El plenari dels Infants i dels Adolescents opinem sobre els mitjans

Maig / 2007
El plenari dels Infants i dels
Adolescents opinem sobre
els mitjans de comunicació
El Plenari dels Infants i
Adolescents de la ciutat de
Lleida representa, des de fa
temps, la veu dels joves de
la nostra ciutat. Amb aquest
diari, que neix del treball i
de la reflexió sobre els mit-
jans de comunicació que
aquests han fet, queda definitivament palès. En efecte,
els membres del Plenari ens
exposen una metareflexió:
no es tracta de parlar dels
fets i de les accions sinó del
que d’ells en diuen els diaris és matèria de comunicació
i els altres mitjans.
pública. Ells saben que tan
important és el que es diu
Els joves són conscients que com el que es calla i que la
el llenguatge –i gràcies a ell, notícia més «objectiva» conels mitjans– creen una rea- té una interpretació. És per
litat en si mateixa: allò que això que demanen –i aquest
és el seu dret de ciutadans–
que la Veritat s’acompanyi
de l’Ètica. No puc, ni vull fer
altra cosa que sumar-me al
seu desig.
Ramon Camats
Regidor d’Educació
20 de novembre: Constitució del Ple- Taula rodona amb Save
nari dels Infants i dels Adolescents the Children
/pàg. 2
El Plenari dels Infants i dels Adolescents va participar en una
taula rodona amb els nens NATS.
Repartició de les auques
/pàg. 11 i 12
Col·loqui amb el periodista Carles Porta
En la segona sessió del Plenari
dels Infants i dels Adolescents vam
organitzar una xerrada col·loqui
amb el periodista Carles Porta amb
l’ojectiu d’analitzar el paper dels
mitjans de comunicació i la seva
influència en la nostra societat.
Taula
rodona
Membres del Plenari
amb Save the
Children
2/
Erika Begué Griño
Dominiques
Ting Ting Quiu
IES Joan Oro
Imma Pérez Moret
Maristes
Lourdes Garrido González
Dominiques
Nayim Tami
IES Joan Oro
Roser Farré
Mirasan
David Delgado Ponts
Dominiques
Miriam Rosa Espinet
Josep Lladonosa
Erika Espejo
Mirasan
Míriam López Rivas
El Carme
Joan Rué Queralt
Josep Lladonosa
Laura Colomo
Mirasan
Laura Fernández Rodrigo
El Carme
Maria Adillón Gálvez
Josep Lladonosa
Jordi Mòdol
Terraferma
Guillem Rosa Gómez
El Carme
Iolanda Monsó
Lestonnac
Pere Solans
Terraferma
Lorena Rosich Busquets
Episcopal
Pau Samarà
Lestonnac
Oria Eira Montardit
Màrius Torres
Oriol Lloret Gort
Episcopal
Sílvia Valenzuela
Lestonnac
Maria Odina
Màrius Torres
Anna Seró Ariza
Episcopal
Cristina Mas
Lestonnac
Robert Vega
Màrius Torres
Juan Manuel Chiquito Martínez
Escola del Treball
Núria Domingo Llovera
Manuel de Montsuar
Andrés Basto Muñoz
Gili i Gaya
Giovanni Guasumba Nasimba
Escola del Treball
Ares Sánchez Jordan
Manuel de Montsuar
Mercè Gomà Calvo
Gili i Gaya
Ivan Olmos Bermúdez
Escola del Treball
Ares Paris Salvía
Manuel de Montsuar
Guillem Puri Plana
Gili i Gaya
Eduard Roure
Guindàvols
Abel Pineda
Maria Rubies
Lara Torreguitart Puig
Gili i Gaya
Marc Domènech
Guindàvols
Albert Carulla
Maria Rubies
Tamara Cazalla Pérez
Gili i Gaya
César Pinargote
Guindàvols
Raúl Terés
Maria Rubies
Alba Pelegrí Pascual
Santa Anna
Ares Batlle Manonelles
IES Ronda
Mireia Serra Bernadó
Maria Rubies
Anna Rosell Abadia
Santa Anna
Mar Giné
IES Ronda
Blanca Guasch Balcells
Maristes
Arnald Gabarell
Santa Anna
Jordi Balada
IES Ronda
Meritxell Prat Cabases
Maristes
Marc Aliana
Santa Anna
Nuria Prades
IES Joan Oro
Elisabeth Mòdol Garriga
Maristes
Centres participants
- Col·legi L’Anunciata Dominiques
- Col·legi El Carme
- Col·legi Episcopal
- IES Escola del Treball
- IES Gili i Gaya
- IES Guindàvols
- IES Josep Lladonosa
- Col·legi Lestonnac
- IES Manuel de Montsuar
- IES Maria Rúbies
Edició: Institut Municipal d’Educació, Ajuntament de Lleida
Redacció: Alumnes dels Centres d’Educació Secundària
Maquetació: Meritxell Serradó
Impressió: Impremta Sol
Dipòsit legal: L-
Sessió ordinària
- Col·legi Maristes
- IES Marius Torres
- Col·legi Mirasan
- IES Ronda
- Col·legi Santa Anna
Sessió ordinària del Plenari dels Infants i dels Adolescents on cada centre
exposa el seu treball sobre els Mitjans de comunicació.
Col·legi L’Anunciata Dominiques
Som un grup d’alumnes de 4t d’ESO
del Col·legi l’Anunciata Dominiques,
que volem expressar la nostra opinió sobre com ens afecta als joves
d’avui la informació tractada pel
mitjans de comunicació, especialment la televisió.
Nosaltres, com a col·lectiu juvenil i
consumidor actiu habituat a aquest
mitjà, pensem que la televisió local
de Lleida hauria d’estar finançada
amb més diners per part de la política perquè poguéssim competir
amb altres cadenes televisives.
Els polítics, en general, no es
preocupen gaire per una televisió
de qualitat. Fins a quins límits podem arribar? Estem farts de veure,
sobretot a les tardes, programes
que només es basen a criticar, insultar, fer córrer rumors falsos, baralles... Creiem que és vergonyós,
ja que tot és un muntatge dirigit a
guanyar el màxim d’audiència. I els
programes culturals?
Els principals aspectes negatius
que ens afecten són:
- La televisió crea una imatge del
cos que no es correspon amb la
realitat, principalment en el cas de
les noies.
- La majoria de les cadenes televisives ofereixen programes o espais
que no són aptes en horari infantil, i
que transguredeixen els límits ètics
(insults, violència, agressivitat, mal
tractament de la sexualitat....)*
- No hi ha programes dedicats especialment als adolescents, perquè
tots o bé són infantils o directament
per a adults.
- Hi ha molta publicitat enganyosa,
fonamentalment als productes de
cosmètica que prometen un “canvi
radical” per al nostre cos però que
en realitat no tenen cap efecte.
- La “tele”, per a la majoria de les
persones, és una de les formes per
desconnectar del seu dia a dia lliure de preocupacions, i allunyar-se
de les seves pròpies frustracions,
però no s’adonen que no fa desenvolupar la creativitat i la responsabilitat.
No obstant això, volem apuntar que
a banda dels aspectes negatius,
n’inclouríem de positius:
- L’ús i coneixement d’un considerable volum d’informació amb
un simple moviment del dit polze
sobre el comandament a distància,
mitjançant el qual aconseguim informació bastant fiable d’arreu del
món.
