Descarrega - Esquerra Republicana de Catalunya

OCTUBRE 2011 NÚMERO
200
26è CONGRÉS NACIONAL
LA NOVA
ESQUERRA
REPUBLICANA
EN MARXA
EL CONGRÉS NACIONAL AVALA
L’EXECUTIVA D’ORIOL JUNQUERAS
I MARTA ROVIRA
BOSCH I TARDÀ, TÀNDEM D’ERC
A LES ELECCIONS AL CONGRÉS
200
OCTUBRE 2011
SUMARI
03 EDITORIAL
EL NAS DE TYCHO BRAHE
04 XARXA
16 DOSSIER
TRANSICIÓ NACIONAL:
CIU HAURÀ DE TRIAR
COMPANY DE VIATGE
23 INNOVACIÓ
INNOVAE VISION:
REALITAT AUGMENTADA
24 MEMÒRIA
05 OPINIÓ
18 DOSSIER ENTREVISTA
ÒSCAR ESCUDER
200 NÚMEROS
DE L’ESQUERRA NACIONAL
06 TEMA CENTRAL
26è CONGRÉS NACIONAL
D’ESQUERRA
20 MUNICIPALS
PACTES DE GOVERN:
CIU PREMIA EL PP
21 MÓN
L’EXCEPCIÓ NUCLEAR
FRANCESA
26 TERRITORI
27 AGENDA
14 PARLAMENTS
ESPERANT NOTÍCIES
DEL GOVERN
15 CONGRÉS
UN PAS MÉS PER ACABAR
AMB LA VERGONYA D’ESTAR
SENSE SENYAL
22 CULTURA
14 D’ABRIL. MACIÀ CONTRA
COMPANYS, DE TONI SOLER
esquerra
nacional
Editor Ignasi Llorente
Director Sergi Sol
Redactor en cap Cristian Agudo
Redactors Arnau Albert,
Jordi Aranda, Oriol Duran
Disseny Glòria Comellas
Correcció lingüística Marta Molina
Il·lustracions Jordi Ferrer
Documentació Natàlia Lara
Tancament Santi Bracons
Redacció Esquerra–Secretaria
d’Imatge i Comunicació
Calàbria, 166 08015 Barcelona
Telèfon 93 453 60 05 Fax 93 323 71 22
redaccio@esquerra.org
Subscripcions Mònica Andújar
Telèfon 93 453 60 05
subscripcions@esquerra.org
Dipòsit legal B–3690–1998
ISSN 2013-1550
Impressió Imprintsa
Disseny original Jordi Vinyets
2 | ESQUERRANACIONAL | 200
16
DOSSIER
TRANSICIÓ NACIONAL: SENSE HIPOTEQUES
EDITORIAL
EL NAS DE TYCHO BRAHE
DESITJO
CONFIANÇA EN SI
MATEIXOS, RIGOR,
MÈTODE I SORT
A LES PERSONES
QUE LIDERARAN
EL PARTIT A
PARTIR D’ARA
Ignasi Llorente
Alguns de vosaltres m’heu preguntat per quin
motiu el meu bloc sempre ha dut el nom del nas
de Tycho Brahe. Crec que aquest, que és la meva
darrera editorial com a responsable de l’Esquerra Nacional, és un bon moment per explicar-ho.
Tycho Brahe és el darrer dels grans astrònoms
anteriors a l’era del telescopi. Malgrat això, va
ser capaç d’implantar l’observació metòdica i
rigorosa del cosmos creant el concepte mateix
d’observatori modern, i va defensar la necessitat
de refer des de zero tots els càlculs que s’usaven
aleshores. Només aquest fet, i que científics com
Kepler el tinguessin de referent, ja justificaria la
seva inclusió entre els top-ten de l’astronomia.
Però a més, Tycho va tenir sort. Una nit que tornava a casa, begut com gairebé sempre, va veure
una estella que brillava més del compte. Després
de comprovar que no era conseqüència de l’alcohol ingerit, va dedicar-se a estudiar-la i va arribar a la conclusió que era una Nova Stella, tal
com ell la va batejar. Avui dia sabem que era una
supernova, el sufix «nova» és un homenatge a
Brahe, i encara és visible amb telescopis de llarg
abast. Va tenir molta sort. Les supernoves visi-
bles sense l’ajuda del telescopi es poden comptar
amb els dits d’una mà. I ell la va veure en el moment més oportú per carregar-se la creença que
el cosmos era immutable.
