterrani, amb pi i roure. També vam parlar sobre els rius que hi ha. El més important és la Tordera. Vam pujar fins als 1.400 metres d’alçada. Allà l’aire era molt pur. Vam caminar molt i en general a tothom li va agradar. 62 montessori_13.indd 62 Carlota Joensen i Andreu Vila, de 4t i 6è Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 DESCOBRIR LES RAPINYAIRES C A CONEIXEMENT DE L’AIGUA quest curs, el que anomenem Crèdit de Síntesi es va centrar en “El coneixement de l’aigua”. El primer dia del crèdit, els professors van organitzar els alumnes de 1r d’ESO distribuïts en grups cooperatius per realitzar totes les feines previstes en aquest crèdit. Aquest treball el vam fer durant els dies 20, 21 i 22 de març. Per poder aprendre tota una sèrie de qüestions relacionades amb l’aigua, vam fer unes sortides que es van concentrar els dies 20 i 21 de març. El primer dia vam anar als aiguamolls de l’Empordà, en una excursió que va durar tot el dia. En aquell lloc ens van explicar un munt d’aspectes relacionats amb aquests tipus d’espais humits. Per recollir tots els coneixements vam haver de fer un llibret. El segon dia, vam fer una excursió a la potabilitzadora, on ens van explicar el procés per depurar l’aigua. Aquesta excursió va durar dues hores, que les vam fer durant el matí. Quan va acabar la visita vam anar a la classe i allà vam transcriure en un llibret el que havíem après durant l’excursió. A la tarda, alguns grups van gravar un anunci publicitari. El missatge central d’aquell anunci era la conveniència de no gastar tanta aigua. El divendres al matí els últims grups vam acabar de gravar els anuncis i van acabar de fer els llibrets. La tarda del divendres, vam veure els anuncis que havien fet els nostres companys. Al final del dia ens van deixar una estona lliure per anar al pati i vam poder gaudir d’una estona de relax. Sortides om cada any, les tres classes de 1r d’ESO vam anar d’excursió al Cim d’Àligues. L’objectiu de la sortida és conèixer millor els tipus d’aus rapinyaires ja estudiades a classe. En el nostre cas, vam fer una visita guiada pel recinte i vam poder viure en directe una sessió de vol. Ens van comentar diferents aspectes relatius a aquestes aus, com la seva alimentació, el seu habitatge, la seva classificació… També vam fer un taller que consistia a remenar egagròpiles de les aus, que és una barreja d’aliments que no poden digerir. Gràcies a això vam poder determinar si eren aus diürnes o aus nocturnes. L’excursió va durar tot el dia i va ser molt interessant. Vam trobar molt enriquidora la visita a aquest centre. Eli Raurich, de 1r ESO Eyder Ferrero, de 1r ESO 63 Montessori - Palau montessori_13.indd 63 23/05/13 16:22 TRES DIES A TARRAGONA Sortides A 64 montessori_13.indd 64 l’escola, els dies previs a la realització del Crèdit de Síntesi de 2n d’ESO, vam haver de fer tot un seguit de feines de preparació i organització. Així, en primer lloc, ens vam dividir en grups cooperatius de 3 o 4 persones. Després ens van repartir un full guió que establia l’horari a seguir durant els 3 dies que durava el crèdit. També cal dir que hi havia un munt de dades que calia buscar prèviament a la sortida ja que, d’aquesta manera, es facilitava la feina. El primer dia vam sortir de l’escola per dirigir-nos al Monestir de Poblet, on vam fer una visita guiada per l’interior del recinte i vam poder aprendre molts aspectes de l’arquitectura del monestir i de la forma de vida dels monjos. A la tarda vam visitar les coves de la Font Major i vam fer un taller d’excavació. Aproximadament a les 6 de la tarda vam arribar a l’alberg de Santa Maria del Mar; seguidament, vam distribuir les habitacions i ens van deixar una estona per començar a elaborar el treball, que consistia a contestar un seguit de preguntes basades en les visites realitzades. Cap a les 9 del vespre vam sopar i vam presentar, per grups, davant la resta de companys un ball que havíem estat preparant des de l’assignatura d’Educació Física els dies anteriors. El dijous ens vam llevar molt aviat, cap a les 7 del matí, i vam baixar a esmorzar. A continuació vam pujar a l’autobús per anar a fer una visita per la Tarragona Vella (restes d’un coliseu romà, d’un circ, d’una muralla...). A la tarda vam anar a la platja i vam fer activitat física. Igual que havíem fet el dia anterior, vam tenir una estona per finalitzar el treball. Cap al tard vam sopar i els professors van organitzar una petita discoteca que va durar fins les onze de la nit. El divendres el primer que vam haver de fer va ser les maletes i, tot seguit, vam anar a Montblanc. Allà vam fer una gimcana que consistia a buscar coses emblemàtiques d’aquell indret. Aquesta activitat va durar fins al migdia, que va ser quan vam dinar i vam agafar el bus per tornar a l’escola. En finalitzar aquestes activitats vam haver d’entregar el treball que havíem anat fent després i durant cadascuna de les activitats. La veritat és que van ser tres dies molt intensos i amb una activitat trepidant! Paula Jorquera i Laia Polls, de 2n ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 E CONÈIXER LA NATURA Adan Cros, Neus Dausà, Cesc Folch i Marina Gibert, de 4t ESO S UN ESPAI REHABILITAT ituat al poble de Sant Fruitós de Bages, el monestir de Sant Benet antigament havia estat habitat per monjos benedictins. Observant la construcció, podem veure que és d’estil romànic: arcs de mig punt, finestres estretes, murs amb contraforts... Vam poder veure un audiovisual que ens explicava la història del monument: el noble Sala el va fundar per fer tornar la població a aquella terra de ningú. També perseguia interessos personals, convençut que si feia aquest bé aniria al cel, i sabia que fundant el monestir podia tenir col·locats com a abats els seus fills. La primera construcció destruïda pels sarraïns es va reconstruir però, com que mancaven monjos, van demanar ajuda al monestir de Montserrat i va acabar essent una residència de monjos ancians. Amb la desamortització de Mendizábal, els monjos van decidir abandonar-ho tot i el monestir va quedar deshabitat i en ruïnes durant molts anys, fins que Elisa, la mare de Ramon Casas, ho va comprar el 1904 i va fer reformar el monestir per poder utilitzar-lo com a residència d’estiueig amb una decoració neomedieval. Vam poder visitar la casa, i a través dels audiovisuals vam conèixer la vida de la família Casas i vam admirar sis dels seus quadres originals i una calaixera feta amb el retaule que hi havia a l’església. Paral·lelament, a la Fundació Alicia vam fer un taller de cuina molt entretingut i interessant en un espai nou construït en un estil d’arquitectura molt lluminosa i moderna. L’excursió va ser fantàstica i vam aprendre un munt de coses. Andrea Lafuente, de 3r ESO Sortides l dimecres 30 de gener els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió a Barcelona. La sortida perseguia un doble objectiu: al matí vam visitar el CosmoCaixa i a la tarda vam anar a veure una obra de teatre al TNC. Durant la visita al CosmoCaixa ens vam partir en dos grups. El primer havia de buscar la resposta d’unes preguntes plantejades pels professors, i per fer-ho havia de fer recerca a partir de l’exposició permanent. Simultàniament, l’altre grup visitava una exposició temporal sobre les epidèmies que han afectat la humanitat, i posteriorment debatien sobre aquests episodis i ho feien seguint l’esquema d’un debat socràtic. Durant l’hora i mitja següent els grups es van intercanviar i van fer l’activitat que havia fet l’altre grup i, quan vam haver acabat, vam tenir temps lliure per dinar i alguns van tornar a entrar a l’espai on hi havia l’exposició per visitar-la una altra vegada. També van aprofitar per veure els peixos del Bosc Inundat. 65 Montessori - Palau montessori_13.indd 65 23/05/13 16:22 CONÈIXER L’ART MEDIEVAL Sortides P 66 montessori_13.indd 66 er poder aplicar el que havíem treballat a classe, un dia de gener els alumnes de l’assignatura de Llatí i Comentari d’Obres d’Art vam fer una interessant sortida al Museu d’Art de Girona i a la Catedral. En primer lloc, vam començar per la visita guiada amb la Cristina, una monitora que ens va explicar les obres més representatives del museu en la secció del romànic i del gòtic. També ens va contextualitzar aquests dos moviments artístics i va posar molt èmfasi en la manera com s’organitzava a nivell administratiu i social la societat medieval. Posteriorment, vam dirigir-nos a la Catedral, el sobri temple gòtic de la ciutat que s’alça majestuós al centre de Girona. Vam observar les criptes d’Ermessenda i el seu fill Ramon Berenguer, així com el claustre. Una sortida molt profitosa i molt didàctica, ja que els alumnes vam poder comprovar in situ un dels períodes de l’art català. Alumnes de 4t ESO E TREBALLAR AMB EL CISELL ls alumnes de 4t d’ESO que cursen l’assignatura de Llatí, un dia del mes d’abril van anar a fer una visita al Museu d’Arqueologia de Catalunya, situat al monestir de Sant Pere de Galligants. Una vegada ens va rebre la guia que ens acompanyaria durant tot el matí, ens va fer una contextualització relativa a com els romans van conquerir la Península i a quina era la forma d’ocupació que duien a terme. A continuació vam visitar algunes sales del museu situades a la part alta del monestir, aturant-nos davant de restes i plafons explicatius diversos i rebent, en cada cas, les explicacions pertinents. Tot seguit ens vam dirigir a la part inferior del monestir, on hi havia l’església, i allà els alumnes van fer una activitat-joc per tal de descobrir alguns enigmes. Finalment, es va dur a terme l’activitat estel·lar que consistia a elaborar les seves pròpies inscripcions en un fragment d’una pedra tova i fàcilment esculpible mitjançant el cisell. Després d’analitzar i veure diferents tipus de tipografies i estils d’inscripcions fetes sobre la pedra, cada alumne va poder inscriure el seu nom tot fent servir el cisell com a eina. L’activitat va entusiasmar els alumnes, els quals es van endur a casa la seva pròpia obra d’art. Núria Martorell, professora M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 A ESTUDIAR UN VOLCÀ C LA FASCINACIÓ DEL BOSC om ja és tradició, els alumnes de Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient vam fer una sortida que tenia com a objectiu l’estudi del paisatge del Puig d’Adri i els seus voltants. L’explicació del guia es va iniciar amb els factors més influents en la formació d’un paisatge: vegetació, relleu i impactes de l’activitat antròpica. A partir d’aquesta explicació inicial, primer vam observar el relleu de manera global i després ens vam anar centrant en cada part. Posteriorment ens vam fixar en l’estructura geològica, que és molt interessant perquè va ser originada per dues erupcions volcàniques. Aquest treball d’observació ens va permetre conèixer molts detalls de les pinedes, els alzinars, les suredes i també de la vegetació del sotabosc, i prendre consciència que cada espècie creix en diferents zones segons l’orientació i el tipus de sòl. El guia ens va explicar com aprofitaven el bosc en el passat, va incidir molt en el que li està passant actualment i va exposar alguns escenaris que es podrien obrir en el bosc en el futur. En acabar la sortida vam visitar la font de la Torre i les gorgues de Canet d’Adri. L’opinió general és que va ser una sortida profitosa, agradable i divertida. Vam aprendre coses noves, de manera que es va fer certa la dita: “No te acostarás sin saber una cosa más”. Ll. Fernández, A. Gich, M. Massaneda, J. Quer i C. Ruiz, de 2n Batxillerat Sortides mb l’objectiu de poder estudiar sobre el terreny un exemple de volcà, els alumnes de Biologia i Ciències de la Terra i del Medi Ambient de 1r de Batxillerat ens vam desplaçar fins a Sant Dalmai, on hi ha el volcà de la Crosa. En arribar ens esperava un guia que ens va acompanyar durant tot el matí i que ens va explicar la història geològica del volcà de la Crosa que, curiosament, és el que té el cràter més gran de la Península Ibèrica i està entre els 3 cràters més grans d’Europa. Primer vam anar al mirador i ens va fer una explicació general sobre la geologia de la zona. Tot seguit vam travessar el cràter pel mig i, durant el camí, fèiem petites parades per comentar l’entorn que envolta el volcà. El guia ens va explicar molts detalls sobre la vegetació i els animals de la zona. I també ens va ensenyar com estaven dipositats els materials volcànics. A causa de la boira no vam poder fer la interpretació del paisatge que estava prevista però la sortida va estar bé, ja que vam poder comprovar sobre el terreny el que ja havíem estudiat a classe. Alumnes de Ciències de la Terra, de 1r Batxillerat 67 Montessori - Palau montessori_13.indd 67 23/05/13 16:22 Sortides C 68 montessori_13.indd 68 DESCOBRIR LISBOA ada any, en iniciar el curs, els alumnes de 2n de Batxillerat decideixen quin serà el destí del seu viatge de fi d’estudis. En el plec de condicions que cal complir hi ha inclòs el calendari, la durada (5 dies) i el compromís d’escollir un destí que sigui una gran ciutat europea. Després d’un període de debat i de recerca, els alumnes que tenen interès a proposar un destí concret tenen l’opció de defensar la seva proposta durant una sessió de tutoria. Escoltades totes les propostes i valorats tots els arguments, es procedeix a fer una votació de la qual surt el destí definitiu. En aquesta ocasió, els alumnes van optar per la ciutat de Lisboa. Curiosament, es tracta d’un destí nou, ja que fins ara cap promoció no l’havia escollit. Un cop decidit el destí es treballa, a nivell de comissió, el tema logístic per contractar una agència concreta i tancar un contracte específic que respongui el millor possible als interessos del grup tant pel que fa a l’horari, com el pressupost, etc. Per carregar de contingut el programa d’activitats, a la classe de Llengua Castellana es proposa un doble exercici d’expressió escrita i oral que consisteix en el següent: en primer lloc, es fa una llista d’elements patrimonials, tant físics com intangibles, que ofereix la ciutat i que es podrien incloure en el programa. D’aquí s’obté una llista de llocs, edificis, monuments, obres, costums, menjars, tradicions... que formen part de l’actiu que la ciutat ofereix al visitant. Cada alumne ha d’escollir un d’aquests temes i, després d’una feina de recerca documental i bibliogràfica, ha de preparar un text escrit i una presentació oral recolzada en un mínim de tres imatges. Poques setmanes abans d’anar de viatge cada alumne fa la seva exposició davant dels seus companys de classe. D’aquesta manera, quan arriba el moment tots els alumnes han rebut informació del que visitaran i, a més, en el moment de la visita, el grup té dos guies especialitzats en el tema (un de cada classe) que exerceixen com a tals. Realment, aquesta primera experiència a Lisboa ha resultat d’allò més positiva. A més de visitar espais com la catedral, el castell de San Jorge, el monestir dels Jerónimos, la Torre de Belém, el monument als Descubridores, etc., hem pogut gaudir dels eléctricos; pujar als elevadores com el de Santa Justa; gaudir de la música en els locals de Barrio Alto, passejar per l’espai futurista del parc Vasco da Gama amb el seu oceanogràfic o veure edificis d’arquitectes com S. Calatrava o A. Siza; gaudir dels encants de places i placetes de la ciutat... I encara hem pogut fer una escapada a Cascais, Sintra, visitar el Cristo Rei i creuar el mític pont 25 de Abril o visitar un obrador on es cuinen dolços com els pastéis de Belém. En tornar els alumnes saben un munt de detalls sobre la història de Portugal i, de retruc, també entenen millor alguns episodis de la història d’Espanya. Tot plegat, una experiència enriquidora i un plaer compartit. Enric Tubert, professor M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 Tallers DIA DE L’AIGUA P Íñigo Tarrús, Lluís Saguer, César Joseph Ugo Ripa i Álvaro Valle, de 4t, 5è i 6è Primària U ORÍGENS DEL CINEMA n dia de desembre, els nois i noies de 1r d’ESO vam anar d’excursió al Museu del Cinema, a la plaça del Mercadal de Girona. Allà ens van rebre amb molta amabilitat i ens van fer una visita guiada. Una curiositat és que a l’entrada hi ha una botiga on es poden comprar moltes pel·lícules que estan minuciosament ordenades alfabèticament. La persona que ens va rebre ens va portar a veure una minipel·lícula en què s’explicava la història del cinema. Quan es va acabar, la noia ens va fer un recorregut per tot l’edifici, procurant anar desgranant els principals moments de la història del cinema des que s’havia inventat fins ara. La noia va explicar que l’any 1895 els germans Lumière van inventar el cinema i que des d’aleshores fins avui s’ha anat millorant d’una manera molt espectacular, i això ha anat passant paral·lelament al progrés general de les diverses tècniques. Després vam fer un taller de revelar fotos fetes amb una caixa fosca. Les caixes havien d’estar 5 minuts quietes en un lloc on toqués el sol. Després feien el procés de revelatge dels fotogrames. Camí de tornada cap a l’Escola vam comentar que havíem après moltes coses sobre el pas de la imatge fixa a l’animada. Alumnes de 1r ESO Sortides er poder participar en la Diada de Cooperació Solidària, tots els alumnes de les classes de 4t, 5è i 6è vam treballar a classe tot allò que ens va semblar important sobre el tema de l’aigua. Després, un dia vam anar al Teatre Municipal de Girona i allà vam coincidir amb molts nens i nenes d’altres escoles com ara el Masmitjà, el Vedruna... Totes les escoles ens van ensenyar el treball que havien preparat sobre l’aigua, alguns van fer un PowerPoint, i altres van fer cançons o poemes i, fins i tot, vídeos. Nosaltres vam treballar els diferents estats de l’aigua, la manca d’aigua, el cicle de l’aigua, la manera d’estalviar-la, etc.,. i ho vam presentar amb un PowerPoint. Després de fer totes les presentacions, ens van preparar una xocolatada i ens van donar croissants. Al final vam agafar el bus de línia i vam tornar a l’Escola. Va ser molt divertit poder veure com havíem treballat de maneres ben diferents el mateix tema, i poder-ho fer en un lloc tan bonic com el Teatre Municipal ens va agradar molt. 69 Montessori - Palau montessori_13.indd 69 23/05/13 16:22 QUÍMICA I LA CIUTAT DE GIRONA Sortides A 70 montessori_13.indd 70 mb l’objectiu de descobrir la química que ens envolta, els alumnes de 2n d’ESO, el mes de novembre, vam realitzar una sortida a Girona. Tot just haver baixat de l’autobús de línia, ens vam dirigir cap a la muralla. Allà ens vam trobar la que seria la nostra guia durant tot el recorregut. Tot contemplant les vistes des de la torre dels Predicadors, ens van explicar que si ens comparéssim amb els àtoms, nosaltres seríem els protons i a Madrid es trobarien els electrons! Tot seguit, ens van mostrar la reacció que es produïa si s’abocava àcid clorhídric sobre una roca calcària que hi havia a la muralla. El resultat va ser que la roca va començar a fer efervescència. A continuació, ens vam desplaçar cap a la pujada de Sant Martí, on ens van deixar entrar a Cromats Ensesa, un antic taller que cobria de crom els objectes que estaven rovellats. Al pont de Sant Agustí la guia va aprofitar per explicar-nos algunes dades relatives a les fonts lumíniques i a l’energia eòlica. Finalment, ens vam dirigir a la parada de bus, que ens va conduir a l’Escola. Enrere quedava un matí durant el qual Girona s’havia convertit per a nosaltres en un gran laboratori a l’aire lliure. Helena Solé i Júlia Riera, de 2n ESO E UN RETAULE MODERN ls alumnes de Plàstica del primer trimestre vam anar al Museu d’Art de Girona. Tal com fem sempre que anem a fer tallers o excursions a Girona, vam agafar l’autobús urbà, que ens va deixar a Correus. Seguidament, ens vam dirigir cap al Barri Vell, que és on hi ha el Museu d’Art, just al costat de la Catedral. Un cop arribats, ens vam conèixer amb la que seria la nostra guia. Ens va fer una petita visita pel museu i a continuació vam anar a la sala taller a fer el retaule. Un retaule és una instal·lació, moltes vegades feta de fusta, que se sol posar darrere dels altars per decorar les esglésies, i sovint està estructurat en diversos mòduls, a cadascun dels quals es presenta una escena diferent. Primer de tot ens van donar unes tauletes de fusta, pintura i un tipus de paper daurat. Cada membre del grup va dibuixar una escena de tema lliure que s’ajuntava amb les dels altres companys del grup. Vam treballar força, però quan es va acabar el temps, els guies ens van dir que encara no estava del tot fet, i per això vam optar per acabar la feina durant una hora de Plàstica aquí a l’Escola. Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 QUÈ SABEM SOBRE L’UNIVERS U D COM VOLEN ELS AVIONS? es de l’escola d’aviació CESDA de Reus va venir al Montessori un professor per fer-nos una xerrada sobre l’aerodinàmica dels avions. Tots els estudiants de Física de quart d’ESO i de primer de Batxillerat vam anar a la Sala d’Actes per poder escoltar-lo. El seu objectiu principal era explicar-nos quins són els principis físics gràcies als quals pot enlairar-se un avió i com pot volar i girar en l’aire. Ens va descriure les forces que actuen sobre un avió i ens va explicar la fórmula per conèixer el coeficient de sustentació d’un avió. Aquesta fórmula depèn de la mida de les ales, de l’angle d’atac, de la velocitat, de la gravetat i de la densitat de l’aire. També ens va ensenyar que un avió depèn molt de la tercera llei de Newton ja que això fa que es pugui mantenir en l’aire. Finalment ens va projectar un vídeo on s’il·lustraven detalladament amb un exemple els conceptes teòrics explicats anteriorment per ell. Tot i que la xerrada va ser molt teòrica i massa curta, en general va agradar força, ja que va servir per satisfer una curiositat que quasi tothom té. Xavier Rubiés i Roser Moret, de 4t ESO Sortides n dia de gener vam assistir a una conferència a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre diferents àmbits especialitzats en física. Tres experts sobre el tema van posar en comú els seus coneixements i els van exposar d’una manera fàcil i clara amb l’ajuda de PowerPoints. Principalment es van centrar en les partícules subatòmiques, el funcionament dels acceleradors de partícules, la matèria fosca i el que sabem sobre l’univers fora del nostre sistema solar. La xerrada va ser molt dinàmica i variada, ens van explicar des de la partícula més petita fins a la infinitat de l’univers. Va servir per despertar-nos la curiositat sobre temes relacionats amb la física. Tot i que va faltar una mica de temps perquè poguéssim entendre millor alguns conceptes i per poder resoldre dubtes, el cert és que la xerrada va ser molt enriquidora. També ens va servir d’ajuda de cara a l’any que ve, ja que aquests temes probablement els treballarem. Un cop finalitzada la conferència, ens van deixar visitar els laboratoris en els quals treballen els enginyers i físics especialistes de la universitat que contribueixen i ajuden a millorar els coneixements en aquest camp de la ciència. Després d’aquest dia excepcional, vam tornar a Girona a la rutina del dia a dia. Rosa Ferrer, de 1r Batxillerat 71 Montessori - Palau montessori_13.indd 71 23/05/13 16:22 Colònies FER DE ROMANS A VILOPRIU A Sortides quest any MMXIII dC, els nens i nenes de 3r de Primària han pogut experimentar alguns aspectes de la realitat històrica que vivien els romans. Han estat acompanyats i vigilats pels cinc professors, i amb la complicitat de les altres tutores de Primària 1, 2, 3 amb les quals, prèviament, s’havia treballat a l’aula una part de la història de Roma i de l’empremta que van deixar els romans a la nostra terra. Aquests aprenents de romans s’ho han passat d’allò més bé a la casa de colònies El Ginebró, en un entorn molt acollidor. 72 montessori_13.indd 72 Reproduïm alguns comentaris dels nens relatius a les seves colònies: El dimecres 20, quan vam arribar a la casa, els monitors ens van dir que deixéssim les maletes i ens van ensenyar la casa de colònies mentre nosaltres esmorzàvem. Albert Negre A les colònies hi anem els nens i les nenes de 3r i ens ho passem molt bé. Els monitors ens preparen els jocs, ens els expliquen i tots ens divertim. Tots els nens i nenes s’assignaven a un grup i tenien unes feines: uns paraven la taula, els altres revisaven les habitacions... Després dels àpats cantàvem unes cançons molt “xules”. Marian Cohedali i Jan Salvatella Les colònies em van agradar molt perquè vam aprendre moltes coses dels romans. Hi havia uns monitors que ens ho explicaven tot i es deien: Júpiter, Brutus, Flora, Miquelus, Tibèrius i Alexandrus. Eren molt simpàtics. Hi havia 4 grups d’activitats. Maria Rojas i Ferran Massaneda Vam fer 2 jocs de nit molt divertits; alguns nens i algunes nenes tenien por, i ens van nombrar “ginebrons”. Després a la discoteca vam fer una cerimònia. També vam fer moltes activitats i aventures divertides i emocionants. Cada dos per tres fèiem una activitat nova o bé amb els monitors, i era molt i molt divertit. Berta Garcia, Judith Julià i Xavier Cañadas M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:22 CREAR UNA NOVA CIVILITZACIÓ C Marta Romeu, Marc Horno i Anna Llompart, de 6è Primària Sortides om cada any, a 6è de Primària hem anat de colònies i, en aquesta ocasió, hem anat a Calabuig (Bàscara). Tots els alumnes del curs es preparen un dia abans per escollir els treballs que cada un haurà de fer durant les colònies. El dimarts ens van explicar quins eren els treballs que cada alumne tenia encarregat dins el sistema d’organització que es posava en pràctica durant els dies de les colònies: jutge, policia, ministre, sanitat... Dimecres, quan vam arribar a l’Escola, vam marxar amb autobús i només d’arribar a la casa de colònies ens van presentar els cinc monitors que tindríem: la Núria, la Neus, la Laura, en Miquel i en Ricard. Ells ens van donar la benvinguda i tot seguit ens van explicar el que faríem durant l’estada de tres dies. Vam fer jocs i vam fer tres grups: un anava al riu Fluvià a buscar tot tipus d’animals i fòssils; els altres vam anar amb ells a la granja de la casa, i un tercer grup fabricava coses d’artesania. A més d’això, intentàvem formar una nova civilització, i per això ens organitzàvem amb una distribució del treball: hi havia impostos per pagar i cobrar, hi havia una constitució, i si no la respectaves, et podien jutjar. Calia administrar els diners (C. Units), ja que havies de pagar el dinar, el sopar, l’entrada a la discoteca... Hi havia un banc i tu hi podies anar a demanar un préstec si et feia falta. A la nit vam fer un joc de nit que es deia “Les Cinc Religions”. El dijous al matí vam anar fent el nostre treball, i en acabar els monitors ens van repartir en tres grups i cada un d’ells anava a la granja o al riu o a fer pastisseria. A la nit vam fer la discoteca. El divendres al matí vam fer els jocs que faltaven, després a la tarda vam cantar cançons i preparar les maletes i vam marxar cap a casa. Per sort, tothom va respectar la constitució i no hi va haver cap judici. Aquestes colònies van ser molt divertides! 73 Montessori - Palau montessori_13.indd 73 23/05/13 16:23 Intercanvis internacionals Sortides La participació dels alumnes de l’Escola en activitats d’àmbit internacional no para de créixer, i mostra d’això és que aquest mes d’abril els alumnes Víctor Escuder, Roger Alabau i Núria Mayola, de 4t d’ESO, van quedar en 5a posició en la 8a Selecció Nacional de l’EYP celebrada a Bilbao, on es van reunir les 24 escoles finalistes, moltes d’elles, centres privats internacionals. 74 montessori_13.indd 74 E UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA l Parlament de Joves Europeu (EYP) és una organització que té com a objectiu iniciar els estudiants amb edats compreses entre els 16 i els 23 anys al món de la política, sempre seguint el model parlamentari de la Unió Europea, en anglès i en francès. En qualsevol de les tres modalitats (regional, nacional o bé internacional), els joves s’agrupen en equips de treball i preparen la defensa del tema que els ha estat assignat, així com l’atac de tots els altres. En cadascuna de les sessions es discuteixen temes d’actualitat com la crisi econòmica, la millora de l’educació, la igualtat de gèneres, les conseqüències de la Primavera Àrab, etc. Després de les sessions a nivell regional, l’EYP organitza una National Session (Sessió Nacional) on participen totes les escoles que han superat la primera fase. Aquestes sessions són molt més elaborades que les anteriors, i consten d’un període de quatre dies perquè els participants elaborin les resolucions sobre els temes europeus. Normalment, una Sessió Nacional està estructurada en tres parts: el Teambuilding, que consta de jocs per a reforçar la confiança entre els membres d’un mateix comitè perquè el treball cooperatiu es dugui a terme correctament; el Commitee Work, que és el temps emprat a millorar els coneixements dels temes i preparar una bona defensa, i la General Assembly, que es tracta d’una reunió final parlamentària on tots els comitès surten tant a defensar les seves resolucions com a atacar les dels altres. La nostra experiència a Sitges 2012 va ser tan enriquidora com extenuant. En Miguel Vera, en Martí Roset i jo vam estar distribuïts en comitès diferents, però en tot moment vam ser avaluats com a escola, ja que unes de les qualitats que el Jove Parlament Europeu valora més positivament són la capacitat de cooperar i el respecte mutu. Les hores invertides tant en Teambuilding com en Commitee Work no van ser en va. La General Assembly va ser una vivència excel·lent per aprendre i per apropar-nos més al model polític europeu. Albert Martínez, de 1r Batxillerat M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:23 S DEBATRE TEMES ACTUALS quest novembre passat se’m va donar l’oportunitat d’acudir com a delegat representant d’Espanya a la sessió internacional del Jove Parlament Europeu a Amsterdam, als Països Baixos. La trobada va acollir 320 delegats i es considera l’esdeveniment més important de l’EYP. Els participants vam haver d’escollir entre 15 comitès diferents, en els quals es van tractar temes d’actualitat que comprenien des de la creació d’un sistema millor per a les pensions europees, fins a la posició que la UE hauria de prendre en el tractament de cèl·lules mare. La meva destinació va ser al Committee on Human Rights (Comitè en Drets Humans), on 12 persones d’edats compreses entre els setze i els vint-i-dos anys vam portar una resolució sobre com posar fi a la guerra civil síria. De tornada a casa, et queda una sensació de satisfacció, ja que aquesta és, a part d’una gran menció per al currículum acadèmic, una experiència enriquidora on, gràcies al continuat diàleg entre diferents ciutadans europeus, tornes al teu país amb més cultura, amistats i possibilitats d’ajudar la Unió Europea a decidir accions que segurament ens afectaran. Miguel Vera, de 1r Batxillerat is alumnes de 4t d’ESO del Montessori-Palau, juntament amb altres grups d’alumnes de 4t d’ESO a 1r de Batxillerat de diverses escoles de Girona, vam participar en l’anomenat Parlament Europeu de Joves (EYP), un congrés en el qual es discutien, sempre en llengua anglesa, temes de política actual. El meeting va començar a les 9 del matí amb una cerimònia de presentació amb un discurs de l’alcalde de Girona. Seguidament, vam fer jocs per trencar el gel i conèixer noves persones. Després d’aquest preàmbul vam anar als llocs que ens havien assignat i vam començar a debatre els diversos temes proposats. Una hora i mitja després, i havent debatut sobre dos temes diferents, vam fer un descans per esmorzar i vam tornar als nostres llocs, on vam seguir amb l’activitat fins a l’hora de dinar. Durant l’estona del migdia vam poder fer un volt per Girona per relaxar-nos una mica i fer una llegida dels dos últims temes dels quals ens tocaria parlar; entre ells, el nostre. Cap a quarts de quatre de la tarda ja tornàvem a ser allà per seguir amb les pautes establertes, i a les set de la tarda vam acabar aquesta activitat. Tots els membres del grup de l’Escola (Georgina Pérez, Núria Mayola, Hèlia Brull, Roger Alabau, Víctor Escuder i Albert Comas) creiem que haver pogut participar a l’EYP ha estat una molt bona experiència, no tan sols en la pràctica d’una de les llengües més importants parlades mundialment, sinó que també ens ha servit per tenir noves experiències que ens van preparant per al futur, com parlar davant d’un públic ampli i desconegut, o bé participar activament en debats formals sobre temes d’actualitat i ser protagonistes actius d’actes culturals. Sortides A SESSIÓ INTERNACIONAL 75 Albert Comas, de 4t ESO Montessori - Palau montessori_13.indd 75 23/05/13 16:23 3r IBERIAN FORUM A GIRONA D Sortides urant una setmana de juliol en Miguel Vera, l’Albert Martínez i jo vam participar en el 3r Iberian Forum del Jove Parlament Europeu, un esdeveniment on joves de tot Europa es reuneixen a Girona per tractar temes de política actual. Vam poder-hi participar gràcies a haver superat, en primer lloc, una fase regional, i després haver quedat classificats en la fase nacional que es va celebrar a Sitges 76 montessori_13.indd 76 durant el curs passat. Al voltant de 120 joves vam dedicar-nos a debatre i buscar possibles solucions a qüestions tan importants com l’alt índex d’atur entre les persones joves, la falta d’inversió en cultura en temps de crisi, mètodes de reciclatge efectius, el paper de la Unió Europea davant els conflictes que hi ha al nord d’Àfrica... Per treballar aquests temes ens dividíem en petits comitès d’unes 10 a 12 persones. Cada grup tractava a fons un d’aquests temes. Per exemple, en el meu comitè vam dedicar quatre dies a buscar sistemes perquè es tingués més en compte la cultura i l’educació en moments de crisi com l’actual. Cada grup dedicava cap a 7 hores al dia a preparar el seu tema, utilitzant sempre l’anglès com a llengua vehicular. Aquesta tasca es va realitzar al CCE Montessori-Palau, ja que va cedir les aules i totes les instal·lacions perquè l’esdeveniment fos possible. Acabada aquesta fase, cada grup havia de presentar una resolució amb possibles solucions al problema que havien treballat. En aquell moment s’iniciava la segona part de la feina, l’Assemblea General, que es va desenvolupar durant dos dies a l’Auditori Josep Irla de Girona. Allà cada comitè defensava la seva resolució davant dels inconvenients que havien trobat els altres grups. L’ordre que se segueix per exposar els temes i per intervenir és semblant al que se segueix a un Parlament. A part d’escriure la nostra resolució vam realitzar altres activitats com jocs i sortides culturals, fet que ens va permetre conèixer molt millor altres joves d’altres països així com la seva cultura o el seu menjar (es va organitzar un sopar on els participants de cada nacionalitat havien de preparar el menjar típic del seu país, per exemple). Tot plegat fa d’això una experiència única per poder compartir idees i opinions sobre temes molt importants, però també per fer moltes amistats i, per tant, permet un gran intercanvi cultural. També cal destacar que tots els membres del Jove Parlament Europeu, tant organitzadors com participants, són joves que no superen els 25 anys, cosa que demostra que sí que hi ha joves preocupats per fer d’aquesta una societat més justa. Martí Roset, de 1r Batxillerat En les sessions de l’Assemblea General les presentacions i votacions de les resolucions se succeeixen a bon ritme M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:23 A AMBAIXADORS A L’ONU Anna Roca, professora Sortides mb motiu de la celebració de la Primera Cimera Internacional d’Adolescents Montessori, tres alumnes de primer de Batxillerat de l’escola Montessori-Palau Girona (Maria Blanquera, Marina Llobet i Martí Roset) van viatjar a Nova York per tal de debatre, durant tres dies, temes relacionats amb la cadena alimentària i tot el processament d’aliments. Aquesta cimera, organitzada pel Montessori Institute for the Science of Peace (MISP), i amb el suport de la North American Montessori Teachers’ Association (NAMTA) i la Montessori Model United Nations (MMUN) Conference, pretén ser la continuació de la MMUN Middle School Conference, en la qual alumnes d’arreu del món d’entre 11 i 13 anys actuen, durant tres dies, com si fossin ambaixadors dels seus països a les Nacions Unides, tot tractant temes d’actualitat i fent propostes per intentar resoldre aquests problemes globals. Aquest any el MISP ha volgut apostar fort per la Primera Cimera Internacional d’Adolescents Montessori amb la participació de dotze adolescents, nou dels quals han sigut nord-americans i tres, catalans. En aquesta primera edició s’han perseguit tres objectius principals: Que els adolescents puguin treballar com si fossin ambaixadors a les Nacions Unides i prenguin consciència de qüestions globals que afecten el món en què vivim. En aquesta ocasió van treballar els diferents processos de transformació que reben els aliments fins que arriben a la taula. Al final d’aquest procés, es va arribar a unes conclusions que l’alumne del Montessori-Palau Girona Martí Roset va ser l’encarregat de llegir a la cerimònia de clausura celebrada a la seu de l’ONU, amb l’assistència de 1.200 persones, les quals eren alumnes de diferents escoles Montessori d’arreu del món i els seus professors respectius. El segon objectiu és poder donar idees a les escoles Montessori perquè creïn un vincle més gran amb la seva comunitat en termes de voluntariat. Es va parlar molt dels bancs dels aliments, del seu funcionament, organització, recol·lectes, etc. A partir d’aquí, els alumnes van poder captar idees que es podran encarregar de transmetre als responsables del Banc dels Aliments de Girona, de manera que hi hagi una relació més estreta entre aquesta entitat i l’escola Montessori-Palau. El tercer objectiu va enfocat a un àmbit més reduït. Es tracta de veure què poden fer els alumnes assistents a la Cimera per implantar a les seves escoles algunes de les mesures de què es va parlar a Nova York. A partir d’ara, la tasca d’aquests alumnes és fer difusió de la Cimera en què han pres part aquests dies. Els participants en la Cimera continuaran estant en contacte i seguiran treballant amb vista a una segona edició per a l’any que ve. Tots ells van valorar positivament l’experiència i ho van considerar un premi al treball i a la dedicació que hi havien destinat les setmanes prèvies a la trobada. 