- Disponibilitat d’espais dedicats
a l’entreteniment i l’actualitat, de
tipus musical, moda, espais juvenils...
Desitgem que la gent que llegeixi
aquesta carta tingui en compte la
nostra opinió, i convidem tothom
que ens vulgui donar suport en
aquesta decisió al fet que participi
activament, també manifestant-se
respecte a això. Gràcies!
SOPA DE LLETRES
Aspectes relacionats amb els mitjans de comunicació (10 paraules)
C
N
H
O
U
S
E
S
P
D
G
O
J
V
O
A
G
D
W
S
U
T
A
N
U
N
C
I
S
P
A
I
C
N
E
I
D
U
A
O
U
C
T
Z
C
K
A
N
B
R
R
I
F
A
R
M
Y
P
E
T
N
E
J
P
M
S
G
L
H
H
I
S
M
O
I
R
D
F
X
K
E
G
T
A
T
R
O
P
E
R
F
M
I
B
Y
T
Q
F
L
E
B
L
A
T
I
G
I
D
N
A
T
E
L
E
C
I
N
C
O
I
D
O
C
U
M
E
N
T
A
L
SOLUCIÓ: informatiu, documental,
noticies, telecinco, reportatge,
anuncis, house, esport, audiencia,
digital.
La televisió també necessita un “canvi radical”
/3
Col·legi El Carme
Aprèn a informar-te!
Avui dia els mitjans de comunicació
i informació tenen molt pes en les
nostres vides;ens els trobem arreu.
Pots estar dinant, passejant o comprant, tombat a la platja o dempeus
a l’autobús, que et bombardejaran
notícies, publicitat o informacions
de tota mena que creixeran, es reproduiran i algunes no moriran mai
i no tindran cap pietat de tu.
Aquesta megainformació té aspectes positius i també en té de negatius, com tot; entre els primers destacaríem la rapidesa a saber el que
passa a indrets ben llunyans, o el fet
de participar i donar la nostra opinió
d’alguns esdeveniments amb els
quals podem prendre punts de vista personals i ens formem opinions
sobre fets que no hem vist ni hem
vivenciat. Gràcies als mass media
ens fem ciutadans del món i sortim
del nostre petit món i dels nostres
petits problemes; també gràcies a
ells (si els usem en sentit positiu)
podem participar activament en la
millora del nostre planeta de moltíssimes maneres, ja sigui en una
campanya d’Amnistia Internacional
per salvar la vida d’una dona acusada d’adulteri o col·laborant amb
alguna ONG a favor de les víctimes
d’un huracà, o simplement acor-
dant una visita al metge de capçalera, entrant a l’adreça del nostre
CAP assignat. Podem aprendre
molt d’ells i amb ells, sempre que
els analitzem amb rigor, amb sentit
crític, de forma pràctica i seriosa.
Entre els segons, els inconvenients,
trobem la manipulació de la veritat, la violència de les imatges i
d’alguns missatges, o fins i tot el
dubte sobre si les invisibles ones
d’altra freqüència, que circulen en
totes les direccions i que moltes
vegades portem cosides a les nostres orelles, no estan provocant en
nosaltres alguna cosa de la qual no
sabem els efectes en el nostre cos.
Nosaltres, els adolescents, volem
agrair als directors i directores
dels diferents mitjans de comunicació, així com a totes les persones que es dediquen a la professió
de periodisme, que ens facilitin un
instrument de treball important,
útil i, alhora, motivador que ens
ensenya a pensar lliurement i rebutjar el fàcil camí de l’acceptació de
tot el que ens arriba. Els demanem
que no deixin mai de subministrar
notícies, explicacions i que ens diverteixin, i també que no deixin de
crear publicitat. Però especialment
que siguin més objectius i que no
facin un clar ús manipulador i polític de la informació.També que vigilin molt, especialment la televisió,
ja que molts continguts els emeten
en un horari no adient per segons
quines edats.
Nosaltres, com a consumidors actius i no sempre responsables, ja
sabem (el nostre professor ens
ho diu) que l’objectivitat plena és
pràcticament impossible i això ens
ha d’ajudar a valorar més la veritat
i la sinceritat, a viure més intensament el diàleg, a confrontar veritats, a recercar la raó en profunditat, a buscar les causes dels fets
i les possibles conseqüències (això
sí que ens costa!), a discutir amb
aquell que suposem que sap més
que nosaltres sobre els fets.
Gràcies i ànim per continuar.
SOPA DE LLETRES
S
F
Ç
J
N
T
D
L
M
A
H
I
N
F
O
R
M
A
R
D
R
S
N
O
T
I
C
I
E
S
E
P
B
C
N
U
D
D
R
I
P
Q
P
N
E
R
H
L
X
H
Uneix els punts segons
l’ordre dels nombres i
descobriràs...
O
S
R
C
A
R
A
U
M
O
R
C
O
M
U
N
I
C
A
R
T
M
B
C
S
L
B
T
S
A
A
W
L
L
I
L
T
X
A
N
T
H
E
Ç
N
E
L
U
X
T
G
P
M
C
R
A
T
T
R
P
E
R
E
H
H
I
C
A
A
A
S
A
S
P
G
U
E
S
T
Q
Col·legi Episcopal
Mitjans de (des)informació
Els mitjans de comunicació han sigut, des dels seus inicis, una gran
millora en la connexió d’arreu del
món. Amb la ràdio i la televisió et
pots assabentar, ràpidament, de coses absolutament alienes a tu que, tot
i que passen a l’altra punta del món,
són d’interès. Amb la premsa llegeixes diàriament notícies i opinions de
gent que no coneixes de res o que les
has anat coneixent gràcies als mateixos diaris. Tot plegat ens demostra el
grau de dependència que tenim les
persones dels mitjans de comunicació. Una persona que mai hagi tingut
cap contacte amb les eines de comunicació i sempre hagi viscut en un petit poblet allunyat dels centres socials,
tindrà un cercle de visió del món molt
reduït. A aquesta persona li preguntaràs per temes d’actualitat i el que et
contestarà és que fa un 43 de peu.
D’altra banda, aquesta dependència
dels mitjans de comunicació pot arribar a ser dolenta. El fet de rebre la
informació només d’un únic mitjà et
pot fer veure la informació, i les notícies en general, de manera esbiaixada. Una persona que només escolta
la cadena de ràdio Cope, per exemple,
pot tenir idees molt diferents a una
altra persona que segueix Catalunya
Ràdio. Cada cadena dona la informació “ a la seva manera “ i algunes
poden ser més imparcials que altres.
No és el mateix un debat on hi hagi
persones amb opinions molt diverses
parlant d’un tema en concret, que
un altre en què tots els contertulians
tinguin idees molt similars. En el primer debat hi haurà divisió d’opinions,
en el segon semblarà que tots tenen
raó i que la seva idea segur que és
la correcta. Tot això demostra que el
millor per estar ben informat és mirar
una mica cada opinió i fer-te les teves
pròpies valoracions.
La millor manera per definir els mitjans
de comunicació és la “d’altaveu”. Una
petita notícia es pot convertir en un
“boom” si els mitjans se’n fan ressò.