Brahe no seria un model a seguir per cap
motiu més enllà de ser metòdic i molt tossut.
La vehemència amb què defensava les seves
opinions el van dur a batre’s en duel per una
discussió matemàtica. No sabem si va conservar l’honor, però a conseqüència de la baralla
va perdre el seu nas, que va haver de substituir
per una pròtesi d’or i plata, alimentant la seva
fama d’excèntric.
El que sempre m’ha agradat d’aquest personatge ha estat que no va tenir por d’oposar-se al
sentit comú de la seva època, que afirmava que
el cosmos era immutable, i ho va fer des del mètode científic. Però a més va tenir sort, un aliat
que sovint és imprescindible. Confiança en si
mateixos, rigor, mètode i una mica de sort. Això
és el que desitjo a totes les persones que a partir
d’ara lideraran el partit. |
A LES PENES, PUYALADES
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 3
LES PIULADES DEL MES
LA NOTÍCIA + COMENTADA AL FACEBOOK
twitter.com/esquerra_ERC
www.facebook.com/Esquerra.ERC
msanglas
@Albert_Rivera @jordicanyas a mi em fa por pertànyer a un estat que no reconeix la nostra cultura
i que porta 300 anys intentant aniquilar-nos 11 set
JoanTarda
A ERC podem estar orgullosos de fer primàries
rigoroses, educades i de contingut. Més enllà
de posicions distintes, tots som companys. 14 set
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra abandona el
Ple abans de la votació
de la reforma de la
Constitució espanyola
02 setembre a les 12.57
A 62 persones persones els agrada
junqueras
Avui és una jornada clau pel futur d’@Esquerra_
ERC, i per tant, també pel futur del país. A votar!
#viscaERC 17 set
EL MILLOR COMENTARI
Jordi Rubies Molt bé!
Que sàpiguen que amb nosaltres
no s’hi juga!
AlfredBosch
Guanyi qui guanyi les #primàriesERC remarem
junts i amb força perquè ERC faci un bon resultat
el #20N. #viscaERC 17 set
Joanridao
Avui és un dia per a agrair la confiança que ens ha
fet la gent d’Esquerra i per a felicitar la meva nova
direcció i el meu candidat. 17 set
martarovira
Moltes gràcies pel vostre suport d’aquestes setmanes. Assumim el compromís amb responsabilitat
i iŀlusió. Continuarem #construimconfiança 18 set
M’AGRADA
ISONA PASSOLA REIVINDICA LA LLEI DEL CINEMA
Isona Passola, productora de Pa Negre, que finalment participarà als Òscars, va destacar el paper normalitzador del film,
però va recordar que cal complir amb la Llei del cinema i
arribar al 50% de pel·lícules projectades en català.
perearagones
Companys d’ERC, preparats per substituir les crítiques dels oracles convergents per les del progressisme de postal. El maniqueisme és arreu! 19 set
carme_capdevila
Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques
de càncer doblen el temps recomanat. Que les
retallades no ens facin mal 25 set
NO M’AGRADA
TWITTER ENCARA NO PARLA CATALÀ
jordiportabella
Barcelona s’ha llevat sent una capital lliure de la
tortura taurina. Em sento molt orgullós de la nostra
capital #independenciaCatalunya 26 set
4 | ESQUERRANACIONAL | 200
Malgrat el compromís del conseller delegat de Twitter i la
gran mobilització dels usuaris, el català no està entre les
sis llengües europees que properament comptaran amb
la traducció de la interfície d’aquesta xarxa social.
EL BLOC PERE GÓMEZ
IMMERSIÓ?
blocs.esquerra.cat/pgomez
07.09.2011
00.35 h
ves.cat/aSCK
Aquest dilluns, a la plaça dels gegants d’Olot, ens hem
aplegat tres-cents olotins i olotines en defensa del sistema educatiu català. Cal? Sí que cal! Sembla mentida,
però sí que cal: trenta anys després, els catalans encara
hem de justificar que allò que fem està bé. Per què? Perquè als espanyols no els agrada. Perquè, encara que la
immersió a l’ensenyament hagi rebut els elogis del Parlament europeu, en no garantir la màxima falangista de
l’«Espanya, una!», Espanya no ho pot permetre.