77 Montessori - Palau montessori_13.indd 77 23/05/13 16:23 montessori_13.indd 78 23/05/13 16:23 Aprendre descobrint montessori_13.indd 79 23/05/13 16:23 Aprendre descobrint Experiències i projectes 80 montessori_13.indd 80 U UNA ACTIVITAT CARREGADA DE SENTIT na de les activitats que es realitzen a les aules de 1r cicle d’Educació Infantil és desgranar blat de moro i portar-lo a les gallines. Aquesta és una de les diferents activitats que el nen pot escollir per a tenir cura de l’ambient exterior. A partir de la intencionalitat que té el nen per portar menjar a les gallines, s’estan treballant un seguit d’objectius indirectes centrats, bàsicament, en la motricitat. El fet de desgranar el blat de moro, gra a gra, implica una coordinació òculomanual molt precisa. A més, en realitzar la pinça per agafar els grans, el nen està fent, de manera indirecta, una preparació per a l’escriptura. A banda del treball motriu, s’estableix un vincle entre l’activitat que fa el nen dins l’aula i l’entorn exterior. Al final del matí, un cop ha acabat l’estona de treball, els nens agafen el blat de moro desgranat i van a portar-lo a les gallines. Per anar fins al galliner, el nen ha de caminar en terreny irregular i superar diferents pendents. Això li implica un important control psicomotriu. Tot això, sense deixar de banda la rutina que comporta fer una sortida a l’exterior: canviar les sabates, posar jaquetes... Es tracta, doncs, d’una activitat que té sentit pel nen: desgranar blat de moro per alimentar les gallines. A partir d’una activitat molt simple, es treballen, indirectament, un seguit d’objectius molt importants per al desenvolupament del nen. Professores d’Educació Infantil 0-3 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:23 mb l’arribada de la tardor, treballem el tema dels bolets. És un dels moments en els quals prenem més consciència del privilegi que suposa el fet de tenir tanta extensió de bosc dins l’escola. La possibilitat d’anar a caçar bolets i després, a l’aula, classificar-los a partir d’un exercici de comparació amb reproduccions ceràmiques és una autèntica aventura, i el posterior exercici de dibuix per deixar constància d’aquells detalls que els han cridat l’atenció serveix per consolidar allò après en l’exercici d’identificació i comparació anterior. És una activitat que desperta un interès notable, i al final els nens i nenes acaben essent autèntics experts en micologia. Professores de 2n cicle d’Educació Infantil Aprendre descobrint A FASCINATS PELS BOLETS 81 Montessori - Palau montessori_13.indd 81 23/05/13 16:23 CUIDEM EL NOSTRE MÓN Aprendre descobrint U 82 montessori_13.indd 82 na companya de la classe va portar un llibre molt interessant sobre com podem cuidar el nostre planeta. Ens va agradar tant, que vam decidir que volíem fer un treball entre tots sobre aquest tema. Per això vam estar pensant coses que podíem fer per cuidar el nostre planeta i després en vam fer diversos treballs en grups. Com que l’objectiu era treballar sobre la natura, ho vam anar a fer al bosc i va ser fantàstic: sentíem els ocells, les gallines i les cabres al nostre voltant!!! Com a resultat de la recerca i de la discussió i comentari dels treballs, a poc a poc vam anar definint una sèrie d’accions que ens semblaven importants per poder millorar el nostre planeta, i van ser les següents: Per estalviar energia vam pensar que es podrien fer tota una sèrie de petites accions al llarg del dia, tant a casa com a l’escola o al carrer: Apagar la televisió i l’ordinador, ja que si no els apagues del tot, continuen gastant electricitat. Tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o ensabonem, ja que cada vegada que ho fas estalvies 18 gots d’aigua. Anar als llocs a peu (sempre que això sigui possible). No viatjar tant en cotxe, ja que així s’estalvia gasolina i hi haurà menys pol·lució; a més, el fet de fer exercici és molt bo. Fer servir les dues cares dels fulls de paper. Si tothom ho fes, s’haurien de tallar molts menys arbres amb l’objectiu de fabricar paper. També vam pensar que calia tirar les deixalles a la paperera perquè així el nostre entorn seria més net. Reciclar caixes i papers per afer joguines. Col·laborar en el reciclatge en tots els àmbits. Vam veure que prop de la meitat de la brossa que generem es pot reciclar. Es gasta molta menys energia reciclant qualsevol cosa que fent-la nova. En l’àmbit de la vegetació, també vam parlar de la possibilitat de poder plantar flors, ja que les plantes fan que l’aire sigui més net i sa. Ens va semblar que podia ser molt positiu a l’hivern donar menjar als ocells perquè puguin fer niu a la primavera. Estem força convençuts que, a partir d’aquest treball, tots els nens i nenes de la classe intentarem cuidar més el NOSTRE PLANETA. Alumnes de 1r a 3r de Primària, grup A Fer tota mena d’activitats relacionades amb la natura en un entorn tan idíl.lic com els espais del bosc i la granja va ser un privilegi. M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:23 TALLER DE PALEONTOLOGIA Dibuix: Natàlia Mateu, de 1r Primària A Aprendre descobrint la tarda, els alumnes de 1r, 2n i 3r B vam anar a l’Aula de Natura. Ens esperaven els fòssils i l’Àngel. La primera activitat era buscar fòssils. Després vam buscar dents de tauró. Llavors vam mirar per un microscopi. També vam netejar fòssils i els vam classificar. Vam aprendre molt i ens ho vam passar molt bé. Ona Verdaguer, de 1r Los fósiles son restos de animales conservados en las rocas a través de los tiempos, pudiendo haber sufrido transformaciones y deformaciones. Hay muchos tipos de fósiles, siendo los más comunes los huesos y caracoles. La paleontología es la ciencia que se ocupa del estudio de los fósiles. Natàlia Mateu, de 1r El martes 22 de enero fuimos al taller de fósiles. Uno de los talleres que hicímos fue cómo limpiar un fósil. Necesitas un punzón y también un cepillo de dientes. Tenías que rascar con el punzón, y con el cepillo de dientes tenías que quitar la arena. Anna Torrent, de 2n Primero hicimos 5 grupos. Fuimos al Aula de Natura. Allí Ángel nos esperaba con 5 actividades. La primera que hicimos fue hacer un molde con una concha. Otro taller era buscar fósiles con una piqueta. También buscar fósiles y cogerlos con unas pinzas. Otro, mirar fósiles con unas lupas binoculares. Había otro taller que era limpiar fósiles y el último, clasificarlos. Clàudia Oliver, de 3r Un taller era de clasificar fósiles. Había una caja con fósiles y unas fotocopias con imágenes de fósiles. Había que coger los fósiles y ponerlos al lado de la imagen que se parecía. Júlia Casas, de 3r Cuando llegamos nos explicaron cómo hacer un molde de cómo se forma un fósil. Si cogemos yeso y lo mezclamos con agua se hace una pasta. Cogemos un bote, lo untamos con mantequilla, aceite o vaselina... y le ponemos la pasta y después la concha dentro. Cuando se seca nos queda un molde muy bonito. Lo que me gustó más fue clasificar los fósiles, y lo que me gustó menos era buscar los dientes de tiburón. Xavier Elorza, de 3r Una tarde fuimos al Aula de Natura a hacer de paleontólogos. Una de las actividades era buscar fósiles en un mini yacimiento, que era una caja con barro seco, y dentro había fósiles que teníamos que desenterrar y luego limpiar con un cepillo de dientes y agua. Clara Oliver, de 3r Primària 83 Montessori - Palau montessori_13.indd 83 23/05/13 16:23 Aprendre descobrint E 84 montessori_13.indd 84 LA DISSECCIÓ D’UN VERAT l verat és un peix comestible. Hi ha gent a qui els agrada per menjar, però també n’hi ha que no se’l menja perquè no els agrada. Els verats no són iguals que els humans perquè no tenen el cervell tan gran i el seu cor és molt petit i triangular. Com que viuen dins l’aigua i no a terra, no tenen pulmons sinó que tenen brànquies per respirar. A Mariona Terrades, de hir, amb els meus companys vam estudiar les parts del peix a partir d’un verat. Primer la Montserrat ens va ensenyar com es feia, i després a cada grup ens van donar les eines i un verat per investigar. El primer que vam fer va ser tocarlo per fora i veure en quina direcció anaven les escates. Les de dalt eren negres i blaves, però les de baix eren platejades i relliscaven molt. Vam obrir l’opercle i vam separar les quatre fileres de brànquies que té el verat. El verat té unes dents molt petites però molt punxegudes que se’ns enganxaven als guants que portàvem per protegir-nos les mans. A mi em va agradar molt passar-li un pal per la boca i veure com anava seguint per l’esòfag i arribava fins al budell, però el que més em va agradar va ser embrutir-me els guants. Semblàvem cirurgians! 1r Primària E l verat era molt maco, era de color platejat amb puntets de color negre. Primer, el que vam fer tots els del grup, va ser obrir-li la boca, i després vam obrir-li totes les aletes, ja que les tenia plegades. En tenia una de dorsal, dues de pectorals, dues ventrals, una anal i una caudal, que és la cua. Totes eren molt toves. Els ulls eren molt suaus i grossos, a sobre tenien una capa gelatinosa que relliscava molt i molt. Primer vam tocar les escates i relliscaven molt. Després li vam fer un tall de l’anus fins a les brànquies. Li vam obrir el ventre com si fos una finestra. Li vam veure els budells que eren vermells, i també li vam veure el cor, que era molt petit i triangular. Clara Julià, Arnau Casanova, Clara de Solà Morales, Laia Guixeras i Guim Jaime, Oriol Riera i Aleix de 2n i 3r Primària Cuixart, de 3r Primària ’ha agradat molt fer la dissecció del verat. He après com es diuen els diferents tipus d’aletes. Un dia d’aquests compraré un verat a la peixateria i el disseccionaré a casa. Les parts externes del verat són la boca, la fossa nasal, els ulls, l’opercle, la línia lateral i totes les aletes: pectoral, ventral, anal, dorsal i caudal. També he après que la línia lateral serveix als peixos per detectar el que tenen al costat. Jordi Comes, de 3r Primària M M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:24 la classe hem treballat els arbres de la nostra Escola. Hem fet grups de 3 alumnes i cada grup ha triat la fotografia d’un arbre. Hem agafat la foto de l’arbre, la carpeta, el llapis i cada equip ha anat a buscar l’arbre de la fotografia pel pati, i quan l’hem localitzat l’hem dibuixat i hem agafat alguna fulla. Ja arribats a la classe, hem classificat les fulles, hem fet una descripció de com era l’arbre i l’hem presentat als nostres companys. Els altres grups també han fet el mateix amb el seu arbre. Han sortit arbres de fulla caduca i perenne; de diferents mides i formes. Hem estudiat els roures, les alzines (que n’hi ha moltes), l’eucaliptus, el pi, el llimoner, el xiprer, la pícea i la cica, que és la del nostre grup. Hem fet una col·lecció de fulles i les hem classificades. Les tenim a la classe i anem ampliant la col·lecció. Quan en trobem una de diferent la portem, l’observem… La veritat és que ha estat una activitat molt divertida i molt profitosa, i ara, quan ens movem per l’Escola, coneixem el nom de tots els arbres que ens envolten i fa molta il·lusió! Biel Alegret, Martina Kui Batlle i Sergi Veà, de 1r, 2n i 3r Primària D JOCS D’ARREU DEL MÓN urant el mes de novembre, a l’hora d’Educació Física, hem estat fent jocs d’arreu del món. A nosaltres ens va agradar molt fer aquesta activitat de jocs. Vam estar fent jocs típics de tots els continents: d’Àsia, d’Àfrica, d’Europa, d’Austràlia i d’Amèrica. De cada continent fèiem unes quantes activitats. Va ser molt divertit perquè la majoria dels jocs que fèiem no els havíem sentit a dir i no els havíem vist mai, i va ser una manera de conèixer nous jocs i cultures. Entre tots els jocs que es van presentar n’hi havia de molt diferents: de córrer, de saltar, d’esquivar i de moltes coses més. Camila Córdova i Marc Codina, de 4t i 5è Primària Aprendre descobrint A ELS ABRES DE L’ESCOLA 85 Montessori - Palau montessori_13.indd 85 23/05/13 16:24 Aprendre descobrint DRAMA AND THE HEART-BRAIN CONNECTION 86 montessori_13.indd 86 M aybe you would be surprised to hear that our brains are shaped by experience. In fact, the latest discoveries in neuroscience state that environmental factors, particularly the affective atmosphere, produce experience-dependant transformation in brain structure and function. Cognition and learning skills are, in essence, totally correlated to emotion. Therefore, if we cultivate healthy social-emotional habits, we will promote positive brain changes. We believe that including Drama in the curriculum is an excellent way to enhance social-emotional learning. It gives the students the possibility to deal with emotional and mental aspects on an inner level, and to develop appropriate communication skills on the outer level. We have realized that when children feel at ease in an emotionally safe environment, they all love doing drama. They develop a deep attachment to the subject, lessons become a relevant experience and consequently learning occurs and lasts. Drama provides a direct experience in which the group dynamics plays a critical role in strengthening self-esteem, confidence and a strong sense of identity. Following the innovation spirit of our school and in order to nurture creativity, we have developed a threelevel drama programme. Level one, intended for the first graders, is based on nursery rhymes, poems, songs, expressive reading and mimicry. Level two, for second and third of Primary, includes some clown techniques, dancing, singing, playing instruments and short dialogues. And in level three, for second cycle of Primary, we represent a play. The result of this new programme «It was a lot of fun because I had never done drama before and so I learned something new» (Jordi Ettinghausen) «I was nervous because I really wanted to be Puck. I thought it was a funny character. I was finally able to act it out» (Ariadna Marés) «I felt great with my schoolmates because they helped me overcome my difficulties» (Lluís Saguer) «I want to repeat this experience because the teacher teaches very well and it is a wonderful activity to do with your friends» (Marta Romeu) M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:24 El fet de compartir l’activitat d’expressió corporal i mim amb els pares en una matinal de dissabte és molt engrescadora i permet valorar millor l’actuació final between assertiveness and empathy. As a consequence, the students are getting used to the idea that their actions affect other people and that collaboration is more productive than competition. Working together, sharing responsibility and compromising with others were rewarded with the warm audience’s applause. Richard Davidson, one of the mainstream most important neuroscientists, says: “Change the brain by training the mind through social-emotional learning”. And we are happy to say that we believe him! Our teaching vision should go beyond academic learning. Kindness, compassion, well-being and happiness should also take an important role in current education since the heart and the brain are good friends after all. Cecilia Poblete, drama teacher Aprendre descobrint has been, so far, quite rewarding. In order to encourage problem solving and team work, we have focused on asking them questions rather than giving them answers. How do you think this character feels? Have you ever felt something similar? How would you physically move in this situation? Without even realizing, children have been learning to formulate demands and solve problems. It is surprising to see how creative they can be when dealing with conflicts! All of them have had to step out of their comfort zone and face the challenge of making mistakes in rehearsal. In this process they have gained the confidence they needed to perform in front of a large audience. We have worked hard to promote a balance between listening and contributing, between verbal and non-verbal communication, 87 Montessori - Palau montessori_13.indd 87 23/05/13 16:24 ESTUDIAR LA MULTIPLICACIÓ Aprendre descobrint A 88 montessori_13.indd 88 quest any hem estudiat les propietats de la multiplicació. Hem treballat les propietats commutativa, associativa, distributiva i l’element neutre. Respecte a la propietat commutativa vam fer exercicis per prendre consciència que en una multiplicació, encara que invertim els números, sempre dóna el mateix resultat. Amb la propietat associativa es demostra que els factors de la multiplicació es poden associar de maneres diferents i que el resultat no varia. Per exemple: (7x8)x5 = 56x5=280 i 7x(8x5)=7x40=280. La propietat distributiva és la més divertida de demostrar, però també la més difícil d’entendre. És la que apareix en la fotografia. Es tracta de distribuir la multiplicació de fora del parèntesi entre els números de dins el parèntesi. Finalment, vam buscar l’element neutre de la multiplicació. De fet, no és ben bé una propietat. L’element neutre de la multiplicació és l’1, és el número que fa que qualsevol multiplicand multiplicat per ell doni de producte el mateix número que el multiplicand. Per exemple:, 5x1=5. La veritat és que després de fer totes aquestes demostracions entenem molt millor molts detalls de la multiplicació. Adriana Dalmau, Sara Polls, Judith Ortega i Eva Serrat, de 4t Primària U AMBULÀNCIES DE COLORS n any més ha vingut a l’Escola un hospital de campanya i hem pogut aprendre moltes coses relatives a com són atesos i transportats els malalts. Hi ha dos tipus d’ambulàncies: una és de color taronja i groc, sempre està per la ciutat i serveix per traslladar els pacients. No són medicalitzades, però tenen mascaretes, benes de cap, oxigen, una aspiradora i un desfibril·lador automàtic. Hi ha un altre tipus d’ambulància que és blava i blanca; aquesta és medicalitzada i fa desplaçaments llargs per tot Europa. Per exemple: si t’has fet mal i ets alemany i et vols operar a Alemanya, ells t’hi porten. Hi ha un tipus d’hospital que és movible: serveix per poder atendre tothom quan, per exemple, en un accident hi ha molts ferits. Text: Telm Fontàs, de 5è Primària Dibuix: Pau Ferrer, de 5è Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:24 RECICLATGE I JUSTÍCIA SOCIAL U Un reportatge impactant Un matí a la deixalleria C om que hem treballat a fons el tema del reciclatge, hem anat a la deixalleria de Girona. Gràcies al nostre monitor hem pogut aprendre coses bàsiques sobre el reciclatge. Ens han deixat temps per poder llençar les coses que havíem portat nosaltres: bombetes foses, piles, mòbils o medicaments, i així hem vist els diferents punts de recollida selectiva. Ens han explicat que també hi ha una deixalleria mòbil que és un camió i que pots donar-li les coses que vols portar a la deixalleria però que són massa grans. Hem après moltes coses i ara som més conscients del fet que si cadascú de nosaltres recicla podrem arribar a conservar millor el medi ambient. Júlia Dubé i Júlia Oliver, de 6è Primària n l’espai de la granja hem anat a fer sabó. Ens hem organitzat per grups. Per fer el sabó hem barrejat aigua amb sosa càustica i després hi hem posat l’oli, i seguidament ho hem barrejat tot. Ens ha quedat com unes natilles. Ara hem d’esperar deu dies fins que el sabó s’hagi assecat, i després el tallarem i farem les etiquetes. Ens ho hem passat genial! E Fabriquem sabó! Ariadna Juscafresa i Xènia Serna de 5è Primària Aprendre descobrint n dia vam anar a veure un vídeo que explicava que a Ghana, a l’Àfrica, els prats verds s’han convertit en abocadors de residus electrònics. La gent pobra crema aquests aparells elèctrics per treure’n els metalls. Saben que el fum és tòxic i que possiblement es posaran malalts o es moriran, però ho fan per poder menjar. El reportatge explicava que a l’Àfrica cada mes hi arriben 500 contenidors carregats de material