O tot al contrari, una notícia important
es pot quedar en un nores si no se li
apropa l’altaveu. Crec que la gent que
té l’altaveu agafat pel mànec té una
gran responsabilitat; no pot confondre
ni crispar els oients i manipular la realitat per al seu benefici. Això és el que
passa de vegades, malauradament.
Què se n’ha fet de les vaques boges,
per exemple? Fa dos dies no es feia
res més que parlar de la grip aviària;
ara sembla que les aus se n’ han anat
a fer punyetes. I què passa amb les
guerres? Sembla que tothom encara
l’altaveu cap a la guerra d’Iraq; no se
li ha de treure importància, de cap de
les maneres, però tampoc s’haurien
d’oblidar altres guerres igual d’importants on cada dia és una tragèdia,
igual que passa a l’Iraq. Una càmera
de televisió pot fer màgia. Si tu agafes
un nen que normalment es comporta com el mateix Satanàs i el graves
només mentre dorm o juga amb les
joguines, la conclusió que en trauran
els telespectadors és que aquell nen
és un àngel. Altrament, si un bon nen
el graves en el moment just que fa
una rebequeria, es podria arribar a
una conclusió equivocada.
Un altre mitjà de comunicació nounat
és Internet. Internet ha revolucionat
la manera de fer arribar la informació a la gent. La xarxa és un camp
immens on pots trobar absolutament
informació de tota mena. Això és un
avantatge, però també té inconvenients. Si abans comentava que la
ràdio, la televisió o la premsa et poden fer agafar conclusions errònies
sobre algunes informacions, Internet
és el número 1 en aquest sentit. La
causa és que tothom que vulgui pot
penjar una informació o la seva opinió
sobre qualsevol afer. Segurament si
busquéssim una mica, trobaríem notícies tan divertides com que Saddam
Hussein és viu i que el que van penjar
era un ninot de palla, que el fantasma
de Franco viu dins una atracció de la
casa del terror d’unes firetes...
Realment, és tan necessària aquesta allau d’informació? Potser aquella
persona que viu al poblet i no hi ha
ningú tan “ignorant” com ell, és més
feliç que aquella altra persona que
està assabentada de tot. Un dia vaig
sentir que els infants són tan feliços
perquè són ignorants. La felicitat de
la ignorància és sincera. La rialla d’un
nen quan fa cagar el tió és sincera.
Quan una persona perd la infantesa,
perd part de la seva ignorància i això
també li fa perdre part de la felicitat.
Suposo que això ens demostra que el
món en què vivim no és gens perfecte. Això ens fa sentir malament. I no
2
1
4
3
6
Opinem sobre la comunicació
Els alumnes de 3r d’ESO de l’IES
Escola del Treball volem exposar
els aspectes positius i negatius de
la comunicació, però sobretot fent
incidència en la publicitat.
Nosaltres comprem, mengem, vestim... el que s’anuncia, malgrat que
no ens agradi aquesta afirmació. La
prova d’aquesta asseveració la vam
comprovar a classe, quan se’ns va
demanar per 3 marques de detergent i 3 de guitarra. De detergent,
en van sortir molts, moltíssims,
però de marques de guitarra, CAP
NI UNA. (Ens interessa més la neteja que la música?)
Dels anuncis ens sedueix LA REPETICIÓ, una i altra vegada el mateix.
Per què? No sabem com s’acaba
l’espot, però no podem suportar
que ens repeteixin una cosa dues
vegades! Aquesta seducció passa moltes vegades per l’erotisme
i l’agressivitat, i poques vegades
per l’educació. Només cal pensar
en l’exemple d’anuncis de colònies,
de cotxes, de mòbils, els personatges que hi surten... AMB AQUESTA
COLÒNIA CONQUISTAREM... SEREM
COM...
que cada vegada som més crítics
davant d’aquest espectacle manipulador.
Atentament,
5
1. Aparell que rep sons i els transforma perquè puguin ser escoltats.
2. Xarxa universal de comunicació a través dels ordinadors.
3. Conjunt de diaris i revistes, i dels periodistes que hi treballen.
4. Paper escrit que una persona envia a una altra.
5. Transmissió a distància d’imatges i sons per mitjà d’ones.
6. Aparell per transmetre sons a distància
IES Escola del Treball
Després de tots aquests apunts
sobre els pros i contres (que van
sortir a classe) vàrem arribar a la
conclusió que se’ns fa difícil imaginar un món sense publicitat, però
Malauradament, la quantitat d’informació que rebrem en el futur
serà cada vegada més gran, tenint
en compte el progrés de les noves
tecnologies. I tot i que, en principi,
això és positiu, caldria que el conjunt dels ciutadans estéssim prou
educats per destriar el conjunt d’informació que ens cau al damunt i,
per tant, sabéssim arribar a criteris
propis sense deixar-nos manipular.
MOTS ENCREUATS
4/
Benvolguts,
seria millor ignorar aquesta realitat
per ser feliç?
IES Gili i Gaya
Mitjans de comunicació
Aquest és un fragment d’una
telenovel·la molt coneguda, “Aquí no
hay quien viva”. Entre les cinc i dos
quarts de sis de la tarda, els programes que s’estaven emetent eren dibuixos, telenovel·les, feien anuncis.
Mentre penseu què us sembla aquest
extracte de telenovel·la, parlarem una
mica d’aquests programes i d’altres
mitjans de comunicació. Per exemple,
de la publicitat. La trobem per tot i a
tota hora. Les pel·lícules duren molt
més per culpa de les interrupcions
constants. Creiem que, ja que paguem
amb els nostres impostos uns canals
de televisió públics, haurien d’estar
lliures de publicitat. Oferim una possible de solució: que hi hagi un canal
específic per a la publicitat.
Avui en dia vivim en una societat que
es basa en un sistema que controlen
aquells que dominen la comunicació. És així perquè l’ésser humà es
relaciona mitjançant la comunicació, i aquell que pugui distorsionar
(sempre fins a cert punt) la manera
com nosaltres rebem informació, ens
podrà controlar com a massa. Molts
diaris són clarament partidistes, i
cada cop que canvies de canal a la
televisió veus una notícia diferent.
Parlem de diaris i ràdio. De diaris no
en llegim i a la ràdio ens costa molt
prestar-hi atenció. No formem part de
l’audiència de cap d’aquests mitjans
que informen de manera general.
Com que creiem que una mica de
ràdio i diari és bona, ens comprometrem a incorporar-los a la nostra vida.
No estem dient que ens agradi tot;
potser és que els desconeixem.
Internet i els mòbils, sí que ens
atrauen. Són els mitjans de comunicació que ens permeten obtenir
informació més privada, per exemple: Internet i la missatgeria instantània. Messenger és una forma
d’intercanviar informació d’un món
més petit, el nostre món, i potser per
això ens interessa més. El telèfon
mòbil també forma part de la nostra
vida, poc o molt. És un mitjà que ens
permet potenciar la nostra intimitat.
Creiem que els mitjans de comunicació que ens transmeten una informació global del món són importants i
cal tenir-los en compte, ja que si fem
una reflexió objectiva, no sempre podrem viure en el nostre món reduït.
Heu reflexionat sobre el tall de
telenovel·la que us oferíem al començament? Permeteu-nos una opinió personal: no li trobem cap tipus
d’interès. És més, creiem que és un
entreteniment de molta simplicitat.