I, efectivament, haver de continuar argumentant
allò que no només s’ha argumentat, sinó que ja s’ha
aplicat, s’ha valorat i s’ha elogiat, ja cansa... Perquè el
tema no és aquest. El tema és que els espanyols somien «una grande y libre». I Catalunya no hi té lloc.
Els catalans, més enllà de justificar-nos, hauríem de
començar a plantejar com volem el nostre sistema educatiu en uns Països Catalans independents. Hauríem de
tenir clar que la llengua vehicular de l’ensenyament ha
de ser la llengua pròpia. Que el domini d’altres llengües
(especialment de l’anglès i el castellà) és imprescindible, però que això no passa per limitar el coneixement
de la llengua pròpia. Hauríem de tenir clar que és molt
important que tots els catalans coneguin la llengua del
país, cosa que avui per avui encara no passa.
Totes les matèries que ha d’aprendre un alumne
s’han de presentar en català, en la llengua del país; alhora que el sistema (i la societat) ha de poder garantir que els catalans tenen prou domini de les llengües
més importants del món per poder-s’hi moure.
Si no ho fem així, si no som prou contundents, els
catalans potser parlarem moltes llengües, però acabarem perdent la nostra (com ha passat amb tantes i tantes llengües del món), i potser acabarem desapareixent
com a país. Per això és tan important que defensem el
nostre ensenyament!
OPINIÓ
Joan Puigcercós
Expresident d’Esquerra Republicana de Catalunya
APRENDRE A SABER-SE DESPRENDRE
Lluís Llach té una cançó el títol de la qual manllevo
en aquest comiat que no és un adéu però sí un punt
d’inflexió en les responsabilitats orgàniques que he
assumit durant molts anys a Esquerra Republicana
de Catalunya. ERC és el meu partit, ho seguirà sent
i n’estic ben orgullós. Alhora vull, també, agrair expresament a tots els companys i companyes la confiança que m’han fet i les oportunitats que se m’han
donat de participar en un projecte il·lusionant, servint la millor eina que té el nostre país per aconseguir la independència: Esquerra Republicana.
La meva Presidència s’iniciava el 2008 després
d’un procés congressual altament complex. Quatre
candidatures, un clima enrarit i, sobretot, una contradicció latent en el sí del partit, és a dir entre la
militància i els simpatitzants, continuar l’aposta del
govern d’esquerres, del Govern d’Entesa, o no. Si no
era ja prou la tensió, tant interna com externa, s’hi
afegia la conflictivitat inherent als personalismes i
una sensació creixent d’acomodament confortable
en les institucions per part d’alguns.
Sincerament, si alguna cosa hem après és que la
dinàmica de famílies, sectors, accents, al capdavall
personalismes, no ens porten enlloc. Hem d’assumir que som un engranatge de la nostra màquina
i que la podem servir de moltes maneres. Estem
aquí perquè estem al servei d’una causa comuna
i prou. El darrer Congrés, a Girona, l’hem fet en un
clima de confiança i esperança. No era així ara fa
tres anys en el recinte del Fòrum de Barcelona.
És possible que encara avui hi hagi persones escèptiques davant la nova dinàmica, enquistant-se
en els esquemes del passat, en el seu nucli d’amics
o en la federació, però s’equivoquen. Això ja és passat. La nova majoria que l’Oriol Junqueras i la Marta
Rovira han assolit és ja un motiu de satisfacció per
deixar enrere aquella etapa. Ens en podem felicitar
tots, perquè en el fons és una victòria de tots, de
tots els que volem una organització forta i cohesionada que pugui donar resposta a tots els reptes
de present i de futur, que no són pas pocs. Si tots hi
anem, en podeu estar ben segurs, ens en sortirem.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 5
MARTA ROVIRA:
«GIR A LA DRETA? SERÀ DE 360 GRAUS
PERQUÈ NOSALTRES SEGUIM ESTANT ON ESTÀVEM
I SENT ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA»
LA NOVA
El Congrés Nacional de l’1 d’octubre de 2011, a la ciutat de Girona,
no passarà a la història per ser el més multitudinari —tot i que hi
van assistir més de 2.000 persones—, però sí per ser un punt d’inflexió per a la unitat i la cohesió del partit, amb moments de gran
comunió i emotivitat. Oriol Junqueras i Marta Rovira van oficialitzar el seu lideratge i van veure com l’assemblea ratificava tots els
membres de la nova Executiva proposada pel tàndem que dirigirà
el partit els propers anys, i caracteritzada per una àmplia renovació i per la incorporació de càrrecs municipals.