elèctric que els altres continents no volen, i per culpa d’això tot queda ple d’escombraries. Els nens de la classe vam comentar que això és una injustícia i que no pot ser que aquests nens hagin de viure així. Ha de ser molt trist que un poble acabi essent una deixalleria. De fet, aquests aparells s’haurien de reciclar en els països d’origen, i és injust que vagin a parar a països de l’Àfrica com Ghana. Josemi Cabañas, Olga Horno i Xavier Massaneda, de 4t i 5è Primària 89 Montessori - Palau montessori_13.indd 89 23/05/13 16:24 COMPONENTS D’UNA MESCLA Aprendre descobrint A 90 montessori_13.indd 90 l’assignatura de Ciències Naturals de primer d’ESO vam estudiar algunes tècniques de separació de mescles. Entre elles, vam treballar la filtració, la decantació, la destil·lació i la cristal·lització. Com que els alumnes havien treballat, prèviament, el material propi d’un laboratori, i les normes de treball que cal seguir allà dins, vam realitzar una destil·lació com a part del contingut de l’assignatura. En una sessió de classe, per grups de treball van anar al laboratori a fer una separació mitjançant filtració i la destil·lació. Amb l’objectiu de fer una destillació, i mentre s’escalfava el vi que havíem de destil·lar, cada grup d’alumnes va fer la filtració seguint el guió de la pràctica. Quan el vi va arribar als 70ºC de temperatura, a la qual l’alcohol es volatilitza, els alumnes miraven el procés i havien de deduir què passava en cada part. Es generava una discussió al laboratori que després explicaven al professor, que feia les preguntes pertinents per si alguna explicació era errònia. El punt del procés que va cridar més l’atenció als alumnes va ser el funcionament del tub refrigerant. En aquest tub hi havia circulació d’aigua freda provinent de l’aixeta. Aquesta aigua permetia que l’alcohol es condensés baixant la temperatura del tub interior per on passava el gas. Professors de Ciències Naturals L MuMa, EL NOSTRE MUSEU a idea de fer un museu de la tècnica va sorgir de l’interès i afició que alguns alumnes de primer d’ESO teníem per dissenyar, crear i muntar objectes. A tots ens unia el mateix: la curiositat per entendre el funcionament de tot allò que ens envolta. Així doncs, des de Projectes, vam decidir crear el MuMa, el Museu de la Maquinària de l’Escola Montessori-Palau, i ara que ja fa uns mesos que hi estem treballant, creiem que hem aconseguit el nostre objectiu inicial: posar en funcionament el museu. Actualment hi podreu trobar una politja, una emissora de ràdio, un ordinador obert, un retroprojector dels anys 90... Tots acompanyats d’explicacions i dibuixos per a poder entendre el seu funcionament. Tenim moltes idees al cap. Volem que el museu segueixi creixent; fins i tot, ens agradaria fer de guies a alumnes d’altres cursos que vulguin fer una visita. En tot cas, creiem que aquest projecte ha de ser de tots, i els futurs estudiants d’ESO decidiran quines noves idees volen dur a terme i quins nous aspectes s’incorporen al MuMa. De moment, però, ja ens podeu trobar a la planta 3 de l’edifici nou. Esperem que vingueu a visitar el museu i que en gaudiu! Max Orpí, Genís Victòria, Romà Martí i Eudald Vehí. Alumnes de Projectes d’ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:24 BOCINS D’HISTÒRIA U D OMBRES DE LA CAVERNA esprés de treballar el Mite de la Caverna, els alumnes de 1r hem fet una proposta de representació visual d’allò que s’hi explica. Ha sigut una bona oportunitat per traduir en imatges el contrast entre el món dels homes condemnats a llegir les ombres projectades en el mur de la caverna i el seu enlluernament quan surten a l’exterior a plena llum del sol. Alumnes de 1r Batxillerat Aprendre descobrint n dia l’aula on s’imparteix Història de 2n de Batxillerat es va convertir en una exposició d’objectes del segle XIX. Els alumnes van poder observar, a través d’un atles original de l’any 1886, com era la distribució per països de la vella Europa i de la colonitzada Àfrica. La imatge ajudava a prendre consciència que els canvis que s’han produït des d’aleshores són grans, fruit de les guerres i dels tractats de pau. També van poder fullejar un recopilatori de números de la revista “Blanco y Negro”, datats del 1922 i enquadernats. Aquesta revista il·lustrada, fundada el 1891, va ser la primera revista espanyola a utilitzar color i paper cuixé. Era una revista de varietats: moda, imatges de l’època sobre la guerra amb el Marroc, anuncis, etc. A través de les imatges els alumnes van poder veure com es vestien en aquella època i a quins professionals s’havia de recórrer en diferents moments i circumstàncies. Com a peça estel·lar, van poder observar les monedes alfonsines i del govern provisional de la 1a República. Algunes d’aquestes monedes daten del 1886, durant l’anomenat Sexenni Revolucionari. D’altres de l’època de la Restauració amb Alfons XII i, finalment, monedes de l’infant Alfons XIII. Va ser una jornada diferent, ja que els alumnes van gaudir d’una estona distesa i agradable tot treballant amb objectes històrics. Núria Martorell, professora 91 Montessori - Palau montessori_13.indd 91 23/05/13 16:40 montessori_13.indd 92 23/05/13 16:40 Opinió i difusió montessori_13.indd 93 23/05/13 16:41 Opinió i difusió Conferències 94 montessori_13.indd 94 Conscients que dominar la presa d’apunts a partir d’una exposició formal és una necessitat, des de diverses àrees s’han programat xerrades d’experts i els alumnes han pogut assistir a diverses conferències. Temes de natura com els terratrèmols, la biodiversitat i la teoria de l’Evolució; temes sobre comunicació com la importància de la publicitat o aprendre a parlar en públic; temes relatius a la seguretat, com l’ús segur d’Internet o les drogues, i també a la salut, com les que s’ofereixen amb motiu de La Marató de TV3, s’han succeït durant el curs. Aquestes xerrades, sumades a les que ofereixen els escriptors que ens visiten, permeten practicar aquesta forma d’adquisició de coneixements que és la conferència feta per un expert. MESURAR LA BIODIVERSITAT A lo largo de este curso académico, los alumnos de 4º de ESO hemos asistido a diversas charlas, en las que además de exponer conceptos que la mayoría de los alumnos ya conocemos por interés propio, un experto relacionado con la materia nos explicaba cómo y por qué se producen los infinitos fenómenos que se suceden, segundo a segundo, en el mundo que nos rodea. El viernes 8 de marzo de 2013, los alumnos que estudiamos Biología y Geología asistimos a una charla sobre la importancia de la biodiversidad. La impartió la doctora Emma Cebrián, que es investigadora del CSIC de Blanes e imparte clases de Biología Marina en la Universidad de Girona. Gracias a diversas experiencias en el trabajo de campo, comprendimos la fragilidad de los ecosistemas (poniendo ejemplos como la desaparición de algunos peces en las costas del Mediterráneo debido a la urbanización), aprendimos cómo se mide la biodiversidad de un espacio concreto, es decir, identificamos el número aproximado de especies que habita en una zona específica. También nos comentó el papel crucial que realiza cada especie en un ecosistema, haciendo referencia a que al año millones de especies animales desaparecen por culpa del hombre, por su ambición y su eterno afán de conseguir la comodidad absoluta. Para finalizar la charla, mencionó que la biodiversidad es algo bellísimo, único y exclusivo del planeta Tierra hasta la fecha. Por ello, ha de preservarse a toda costa pero, desgraciadamente, está herida de muerte por culpa de la especie dominante del planeta, el hombre. Jesús Muñoz, de 4t ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:41 UNA PAELLA AMB MR.DARWIN E A quest trimestre els Mossos ens han visitat dues vegades. La primera, va ser per fer-nos una xerrada sobre Internet segura. La xerrada consistia a donar-nos consells per utilitzar Internet de manera intel·ligent i també explicar-nos casos reals. A tots ens va sobtar molt el que pot arribar a passar si no utilitzem Internet correctament. També ens van advertir del perill de penjar fotos a les xarxes socials, ja que un cop penjades ja no les podem recuperar i se’n pot fer un mal ús. Va ser una xerrada molt interessant i profitosa. El segon cop que van visitar-nos va ser per parlar sobre les drogues. Ens van informar dels tipus de drogues, dels seus efectes nocius, drogues legals o il·legals, el tipus de penes que et poden caure per consumir o traficar i, finalment, casos reals. Aquesta xerrada potser no ens va fer tanta impressió com la d’Internet segura perquè, d’entrada, nosaltres ja sabíem que consumir drogues no aporta cap benefici al nostre cos; al contrari, fa que ens sentim més cansats i ens pot deixar inconscients. Esperem que aquestes sessions informatives i de prevenció fetes pels Mossos es vagin ampliant amb altres temàtiques i que puguin venir alguna altra vegada, ja que tenir més informació dels perills que ens envolten és positiu. Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO Alumnes de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de 1r i 2n Batxillerat Opinió i difusió ELS MOSSOS ENS VISITEN l matí del dimarts 5 de febrer, va venir en Marc Boada, arquitecte tècnic de formació, però divulgador científic de professió. L’objectiu de la seva visita era explicar-nos la teoria de l’Evolució d’una manera diferent i divertida. És un senyor agradable i es nota que li apassiona el que explica i que té molts coneixements sobre el tema. Per tal de fer la xerrada més entenedora, va barrejar els coneixements científics amb les coses quotidianes, a partir dels ingredients de la paella. I per què la paella i no uns cigrons amb botifarra? Doncs perquè té una gran varietat d’ingredients: arròs, peix, carn, verdures, gambes, mol·luscs, aigua... sense l’evolució dels quals no hauria estat possible cuinar-la. Tot plegat ho va introduir amb una explicació de l’origen de l’univers i de la vida. En conclusió, va ser una xerrada molt interessant i va respondre totes les preguntes que se li van formular. I ara ja sabem què va ser primer, si l’ou o la gallina. 95 Montessori - Palau montessori_13.indd 95 23/05/13 16:41 CONFERÈNCIES PER A PARES Opinió i difusió C 96 montessori_13.indd 96 ada curs, l’AMPA i l’Escola programen un cicle de conferències adreçades als pares i mares en les quals es tracten aquells temes plantejats per part de sectors de famílies, de la Direcció o del professorat. Durant aquest curs hi ha hagut quatre conferències: La primera la va donar la M. Jesús Comellas la qual va parlar sobre “Els efectes de la sobreprotecció dels infants”. Desmitificadora i molt didàctica, va fer la reflexió següent: “Els nens i joves d’avui no s’esforcen perquè ho tenen tot resolt, per què no els deixem un espai?”. Amb un discurs rigorós i molt amè, la Sra. Comellas va concloure que cal assumir que educar és un acompanyament amb riscos moderats que nens i nenes han d’assumir i que el fet d’educar té com a objectius donar seguretat emocional, ser clars i coherents en els criteris, deixar clar que no tot és negociable i distingir els desitjos de les necessitats. La segona conferència va ser impartida per Cristina Gubau i Fran Calvo, els quals, sota el títol “La prevenció dels problemes associats al consum de drogues”, van desgranar un seguit de reflexions entorn de preguntes com: La distància entre les drogues i els nostres fills és la que nosaltres pensem? Amb una exposició molt sistemàtica, la xerrada es va orientar cap a una reflexió relativa a quines actituds adoptades com a pares dificulten o afavoreixen el consum de drogues per part dels fills en un futur. En tercer lloc, Verónica Bronstein, dins el programa “M’estimen, m’estimo”, va reflexionar sobre el paper dels pares com a adults de referència per als infants. Sota el títol “Com acompanyar el desenvolupament afectivo-sexual dels 0 als 6 anys”, es va centrar en el gran protagonisme que té la família en el contingut moral de l’afectivitat i la sexualitat i la necessitat de cuidar molt aquest aspecte. La quarta xerrada es va centrar en el tema “Models de relació entre joves i adolescents. Aportacions per a la prevenció de la violència de gènere”, i la va fer l’especialista en el tema Lídia Puigvert. Amb una gran quantitat de xifres extretes d’estudis internacionals, la Sra. Puigvert va reflexionar sobre la idea de quins models d’atractiu tenen més èxit i per què. I va posar èmfasi en la necessitat de prendre’s molt seriosament les dades que parlen d’un augment de la violència entre joves i adolescents. Bona part de la seva conferència es va centrar en la reflexió sobre si l’amor és social o no i, per tant, si l’atracció i l’elecció poden transformar-se o no. Ana Julià M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:41 Voluntariat JORNADA SOLIDÀRIA A CALONGE U ns quants alumnes de l’Escola, un diumenge de desembre vam anar a l’Hípica Unicorn de Calonge a participar durant tot el dia en una jornada de voluntariat relacionada amb La Marató de TV3. En arribar ens van comunicar quina seria la nostra tasca i com ens havíem d’organitzar. Alguns voluntaris van preparar jocs i d’altres van ajudar amb els cavalls. A nosaltres ens va tocar estar amb els nens petits pintant ferradures. Personalment, va ser una gran experiència molt gratificant ja que, a més de fer que la gent que era allà s’ho passés el millor possible amb la teva companyia, estaves contribuint a recaptar fons per a la recerca contra el càncer. En aquest moment ja estem preparant activitats per a La Marató de l’any que ve perquè, com cada any, tenim la intenció que els alumnes de l’Escola puguin participar en La Marató d’una manera activa i divertida. Anna Turné, Paula Przybylowicz i Cristina Turné, de 4t ESO Opinió i difusió Les accions de voluntariat fetes pels alumnes de Secundària s’orienten cap a grups i objectius diferents. Des de fa molts anys, grups d’alumnes voluntaris d’ESO i Batxillerat col·laboren periòdicament amb entitats com la Residència d’Avis de Palau i el Centre Joan Suñer. Aquestes col·laboracions solen coincidir amb jornades festives durant les quals els ofereixen petits concerts o espectacles, però també es fa en altres moments del curs en què s’ofereix companyia i suport de caràcter ben divers. Un segon tipus d’accions solidàries que sovinteja és la d’organitzar campanyes de recollida d’aliments. Aquest curs les que s’han dut a terme s’han fet en col·laboració amb Càritas i amb el Banc dels Aliments, i en alguna ocasió han coincidit amb dates assenyalades com per exemple les festes de Nadal. Una tercera línia d’acció és la que representen activitats com totes les que es fan lligades amb La Marató de TV3 i que inclouen des de xerrades informatives adreçades als alumnes de Secundària (sovint fetes per antics alumnes de l’Escola) fins a la participació en accions fetes per entitats diverses i orientades a recollir fons per a La Marató. Amb tot aquest ventall d’activitats, cada vegada més el fet d’oferir disponibilitat per fer voluntariat és una actitud que molts alumnes de Secundària van incorporant en el seu dia a dia. 97 Montessori - Palau montessori_13.indd 97 23/05/13 16:41 Innovació pedagògica TREBALL MOTRIU I AUTONOMIA Opinió i difusió Professores de 1r cicle d’Educació Infantil 98 montessori_13.indd 98 Pelar i tallar ou dur A les aules de Comunitat de 0-3 realitzem l’activitat de pelar i tallar ou dur. És una activitat que la fem els dimarts, ja que en el menú del dinar hi ha ou dur i d’aquesta manera cada alumne pot participar de fer el seu dinar. Al matí, demanem a la cuina els ous ja bullits necessaris per fer el treball a l’aula. L’alumne que està interessat a fer-ho es prepara per a la feina en primer lloc rentant-se les mans i agafant el material adequat per a l’activitat. El fet de pelar ou dur requereix d’un treball motriu precís i curós; el nen posa la màxima atenció a treure la clova de l’ou per tal que aquest es pugui mantenir sencer. Un cop el nen ha pogut treure tota la clova i ha deixat l’ou dins una cassoleta, ell mateix posa la clova dins un pot per tal que aquesta, en una segona activitat, pugui ser aixafada amb un morter a fi de servir d’adob per a les plantes. El nen recull el material que ha fet servir, sempre posant el que estigui brut a rentar i preparant-ne de nou per tal que un altre company també pugui realitzar l’activitat. Per tal de poder passar a tallar l’ou dur cal que el nen primer renti l’ou sota l’aixeta a fi de treure possibles restes de clova que puguin quedar. Un cop ben net, torna a la taula per poder fer l’activitat de tallar l’ou. Es prepara el material per tallar-lo, el qual consta d’un tallador, unes pinces i una cullera. Un cop el nen ha posat l’ou al tallador i l’ha pogut tallar, s’ajuda de les pinces o cullera per a retornar-lo a la cassoleta. Un cop acabat de tallar, el nen porta el material que ha fet servir a rentar i en posa de nou a la safata per tal que un altre company ho pugui fer servir. A cada cassoleta el nen hi posa el seu nom, i així el pot portar a la cuina, on el guardaran fins a l’hora de dinar. A l’hora de l’àpat el nen se serveix el dinar, agafa la cassoleta que porta el seu nom i se serveix l’ou, completant així el treball que ha començat a primera hora a l’aula. Es tracta d’una activitat complexa, ja que requereix diferents passos i el treball de diferents habilitats, i s’arrodoneix amb la finalitat de poder participar de la preparació del seu dinar. M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:41 A Fer pa E Rentar roba n un lloc de l’aula tenim una panera on els nens deixen els draps bruts, els pitets que hagin pogut fer servir... Quan un nen vol treballar l’activitat de rentar roba se’n va fins a la panera a mirar si hi ha alguna peça per rentar. Per assolir l’objectiu final de rentar la roba, cal que el nen faci un seguit de passos: El nen omple la gerra, transporta l’aigua fins a la taula i aboca l’aigua als cubells. Agafa la peça de roba que vol rentar i hi posa el sabó. Amb ajuda de les mans i la fusta de rentar, va fregant la roba. Quan ja està ben ensabonada, l’esbandeix i l’escorre. Quan el nen està de treballar ha de recollir el material. Torna a abocar l’aigua dels cubells en una galleda i la porta a la pica. Una vegada la roba està neta, els nens que volen la poden anar a estendre a l’estenedor que tenim a l’aula. Per a la realització d’aquest treball cal un important control motriu en transportar l’aigua, control i precisió en abocar-la, netejar les gotes d’aigua que cauen a la taula... En l’activitat hi ha implícits molts objectius del control del moviment, de coordinació, concentració i desenvolupament de l’autonomia. Opinió i difusió quest curs hem començat a practicar l’activitat de fer pa amb els nens i nenes a les aules del 0-3. Aquesta activitat diària s’inicia amb un treball important en hàbits d’higiene: rentar-se les mans per a poder realitzar l’activitat i fer servir davantal i barret de cuina per tal de ser el més curosos en la tasca. A les aules, tenim un espai preparat per a dur a terme les activitats de cuina i els nens trien fer l’activitat de manera lliure i segons els seus interessos. El material per a fer el pa està preparat i mesurat a fi que sigui el nen qui vagi ajuntant els ingredients en un bol i els barregi fins a obtenir-ne una massa homogènia. El pa es deixa reposar una estona tapat amb un drap. Fem ús d’un temporitzador a fi de poder controlar el temps de repòs, i un cop passat aquest temps d’espera es torna a amassar i es deixa reposar una estona més abans de col·locar la massa als motlles. L’activitat requereix, per tant, de tres passos abans no el posem al forn. Barrejar els ingredients fins a obtenir-ne una massa homogènia, tornar a amassar i col·locar-lo en els motlles. A cada moment, hi participen aquells nens i nenes que senten interès individual pel treball del pa. Per a fer el pa necessitem farina, llevat, sucre, sal, aigua, oli i farina d’avena i, en cas de tenir a l’aula algun alumne amb al·lèrgies o intoleràncies, adaptem la recepta a les necessitats que se’ns puguin generar. Un cop el pa ja està cuit, els nens que han realitzat el treball aquell dia s’emporten un panet a casa. El pa sobrant, poden menjar-se’l després de dinar. La veritat és que els encanta! 