No entenem com hi ha gent que segueixi, capítol rere capítol, sèries així.
les més adequades per criticar
la televisió ni els mitjans, perquè
encara que no disposem de gaire
temps, el que tenim el fem servir
per altres coses, no per mirar la
televisió. A vegades, el dissabte a
la tarda mirem algunes pel·lícules,
però en tenim poc costum. Per tant,
les nostres opinions trobem que són
una mica pessimistes. Però la pregunta seria: aquests són els mitjans
que volem? Pensem-ho.
Però ens hem plantejat que si la
gent no mirés sèries com “Aquí no
hay quien viva”, les televisarien?
En el fons, nosaltres creiem que
és el mateix públic que tria què vol
veure, encara que sigui de manera
indirecta. No som les adolescents
SOPA DE
LLETRES
Troba a la sopa de lletres deu paraules sobre els mitjans de comunicació:
TELEVISIÓ
REVISTES DEL COR
RÀDIO
PROGRAMES MUSICALS
PUBLICITAT
SÈRIES
PREMSA
CONCURSOS
DIBUIXOS ANIMATS
NOTÍCIES
“–Mi padre ha muerto.
–Lo siento debes estar destrozada–
va dir en en to malanconiós.
–No, si mi padre nos amargaba la
vida. Ahora ya podemos casarnos.
–No podemos. Hay algo que no te he
dicho– va dir fent una llarga pausa.
Ella el va mirar amb desconcert.
–Ya estoy casado. Mi mujer vive en
Nigeria con mis dos hijas. Con el
dinero que les mandé ya tienen un
billete de avión para venir aquí. Mañana vienen. La noia plorava.
–No llores. Si quieres mañana le
digo que te quiero, contigo delante. I li va fer un petó.
–Yo también te quiero– va contestar ella.”
/5
IES Guindàvols
Carta a la direcció de
la revista “So Chic”
Benvolguda directora de la revista
So Chic.
Som tres noies adolescents que
ens hem sentit ofeses al poder observar les impactants i masclistes
imatges aparegudes en la darrera
edició de la revista.
Ens sembla indignant, insultant i
groller que en una revista de la seva
categoria i per a noies que s’estan
formant intel·lectualment en el món
de la moda, que comprem la seva
revista , publiquin aquestes imatges tan exaltants i situades en un
nucli de polèmica tan gran, com
la que hi ha actualment sobre els
maltractaments i la reivindicació
dels drets de la dona.
Els mitjans de comunicació poden
ser provocatius, poden ser impactants, però això no implica que hagin de ser insultants i transgressors
dels drets.
Avui en dia, els anuncis i les notícies
etiqueten i ,de vegades, enganyen
la ment feble dels consumidors, ja
sigui amb un producte moral o físic.
Per tant, la imatge de dones sotmeses als peus de l’home dóna mal
exemple a la nostra societat.
Els valors dels mitjans de comunicació no cal que siguin educatius,
però tampoc cal que siguin menyspreables, i això ho compartim nosaltres i creiem del cert que també
moltíssimes noies i nois de totes
edats.
Deixem clar que això no és opinió personal, sinó col·lectiva, però
sí que pensem que és una falta
d’educació molt gran respecte a
les dones, i fins i tot als homes, per
sentir-se ofesos respecte a aquesta
icona tan primitiva amb què els heu
etiquetat. El missatge que volem
transmetre és que ni les dones som
un objecte sexual, ni els homes són
tots uns maltractadors.
Tenim la certesa que vostè és una
dona de principis, de diners, de cultura; si és així, com ha pogut permetre el frau de publicar aquestes
fotografies?
Demanem que hi pensi, vostè i
tots els seus col·laboradors, i hi
doni una solució o una disculpa.
Cordialment,
MOTS ENCREUATS
Ompliu les caselles amb el nom de les marques comercials a què fan
referència els eslògans següents:
VERTICAL:
1. Abrir, oler y comer
3. Quiere a tu corazón
5. El zapato que respira
6. Cambia las reglas
8. Súbete al carro del ahorro
9. Con lo mejor del sol
11. Increíblemente flexible
HORITZONTAL:
2. Un toque de luz en tu vida
4. No te abandona
7. El ofertón
10. Tu cerebro también tiene hambre
11
9
10
6
7
1
3
2
4
5
8
IES Josep Lladonosa
La publicitat influencia sobre les persones?
L’altre dia a classe vam fer un debat
sobre els mitjans de comunicació i
la publicitat. Ens preguntàvem si
aquesta tenia influència sobre les
persones o no. Vam concretar que
els anuncis publicitaris ens influeixen molt a l’hora de comprar
els productes, ja que és gairebé segur que qui diu que no s’hi fixa, és a
qui la publicitat influeix més.
Es fa publicitat de tot, però del que
més abunda és de productes de neteja. Tothom en coneix molts noms i
també els eslògans publicitaris.
Pensem que la publicitat sí que influeix, encara que la gent digui que
no, ja que si vas a comprar i no tens
cap preferència sempre compraràs
abans un producte que has vist
anunciat i que et sona que un que
no l’hagis vist mai i de què ningú
en parli.
6/
Ara bé, hem de parar compte ja
que de vegades ens podem trobar
publicitat enganyosa i després emportar-nos sorpreses desagradables. Pensem que és increïble que
anuncis i propaganda d’aquesta
mena la puguem veure fins i tot en
la televisió pública.
Un aspecte positiu dels mitjans de
comunicació és que podem utilitzar diferents espais, sobretot en
premsa, televisió i Internet, per fer
pressió social o, si mes no, donar la
nostra opinió sobre diferents temes
que ens poden preocupar i interessar com: el canvi climàtic, telefonia
mòbil, etc.
També gràcies als mitjans de comunicació podem saber el que passa a altres llocs del món de manera
molt immediata, i podem conèixer i
opinar sobre altres realitats i aquí
en teniu un exemple.
Mà dura contra la rebel·lia
L’altre dia em trobava còmodament
escarxofada al sofà quan, tot fent
zàpping amb el comandament del
televisor, em va cridar l’atenció
un documental sobre una espècie
d’escoles molt peculiars que funcionen als Estats Units d’Àmerica,
uns centres per combatre la
rebel·lia juvenil, on els càstigs corporals i psíquics formen part de la
disciplina imposada per doblegar
l’actitud díscola dels joves. Un dels
secrets més ben guardats als Estats
Units és el del “Tranquility Bay”, un
centre educatiu estricte com cap,
que es fa servir com a camp de
reeducació per a nois rebels. Un
d’aquests centres és a Jamaica.
Els pares paguen quantitats molt
elevades de diners perquè els seus
fills siguin acceptats en un centre
que més aviat sembla un gulag o
MOTS ENCREUATS
1
1. Persona que es dedica a fer reportatges, entrevistes, etc... en alguns
dels mitjans de comunicació.
2. Mitjà de comunicació oral. Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió.
3. Article periodístic referent a esdeveniments d’actualitat. Secció d’un
periòdic dedicada a una determinada mena de notícies.
4. Escrit destinat a donar coneixença d’un punt d’història, de ciència...
5. Periodista que envia informacions al seu periòdic des d’un altre lloc o
un altre país.
6. Gènere periodístic consistent en el relat d’uns fets que el repòrter ha
presenciat o indagat directament.
2
una mena de Guantánamo escolar.