ESQUERRA REPUBLICANA
EN MARXA
Sergi Sol
Director de l’Esquerra Nacional
6 | ESQUERRANACIONAL | 200
Durant el matí, el president i el secretari general sortints, Joan
Puigcercós i Joan Ridao, van ser repetidament ovacionats en les
seves intervencions. Tant l’un com l’altre van fer una crida per treballar amb lleialtat, tothora que manifestaven el seu compromís
de present i de futur amb Esquerra Republicana. Ambdós dirigents, protagonistes d’un relleu exemplar, van fer una severa autocrítica però, alhora, van posar en valor la feina feta els darrers anys
i els avenços socials i nacionals propiciats per la presència d’Esquerra al Govern, si bé el partit ha experimentat una forta davallada en el darrer cicle electoral. Puigcercós va posar èmfasi en la
necessitat de superar les divisions internes que han llastat Esquerra Republicana, i Ridao va assegurar que la gent d’ERC no havia
de demanar perdó a ningú i tenir més autoestima. Els informes de
gestió presentats van ser votats per una majoria molt àmplia, que
va acomiadar les seves intervencions aplaudint a peu dret.
La militància va participar activament
al 26è Congrés Nacional.
© Albert Salamé
Ridao, Puigcercós, Junqueras i Rovira durant
la proclamació del president i la secretària general.
© Albert Salamé
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 7
Pilar Albiol en
un moment
de la presen
que va ser ap
tació de l’info
rovat sense
rme econòm
cap vot en co
ic,
ntra.
GIR DE 360 GRAUS
A la tarda, quan es va registrar la màxima afluència al 26è Congrés
Nacional, va ser el torn de Rovira i Junqueras. La secretària general va sortir al pas de les crítiques interessades que apuntaven un
gir a la dreta d’ERC, i tot citant Joan Tardà —el conseller nacional
més votat de llarg—, va ironitzar sobre el suposat gir: «Doncs deu
ser de 360 graus, perquè nosaltres seguim estant on estàvem i seguim sent Esquerra Republicana de Catalunya». Rovira, que es va
veure obligada a interrompre el seu discurs repetidament davant
l’ovació de les persones assistents, va defensar les sigles del partit
com el mínim comú denominador d’una pluralitat de sensibilitats
i va ratificar la nació política «de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, per molt que la consciència nacional no sigui uniforme
al llarg de cadascun dels territoris». En un to similar s’havia expressat Puigcercós quan va afirmar amb insistència que una de les
diferències notables amb altres partits catalans és que ERC és un
partit nacional —dels Països Catalans— i no regional.
La intervenció més esperada era, evidentment, la d’Oriol Junncia per presentar
Joan Puigcercós es va dirigir a la milità
a.
l’informe de gestió de la Presidènci
8 | ESQUERRANACIONAL | 200
Joan Ridao durant la presentació de
l’informe de gestió de la secretaria
general.
queras, ovacionat ja al matí i erigit en el nou líder —d’una direcció col·legiada— amb crits de «President, President!». Al migdia
ja va fer una breu intervenció per presentar l’Executiva Nacional,
destacant la voluntat de sumar, de recuperar antics votants i militants i de connectar amb nous sectors socials i votants. A la tarda,
Junqueras va fer una llarga exposició en què va desgranar la seva
forma de veure el país i d’entendre la política. Junqueras va sentenciar que ERC és el partit dels independentistes i de la gent que
està per la justícia social, i va recórrer a l’èpica i va emocionar els i
les congressistes en recordar la figura dels traspassats Víctor Torres i Heribert Barrera —amb anterioritat ja s’havia fet un minut
de silenci—, i en narrar diverses anècdotes que ells mateixos li
havien explicat un anys abans. Tant Barrera com Torres van morir
aquest 2011 sent militants d’ERC.