99 Montessori - Palau montessori_13.indd 99 23/05/13 16:41 VIDA PRÀCTICA Opinió i difusió U 100 montessori_13.indd 100 na pregunta que cal fer-se quan es treballa amb nens d’Educació Infantil és la següent: Què necessita el nen/-a de 3 a 6 anys per sentir-se satisfet amb ell mateix? A l’Escola, el fet d’aplicar l’educació vertical, és a dir, de fer coincidir dins la mateixa aula nens i nenes d’edats diferents, obeeix a un objectiu educatiu motivat per quatre raons: per la fase de desenvolupament en la qual estan, per la riquesa de les relacions i els materials que troben a l’aula, per la cohesió que hi estableixen i pels valors que acaben construint. Dintre de les diferents activitats que els nens i nenes fan a l’aula, el conjunt de les que anomenem de Vida Pràctica tenen una enorme importància perquè donen la possibilitat al nen/-a d’aquestes edats a adaptar-se al seu entorn mitjançant la realització d’exercicis o activitats que li són familiars. Es tracta d’exercicis que l’ajuden a adaptar-se i a participar de la vida social i de l’entorn cultural al qual pertany. Els propòsits pels quals el nen/-a duu a terme aquests exercicis té una relació directa amb dues fases evolutives molt clares que es poden diferenciar: el nen/-a de 3 anys se centra en ell mateix, en les seves necessitats. I el nen/-a més gran desenvolupa la capacitat de fer les coses pels altres, pel grup. La conciència social, ajudar els altres, pertànyer a un grup social, etc. l’ajuden a desenvolupar, en primer lloc, el benestar intern i, en segon lloc, l’organització social. Per això és habitual que a l’aula els nens i nenes hagin de fer activitats com ajudar-se a cordar el davantal o les sabates, fer equip per fer treball de manteniment de les flors, fer-se presentacions i es recollir el material... En tots els exercicis de Vida Pràctica hi ha implícits uns propòsits essencials: el desenvolupament de la independència, l’augment de la concentració a través de la repetició, l’autodisciplina, l’adquisició de moviments coordinats, i el desenvolupament de la voluntat per arribar a la normalització; són propòsits que portaran el nen/-a a l’adquisició de l’autoperfeccionament. És evident que tot això no s’aconseguiria si no fos perquè es treballa tot partint d’un ambient preparat, fet que ajuda a aconseguir els objectius tot seguint el seu ritme evolutiu. Professores de 2n cicle Educació Infantil M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:41 QUAN LES LLETRES BALLEN Dinàmica de grup amb alumnes amb dislèxia D es del Servei de Psicopedagogia de l’Escola, el passat 4 de desembre de 2012 vam realitzar una sessió de Dinàmica de Grup amb alumnes que presenten dificultats en lectoescriptura i dislèxia. Vam convidar un alumne de 2n de Batxillerat que havia estat molt de temps anant a sessions de reeducació al Servei de Psicopedagogia de l’Escola. L’objectiu de la trobada era compartir dificultats, estratègies i sentiments. També, conscienciar els alumnes que actualment estan treballant per superar les seves dificultats de la importància de lluitar sense defallir, sense escatimar esforços i temps i amb l’esperança que de mica en mica es van millorant les competències lectores. Hi van participar 20 alumnes de Primària i ESO, i 4 psicòlogues del Servei de Psicopedagogia de l’Escola. L’intercanvi va ser molt enriquidor, tant pel que fa a recursos que els diferents participants van compartir, com també pel que fa a la part emocional, que hi està molt implicada. Sovint, els alumnes amb dificultats en la lectoescriptura tenen un bon nivell d’intel·ligència, però en evidenciar-se les seves dificultats, solen patir incomprensió, impotència, frustració, por, etc. Tot seguit us convidem a llegir algunes de les intervencions que van sorgir en aquesta dinàmica: - “Tu, fixa-t’hi i no t’estressis, i cada cop tardaràs menys a llegir. Relaxa’t. I no et rendeixis”. - “A vegades, quan llegeixes, no entens res”. - “Jo, a vegades, quan em donen una prova, sóc l’últim d’acabar”. - “Escriure les faltes en un paper va molt bé, al final acabes adonant-te de la falta”. - “Practicant pots anar més ràpid”. - “Tinc vergonya que em surtin malament les coses”. - “A mi els pares m’estan molt a sobre”. - “Vaig fer un examen de català que em va anar molt bé; vaig fer moltes faltes i em van baixar fins a 5”. Departament de Psicopedagogia Opinió i difusió La dislèxia afecta entre el 5 i el 17% dels nens, segons els darrers estudis realitzats a l’Hospital Infantil de Boston (2012). Els nens/-es amb dislèxia tenen bàsicament problemes amb la lectura, dificultats amb l’ortografia, habilitats pobres de decodificació-comprensió i dificultat per reconèixer les paraules amb fluïdesa. En un principi els corrents teòrics apuntaven a un dèficit relacionat amb la part visual a l’hora de desenvolupar els aspectes bàsics del llenguatge i la lectura. Actualment es viu una onada teòrica que apunta a la part més auditiva. I la nostra pregunta al respecte és: I com ho viuen els nens? Què i com els afecta? Què en pensen i no verbalitzen? 101 Montessori - Palau montessori_13.indd 101 23/05/13 16:41 LA INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA Opinió i difusió D 102 montessori_13.indd 102 es de ja fa uns anys, l’equip de professors de l’etapa d’ESO tenim clar que per poder oferir un ensenyament més significatiu és necessari anar més enllà dels objectius purament de contingut. Si volem que els nostres alumnes adquireixin una formació útil i integrada, hem de buscar el compromís entre les habilitats i el coneixement. En aquesta línia, estem contínuament cercant aquelles activitats que permetin treballar de manera pràctica, transversal i rigorosa la informació que l’alumne rep en les diferents assignatures. Creiem fermament que la presència d’una cuina a cada una de les aules del nou edifici d’ESO123 ens permetrà enllaçar molts continguts de Ciències i Tecnologia amb les habilitats i actituds necessàries que els nostres alumnes necessiten. Per començar, l’equip de professors de Ciències i Tecnologia d’ESO2 ja fa dos anys que dissenya i implementa el projecte La Indústria Alimentària. Quins són els principals objectius integrats en el projecte de La Indústria Alimentària? Els principals objectius són motivar el nostre alumne pel tema que se li presenta i fomentar la recerca d’informació i l’experimentació, treballant paral·lelament la responsabilitat, la comunicació i la capacitat de treballar cooperativament. Per tant, és l’alumne el constructor del seu propi aprenentatge i això fomenta l’habilitat d’aplicar els seus coneixements a noves situacions. A partir de les activitats diferents que es presenten, l’alumne adquireix coneixements relacionats amb la indústria alimentària, reconeixent la transformació industrial de les matèries primeres en els productes M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:41 “El coneixement s’adquireix mitjançant les experiències” Maria Montessori projecte es complementa amb l’estudi dels nutrients i el concepte de dieta mediterrània. Al llarg de tot el projecte, l’alumne recull en una memòria el procés tecnològic que ha seguit, amb els resultats obtinguts de les activitats proposades. Posteriorment, en grup cooperatiu, realitza una exposició oral mitjançant eines informàtiques i entorns multimèdia amb l’objectiu de mostrar el procés d’elaboració del producte alimentari, la proposta d’envàs amb l’etiqueta i també es proposen idees de millora del propi projecte elaborat. Eduard Juliol, Anna Jambert i Sergi Prat Equip docent de Ciències a ESO2 Opinió i difusió elaborats. També es realitza formació per a una correcta manipulació dels aliments i la necessitat de conservarlos correctament, identificant-ne les tècniques. L’alumne, duu a terme la cerca i posterior elaboració de diferents productes alimentaris com el iogurt, el mató, especialitat de soja fermentada i el tofu. És a la mateixa aula on l’alumne disposa d’una cuina amb tot el material necessari per tal de poder realitzar una correcta elaboració del producte alimentari que se li proposa. També treballa els conceptes relacionats amb la comercialització de productes, com són l’elaboració de l’envàs i l’etiquetatge d’un producte alimentari, fet que els suposa fer un petit estudi de mercat de productes similars al seu. L’estructura d’aquest 103 Montessori - Palau montessori_13.indd 103 23/05/13 16:42 L’AMBIENT PREPARAT A SECUNDÀRIA Opinió i difusió A 104 montessori_13.indd 104 finals d’octubre del 2007 vaig poder compartir amb altres professors i companys de Direcció la possibilitat d’observar diverses escoles a Suècia i Finlàndia. Durant una setmana vam poder comprovar, entre d’altres, algunes de les raons logístiques que han fet del sistema educatiu finlandès un paradigma mundial de l’educació. Posteriorment, i durant el mes de gener de 2008, vam anar als EUA i a Mèxic a visitar un total de sis centres nord-americans, en especial el de Cleveland i el de Mèxic, per observar l’aplicació d’una proposta de continuïtat de la pedagogia Montessori per a Adolescents. Aquest bagatge i l’experiència directiva en gestió i models pedagògics ens va portar a generar una proposta de model pedagògic que aquest any 2012-13 ha culminat amb la inauguració d’un edifici nou per als alumnes d’ESO123 i la modificació de l’ambient preparat per als alumnes d’ESO4 i BTL. Pel que fa al pavelló d’ESO123, les dimensions s’allunyen del marc normal que una escola sol oferir. Tot és més gran i vast. La intenció educativa és la de generar un espai que l’alumne es pugui sentir com a propi, on la dinàmica d’aula es transformi en un hàbitat propi d’identitat. Per això s’han creat nou aules d’uns 200 m2, cadascuna de les qual inclou una cuina, un laboratori, un espai traster per a material, un lavabo per a noies, un per a nois i l’espai aula, que ronda els 150 m2, amb diverses seccions interiors, on destaca tota una estructura per tal de promoure els elements TAC (Tecnologies de l’Aprenentatge i la Comunicació) que inclou les TIC. M’explico: no només totes les aules disposen de connexió telefònica, d’espai Wifi, de pantalla digital i d’un mínim d’ordinadors fixos per a consulta, sinó que l’espai ofereix la possibilitat de crear diferents ambients dins la mateixa aula promovent la gestió de les interrelacions, potenciant la gestió del coneixement i, sobretot, facilitant un entorn preparat per a l’aprenentatge. Això es concreta amb un seguit de detalls físics que ho faciliten (aules on el soroll de veu queda mitigat, on la llum queda regulada segons la intensitat del sol, on la temperatura queda regulada segons els paràmetres més adients per a l’estudi...) i d’altres de pedagògics (taula ovalada per a un total de 14 o 15 alumnes; taules agrupades per promoure l’aprenentatge cooperatiu, espai de vestidor per guardar el propi material...). La cuina permet als alumnes produir productes làctics (des de 2n d’ESO) i haurà de permetre realitzar activitats de l’àmbit culinari, no només per a activitats educatives, sinó també per rebre o acollir visites i altres. El laboratori s’adequa a les necessitats de les pràctiques pròpies de cada curs. L’edifici culmina amb una biblioteca que ocupa un espai molt gran que abraça els dos pisos M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:42 Opinió i difusió superiors i que permet la realització d’actes més multitudinaris, com d’accions de metodologia pedagògica com ara debats socràtics, o la gestió en grups dels nostres PGSAM que realitzen els alumnes d’ESO123 on destaca la producció de ràdio dels alumnes de 3r d’ESO que es pot escoltar periòdicament a tot l’edifici. L’objectiu de tota la infraestructura és aconseguir en els propers anys que els alumnes autogestionin el propi espai i potenciïn la seva autonomia i la gestió de diverses ocupacions, per tal de respondre a les característiques que els són pròpies, participant al màxim en el món real des d’un àmbit local, ja que això alhora repercuteix directament en la capacitació intel·lectual i formativa dels nois i noies. Pel que fa a ESO4 i BTL, hem optimitzat la infraestructura i s’han creat dos grans espais interiors amb taules rodones i ovalades, bancs i altres elements de trobada que permeten dinàmiques més pròpies d’aquest període més intel·lectual i social, característic d’aquestes edats. També hi trobem les guixetes individuals, que els permeten la gestió del seu propi material. Aquest espai comú interior està dissenyat perquè els nois i noies d’ESO4, BTL1 i BTL2 puguin compartir el seu dia a dia, treballar cooperativament o en grup i participar de les seves vivències i experiències fomentant una millor sociabilitat i convivència. Alhora, cada secció manté una zona pròpia amb plafons informatius per a cada curs. És un espai amb connexió Wifi i alhora permet que els alumnes puguin treballar amb els mitjans TIC que els requereix l’aprenentatge. Les aules del pavelló estan dissenyades per ser d’especialitat, i els alumnes van a una o altra aula en funció de la matèria. Les aules no es poden obrir per fora si no és amb clau, i això permet no interferir en les activitats que es realitzen durant la sessió de classe. Així, la gestió del temps a classe s’optimitza, ja que permet preparar l’espai aula per a tots els grups i assegura la puntualitat. Les aules d’especialitat permeten generar un ambient preparat segons la matèria que s’hi imparteix, alhora que equilibren la formació dels adolescents promovent la mobilitat física amb l’exercici intel·lectual. Tot això respon al treball que estem fent amb un grup de professors (dos dels quals han fet la formació a Cleveland per tal de conèixer la versió de continuïtat de la pedagogia Montessori per a Adolescents) amb l’objectiu de crear el nostre propi model de continuïtat de la pedagogia Montessori per a la Secundària, tenint en compte el nostre entorn cultural i social, i per tal de poder millorar, en la mesura del possible, la línia d’excel·lència educativa en la qual ens trobem. Lluís Saló, Direcció Pedagògica de Secundària 105 Montessori - Palau montessori_13.indd 105 23/05/13 16:42 Parlant amb... UN VINCLE QUE S’HA FET FORT Opinió i difusió A 106 montessori_13.indd 106 l’Escola Montessori-Palau hi vaig aterrar amb sis anys i m’hi vaig estar fins als divuit. Si es pensa bé, són un bon grapat d’anys. És curiós, però quan un fet o un espai forma part del teu present, la perspectiva és diferent. Aquell és el context i tu mires de fer-t’hi un lloc. Per això l’escola és tan rellevant. Hi ha un temps en què l’escola ocupa bona part del terreny de la teva realitat, gairebé tot. I cal anar alerta, mirar de fer amics, començar a acomplir petites responsabilitats, fabricar ponts entre l’aventura de ser alumne i la de fer-te persona. Viatjava cada dia en autobús des de Platja d’Aro, que és d’on sóc. Era una hora ben bona de trajecte. Amb la distància penso que aquest esforç va pagar la pena. Jo sento que de l’escola me n’he endut això, sobretot. Temes com la puntualitat, el rigor, agafar les activitats que faig amb compromís. I ho relaciono amb l’autobús perquè aquesta petita rutina que vaig repetir durant 12 anys em va obligar, amb el temps, a valorar l’escola on anava, el temps que hi invertia i els fruits que més tard en vaig recollir. Jo era feliç amb les assignatures de lletres i passava angúnies amb les matemàtiques. Quan dic “feliç” vull dir que ho era realment. Físicament. I quan dic que passava angúnies vull dir que em feia mal la panxa literalment. Una redacció és subjectiva. T’has de cenyir al tema. “Heu d’escriure sobre un animal”. Però després, aquell animal que tries pot ser aquell que vulgui la teva imaginació, per tant, hi ha possibilitats infinites. És molt agradable. En canvi, aquesta veritat absoluta de les matemàtiques, que només pot ser un resultat, només aquell, que no hi ha marge d’error possible, que t’obliga a ser exacte en l’execució i en la resposta, a mi em pesava com una llosa. Amb això només vull dir que recordo com va ser de gratificant poder escollir al Batxillerat cap a quina branca em decantava. Després d’un procés llarg d’aprenentatge, és com una recompensa. I es fa necessari haver passat per aquelles àrees més aspres. Sempre vaig saber que volia anar a estudiar interpretació a l’Institut del Teatre, i molts professors em van animar a fer-ho. Aquesta és una altra de les «Hi ha un temps en què l’escola ocupa bona part del terreny de la teva realitat, gairebé tot. I cal anar alerta, mirar de fer amics, començar a acomplir petites responsabilitats, fabricar ponts entre l’aventura de ser alumne i la de fer-te persona» M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:42 «El primordial és sentir-se satisfet amb el propi recorregut... Valorant els llocs i les persones que t’han ajudat a fer la travessa i, sobretot, quan ho vius, fixar-te bé en el camí, ser constant en el traç, obrir mons i gaudir-los, com qui fa cal.ligrafia» Opinió i difusió coses que vaig agrair molt. Tenir suport és essencial. I són justament aquestes relacions constructives les que fan que després el vincle amb el centre esdevingui fort. Que tinguis la necessitat de tornar-hi. El passat el duem amb nosaltres amb més vivesa de la que pensem, i retornar als llocs importants fa que, de cop, tot es resolgui com en una equació. Les matemàtiques serveixen, finalment. I molt! En aquest sentit, puc dir que em sento molt afortunada perquè des de fa sis anys torno a l’Escola un cop l’any per fer de membre del Jurat del Certamen Literari que s’organitza el mes d’abril. Rebem una carpeta plena a vessar de textos d’alumnes de totes les edats. És una meravella. M’agrada molt llegir-ho. A mi em feia tanta il·lusió presentar textos i esperava amb tantes ganes la resolució dels premis, que no puc fer més que mirar-ho amb estima i amb cura. És una feina que faig conjuntament amb altres sis exalumnes que també s’hi apassionen. Després de fer les valoracions, anem a sopar plegats i sempre acaben sortint anècdotes, records de professors, tot de temes relacionats amb l’Escola. Parlem de les nostres vides també, però allò que realment ens uneix és el centre on vam estudiar i, no sé per què, però fa que et trobis en confiança. Hi ha una sensació semblant a sentir-te com a casa. Aquesta mena de lligams són els que generen felicitat, des del meu punt de vista. Perquè et saps part d’alguna cosa compartida. I el passat, aleshores, pren sentit. Aquella escola que jo veia enorme des de la mirada dels sis anys, a poc a poc, es va ajustant a les pròpies dimensions, esdevé més real malgrat que no li perds mai el respecte. És