Els nois hi reben càstigs corporals
considerables aprofitant que la llei
ho permet. És un dels nombrosos
centres afiliats a WWASP, un conjunt d’empreses dirigit amb mà de
ferro per uns empresaris d’Utah, als
Estats Units, lligats als valors patriarcals i autoritaris del fonamentalisme mormó. Aquests programes
es presenten, doncs, davant dels
pobres pares americans incompetents (no us sorprengueu, n’hi ha
a tots els països, el nostre inclòs)
com una solució a la rebel·lió dels
seus fills. El fet que els maltractin
no és el pitjor; el pitjor és que molts
en surten completament incapacitats psíquicament per fer qualsevol
feina a causa dels greus traumes
soferts (en el cas que no els evidenciïn) Cal remarcar, a sobre, que
aquesta escola no els atorga cap
mena de títol acadèmic, per la qual
cosa perden competitivitat a l’hora
de cercar qualsevol tasca laboral.
S’han fet moltes manifestacions
per tancar aquesta poderosa multinacional que aviat s’estendrà per
Europa i d’altres zones d’aquest
món, però no han servit per a res.
La meva pregunta retòrica és: Com
han de tancar una empresa així
quan tenen un president l’única
ambició del qual és poder tenir molts més soldadets per poder jugar
lliurement al seu personal “Risk”
mundial? És una llàstima que personatges d’aquesta mena segueixin
manipulant arbitràriament les vides
de moltes persones. Esperem que
algun dia la veu de la raó guanyi
sobre l’ambició de poder d’aquests
individus sense escrúpols.
3
4
6
5
SOPA DE LLETRES
7 paraules
LOGOGRIF
1. Mitjà de comunicació oral. Aparell receptor de
radiotelefonia o de radiodifusió.
2. Argument d’un film, d’un programa televisiu...
en el qual hom fa totes les indicacions tècniques
pertinents a la seva realització.
3. Escrit per donar coneixença d’un punt
d’història, de ciència...
4. Article periodístic referent a esdeveniments
d’actualitat. Secció d’un periòdic dedicada a una
determinada mena de notícies.
5. Interrogatori a què un periodista sotmet una
persona per tal de saber les seves opinions,
idees, propòsits... prendre’n nota i després publicar-los.
6. Persona que es dedica a fer reportatges, entrevistes... en alguns mitjans de comunicació.
1
2
3
4
5
6
7
4
5
8
5
9
4
10
4
2
10
1
5
8
4
10
2
11
8
9
1
11
12
4
14
9
2
13
11
1
4
5
3
4
14
9
2
Col·legi Lestonnac
www.lestonnac-lleida.com,
ben comunicats!
La televisió és un altre món. Quan
naixem i comencem a desenvolupar els nostres sentits: visual, auditiu, vocal... ens familiaritzem amb
la televisió.
MOTS ENCREUATS
Ens sorprenen les imatges amb
aquells munts de colors, i els curiosos sorolls que no sabem d’on vé1
nen. Els dibuixos animats ens fan
créixer i pensar, però a mesura que
ens fem grans comencem a rebre
altres tipus d’informacions: n’hi ha
de bones, de dolentes, d’altres que
ens fan canviar la manera de pensar.... Tenim un munt d’informació
i conceptes que si no fos per la televisió, segurament, no ho sabríem.
3
1
Podríem dir que segons per a què
ens ajuda i per a altres coses ens
degrada intel·lectualment.
televisió que fins i tot fan 15 minuts
d’anuncis i aquest abús fa que al final ja no sabem ni el que mirem.
necessari en la nostra vida, i acabarem per veure programes que no
ens fan cap bé.
Així mateix, també cal recalcar l’ús
de la publicitat. Tot i que és una
realitat que les cadenes de televisió necessiten de la publicitat, cal
evitar-ne l’excés. Hi ha cadenes de
Tot i això, la persona ha de tenir
suficient ús de raó com per saber
que és el que li convé i el que no,
perquè si no ho racionem i ens hi
deixem endur perdrem molt temps
Així que tot està a les nostres mans
fer de la televisió un aparell interessant, divertit, i d’altres vegades
útil,això sí..... sense deixar-nos influenciar.
6
5
2
7
4
4
3
10
9
5
8
6
2
7
8
9
10
HORITZONTAL: 1.Transmissió a distància
d’imatges en moviment i de sons per mitjà
d’ones electromagnètiques o bé de cables. 2.
Gènere periodístic consistent en el relat d’uns
fets que el repòrter ha presenciat o indagat
directament. 3. Programa emes per la televisió que és educatiu relatiu a: cultura, natura,
tecnologia.... 4. Connexió per navegar per la
xarxa, necessites un mòdem. 5. Llibre on els
periodistes anoten els esdeveniments de cada
dia i sovint els pensaments propis. 6. Ho utilitzem per passar arxius a través del mòbil a
llarga distància. 7. Aparell receptor de radiotelefonia o de radiodifusió. 8. Global Positioning
System. 9. Màquina automàtica que té molta
gent a casa seva i que també pot ser portàtil.
10. Lloc on et connectes per mantenir una
conversació instantània a través d’internet.
VERTICAL: 1. Correu electrònic. 2. Radio
Detection And Ranging. 3. Radiacions electromagnètiques pertanyents a l’espectre infraroig. 4. Aparell per a transmetre sons, especialment la veu, a distància mitjançant una
instal·lació de telefonia. 5. Codi dels cecs. 6.
Magazine. 7. Conversa entre dues persones
o més. 8. MSN. 9. Telèfon inalàmbric. 10. Document transmès per un telègraf.
/7
IES Manuel de Montsuar
Opinem sobre els mitjans de comunicació
Som unes alumnes de l’IES Manuel
de Montsuar que cursem 4t d’ESO, i
li escrivim aquesta carta perquè volem parlar-li d’un tema d’actualitat
d’avui en dia, com és la publicitat i
els mitjans de comunicació.
Ara, amb la llei antitabac, s’hi han
posat tan forts que n’han prohibit
qualsevol mena d’anunci a la televisió. Creiem que això esta bé, i
ens agrada la idea de la ideologia
contra el tabac.
Creiem que la publicitat està pensada de tal manera per què la gent
que la vegi s’hi senti atreta, s’hi
fixi i vulgui ser tal com són els estereotips de persones que surten a
la televisió.
Així mateix, les cadenes de televisió ens han creat un estereotip de
persona irreal, la qual ha d’agradar
a tothom. La televisió ens atreu, ens
domina i ens crea un món irreal, on
només existeix la felicitat, que tan
sols posseiran aquelles persones
que tinguin aquell producte determinat, i tots sabem que la vida real
no es així.
Si ens parem a pensar, tots observem com els anuncis que parlen
d’articles de neteja i de coses de
casa estan representats físicament
per dones ( d’aquesta manera el
sexe femení queda discriminat dins
de la societat masclista, com si un
home no pogués fer-ho).
En canvi, en els anuncis
d’automòbils el que sempre va
muntat o condueix el cotxe és un
home, encara que les que venen el
cotxe siguin dones joves, amb un
bon físic, un bon cos i sense gaire
roba.
De vegades, els anuncis no tenen
res a veure amb el producte que
volen vendre. A l’hora de comprar
un producte, normalment ens fixem
involuntàriament amb la marca.