Junqueras va encomanar tothom a treballar de valent, a no perdre mai el nord ni la voluntat de servei, a ser perseverants i a no defallir. El relat de Junqueras va fer emmudir el Palau de Congressos
de Girona, i alhora va provocar un esclat de joia amb frases com:
Isaac Albert va int
ervenir per presen
tar la ponència po
que finalment no
lítica,
va tenir cap esmen
a.
Oriol Junqueras
President d’Esquerra
LA NOVA ESQUERRA
REPUBLICANA
reforma
la ponència de
regat d’exposar
ar
ajoria.
nc
m
a
l’e
r
pli
se
àm
va
a
r un
Eduard López
va aprovar pe
es
e
qu
t,
rti
pa
del
dels Estatuts
ORIOL JUNQUERAS:
«NO VOLEM VEURE
MAI MÉS LA DERROTA
ALS ULLS DE LA
NOSTRA GENT»
«Som nosaltres els que hem
d’anar a buscar la nostra gent.
Volem guanyar, tenim l’obligació de guanyar. No volem veure
mai més la derrota als ulls de la
nostra gent».
El Congrés Nacional també
va aprovar la Ponència Política
i la d’Estatuts per una amplíssima majoria, igual que la pràctica totalitat de les votacions que es van anar succeint al llarg de la jornada. L’encarregat de defensar la Ponència Política va ser Isaac Albert, que
va subratllar la voluntat de prioritzar la consecució d’una majoria social
per la independència per davant de la unitat de les forces independentistes, i el país per davant de qualsevol altra consideració. Un altre dels
punts destacats de la jornada va ser l’elecció d’una trentena de consellers
nacionals. Els més votats, de llarg, van ser Joan Tardà i l’alcaldessa de
Santpedor, LauraVilagrà. |
a
Discurs de presentació de Marta Rovir
com a nova secretària general.
Oriol Junqueras, nou pre
sident d’ERC,
encapçalarà la nova etap
a del partit.
El Congrés de Girona ha d’obrir un nou cicle polític i una nova cultura organitzativa.
Som i hem estat el partit polític d’aquest
país que més té en compte la seva militància i l’únic que escull la Presidència i
la Secretaria General per sufragi universal. En això ningú no ens pot donar lliçons.
Però ara també necessitem ser la formació política més oberta i participativa,
capaç de teixir àmplies complicitats amb
la societat civil i permeable a aquesta. Alhora, també hem de ser una organització
forta i cohesionada, que viu la democràcia interna amb passió però també amb el
màxim respecte i lleialtat.
AQUEST ÉS EL PARTIT
DE FRANCESC MACIÀ I TAMBÉ
EL PARTIT DE LLUÍS COMPANYS
Esquerra Republicana és la millor eina
que té aquest país en el camí de la independència i de la justícia social. Però si
volem que aquest instrument respongui a
les exigències, als reptes immensos que
ens proposem, l’hem de muscular i, a la
vegada, fer-lo un instrument àgil i eficaç,
aglutinador d’un ampli ventall de sensibilitats, amb voluntat de ser hegemònic i amb
uns objectius diàfans i irrenunciables. Aquest és el partit de
Francesc Macià però també
és el partit de Lluís Companys. Aquest és el partit que
va néixer a l’albada de la llibertat, a la Conferència de les
Esquerres catalanes de 1931,
i és el partit que farà possible
un somni que tots anhelem:
ser un Estat més de la Unió
Europea, amb una democràcia exemplar i una societat del
benestar homologable a les
nacions més avançades de la
vella Europa.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 9
ELECCIONS AL CONSELL NACIONAL
En el marc del 26è Congrés d’Esquerra es van triar els membres
del Consell Nacional, màxim òrgan del partit entre congressos.
Finalment van ser escollits 31 consellers nacionals, ja que es va
produir un empat en nombre de vots entre els dos darrers consellers que van resultar triats.