emocionant. Ara que tinc 32 anys, si ho penso, moltes de les coses que somiava des de les aules s’han acomplert. Amb el temps i amb paciència. Això sí que s’ha d’entrenar un cop acabes els estudis. M’he llicenciat en Art Dramàtic, treballo de mestre d’expressió i faig d’actriu quan em deixen. Aquesta tardor van venir a veure’m actuar al teatre un grup de professors de l’Escola. Descobrir-los a la platea, contents, aplaudint, em va portar a constatar que el primordial és sentirse satisfet amb el propi recorregut. Amb més o menys mesura, tinguis més o menys sort, però sí valorant els llocs i les persones que t’han ajudat a fer la travessa, i sobretot, quan ho vius, fixar-te bé en el camí, ser constant en el traç, obrir mons i gaudir-los, com qui fa cal·ligrafia. Berta Giraut, exalumna 107 Montessori - Palau montessori_13.indd 107 23/05/13 16:42 UNA JUBILACIÓ MERESCUDA «Passar de fer classes en un pis a tenir la nova escola en plena natura va ser un canvi radical: Excursions pel bosc, cabanyes, espais per jugar a futbol o a bàsquet» Opinió i difusió S 108 montessori_13.indd 108 «...gran part de la meva vida ha estat dedicada al Montessori-Palau fet que recordo i recordaré amb molta estimació» empre recordaré aquell capvespre en què el Sr. Julià va anar a veure els seus pares, els meus avis, amb un projecte: juntament amb la seva senyora, volia construir una nova escola en uns terrenys boscosos i amb grans desnivells que havien comprat davant del Club de Tennis Girona. El projecte inicial tenia poc a veure amb el que és l’estructura actual, però en aquell primer projecte ja s’hi preveien diferents pavellons, un poliesportiu... Poc després, a principis de l’any 1968, es van iniciar les obres del primer pavelló del “Complejo Cultural Deportivo Montessori-Palau”. Durant aquell curs escolar, 1967-68, jo feia classes a La Salle de Sant Celoni. A l’estiu, quan vaig començar les vacances, el Sr. Julià em va dir: “Manel, necessitem mà d’obra”, i durant dos mesos, ja em veus cada dia, al seu costat, pujant sacs de ciment, totxanes, maons, fent morter... com un manobre més, fins cap al tard del dia 1 d’octubre. L’objectiu era poder començar les classes el dia següent amb les millors condicions possibles. I així, el dia 2 d’octubre van començar les classes al CCD Montessori-Palau. Encara veig arribar aquell grupet d’alumnes amb l’autobús de l’empresa Hispano Hilariense, que am prou feines podia remuntar la pujada de l’Avellaneda, l’única carretera asfaltada que en aquells anys arribava fins al Club de Tennis. Aquell primer any la seixantena d’alumnes estaven repartits en tres grups, els de 1r, 2n - 3r i 4t - 5è, en les tres aules que hi havia a la primera planta. A la planta baixa, on avui hi ha Educació Infantil, hi havia el menjador; unes mampares separaven l’espai que en aquells moments servia de cuina del menjador. Hi vam dinar durant dues setmanes sense tancaments; per sort, el temps ens va acompanyar i no vam passar fred. Durant el primer any els alumnes van viure noves experiències. La majoria d’ells procedia de la petita escola Montessori que hi havia al centre de Girona, a la travessia del Carril, en una primera planta. Passar de fer classes en un pis a tenir la nova escola en plena natura va ser un canvi radical: excursions pel bosc, cabanes, espais per jugar a futbol o a bàsquet... En acabar aquell curs, jo vaig anar a fer el servei militar. Recordo que, durant un permís, vaig poder assistir al primer festival, que es va celebrar el mes de juny de 1970. De retorn al Centre, vaig seguir fent classes a 1r de Primària i també la M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:42 fer classes al cicle superior de l’EGB, vam haver d’assistir a uns cursets sobre programació, recursos didàctics, planificació... i durant dos anys vaig fer un curs d’especialització a la UNED, segons el qual quedava habilitat per impartir Matemàtiques i Ciències Naturals. Durant uns quants anys vaig ser el coordinador d’aquesta etapa. El 1990, es va publicar la LOGSE, que va anar seguida de la LOCE i la LOE. Vaig poder constatar que cada canvi de govern implicava un canvi de llei i, per tant, com tots els docents, em vaig haver d’anar reciclant i adaptant. Així, fins al curs 2006-07 vaig compaginar les classes d’Educació Física amb les de Matemàtiques i Ciències Naturals, primerament a 7è i 8è d’EGB, i després a 1r i 2n d’ESO. Els últims cinc cursos em vaig acollir a la jubilació parcial i només vaig impartir classes a 2n d’ESO. Al marge de la docència, i fins al curs 2004-05 (any en què vaig deixar les activitats extraescolars), des del primer any vaig complementar la meva feina a l’Escola com a entrenador i/o coordinador de les activitats extraescolars. Els primers anys, en activitats diverses, i progressivament em vaig dedicar al bàsquet. De tot el que dic es pot concloure que una gran part de la meva vida ha estat dedicada al Montessori-Palau, fet que recordo i recordaré amb molta estimació. Ara, ja jubilat, intento gaudir de la millor manera possible aquesta nova etapa de la meva vida al costat dels meus. Manel Pallàs, professor jubilat Opinió i difusió matèria d’Educació Física dels nens. En cursos següents, de 7h a 8h del vespre, es van començar a organitzar les activitats extraescolars. Vaig començar a entrenar bàsquet a les nenes i judo, als nens. A partir del tercer any les instal·lacions van millorar moltíssim: es va estrenar la piscina, el segon pavelló ja es va posar en funcionament, hi havia camp de futbol, pistes de bàsquet... De fet es va iniciar un ritme de creixement i millora que ha durat fins avui. Amb aquestes incipients instal·lacions, els anys setanta vam començar a participar en competicions esportives escolars, primer en bàsquet, més endavant en futbol i atletisme. Hi havia caps de setmana en què un mateix alumne jugava al matí a bàsquet, a la tarda a futbol, i el diumenge al matí competia en una cursa de cros. A final de curs el festival es va convertir en una cita obligada. Els primers en els quals vaig prendre part activa es feien interminables, duraven gairebé tres hores i es feien en l’espai de la piscina. Més endavant es van començar a fer taules de gimnàstica al camp de futbol i, a poc a poc, es va introduir el cant, les sardanes... Durant la meva vida com a docent he viscut diverses reformes educatives. La primera, el 1970, va durar fins al curs 1990-91, en ella s’establia que l’ensenyament era obligatori fins als 14 anys, estructurat en els 8 cursos de l’anomenada EGB. Després d’aquest període, l’alumne accedia al BUP o a la creada FP. Els mestres de Primària, per poder 109 Montessori - Palau montessori_13.indd 109 23/05/13 16:42 Opinió i difusió Associació de pares i mares 110 montessori_13.indd 110 B QUI, QUÈ I COM DE L’AMPA envolguts pares i mares de la nostra Escola, Quan en una reunió de l’AMPA, l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes, parlàvem de qui faria els escrits per a la Memòria de l’Escola, vam decidir redactar un document, una mica entre tots, per explicar-vos: Qui som? Què fem? Com ho fem? Som un grup de mares i pares que, igual que a tots vosaltres, ens interessa el projecte educatiu dels nostres fills i en volem formar part activa, conscients que estem en una escola que sortosament treballa tant els aspectes facultatius com els emocionals. Així doncs, entre tots volem educar i formar nens i nenes, noies i nois, perquè en un futur no molt llunyà siguin adults responsables, íntegres i puguin accedir a un món laboral cada vegada més exigent i canviant. L’AMPA és el lloc on els pares podem aportar idees, compartir inquietuds amb altres pares, suggerir temes... independentment de l’edat i curs dels fills. Som conscients que l’educació es fa a casa i continua a l’escola; és per això, que creiem que aquest espai comú ens aporta i ajuda a tots; als pares, per poder exposar qualsevol cosa referent al fet d’educar, i a l’Escola, perquè així coneix les nostres inquietuds i pot donar resposta o modificar quelcom si ho creu convenient. Un exemple és que a partir d’aportacions fetes a l’AMPA surten moltes de les conferències que es fan conjuntament amb l’Escola: els efectes de la sobreprotecció dels infants, les addiccions, els fills esportistes en edat escolar... L’AMPA també participa en el Consell de Centre, espai de debat i de compartir amb alumnes, professors i pares on es tracta un tema que prèviament tots hem treballat. Creiem que una preocupació, crítica i/o aportació compartida arriba sempre més enllà i dóna pas a un debat o solució, i que tot això és necessari per avançar! Així donc,s des de l’AMPA, i en nom de tots, us animem a participar i a assistir-hi sempre que vulgueu. Ens trobem cada primer dimarts de mes lectiu a dos quarts de 10 del vespre i, si voleu, podeu consultar a la web de l’Escola l’espai de col·laboracions AMPA. Trobareu l’ordre del dia de les reunions a la intranet, a la pestanya de l’AMPA. Sigueu-hi tots benvinguts! AMPA, Montessori-Palau M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:42 Jornada institucional UNS VISITANTS ESPECIALS A Opinió i difusió partir de la posada en funcionament del nou edifici destinat a ESO123 i dels canvis introduïts en els espais destinats a 4t d’ESO i Batxillerat, des de l’Escola ens vam plantejar si calia, o no, fer una inauguració oficial d’aquestes instal·lacions i, després de debatreho amb profunditat, ens va semblar que era preferible destinar tots els esforços a optimitzar la posada en servei d’aquests nous espais. Cal dir que en prendre aquesta decisió érem ben conscients que cada any, durant la Jornada de Portes Obertes, s’ofereix la possibilitat de visitar totes les instal·lacions i, per tant, vam apostar per optimitzar aquesta activitat i enriquir-la amb alguna acció específica. Així, superat el primer trimestre del curs i amb l’objectiu de difondre la renovació pedagògica que s’està duent a terme en el CCE Montessori-Palau, a començaments de febrer es va organitzar una jornada dedicada a presentar l’Escola als representants de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Girona i de les universitats catalanes. Una vegada feta la convocatòria, van acceptar la nostra invitació Albert Bayot, en representació del Departament d’Ensenyament; Isabel Muradàs, regidora d’Educació i Esports de l’Ajuntament de Girona; Pere Alavedra, rector de la UIC; Maria Lluïsa Pérez, vicerectora de la UdG; iMaria Serra, degà de la facultat d’Educació i Psicologia de la UdG. Juntament amb els representants de la Direcció de l’Escola, els assistents van poder fer un recorregut complet per les instal·lacions, des d’Educació Infantil fins a Batxillerat. L’objectiu perseguit va ser el de poder entrar en alguna de les aules de cada un dels nivells d’ensenyament per poder veure en directe el clima de treball que hi ha a l’Escola. Els representants institucionals van poder parlar amb els professors i alumnes i van acabar la seva visita en el nou edifici de Secundària ESO123, estrenat el mes de setembre passat. Va ser una bona oportunitat per compartir projectes i inquietuds i per potenciar les sinergies entre les institucions, les universitats i el CCE Montessori-Palau. Una setmana després es va fer la ja tradicional Jornada de Portes Obertes que, amb més de 700 visitants, va ser un autèntic èxit de participació. Enric Tubert 111 Montessori - Palau montessori_13.indd 111 23/05/13 16:42 Festes 112 montessori_13.indd 112 Animació creativa M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:42 Animació creativa Festes 113 Montessori - Palau montessori_13.indd 113 23/05/13 16:42 Animació creativa Animació a la lectura 114 montessori_13.indd 114 Complementar la lectura de bons llibres amb activitats que acabin de donar sentit a la lectura feta és una bona manera de fidelitzar els lectors que ja ho són i d’aconseguir-ne de nous. En els darrers anys a l’Escola es procura generar un clima d’activitat complementària entorn de les lectures obligatòries que, de manera transversal, acaba reforçant la percepció de les novel·les o els llibres de lectura com un material interessant i enriquidor. Més enllà de la simple lectura de bons llibres i el posterior debat fet a classe, s’ha anat reforçant el treball de dossiers de lectura molt elaborats; les visites d’escriptors per compartir amb els alumnes tota mena de reflexions relacionades amb el fet d’escriure; les anades al teatre a veure la posada en escena d’obres interessants; els recitals poètics fets per cantautors... Tot plegat són algunes de les fórmules que aquests darrers temps estem aplicant, i que els alumnes valoren de manera molt positiva, per convertir la lectura de textos literaris en una excusa estimulant per treballar tota mena de temes actuals i interessants. A UN ESTIU A BORNEO 1r d’ESO, una de les lectures obligatòries que hem fet és la del llibre “Un estiu a Borneo”, de l’autora Pilar Garriga. Aquesta obra gira al voltant d’un noi, en Martí, que per qüestions familiars ha d’anar a passar l’estiu a Borneo amb la seva tieta Rosa. Al principi del llibre, en Martí no vol anar a Borneo, però després d’uns esdeveniments inesperats decideix viatjar fins a aquesta illa, on la vegetació dominant és la selva. El més atractiu de la història és que durant aquesta estada a Borneo, en Martí experimenta un gran canvi en el seu caràcter: passa de ser un nen despistat a un noi més madur i més conscient. El dijous 31 de gener va venir a l’escola la Pilar Garriga, autora de la novel·la “Un estiu a Borneo”. Va ser molt interessant perquè ens va explicar que quan ella va decidir escriure aquest llibre es va inspirar en fets reals, ja que resulta que una seva germana havia anat realment a Borneo. També ens va explicar que, curiosament, quan es va publicar el llibre la seva germana el va llegir i la va animar a anar a Borneo, per veure com era realment tot aquell món que ella havia novel·lat. La Pilar ens va explicar que el seu segon llibre, “L’home del bosc”, estava basat en les peripècies que li havien passat a ella. Eyder Ferrero i Laia Polls, de 1r ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 TRES PERGAMINS DE RIPOLL E S L’OMBRA DEL STUKA i ja des de la seva adolescència es va interessar per la literatura, és normal que amb 40 anys sigui un bon escriptor de llibres. En Pau Joan Hernández, autor de la novel·la llegida a classe, va demostrar que tenia ple coneixement del seu estil d’escriptura, i ho va evidenciar quan va parlar de les diferències entre alguns detalls de la seva obra i els d’altres grans novel·les. Dotat d’una capacitat poc comuna per arribar al públic de la nostra edat, aquest autor ens va fer valorar encara més la seva obra “L’ombra del Stuka”, un llibre molt interessant de llegir i que manté l’emoció des de l’inici fins al final i que conté moments en els quals intervé el misteri, l’acció i fins i tot, el terror. La xerrada va ser fantàstica. En Pau Joan Hernández va demostrar tenir una extraordinària capacitat per il·lustrar i justificar molts detalls de la seva novel·la, de manera que, un cop has escoltat les seves explicacions, encara valores més l’encert de les situacions que ell planteja i de molts detalls de la trama i que, per tant, et semblen molt lògics narrativament. A la majoria ens va sorprendre el gran bagatge cultural que tenia i la claredat i precisió de moltes de les seves respostes. La seva va ser una visita que tots valorem positivament. Arey Ferrero, de 4t ESO Animació creativa l passat dimecres 23 de gener, l’escriptor i exprofessor Oriol Vergés va venir a l’escola per fer-nos una xerrada, ja que havíem llegit “Els tres pergamins de Ripoll”, un dels seus famosos llibres. Després d’explicar-nos una mica la seva vida, ens va recomanar que llegíssim molt i va insistir en el fet que, sobretot, cal triar el llibre adequat, perquè si no avorriríem la lectura. Degut a això i al gran ús d’Internet, moltes llibreries estan tancant, ja que les vendes de llibres han disminuït. També va explicar-nos que a l’època que ell era professor d’Història, feia les explicacions en català, però en aquells temps governava el general Franco i en teoria s’havia d’ensenyar en castellà. Al mateix temps, quan va començar a escriure havia d’enviar els esborranys a Madrid, on li corregien i li adaptaven segons el que l’editorial volia. Un cop ens va haver explicat una mica la seva vida i carrera professional, vam entrar al torn de preguntes. Una pregunta que li van fer era per què feia més llibres per a nois i noies que no pas per a adults. Ell va contestar que com que va ser professor de nens de la nostra edat o més grans, sabia com enganxar el públic d’aquesta edat. Un cop acabat el torn de preguntes, les persones que portaven el llibre “Els tres pergamins de Ripoll” van pujar a l’escenari, on ell els el va firmar i dedicar amb molt de gust. Júlia Riera i Helena Solé, de 2n ESO 115 Montessori - Palau montessori_13.indd 115 23/05/13 16:43 LA TUNELADORA D Animació creativa espués de leer la novela “La Tuneladora” y de haber trabajado muchos aspectos de la misma en un dossier que nos propusieron los profesores, un buen día nos anunciaron que tendríamos la oportunidad de conocer al señor Fernando Lalana y que podríamos debatir con él cualquier tema relativo a la novela o a la profesión de escritor en una charla coloquio en la Sala de 116 montessori_13.indd 116 Actos del colegio. En clase discutimos algunos temas que podíamos tratar, y el día de la charla nos encontramos con un señor muy activo, con una voz animada y potente y que nos ofrecía la posibilidad de preguntar siguiendo un turno que él administraba. Nos sorprendió su manera de hablar de la profesión de escritor y los motivos que le llevaron a no ejercer la profesión de abogado y dedicarse a la de escritor. Fue interesante escucharle hablar de sus novelistas preferidos y de las distintas maneras de plantear un relato de intriga o de inventar un detective como Fermín Escartín. El tiempo de la charla pasó muy rápidamente y pudimos saber algunos detalles relativos a por qué en su novela aparecen temas como el de los gases nerviosos, la tecnología de las modernas tuneladoras o los intereses de las grandes empresas de obras públicas. Alumnes de 3r ESO U EL ASUNTO GALINDO n día de noviembre Fernando Lalana nos deleitó con su visita a la escuela. Era la segunda vez que asistíamos a una charla suya, puesto que el curso anterior vino a debatir en torno a “La Tuneladora”. Este año el debate fue sobre la novela titulada “El Asunto Galindo”, en la cual Fermín, el detective protagonista de ambas novelas, era un principiante en su profesión y se enfrentaba a su primer caso. Fernando Lalana lo presentaba como una persona torpe y descuidada, con pocas luces. Pero al final resulta ser una persona inteligente con un gran poder de observación. Al haber leído dos novelas con Fermín como protagonista, hemos podido observar que el personaje crece como persona y como detective al ir obteniendo experiencia y profesionalidad. Fernando Lalana nos explicó diversas anécdotas; la más sorprendente es que su vocación no era la de ser escritor, sino arquitecto. Esto nos asombró y entonces nos preguntamos por qué era escritor. Su respuesta fue tajante. Se le daba bien y era una buena forma de ganar dinero para sobrevivir el día a día. En cuanto a la novela, nos aclaró pasajes que no habíamos entendido y las intenciones que había tenido al escribirlos. Pasamos un buen