D’altra banda, la ràdio està discriminada, per la televisió, perquè tothom d’avui en dia fa servir la televisió molt més que la ràdio. A casa
tothom té televisió, però no tothom
té ràdio.
Per concloure, creiem que els joves, com a consumidors actius i
responsables que som, hauríem
de no deixar-nos influir tant per la
publicitat, creure més en el que ja
sabem i el que és de tota la vida,
i no en aquests articles nous que
treuen, que només fan que dir mentides i que s’inventen coses.
En definitiva, que la publicitat tan
sols serveix per guanyar dines,
enganyar la gent i per fer-los-hi
consumir més del que realment necessiten.
PASSATEMPS
1. Lloc que dona nom al grup de joves de Lleida que amb el seu ajut
ajuden a fer una ciutat millor.
2. Lloc on tots estem cursan la ESO.
3. Cognom del membre de la taula
permanent amb més ritme.
4. Lloc on hi ha la major part de la
publicitat.
5. Nom del membre de la taula permanent fanàtic de Linkin Park.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
6. Nom de la presidenta del Plenari
2006-2007.
7. Nom de la membra més guapa
de la taula permanent que ve del
Màrius Torres.
8. Nom de la més rosseta de la taula permanent.
9. Nom del molt honorable senyor
alcalde de Lleida.
10. M_ _ _ _ _ _ de comunicació.
IES Maria Rúbies
Per què ens hem d’informar si no ens
donen esperances?
Volem plantejar la nostra inquietud
sobre els valors que transmeten els
mitjans de comunicació d’avui en
dia com són els diaris, televisió,
laràdio, etc.
La majoria dels alumnes del nostre centre pensen que les notícies
que predominen en l’actualitat fan
un tractament sensacionalista dels
esdeveniments, sense tractar els
aspectes positius de la societat.
Observant qualsevol mitjà de comunicació constatem que un percentatge molt elevat de les notícies
fan referència a aspectes negatius,
tràgics o escabrosos que suposen una visió parcial de la realitat.
Un altre aspecte per millorar és
l’excessiva influència que arriben a
tenir les ideologies polítiques sobre
el tractament de la informació. Una
mateixa notícia depenent del diari
que l’exposi pot tenir cares molt diferents, fins i tot pot arribar a canviar radicalment de sentit, tot i que
hauria de ser objectiva.
Si ens fixem en els programes amb
més èxit de la televisió ens adonarem que en la majoria hi ha una
promoció d’aspectes com la competitivitat, la superficialitat, el triomf
ràpid i fàcil i altres valors negatius
que empobreixen la cultura dels espectadors. No es tracta només de
fixar-se en els índexs d’audiència
que són els que aporten quantitats
de diners substancials a les cadenes de televisió, sinó d’aconseguir
un equilibri entre enriquiment propi
i entreteniment.
Per altra banda, els mitjans de comunicació, a través del poder mediàtic de què disposen, podrien difondre missatges de conscienciació
per tal de millorar la societat. A més
a més, si es divulguessin notícies
més agradables aconseguirien que
la societat actués de forma correcta. Si les notícies no fossin manipulades políticament i la gent pogués
tenir una visió realista del món,
aquesta podria jutjar millor el que
l’envolta i triar la direcció que cadascú pensa que és més correcta.
Aquesta opinió que s’aconseguiria
al jutjar un fet sense la influència,
ajudaria a millorar molts aspectes
que avui en dia no es poden solucionar per la poca objectivitat de
què disposa la gent. En definitiva,
doncs, estem convençuts de la importància que tenen els mitjans de
comunicació en les nostres vides, i
és per això que ens agradaria conscienciar la gent de la importància
de reclamar un tractament objectiu
de la informació, la promoció de valors positius i la cultura.
SOPES DE LLETRES
Troba les 11 paraules relacionades
amb els mitjans de comunicació.
Per als més petits de la casa:
8/
Col·legi Maristes
Els mitjans de
comunicació:
quin home/dona
volen de nosaltres?
Sr. Director,
Sempre que ens assentem un grup
de joves a pensar en els valors que
ens transmeten els mitjans de comunicació, no sabem ben bé per
què el que ens ve al cap són valoracions negatives. Serà perquè és
real que en els mitjans de comunicació hi ha manca de valors?
Si, per exemple, analitzem una
sèrie de televisió adreçada a joves,
observem els valors que transmet:
- Ens planteja un repte clar als
drets humans?
- Els personatges dialoguen per resoldre els seus conflictes?
- Queda representada tota la pluralitat
social o únicament un grup social?
- Són majoritàries les escenes en què
es mostra la igualtat d’oportunitats
entre homes i dones?
- El model de persona s’acosta a un
prototip segur de si mateix, sense
complexos i amb acceptació de la
seva identitat?
- Mostren un model de jove realista
o exagerat?
- Ens tracten amb la intel·ligència
que se’ns suposa?
Com és obvi, la resposta a totes
aquestes preguntes és NO; però ara
ens hem plantejar si nosaltres hem de
romandre com a espectadors passius
o actius davant aquesta situació.
Atentament,
els alumnes de Maristes.
SOPA DE LLETRES
Busca les deu paraules relacionades amb la comunicació:
A
C
J
P
K
W
T
V
E
I
E
T
H
O
K
T
N
L
O
U
D
X
N
M
X
S
D
N
D
E
E
S
W
E
B
J
P
G
I
P
I
G
M
I
B
L
K
D
Q
T
P
V
S
S
M
A
S
I
A
F
E
H
C
H
D
E
A
H
S
Q
R
A
T
R
L
V
B
X
A
N
R
N
D
O
A
E
J
I
I
M
I
E
G
R
L
I
R
B
R
M
V
W
L
T
A
S
F
T
O
B
O
P
I
A
T
I
B
L
O
M
I
S
Y
I
F
D
L
I
F
H
S
F
E
Z
A
O
I
B
D
D
I
L
V
D
I
T
S
T
A
D
B
R
O
A
L
S
U
N
U
E
A
P
A
S
Q
G
M
C
R
Y
T
M
A
Z
L
W
J
S
E
P
I
E
K
T
U
A
K
I
M
U
O
M
I
K
I
N
V
Z
T
E
N
R
E
E
N
I
R
U
A
H
A
L
Q
V
S
F
N
A
I
P
V
I
A
W
Z
IES Màrius Torres
Positive news
Tots sabem que els mitjans de comunicació han estat una gran millora per a la nostra societat. Cada vegada estem més i millor informats, i
al dia de tot, gràcies a ells.
Vivim en una societat molt desenvolupada on els mitjans de comunicació cada dia són millors; un
exemple clar n’és internet, que és
l’estri més usat per tots nosaltres,
els joves. Connectats a internet podem trobar qualsevol notícia, informació, entreteniment... en qüestió
de molt poc temps, en minuts.
Si analitzem el tractament que fan
els mitjans de comunicació sobre
els joves, trobem que en un primer
moment se’ns anomenava molt
poc, només en casos realment forts com podia ser una desaparició o
mort d’algun infant o jove.