37
CANDIDATURES ELEGIDES
secció local
vots
1
2
3
4
5
6
Cornellà de Llobregat
Santpedor
Figueres
Solsona
BCN Eixample
Cardona
Girona
València
Reus
Lleida
BCN Les Corts
Palafrugell
Canet de Mar
Terrassa
Lleida
Camprodon
Vinaròs
Xixona
Palma
L’Arboç
Reus
L’Hospitalet
Tarragona
Vic
Pollença
Lloret de Mar
Inca
Sagunt
Olot
Castelló
El Palau d’Anglesola
998
861
629
611
597
568
568
566
549
530
501
493
484
480
479
478
469
469
463
463
459
458
453
424
420
419
415
407
385
364
364
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
19
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
Joan Tardà
Laura Vilagrà
Mireia Mata
Xavier Castellana
Elisenda Paluzie
Carme Bertral
Macià Serra
Teresa Garcerà
Ester Alberich
Miquel Pueyo
Jordi Bosch
Sergi Sabrià
Ivan Aranda
Isaac Albert
Anna Agustí
Jordi Batchelli
Lluís Batalla
Mario Carbonell
Cathy Sweeney
Teresa Vallverdú
Jordi Cartanyà
Jordi Millan
Mònica Alabart
Josep Maria Diéguez
Joan-Miquel Chacón
Eduard Coloma
Nofre Munar
Ximo Graña
Pere Gómez
Rafael Fabregat
Emili March
CANDIDATURES NO ELEGIDES
32
33
34
35
39
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
58
59
60
62
63
64
65
66
Josep Tomàs Àlvaro
Adam Tomàs
Francesc Ribot
Albert Gil
Jaume Vidal
Joan Antoni Pons
Antoni Segarra
Miquel Bofill
Francesc Sutrias
Miquel Mateu
Núria Marín
Núria Arnau
Desemperats Crespo
Xavier Alcalde
Jordi Coronas
Jordi Xena
Xavier Florensa
Jordi Cots
Meritxell Valladares
Maria de Lluc Bauzà
Lluís Amestoy
Xavier Garriga
Joan Barres
Josué Sallent
Joan Mill
Ildefons Muñoz
Joan Bonet
Daniel Galvany
Andreu Bujosa
Albert Palou
Narcís Romà
Joan Serra
Josep Ll. de Villasante
Carles Ramon
Jordi Fexas
vots emesos ...................1.573
vots vàlids .......................1.550
secció local
Vilanova i la Geltrú
Amposta
Badalona
La Roca del Vallès
Calldetenes
Tortosa
BCN Les Corts
Torroella de Montgrí
Rubí
Barcelona-Poblenou
Lleida
Sagunt
Llíria
BCN Sarrià-Sant Gervasi
BCN Horta-Guinardó
Banyoles
BCN Gràcia
Cardedeu
BCN Barcelona Vella
Vilafranca de Bonany
Llívia
BCN Les Corts
Alboraia
BCN Sant Andreu
Prats de Lluçanès
Manacor
Santanyí
Crevillent
Bunyola
Vic
Mollerussa
Simat de la Valldigna
BCN Eixample
Felanitx
BCN Sants-Montjuïc
vots
358
340
337
328
328
326
326
311
311
303
294
287
278
275
270
259
252
222
215
207
194
181
176
156
154
154
153
150
144
144
136
133
131
122
119
vots nuls.................................. 23
vots en blanc ..........................11
ELECCIONS A LA PRESIDÈNCIA
RESULTATS DE LA JORNADA ELECTORAL DEL 17 SETEMBRE
ORIOL JUNQUERAS
participació en blanc
President
Total general
44,77%
Alt Pirineu
Barcelona
Camp de Tarragona
Catalunya Central
Catalunya Nord
37,21%
46,68%
34,47%
50,26%
36,11%
10 | ESQUERRANACIONAL | 200
a favor
7,99% 92,07%
12,50%
14,00%
5,79%
3,66%
7,69%
87,50%
86,00%
94,21%
96,34%
92,31%
Illes Balears
Girona
Lleida
País Valencià
Penedès
Regió Metropolitana
Terres de l’Ebre
45,87%
48,26%
38,37%
39,57%
46,13%
45,47%
47,40%
4,00%
5,58%
12,17%
26,36%
3,50%
7,54%
0,44%
96,00%
94,42%
87,83%
73,64%
96,50%
92,46%
99,56%
Estranger
Vot per correu
5,56%
72,34%
0%
6,25%
100%
100%
ELECCIONS A L’EXECUTIVA NACIONAL
La militància d’Esquerra va donar un ampli suport a la nova executiva del partit resultant d’aquest Congrés Nacional. Tots els
membres proposats per formar part de la nova Executiva van rebre l’aval de la militància. La nova etapa d’ERC, iniciada a Girona,
arrenca, doncs, amb una direcció renovada que compta amb la
confiança de les bases del partit.