rato, y conocimos más cosas acerca de la novela y, lo más importante, acerca de la profesión de ser escritor. Las charlas de ambos años han sido muy interesantes, divertidas y educativas, ya que nos han hecho entender en profundidad cómo han sido escritas dos novelas. Animamos al Colegio a seguir organizando estas charlas con distintos autores, ya que son muy positivas para los alumnos. Alumnes de 4t ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 UN MODERNO JUGLAR NOS VISITA E Cantar romances D Cantar poetes contemporanis ins el programa de lectures de 2n de Batxillerat, a l’assignatura de Llengua Castellana hi ha una antologia de poemes d’autors del segle XIX i XX que hem anat llegint durant el curs. El fet que siguin poemes d’autors propers en el temps fa que siguin més entenedors i que, a més de treballar aspectes formals, resultin interessants i sorprengui la imaginació i habilitat que demostren. Un dia, a partir d’una col·laboració amb l’editorial que ha editat l’antologia que estem treballant, vam rebre la visita d’un cantautor anomenat Emiliano Valdeolibas que ens va oferir a tots els alumnes de 2n un recital centrat en grans autors de la literatura castellana. Va ser com una lliçó de repàs d’alguns episodis de la literatura castellana treballats en anys anteriors: èpica medieval, Barroc... I vam tenir l’oportunitat d’escoltar, amb una base musical, temes dels poetes del segle XX, especialment alguns del corrent de poesia social. Valdeolibas és un home simpàtic i ocurrent, amb molts recursos, i va aconseguir que fins i tot l’acompanyéssim cantant conjuntament alguna peça. Va ser una manera alternativa de viure la poesia. Alumnes de 2n Batxillerat. Animació creativa n la asignatura de Lengua Castellana estamos estudiando los principales autores de cada etapa de la literatura castellana y también estudiamos las principales estrofas de cada época, y a veces memorizamos poemas que luego hemos de recitar. Un día los profesores nos dijeron que vendría un cantautor llamado Emiliano Valdeolibas a cantarnos poemas de la literatura castellana de todos los tiempos. Nos dijeron que era una especie de juglar moderno y que tendríamos la oportunidad de escuchar de una manera original algunos textos que habíamos estudiado en clase. El día concreto del concierto nos reunimos en la clase de 3º A y pusimos las sillas en forma de arco para poder ver y escuchar el concierto. Emiliano Valdeolibas resultó ser un hombre muy simpático y activo, con una voz muy clara y un gran dominio de la guitarra. Era muy bromista e introducía cada tema con comentarios que mezclaban información escolar con comentarios divertidos. En el concierto pudimos escuchar algún fragmento del “Mío Cid” en castellano antiguo, romances y también temas de autores del Barroco como Quevedo. En algunas ocasiones Emiliano Valdeolibas pidió nuestra colaboración haciendo palmas o cantando con él, por ejemplo, el “Romance del prisionero”. Fue una forma divertida y original de estudiar textos literarios. Alumnes de 3r ESO 117 Montessori - Palau montessori_13.indd 117 23/05/13 16:43 Teatre Animació creativa Dibuix: Diego Julian Kozma, de 2n Primària 118 montessori_13.indd 118 H COMEDIANTS DIVERTITS ola! Un dia els alumnes de la classe 123A vam anar al Teatre de Salt. Era un dia d’octubre i vam anar a veure l’obra “Els germans Garrapinyada”. Aquesta obra de teatre explica les aventures d’uns germans que volien anar a Filadèlfia i no sabien amb què anar-hi, si amb vaixell o amb GPS, i finalment van decidir anarhi amb vaixell. Quan van començar a navegar amb el vaixell va esclatar una tempesta. Els protagonistes estaven espantats, però van arribar a un poble i van anar a veure una catedral molt maca. Després d’haver vist la catedral van anar al teatre per fer l’obra que els havien demanat. L’obra de teatre que representaven tenia per protagonista la Colombina, que estava enamorada d’en Pierrot. Com que no tenien cap noia per fer de Colombina, un dels actors havia de fer de noia i feia molt de riure, perquè portava bigoti, i no semblava pas una noia! A més, durant tota l’obra de teatre utilitzaven rodolins molt originals. A tots els nens i nenes de la classe ens va agradar molt aquesta sortida. Dibuix: Elvira Santoyo, Lara Casellas, Elvira Santoyo, Núria de 3r Primària Mascort i Pau Cata, de 3r Primària M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 E UNA OBRA QUE FA PENSAR ls nens i nenes de 4t, 5è i 6è de Primària vam anar al Teatre de Salt a veure una obra titulada “L’Ogret”. Alguns ens comenten les seves impressions i valoren allò que els ha agradat i el que millorarien, i ho fan amb arguments: El argumento trata de un pequeño ogro que en realidad no sabe que es un ogro. El niño empieza a ir a la escuela y se siente muy ilusionado. Un día la madre recibe una nota de la profesora que le dice que el niño tiene un comportamiento extraño. La madre se da cuenta de que, aunque su hijo no sepa que es un ogro, no puede evitar actuar como un ogro. El muchacho, cuando se entera de sus orígenes, se entera también de que su padre antes de marcharse de casa se comió a sus seis hermanos y que para dejar de ser un ogro tendrá que superar tres pruebas. Él tiene claro que, por encima de todo, quiere ser un niño normal y decide pasar las pruebas. La primera y la segunda las supera bien, pero cuando llega la tercera, su madre no se la deja hacer, así que se escapa de casa, secuestra a una compañera y hasta treinta y dos días después no vuelve, él y su amiga, habiendo superado la prueba. (Íñigo Tarrús, 6è) L’obra “L’Ogret” a alguns no ens va agradar gaire perquè el text era especial. La vam trobar massa trista. Ens hauríem estimat més que a l’obra hi sortissin més personatges i que hi hagués hagut més imaginació, com per exemple que hagués sortit l’escola on anava l’ogret. L’obra ens va fer molta pena i hauríem preferit que hagués sigut més alegre i divertida. El nen estava representat per un noi gran i no s’adaptava a l’edat que figurava que tenia, però en canvi ens va agradar molt el missatge que ens volia transmetre, que és que has de lluitar per allò que vols arribar a ser i, si t’esforces de valent, ho aconseguiràs. (Marta Romeu i Laura Martí, de 5è i 6è) L’obra era maca i la història, molt interessant; el vocabulari estava adaptat per a nens. No m’esperava que l’ogret fos un nen de sis anys, jo m’esperava més una persona disfressada. La història era fantàstica, el decorat era molt simple i bonic. És impressionant que hagin pogut fer aquesta representació amb tres persones. (César Ripa, de 6è) Animació creativa Dibuix: Carla Frigola, Carla Roura i Laura Martí, de 5è Primària 119 Montessori - Palau montessori_13.indd 119 23/05/13 16:43 OBRA DE TEATRE AL TNC Animació creativa D 120 montessori_13.indd 120 urant la sortida corresponent al 2n trimestre, un dia de gener els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió al TNC per anar a veure l’obra de teatre “Els nostres tigres beuen llet”, de l’Albert Espinosa. Segons l’autor el seu propòsit és fer un homenatge al cinema, als records, a la família i al futbol. Una peculiaritat de l’obra és que cada personatge està representat per dues persones: una que el representa quan era adolescent i l’altra, quan és adult, excepte les dones. L’obra tracta de cinc germans als quals es mor la mare davant seu, a causa d’una malaltia. A partir d’aquí, tres dels germans marxen i tornen quan la resta de germans i la germana petita els avisen de la mort del seu pare, tot i que això és mentida. En realitat és l’excusa perfecta perquè visitin el pare. Aquest té Alzheimer, i quan veu els seus fills junts es pensa que esón actors de la seva pel·lícula, ja que ell havia estat director. A partir d’aquí el pare vol rodar la pel·lícula de la mort de la seva dona. Al final s’adona que són els seus fills i confessa que ell la va matar. Els fills es compadeixen d’ell i roden la pel·lícula tal com ell volia. En acabar l’obra, vam agafar el bus i vam tornar a casa,. Vam comentar l’obra durant el camí de tornada i, basant-nos en els comentaris de la majoria dels companys, podem concloure que l’obra va agradar. Adan Cros, Neus Dausà, Cesc Folch i Marina Gibert, de 4t ESO Tots els alumnes vam aprofitar per fer una foto de grup davant del TNC abans d’entrar a veure l’obra “Els nostres tigres beuen llet”, d’Albert Espinosa M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 Visita exposicions GRANS MESTRES DEL PAISATGE Alumnes d’Història de l’Art de 2n Batxillerat Animació creativa E structurada en cinc blocs relatius a cinc moments diferents de la Història de l’Art, l’exposició presentada a CaixaForum Girona reunia una tria d’obres de la col·lecció Carmen Thyssen que en tots els casos s’inclouen en el gènere del paisatge. Des del primer moment de la visita, la monitora va insistir en el fet que es tractava d’adonar-se que el paisatgisme suposa sempre una construcció intel·lectual concreta i, per tant, en cada cas es fa evident una actitud particular de l’artista o del corrent al qual pertany. En un primer conjunt dedicat al naturalisme, vam poder veure des d’un parell de quadres de G. Courbet fins a peces extraordinàries de Ramon Martí Alzina o de Joaquim Vayreda, representants de l’anomenada Escola d’Olot. En aquests casos vam poder veure com els artistes pretenen captar instants de la vida dels pescadors o dels pagesos, amb un detallisme notable. El segon bloc se centrava en el postromanticisme i el simbolisme, i els autors més ben representats eren Modest Urgell, Eliseu Meifrèn i John Atkinson Grimshaw. Va ser molt interessant adonar-se del diferent tractament, més subjectiu, que es desprèn d’aquestes peces: nocturns, llums de lluna... i que suposen una tècnica ben diferent. En la secció dedicada a l’impressionisme, vam poder veure alguna de les peces estel·lars de l’exposició. Santiago Rusiñol, Camile Pissarro, Gauguin, Claude Monet i Joaquim Mir, juntament amb Eliseu Meifrèn. En aquesta fase de l’exposició es fa evident com es prescindeix a poc a poc de la línia, i la taca de color és la gran protagonista d’instantànies captades per aquests pintors. Ens va sorprendre el retorn a l’academicisme que suposen les obres de Joaquim Suñer, André Derain, Henry Matisse o Josep Amat. Però on realment vam poder veure com de subjectiu pot ser el fet de pintar un paisatge va ser en el darrer bloc, dedicat a les avantguardes. Des del fauvisme de Georges Braque fins als paisatges molt geomètrics de Fernand Leger i de Joaquim Torres-García, i acabant pel surrealisme de Miró, Tàpies, Cuixart i Joan Ponç. Les peces exposades al final de l’exposició eren paisatges “interiors”, on la mirada de l’artista es girava cap endins. La visita ens va permetre un repàs de molts dels corrents treballats a classe i l’oportunitat de veure en directe peces d’artistes de renom universal. 121 Montessori - Palau montessori_13.indd 121 23/05/13 16:43 Animació creativa Música i Plàstica Més enllà dels continguts formals de les classes de Música, en diverses àrees de Llengua o de Plàstica s’aprofiten lletres de cançons de diferents grups o èpoques per treballar aspectes relacionats amb la llengua o per fer activitats en les quals es relaciona música i imatge. En aquesta línia, s’han dut a terme algunes activitats interessants que volem compartir amb els lectors d’aquesta Memòria: Es tracta de la participació d’un grup d’alumnes de 1r d’ESO donant suport a un conjunt en un concert homenatge a Pink Floyd, i de l’activitat de Plàstica feta per alumnes de 2n cicle de Primària dissenyant un munt d’imatges que han servit per ambientar un concert de música fet al pavelló de l’Escola. U CONCERT PINK FLOYD n dia, la professora Aida ens va dir que un grup que tocava en honor del grup Pink Floyd vindria a fer un concert a La Mirona de Salt i que 25 nens de la zona tindrien l’oportunitat de cantar una cançó en col·laboració amb aquest grup A la classe d’Anglès, la professora ens va posar la cançó per començar a familiaritzar-nos-hi i per poder-nos-la aprendre. El dia que havíem programat fer l’audició a l’escola, el pianista, que era el líder, va venir a fer-nos la prova. De tots els que es presentaven al càsting (de 1r i 2n d’ESO), el pianista només n’agafava uns quants, i triava també un grup de reserves perquè si finalment faltava algú, ells els podrien substituir. Des d’aquell dia, cada dimecres anàvem a assajar a una aula de l’edifici nou. La professora ens va dir que el dia del concert tots havíem d’anar vestits de color blanc. La cançó que cantàvem era la de “We don’t need no education”, i el grup d’alumnes seleccionats hi interveníem cantant la tornada. El dia del concert va ser molt divertit. Un cop vam ser a la Sala La Mirona, primer de tot, vam assajar la nostra part i després vam fer un assaig tots junts. El cantant era molt divertit i feia moltes bromes. Quan va arribar el moment de sortir a cantar estàvem molt nerviosos, però tot va sortir molt bé. La veritat és que va ser una experiència molt divertida! Eyder Ferrero i Laia Polls, de 1r ESO 122 montessori_13.indd 122 M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 his school year the violin concert was devoted to Mozart. It is always engaging for children to know more about this musician who started playing and composing so early in life. We learned that at the age of three, he was already a prodigy and could play the harpsichord, the violin and the organ. When he was four he was playing the same pieces as his father. At the age of five, he wrote a miniature andante and allegro. And being only fourteen he was commissioned to write an opera. Amazing! But nowadays there are several children that are prodigies too. We watched videos of young musicians playing different instruments and even directing a whole orchestra. “That must be fun!”, we thought. So we decided to listen to Mozart’s music in a playful way. We pretended that we were a big orchestra and we took turns to be the director. Following the rhythm and the melody with our body movements was great fun! We loved it! After this motivation we were ready to make our own art pieces. Some children decided to draw the orchestra, some wanted to draw Mozart‘s portrait, lots of them drew violins and others just felt like turning the music into colours and images. In order to accomplish a good result, we worked with mix techniques. We used water colours for the background and waxes for the characters to stand out. In class F we studied “The magic flute”. It is a fairy tale story of a man called Tamino who is sent on a quest by a sinister queen, the queen of the night. He has to rescue Pamina, the queen’s daughter. He goes with Papageno, an amusing bird catcher. Tamino has a magic flute and Papageno some magic bells. These instruments help them on their journey. All these characters gave the children great inspiration for some beautiful and colourful paintings. When the parents came to the concert, they could enjoy Mozart’s music and were proud to see that their own children are talented artists too. Cecilia Poblete, professora Plàstica Animació creativa T THE COLOURS OF MUSIC 123 Montessori - Palau montessori_13.indd 123 23/05/13 16:43 Conèixer pintors VISITA AL TALLER de Joan Mateu Animació creativa E l grup d’alumnes de 3r que fèiem Plàstica el 1r trimestre vam anar al taller de Joan Mateu, un important pintor de la nostra ciutat. Va ser un dia ben especial perquè aquell mateix matí vam rebre la visita de l’escriptor Fernando Lalana i, sortint de la seva xerrada, vam anar a visitar el taller de Joan Mateu. En arribar-hi Joan ens va rebre amablement. Durant les dues hores que vam estar al taller vam fer-li preguntes sobre els seus quadres i ell ens va explicar el que feia durant el procés de creació. També vam plantejar-li qüestions més personals. Ell ens va explicar que treballava amb música i que molts dels seus quadres porten el nom de cançons. En el seu taller vam tenir l’oportunitat d’observar algunes de les seves obres: petites escultures, pintures sobre diversos materials com tela, pedra i fusta. Després d’haver contemplat els seus treballs, vam poder deduir que la major part estaven fets amb acrílics i aquarel·les. A més, en relació amb el contingut, vam poder observar que les persones que protagonitzen els quadres d’aquest pintor estan dibuixades d’esquena a l’espectador per donar un aire més suggeridor al quadre. Joan Mateu també ens va explicar que feia servir diversos trucs, com per exemple posar una substància líquida semblant a una goma sobre un quadre per poder pintar millor i no passar de la ratlla quan aquesta s’assecava. A tots nosaltres ens va semblar molt interessant l’excursió i vam aprendre moltes coses sobre art, així com sobre la manera de viure i de treballar d’aquest pintor. La sortida, però, no va acabar aquí. Uns dies després, durant algunes hores de Plàstica, ens vam dedicar a fer un treball relacionat amb l’estil de pintar de Joan Mateu. Consistia a realitzar un dibuix d’un racó de l’escola que cadascú de nosaltres podia escollir lliurement. Com a centre d’atenció del dibuix, era necessari que hi hagués presència d’una persona anònima. Aquesta podia estar en diverses posicions, però seguint l’estil dels quadres de Joan Mateu. Els dibuixos havien d’estar fets amb pastel i llapis de carbonet. Les làmines van quedar totes força bé i en vam escollir algunes per publicar-les a la Memòria escolar. Arnau Vergés i Polina Naumenko 124 montessori_13.indd 124 Dibuixos: Arnau Vergés, Arnau Aiguabella i Marta Oliver, de 3r ESO M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:43 VISITA AL TALLER de Vicenç Huedo V Alumnes de Plàstica de 3r ESO Animació creativa am sortir de l’escola, pedregant, tots compartint paraigües. Vam baixar de l’autobús al centre de Girona, i ens vam dirigir cap on ens esperava un home disposat a obrir-nos les portes de casa seva i ensenyar-nos part de la seva vida. Vicenç Huedo és un pintor de Girona, nascut a la Manxa, que ens ha ensenyat algunes de les seves obres i ens ha explicat el perquè de la seva pintura i com es posa en marxa un quadre. Utilitza la realitat, com Antonio López i l’hiperrealisme de Magritte. S’enamora d’un tema i el pinta i pinta, fins que troba un altre tema que l’atrapa. Ell mateix diu que pinta el que li agradaria veure, que no és sempre la realitat. Posa molt de sentiment en els seus quadres. Pinta horitzons, façanes i portes de tot tipus, sobretot velles i maltractades. Pinta les finestres de Girona, del riu Onyar. Té un talent innat pel dibuix figuratiu. És un gran treballador i productor incansable. Exposa regularment a la Galeria d’Art El Claustre de Girona. Fa de professor a La Mercè, com a artista plàstic. Segons ell, un 30% de l’obra que realitza és per a finalitats benèfiques; un 50% la destina a exposar i vendre a galeries, i el 20% restant és la seva obra més personal, evolutiva i de caire experimental que no posa mai a la venda. Però la seva història es va unir a nosaltres amb una ABP (Activitat Basada en Problemes) de Plàstica, on investigàvem sobre l’autor des d’una perspectiva molt personal. Investigàvem sobre l’obra de l’autor a partir de la mirada innocent d’una nena de catorze anys, que ens explicava la seva experiència amb el pintor Vicenç Huedo. Aquesta història ens va captivar a tots. Les paraules de l’autor eren contundents: “Aquí hi falten grisos”. “Aquesta taronja és massa taronja”. “Poseuhi més llum”. A l’última sessió de Plàstica, quan parlàvem de les hipòtesis que teníem sobre l’ABP, va sorgir una qüestió: Qui era aquella nena? Vam descobrir, bocabadats, que era la nostra professora, la Marta Carreras, alumna de Vicenç Huedo, qui havia escrit l’ABP, explicant-nos una part de la seva vida al costat del pintor i els sentiments que tenia a les seves classes, a través dels seus propis quadres. 