Nosaltres hem vist que des de fa un
temps cap aquí, cada com que surt
alguna notícia o es parla de nosaltres, en algun mitjà de comunicació, és sempre per algun fet negatiu. Són notícies que fan referència
a la discriminació, maltractaments,
ja siguin psíquics o físics,. La veritat és que ens sentim ferits: no es
pot donar només importància a les
notícies negatives; als joves també
ens passen moltes altres coses que
no surten. Aquest punt és un aspecte important i preocupant per
a tots nosaltres, ja que en som els
principals afectats. També cal dir
que, molts cops, s’ha aprofitat la
importància i preocupació del tema
per plantejar-lo d’una manera més
comercial amb la finalitat de captar
tot el públic o audiència possible, i
fins i tot n’han fet un tractament
més morbós.
El fet és que molt poques són les
bones notícies o les notícies interessants i importants que ens haurien
de donar als infants i joves.
Per tot això, demanem als mitjans
de comunicació, ja que ells són els
únics que ens poden apropar a la
ciutat i donar-nos a conèixer, que
ens involucrin d’una manera més
positiva en el dia a dia; que puguem
donar la nostra opinió, participar
fent debats juvenils, deixant-nos un
espai per poder compartir i intercanviar les informacions. Així mateix volem apropar-nos als mitjans
de comunicació i veure que aquest
interès és comú; que els diferents
mitjans de comunicació ens
donin més suport a les activitats que organitzem els
joves i que ells també ens
tinguin presents.
Volem que els mitjans de
comunicació tinguin present que tots els models
que transmeten als joves
no ens deixen indiferents.
Ens afectem, segurament ,
més que a ningú, les modes i
models que veiem. Això pot provocar diferències entre els joves,
sobretot els que no poden obtenir o assemblar-se al model que
ens presenten.
També pensem que l’Ajuntament,
i en general l’Adminsitració, han
d’afavorir i potenciar que tots
els joves tinguin l’oportunitat
d’accedir als mitjans de comunicació, sobretot a internet. Si no
tenim tots les mateixes oportunitats, també estem fent discriminació.
/9
Col·legi Mirasan
Mitjans de comunicació, però sense
publicitat a discreció
Un dels exemples d’aquest desavantatge és la televisió, ja que en aquest
mitjà contínuament es mostren tot tipus
d’anuncis publicitaris, sense mesures
en les hores de més audiència. Aquests
interrompen en tot moment qualsevol
programa televisiu cosa que influeix en
l’estat d’ànim dels televidents i provoca:
avorriment, cansament, mal humor, etc.
Com a conseqüència, canvien de canal o
bé tanquen el televisor.
Un dels avantatges dels mitjans de
comunicació és la informació que
de vegades ens proporciona, la qual
ens permet saber què passa arreu
del món. Aquesta és una informació
que ens beneficia bastant, ja que
sense moure’ns de casa o al lloc
que nosaltres escollim, ens permet
obtenir coneixements sobre tot tipus d’informació, ja sigui nacional
o internacional, com per exemple:
catàstrofes, guerres civils entre dos
països diferents...
Un altre dels avantatges és que
aquests mitjans contenen diversos
informatius que ens permeten tenir
una idea del que passarà en un futur proper com són les notícies sobre el temps, les carreteres...
Nosaltres, com a estudiants i perceptors de la publicitat en els mitjans de
comunicació, veiem que en moltes
ocasions variem les nostres accions
i criteris per la seva influència.
Personalment, creiem que s’hauria de
fomentar més el tipus d’informació
que no és perjudicial, sinó que simplement és una informació objectiva. També pensem que seria convenient editar més revistes educatives,
siguin del tipus que siguin,i emetre
per la televisió documentals o altres
programes que ens aportin valors
socials o educatius, ja que aquest és
el mitjà de comunicació més utilitzat
a la nostra societat.
Com a conclusió per a finalitzar
aquest article d’opinió, creiem que
s’hauria de limitar la publicitat en tots
els mitjans de comunicació i controlar els horaris publicitaris, ja que en
determinades hores hi ha una gran
quantitat d’infants i altres persones
que són molt vulnerables als anuncis
i els poden afectar a l’hora de prendre
decisions.
Per sobre de tot ens agradaria que
si hi hagués anuncis, aquests fossin
més sincers, ja que contínuament
molts d’aquests tenen un contingut
fals.
SOPA DE LLETRES
Cerca en aquesta sopa de lletres 12 paraules relacionades
amb el món de la comunicació.
Les paraules poden estar en
horitzontal, vertical o diagonal
i en tots els sentits.
CORREUS
FAX
INTERNET
MAIL
MOBIL
PREMSA
RADIO
TELEFON
TELEGRAF
TELEVISIO
VIDEOCONFERENCIA
XAT
Des del nostre punt de vista, els mitjans de comunicació, com tot, tenen
la seva part positiva i la seva part negativa. Un dels principals desavantatges d’aquests mitjans, tal com el
titular expressa, és l’excessiva publicitat que aquests transmeten als
qui els miren, els llegeixen o els escolten i influeixen, així, en les seves
decisions, com gastar diners.
R
N
X
N
L
T
K
K
R
Z
R
M
B
Q
D
R
N
Q
Q
Z
C
Y
M
A
Y
Q
K
Z
T
K
D
R
T
F
Y
Q
Y
M
M
Q
T
M
P
Z
F
M
T
F
Z
T
R
R
A
R
L
I
A
M
X
T
E
M
Q
V
V
R
L
F
M
F
M
Y
G
D
M
M
A
P
E
D
L
N
L
I
C
N
J
Z
C
M
P
R
C
F
I
S
C
L
F
T
E
L
R
D
D
R
R
M
P
L
W
T
W
M
M
O
E
R
D
Z
V
W
N
E
Z
J
L
B
H
P
Y
Y
M
E
P
F
K
G
N
G
I
Y
T
O
F
N
K
M
N
Z
X
G
R
N
O
X
H
Y
F
R
S
K
P
C
M
G
M
N
T
F
V
P
M
N
L
P
L
V
Z
J
I
N
R
O
T
R
N
B
W
R
L
Y
J
D
X
N
C
Q
D
L
O
R
L
N
F
M
X
N
N
G
B
K
W
M
W
W
X
H
B
B
R
K
G
F
A
R
J
G
K
N
Y
N
X
W
C
N
V
P
W
J
D
C
L
E
R
M
Z
T
F
W
B
A
W
M
B
R
C
G
B
N
B
Q
M
R
G
Z
R
M
P
T
T
T
T
Y
M
K
V
K
B
J
M
X
H
E
E
T
K
P
Z
Z
Z
H
Z
S
U
E
R
R
O
C
M
O
L
N
L
N
M
D
D
L
C
V
C
V
H
M
K
M
L
W
X
M
B
C
E
M
F
F
W
Y
L
K
Q
Z
K
B
Y
Y
C
N
C
P
H
I
T
C
N
T
J
G
C
D
M
L
N
T
Q
T
K
M
P
R
N
A
L
W
M
J
M
X
I
N
T
E
R
N
E
T
G
K
R
R
T
P
R
C
K
L
D
L
D
T
T
K
B
G
T
N
P
Z
IES Ronda
Els mitjans de comunicació:
informació, interpretació,
manipulació
L’espectacle garantit!
L’espectacle, sí, allò que s’ofereix
a la vista o a la contemplació
intel·lectual, especialment en una
cosa digna d’atenció; no sabria dir
en quin moment s’inicien aquestes
onades malicioses d’informació.
Informació mal donada en la meva
opinió.