sí
no
blanc
nul
LLUÍS SALVADÓ ............... 1.154 ... 286 .......122.........0
sí
no
blanc
nul
ALBERT CASTELLANOS ..... 1.358 ..... 55 .......149.........0
Secretaria Nacional
de Política Econòmica i Treball
MARIA MERCÈ ROCA ........ 1.484 ..... 24 .........67......... 1
Secretaria Nacional
de Política Cultural i Educació
Secretari general
adjunt
EDUARD LÓPEZ................ 1.269 ... 173 .......118.........0
Vicesecretaria General
de Coordinació Interna i Territori
JORDI SOLÉ .................... 1.442 ..... 25 .......100.........0
Vicesecretaria General de Política
Internacional i Relacions Institucionals
Secretaria Nacional
de Política Municipal
ELISABET NEBREDA ......... 1.383 ..... 39 .......139.........0
JOSEP CARRAPIÇO ........... 1.304 ... 121 .......133......... 1
Secretaria Nacional
de Política Internacional
MARC SANGLAS .............. 1.248 ... 184 .......127......... 1
Secretaria Nacional
d’Organització
JORDI FÀBREGA............... 1.404 ...... 38 .........123 .......... 0
Secretaria Nacional
d’Entorn
JORDI ROIG ..................... 1.340 ...... 63 .........155 .......... 0
Secretaria Nacional
de Finances i Administració
LLUÍS PEREZ ................... 1.294 ...... 95 .........162 .......... 1
Secretaria Nacional
d’Innovació Política
ESTER CAPELLA .............. 1.192 ... 253 .......118.........2
Vicesecretaria General
d’Acció Política i Dona
ORIOL AMORÓS ............... 1.004 ... 437 .......125.........0
Vicesecretaria General
de Comunicació i Estratègia
GUILLEM CLAPÉS ............. 1.115 ... 300 .......137.........0
Secretaria Nacional
d’Imatge i Comunicació
RICARD MARTÍNEZ ........... 1.143 ... 248 .......164.........1
MEIUS FERRÉS ................ 1.364 ..... 56 .......138.........0
Secretaria Nacional
de Política Territorial
Secretaria Nacional
de Partit en Xarxa 2.0
PERE CULELL .................. 1.412 ..... 26 .......127.........0
Secretaria Nacional
de Política Social i Ciutadania
CESC IGLESIES ................ 1.333 ..... 79 .......145.........0
Secretaria Nacional
d’Estratègia i Anàlisi Electoral
ELECCIONS A LA SECRETARIA GENERAL
RESULTATS DE LA JORNADA ELECTORAL DEL 17 SETEMBRE
MARTA ROVIRA
participació en blanc
a favor
Secretària general
Total general
44,65%
10,04% 89,96%
Alt Pirineu
Barcelona
Camp de Tarragona
Catalunya Central
Catalunya Nord
37,21%
46,16%
34,47%
50,26%
36,11%
15,63%
15,83%
10,05%
6,04%
15,38%
84,38%
84,17%
89,95%
93,96%
84,62%
Illes Balears
Girona
Lleida
País Valencià
Penedès
Regió Metropolitana
Terres de l’Ebre
45,87%
48,26%
38,54%
38,96%
45,81%
45,37%
47,40%
8,00%
6,55%
12,93%
25,98%
4,93%
9,90%
2,19%
92,00%
93,45%
87,07%
74,02%
95,07%
90,10%
97,81%
Estranger
Vot per correu
5,56%
72,34%
0%
14,71%
100%
85,29%
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 11