125 Montessori - Palau montessori_13.indd 125 23/05/13 16:44 Festes 126 montessori_13.indd 126 CLUB M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:44 Club montessori_13.indd 127 23/05/13 16:44 Agenda Club Club D iada Esportiva de futbol i bàsquet. Exhibició de judo de final de curs. III Matinal d’Escola Esportiva. Partides simultànies d’escacs. Concert de final de curs a l’auditori de La Mercè. Concurs de piano de Torroella de Montgrí. Audicions internes de piano, violí, flauta, guitarra. Partits de voleibol a la platja de Blanes. Proves de condició física finals de l’Escola Esportiva. Participació de l’equip Premini mixt en la Diada Esportiva de Cassà. SETEMBRE A DESEMBRE 2012 P resentació activitats esportives del Club amb la participació del Sr. Vilardell i Sr. Pell, de la Federació de Bàsquet, i l’acompanyament musical dels professors Jesús Lira, Gheorghe Vlasceanu i Lluís Murillas. Revisions mèdiques als esportistes. Inici de les competicions de futbol i bàsquet. Inici de les activitats Escola Esportiva, judo, voleibol, escacs i activitats musicals (llenguatge musical, piano, violí, flauta travessera, cant, combo, orquestra i guitarra). Participació en la Cursa del Carrer Nou. Sessions de formació d’entrenadors amb en Pep Marí. Taller entrenament de pares per promoure els valors del nostre Club. Jornades iniciació a la competició esportiva (per als esportistes de 2n de Primària). I Matinal d’Escola Esportiva al CCE Montessori-Palau. Audició interna de cant. Concert de Nadal (piano, violí, flauta travessera, guitarra, orquestra, combo i cant coral) a La Mirona de Salt. I Torneig de Nadal d’Escacs del Club. Partits amistosos de voleibol amb l’AVAP. J 128 montessori_13.indd 128 MAIG I JUNY 2012 GENER A ABRIL 2013 ornades d’esquí alpí i snowboard a Formigueres. Participació en el campionat d’escacs Club Gerunda. Formació d’entrenadors. Partits amistosos de voleibol a Santa Eugènia. Audicions de primavera (piano, violí, flauta travessera, guitarra). Trobada d’Escola Esportiva al Montessori-Palau. Assemblea Ordinària del Club. Inici del nou grup d’Escola Esportiva d’I4. Trobades d’Escola Esportiva. Partits amistosos de voleibol. M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:44 Presentació temporada C Club om cada any, l’acte de presentació de la temporada va ser un autèntic esdeveniment. Reunits al pavelló de l’Escola, els esportistes de tots els equips van anar desfilant, acompanyats per la música, fins deixar l’espai de la pista completament ocupat pel total d’equips, en particular: tres grups d’Escola Esportiva, set equips de bàsquet i cinc de futbol. En el torn de discursos, es van anar succeint la presidenta de l’AMPA Neus Danés; Ana Julià presidenta del Club; Josep Maria Vilardell i Xavier Pell, president i vicepresident, respectivament, de la Representació Territorial de Girona de la Federació Catalana de Basquetbol, exesportistes i pares d’exesportistes del Club. En el seu parlament, la representant de l’AMPA va insistir en la vocació de formar esportistes rics en valors com l’altruisme, l’empatia i l’esforç per damunt de la competitivitat i dels resultats; la presidenta del Club va voler insistir en la vocació d’oferir la possibilitat de poder practicar esport a l’Escola fins a 2n de Batxillerat i va fer una lloança de la relació entre la pràctica de l’esport i l’assumpció d’autonomia, i també va emfasitzar el fet que hi hagi dos equips formats majoritàriament per antics alumnes de l’Escola; el Sr. Vilardell va posar com a exemple el model combinat d’esport i estudi que se segueix en universitats americanes com la de Berkeley, i va esperonar els esportistes a esforçar-se al màxim per tenir el millor rendiment possible en dos àmbits com el domini de la llengua anglesa i l’esport. Finalment, el Sr. Pell va adreçar-se de manera particular als entrenadors els quals va felicitar per la sort que tenien de poder liderar grups de joves entusiastes i motivats, i els va recordar també l’enorme incidència que ells podien tenir sobre aquests joves. Després dels parlaments hi va haver alguns partits, i la Matinal va transcórrer de manera molt agradable com un primer contacte de pares, entrenadors i jugadors que, durant la propera temporada, compartiran tota mena d’alegries i de moments més difícils, però que la consciència de grup permetrà valorar en positiu. Carme Oró, coordinadora club 129 Montessori - Palau montessori_13.indd 129 23/05/13 16:44 Escola Esportiva Club D 130 montessori_13.indd 130 urant el curs es realitzen un seguit de proves físiques per valorar diferents aspectes de cada esportista. Aquestes proves es passen dues vegades al curs, en el primer i el tercer trimestre, respectivament. D’aquesta manera es pot veure l’evolució que ha fet el nen/-a. Quan donem els resultats també hi adjuntem el barem perquè es pugui tenir una referència dels valors que s’han obtingut. En el tercer trimestre, a més, també s’hi afegeix, només en els alumnes de 2n de Primària, l’activitat esportiva cap a la qual s’orienta l’esportista. Aquesta orientació pot venir determinada per l’interès que mostra per l’activitat en si, per les seves condicions físiques i motrius per a aquest esport, perquè el fet de realitzar aquest esport li pot suposar un reforç motriu necessari, o per poder potenciar la relació amb els companys/-es. Es duen a terme un total de sis proves: Prova de resistència: Es tracta d’haver d’aguantar, durant 5,6 o 8 minuts corrent al voltant de la pista d’atletisme, el màxim de voltes possibles. Prova de velocitat: Cal córrer 30 metres amb el menor temps possible. Prova d’agilitat: Aquesta prova consisteix a haver de realitzar un circuit en el qual intervenen diferents continguts, com són l’equilibri, salt, enfilar-se, reptar, etc. amb el menor temps possible. Prova de força de braços: Es tracta d’haver de llançar una pilota de bàsquet com més lluny millor. Prova de força de cames: des de la posició de parats i amb les cames separades a l’amplada de les espatlles, haver d’impulsar-se endavant saltant el més lluny possible. Prova de flexibilitat: des de la posició d’asseguts, amb les cames estirades i els braços estirats, es marca aquest punt com el d’inici. A partir d’aquí, han d’estirar els braços com més endavant millor, flexionant el tronc endavant i sense poder doblegar les cames. Totes les proves, excepte la de resistència, els nens les fan dues vegades i enregistrem la millor marca que han obtingut en cadascuna d’elles. A més d’aquestes proves de condició física, també donem el resultat de la lateralitat de la mà, el peu i l’ull. Estel Surroca, entrenadora M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:44 Curses populars ESPORTS PARRA - CARRER NOU U Club na de les activitats en les quals des del Club procurem implicar-hi els nostres esportistes és al de la participació en curses populars que se celebren a Girona ciutat. Aquesta temporada s’ha participat en dues proves emblemàtiques, la Cursa del Carrer Nou, que en aquesta ocasió arribava a la 34a edició, i la Cursa Esports Parra. Aquestes curses s’han celebrat respectivament els mesos d’octubre i abril. En cada una d’aquestes participacions els alumnes del CCE MontessoriPalau es van reunir amb els seus professors d’Educació Física moments abans d’iniciar-se la cursa, per tal de fer un escalfament i estiraments tots junts i així poder-se preparar per a córrer. En el cas de la Cursa del Carrer Nou, malgrat l’amenaça de pluja la cursa es va poder realitzar sense problemes i enmig d’un bon ambient juntament amb altres nens i nenes de la ciutat. Els alumnes participants de Primària van ser uns 40, i cal destacar la segona posició de Iago Aboal en la categoria dels nens nascuts els anys 2004-2006 i la primera posició de Marc Fradeda en la categoria de nens nascuts els anys 2001-2003. En la XVI Cursa Esports Parra, l’Escola hi va participar amb uns 60 alumnes. Hi va haver dues curses infantils: una de 600 metres (nascuts a partir de 2004), i una altra de 1.300 metres (nens/-es fins a 12 anys), a més de la cursa dels 10km. Cal destacar la primera posició de Iago Aboal en la cursa de 600m i la segona posició de Marc Fradera en la cursa dels 1.300m. L’ambient va ser extraordinari i tots els participants van passar un matí de diumenge molt agradable. Estel Surroca, entrenadora 131 Montessori - Palau montessori_13.indd 131 23/05/13 16:44 Bàsquet Club C 132 montessori_13.indd 132 ada dia de la setmana, després de les classes, un nombre important d’infants i joves es dirigeixen als vestidors, a les pistes esportives. Una nova escola està en marxa: l’escola del lleure i de l’oci, l’aula oberta de les anomenades activitats extraescolars. Són moltes les persones que participen, sigui de manera activa o passiva, en l’organització d’aquestes activitats al llarg del curs escolar. Cal tenir en compte que l’essència de l’esport modern parteix d’un concepte fonamentat en la competició i clarament dirigit als adults. La inclusió de l’esport a l’escola s’ha fet de forma mimètica; copiant en gran mesura els elements clàssics i tradicionals de la competició d’alt nivell. En les darreres dècades hem pogut observar que l’esport escolar ha guanyat en definició i s’ha començat a separar del seu progenitor. L’esperit que impulsa aquesta concepció de l’esport escolar dóna a entendre que el més important no és guanyar, sinó participar, esforçar-se, aprendre i establir el primer vincle de contacte amb una ocupació activa del temps d’oci i de lleure. El factor pedagògic és un element determinant en el moment de plantejar un procés d’iniciació esportiva educativa i de qualitat. Orientat des de la pedagogia, l’esport escolar és una de les millors eines educatives per desenvolupar el potencial educatiu de l’infant. Per aquest motiu, els objectius de l’esport escolar, concretament de l’Escola de Bàsquet Montessori, parteixen bàsicament del concepte d’educació integral i de formació de l’infant des d’un punt de vista psicopedagògic, potenciant la formació en valors i contribuint així al desenvolupament d’un individu que integra mitjançant la pràctica esportiva, totes les seves dimensions que el configuren com a persona. Respecte a la competició, cal esmentar que a l’Escola defensem un model competitiu que no generi estrès a l’infant pel fet de dimensionar de forma excessiva la victòria per sobre la derrota. Cal valorar la competició des del seu vessant pedagògic i des de l’anàlisi de quins valors ens pot aportar. Per això defensem una competició pedagògica. En definitiva, l’esport escolar, i concretament a l’Escola de Bàsquet Montessori, treballem per assolir un equilibri entre l’aprenentatge i la recreació, entre la competició i la pràctica de lleure, i entre la diversitat i la progressiva especialització. Això farà que parlem d’un esport educatiu madur i potencialment adult desvinculat totalment de l’esport d’elit i amb entitat i definició pròpia. Durant aquest curs l’Escola de Bàsquet Montessori ha treballat per la formació esportiva i humana de 84 esportistes dirigits per 8 tècnics i estructurats en 6 equips: un de premini mixt; un de mini femení; dos de preinfantil, femení i masculí; un cadet femení; un júnior masculí i un sènior masculí. En l’àmbit esportiu, les dinàmiques d’entrenament i de competició han estat i estan sent molt positives. Els objectius, establerts per trimestres, s’estan assolint de manera satisfactòria. En aquests moments podem dir que bona part dels objectius estan assolits per part de tots els equips, i els objectius marcats s’han treballat correctament, i s’han anat assimilant segons el programa establert i els resultats han estat molt positius. Coordinadora de bàsquet M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:45 Voleibol F Club eia temps que no es veia la pista poliesportiva del MontessoriPalau plena de jugadores de voleibol. Dues pistes completament equipades, i pilotes amunt i avall. Quin goig veureho! 21 jugadores que formen la secció de Voleibol, ni més ni menys! D’una banda, tenim un grup de 6è a 1r d’ESO, que està aprenent el format del minivoleibol, és a dir, el 4 per 4. En els primers anys de pràctica d’aquest esport, es presenta aquest format més reduït ja que permet el contacte més constant amb la pilota. El terreny de joc és de dimensions més reduïdes. De l’altra, tenim un grup de 2n a 4t d’ESO, on l’alumna Mireia Rochel ajuda l’entrenador amb les tasques del grup. Aquestes noies ja es dediquen al voleibol clàssic, és a dir, al 6 per 6, en un terreny de joc de dimensions més grans. El voleibol és un esport molt complet tant pel que fa al tren inferior com superior, ja que requereix una bona potència en el salt i una bona tonicitat muscular a la part superior del cos necessària per a realitzar l’impacte amb la pilota. A més, cal una bona coordinació, perquè l’objectiu final del joc és que la pilota no toqui el terra. Això implica un domini tècnic de l’esport per poder realitzar-lo d’una manera més contínua. Aquestes jugadores no competeixen en cap lliga oficial, però periòdicament realitzen partits amistosos contra altres grups i escoles de les comarques gironines. Cal felicitar-les per la seva trajectòria tant esportiva com personal. Finalment, animo tots els nois i noies de l’Escola que provin aquest esport perquè ben segur que, si el proven, repetiran l’experiència. I, qui sap? Potser amb el temps es convertiran en grans jugadors i jugadores de voleibol. Joan Estol, entrenador A Futbol questa temporada la secció de Futbol del CCE Montessori-Palau ha tingut 5 equips en competició a part de l’equip sènior de futbol sala, integrat per professors, pares i exalumnes. Els equips són el Benjamí B, Benjamí A, Aleví B, Aleví A i Cadets. Tots els equips estan molt consolidats en les seves dinàmiques internes de grup i els grups de pares fan molta pinya al voltant dels seus fills. La temporada vinent esperem recuperar l’equip Infantil i, d’aquesta manera, donar l’opció a les famílies de l’Escola de disposar de tots aquests anys de formació esportiva que són tan importants per a l’equilibri del nen. Des de la secció de Futbol intentem vetllar perquè els nens tinguin els màxims minuts possibles de joc, que tots estiguin integrats en el seu equip i que es respectin tots els valors humans i socials que fa possible la integració social en aquest àmbit. 133 Coordinador de futbol Montessori - Palau montessori_13.indd 133 23/05/13 16:45 Escacs CREAR I REFORÇAR VALORS Club E 134 montessori_13.indd 134 ls escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Amb el pas del temps, els escacs s’han convertit en un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs, clubs, escoles, Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones a tot el món que saben jugar a escacs i, d’aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països de tot el món. Podem jugar a escacs en el nostre o a qualsevol país, és universal, i a tot arreu es juga de la mateixa manera. Els escacs no fan diferència ni de llengua, ni de raça, ni de creences. El joc es disputa en un escaquer quadrat format per seixanta-quatre caselles, de les quals la meitat són blanques i l’altra meitat, negres. S’utilitzen trenta-dues peces, setze de blanques i setze de negres. Els escacs, que són un joc d’estratègia i de tàctica, no impliquen l’element de la sort, amb l’única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l’inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment), i són especialment coneguts per la seva complexitat. Cal tenir present que l’ensenyament dels escacs és un mitjà per desenvolupar habilitats mentals i crear o reforçar valors. Habilitats com l’atenció, la imaginació, el pensament abstracte, la percepció, el rigor mental, la planificació, l’anàlisi sistemàtica, la presa de decisions, el pensament crític, l’aprendre a partir de l’error, la modificació o reafirmació del pensament, la memòria o l’aprendre a pensar. Fomenten valors com el respecte, la responsabilitat, l’acceptació de normes, la cortesia, l’aprendre a guanyar o a perdre, la humilitat, la perseverança, la disciplina, la tenacitat, la paciència, l’autocontrol, la tolerància o l’amistat. Tant les habilitats com els valors són elements que ajuden a l’excel·lència educativa que tots perseguim. Aquesta temporada, el mes de gener, durant tres dissabtes consecutius, vam participar en el torneig d’escacs del Club d’Escacs Gerunda en la categoria sots-8.Hi participaven 28 jugadors de diferents clubs de la província, i el jugador Diego Kozma, de 2n de Primària, va finalitzar el campionat en tercera posició. Aquest tercer lloc l’habilita per participar en el proper Campionat de Catalunya que organitza la Federació Catalana d’Escacs. Luis Enrique Valle, professor d’Escacs M e m ò r i a 2 01 2 - 2 013 23/05/13 16:45 Audicions musicals CONCERT DE NADAL A E Club quest any, el Concert de Nadal del Club es va fer a la sala de concerts La Mirona de Salt. Hi van participar 112 nens i joves de 6 a 16 anys que van actuar davant de 375 persones entre familiars i amics assistents a l’acte. La primera part va ser instrumental, amb actuacions de l’orquestra del Club, pianos, guitarres, violins i flauta travessera. La segona part va consistir en diverses actuacions de cant coral. Cal ressaltar l’entusiasme dels nens i nenes en la preparació del concert i les ganes i il·lusió d’oferir als pares la seva música. Cal posar èmfasi també en la bona organització de l’acte, gràcies a la professionalitat dels tècnics de La Mirona, que en tot moment ens van ajudar. Aquests alumnes de música del Club de 1r a 3r de Primària van repetir la cantada d’aquest Concert de Nadal per als seus companys i professors. L’actuació va ser tot un èxit i els companys, des del públic, els van aplaudir i animar moltíssim. Per acabar, les professores de música van fer cantar a tot el públic (inclosos els professors) diferents nadales conegudes per tots i acompanyades al piano. CONCERT DE PRIMAVERA l mes de març un total de 76 alumnes de música del Club dels primers cursos de grau elemental van oferir als pares, familiars i amics diferents interpretacions de peces musicals de piano, violí, flauta i guitarra. Les audicions es van fer un dimarts i un dijous a les 6h de la tarda a la Sala d’Actes de l’Escola. Uns dies després tots els alumnes de Primària van tocar en dues altres audicions per a tots els seus companys de classe i professors. La il·lusió dels nens i nenes per mostrar el treball personal amb l’instrument va ser tan gran, que això ens encoratja a seguir organitzant concerts i audicions, ja que aquests són unes eines fabuloses per incrementar la motivació per a l’estudi de la música. Professors de Música 135 Montessori - Palau montessori_13.indd 135 23/05/13 16:45 montessori_13.indd 136 23/05/13 16:45 montessori_13.indd 137 23/05/13 16:45 m e n o i c u l Evo r i r e f o r e p i e v r e s r o l l i m un montessori_13.indd 138 23/05/13 16:45 montessori_13.indd 139 23/05/13 16:45 Memòria 2012-2013 Montessori-Palau portada.indd 1 23/05/13 12:53