Això fa que tots plegats ens preguntem de quina manera els mitjans
de comunicació ens transmeten les
notícies. Podria contrastar una sola
notícia en cinc diaris diferents i la
trobaria interpretada i disfressada
de cinc maneres diferents; com
s’explica això? Podríem donar-ne la
culpa als periodistes o als que fan
la redacció, ja que a l’hora de ferla hi posen part de la seva opinió.
També podríem responsabilitzar el
director, per no fer-hi res. Hem arribat en un punt en el qual la culpa ja
no és de ningú, tothom calla davant
les magnífiques notícies que es publiquen diàriament, però, realment
són bones? O simplement ens han
fet creure que ho són?
No sóc un boig o una persona que
es creu que ho faria millor, però
sincerament tots els mitjans de
comunicació- escrits, audiovisuas i
en xarxa- han evolucionat molt per
la quantitat i la rapidesa de transmissió d’informació, però alguns
han empitjorat la manera de donar
aquesta informació. L’exemple més
penós és el dels reality shows, pur
espectacle. Podríem dir que l’únic
que busquen és fer-se sentir de
manera escandalosa sense atendre
la veracitat de la informació.
Per acabar, per part meva i, és més,
fins i tot gosaria a dir que en nom
de tots els lectors, oients, i visitants
que escolten actualment les notícies mundials, que l’era de la informació ha fet un gran progrés, però
no s’està portant per bon camí. No
sóc ningú per obligar-los a canviar,
però si algú que vol que tots hi reflexionem i pensem en el futur i en
el que tot això pot suposar per als
joves.
Col·legi Santa Anna
Valors de societat brossa
Sens dubte, hauríem de qüestionar
els continguts presents en aquest
mitjà de comunicació, tant positius
com negatius.
Per una banda, aquest aparell s’ha
fet imprescindible en les nostres
vides, ja que ens informa dels esdeveniments internacionals en se-
gons i intercomunica tot el món de
manera que ens dóna l’oportunitat
de conèixer altres països i cultures. També ens ofereix, d’una
forma interactiva, coneixements
de tot tipus de matèries: història,
biologia, ciència, astronomia. Si bé
aquestes possibilitats existeixen, la
majoria de vegades no ens fixem
en aquesta programació, sinó en
la destinada a l’oci l’entreteniment,
que sovint no aporta els valors que
la nostra societat, particularment
els nens i joves, necessiten. Aquest
tipus de programes ens roben, amb
plena col·laboració per part nostra, la major part del temps, ja que
encara que aconsegueixin divertirnos, els valors que aporten sovint
no són adequats i no ajuden al nostre creixement moral. Les imatges
violentes i de contingut sexual se
succeeixen contínuament en els
programes més vistos i de màxima
audiència infantil juvenil, mentre
que els documentals i alguns programes educatius queden discretament en segon pla, en cadenes
d’audiència minoritària. Els personatges protagonitzen i encarnen
els valors més ben vistos socialment que volen ser imposats pels
mitjans de comunicació. Aquests
tenen un ideal estètic fonamentat
en la bellesa i en els ossos prims
i esvelts, que poden induir algunes
malalties psicològiques; l’ideal moral encara és més depriment, ja que
imposen criteris materialistes, consumistes i mancats d’espiritualitat
o solidaritat. Tot això es reforça
amb l’aparició d’anuncis cada pocs
minuts i cada cop més llargs, reafirmant la importància de ser maco,
ric, audaç i amb pocs escrúpols.
Contra tot aquest problema que
cada vegada s’agreuja més,
l’Administració va crear un codi
d’horari on classifiquen els continguts dels programes i n’indiquen
l’edat mínima dels espectadors.
Però aquest codi no és respectat
ni pels consumidors ni pels mitjans
de comunicació, ja que per una part
els espectadors no tenen en compte
les indicacions i, per l’altra, durant
franges horàries infantils s’emeten
programes amb contingut no apte
per als infants.
Per tots aquests problemes exposats, seria apropiat que tots els
ciutadans valoressin si realment
val la pena deixar-se influenciar
per aquest model de societat, amb
valors superficials que se’ns proposa, i que ajudats de l’Administració,
fóssim més estrictes i crítics amb
la qualitat dels programes que
s’emeten, ja que això repercutirà
en la construcció del món que volem.
SOPES DE LLETRES
T
E
L
E
G
R
A
M
A
A
D
M
S
E
C
A
R
T
E
L
L
S
T
O
A
E
L
M
F
A
N
E
P
N
I
O
R
P
N
E
O
R
D
S
E
O
S
Y
E
O
A
Y
V
E
E
I
I
U
Y
C
C
A
R
T
A
I
E
R
O
M
O
O
N
P
R
E
E
L
S
M
N
N
B
T
U
R
D
L
E
N
S
I
L
E
S
O
N
E
O
E
T
E
R
N
O
S
O
H
L
H
E
F
N
P
X
E
R
T
O
I
X
S
T
O
A
D
A
E
T
S
X
O
J
A
T
N
P
E
S
U
T
N
E
Y
C
U
F
A
S
O
X
I
U
B
I
D
O
E
O
S
L
D
U
S
R
E
Q
U
I
V
L
J
T
A
T
I
C
I
L
B
U
P
Nom de 17 publicacions periòdiques
TELEVISIÓ
ADN
RÀDIO
PAIS
INTERNET
EL MUNDO
TELÈFON
LA VANGUARDIA
CARTA
ABC
PREMSA
MARCA
FAX
AS
TELEGRAMA
SPORT
VEU
BON DIA
SÍMBOLS
METRO
DIBUIXOS
EL MERCAT
SENYALS
CLAXON
CARTELLS
LA MAÑANA
PUBLICITAT
SEGRE
LE MONDE
EL PERIÓDICO
NEW YORK TIMES
10/
Si haguéssim de fer un exercici de
reflexió sobre la influència que han
exercit els mitjans de comunicació
sobre nosaltres, hauríem de reconèixer que, en els darrers anys,
hem passat més estona davant la
televisió que gaudint d’altres activitats o de les persones que ens
envolten.
E
Z
C
E
L
J
S
E
G
R
E
N
L
C
L
V
M
A
A
L
O
E
U
E
P
W
A
N
A
Ñ
A
M
A
L
N
W
E
N
X
H
C
O
A
E
N
A
H
Y
R
B
O
Ñ
I
R
B
R
S
V
I
O
I
I
N
W
C
X
O
C
A
A
J
R
O
Ñ
S
A
O
R
E
A
S
N
O
K
D
R
E
T
T
O
S
T
I
G
A
T
I
T
L
E
A
R
U
S
Q
U
D
I
C
D
M
L
L
I
N
A
U
A
O
M
O
P
U
S
P
O
R
T
B
R
B
E
B
O
N
D
I
A
A
C
E
D
T
S
H
N
D
A
P
Z
C
R
E
I
I
D
L
T
O
D
J
O
O
A
R
A
D
N
L
E
M
O
N
D
E
M
P
S
A
O
Esmorzar de germanor i repartició de
les auques
El dia 2 de desembre de 2006, els integrants del Plenari dels Infants i Adolescents vam compartir un esmorzar
de germanor.
Despres ens vam distribuir en petits grups i vam repartir entre els comerços de la ciutat les auques sobre el
consum responsable de l’energia que vam fer el curs passat.
/11