ELECCIONS A LES CORTS ESPANYOLES 2011
RESULTATS DE LES PRIMÀRIES
El 17 de setembre, la militància d’Esquerra va triar el candidat a les
eleccions a les Corts espanyoles, que tindran lloc el proper 20 de
ALT PIRINEU
La Seu d’Urgell
Montellà i Martinet
Tremp
Total regional
BARCELONA
BCN.Barcelona Vella
BCN.Eixample
BCN.Sants-Montjuïc
BCN.Les Corts
BCN.Sarrià-St. Gervasi
BCN.Gràcia
BCN.Horta-Guinardó
BCN.Nou Barris
BCN.Sant Andreu
BCN.Clot-Verneda
BCN.Poblenou
Total regional
CAMP DE TARRAGONA
Valls
Montblanc
Reus
Tarragona
Total regional
CATALUNYA CENTRAL
Igualada
Manresa
Berga
Vic
Solsona
Total regional
Ridao
68,42%
14,29%
28,00%
35,38%
Banyoles
Ripoll
Sta. Coloma de Farners
Total regional
particip. en blanc
Bosch
55,36%
3,23% 83,87%
40,28%
0% 44,83%
45,74%
6,98% 74,42%
35,38% 13,04% 52,17%
46,25%
8,11% 59,46%
48,48%
3,17% 87,30%
48,48%
6,25% 78,13%
37,25%
5,26% 47,37%
59,55%
0% 73,58%
62,12%
9,76% 58,54%
50,00% 12,90% 70,97%
47,19%
5,00% 66,30%
Ridao
12,90%
55,17%
18,60%
34,78%
32,43%
9,52%
15,63%
47,37%
26,42%
31,71%
16,13%
28,70%
Les Borges Blanques
Balaguer
Mollerussa
Guissona
Lleida
Tàrrega
Total regional
particip. en blanc
Bosch
48,21%
0% 92,59%
51,52% 17,65% 58,82%
37,15%
5,32% 59,57%
25,12%
1,85% 77,78%
34,47%
4,69% 69,27%
Ridao
7,41%
23,53%
35,11%
20,37%
26,04%
particip. en blanc
Bosch
63,46%
2,06% 86,60%
45,58%
2,34% 76,56%
39,68%
4,00% 68,00%
47,50%
3,57% 75,00%
67,74%
4,76% 61,90%
50,19%
2,87% 77,28%
Ridao
11,34%
21,09%
28,00%
21,43%
33,33%
19,84%
particip. en blanc
Bosch
31,67%
5,26% 26,32%
46,67%
9,52% 76,19%
38,81%
0% 72,00%
38,37%
4,62% 60,00%
CATALUNYA NORD
particip. en blanc
Bosch Ridao
36,11%
0% 61,54% 38,46%
ESTRANGER
particip. en blanc
10,53%
0%
Perpinyà
Estranger
Bosch
50%
Ridao
50%
ILLES BALEARS
particip. en blanc
Bosch Ridao
57,89% 36,36% 36,36% 27,27%
44,06%
2,25% 87,64% 10,11%
45,25%
6,00% 82,00% 12,00%
GIRONA
particip. en blanc
49,31% 11,43%
48,73%
3,90%
76,27%
0%
45,37%
8,60%
Eïvissa i Formentera
Palma
Total regional
Figueres
La Bisbal d’Empordà
Olot
Girona
12 | ESQUERRANACIONAL | 200
novembre. Els i les militants es van decantar majoritàriament per
Alfred Bosch, que va aconseguir el 65,68% dels vots, mentre que
Joan Ridao va comptar amb el suport del 30,74% de la militància.
Bosch Ridao
65,71% 22,86%
57,14% 38,96%
91,11% 8,89%
61,29% 30,11%
32,00% 32,00%
3,03% 57,58%
5,33% 74,67%
7,66% 64,83%
36,00%
39,39%
20,00%
27,51%
particip. en blanc
Bosch
36,21%
5,00% 55,00%
47,93%
0% 68,97%
25,68%
0% 57,89%
52,83%
0% 53,57%
35,15%
6,02% 59,04%
40,00%
0% 62,50%
38,68%
2,59% 60,78%
Ridao
40,00%
31,03%
42,11%
46,43%
34,94%
37,50%
36,64%
PAÍS VALENCIÀ
particip. en blanc
Bosch
Xixona
26,53% 23,08% 30,77%
Benicarló
70,00%
0%
7,14%
Crevillent
52,17%
0% 58,33%
Pego
32,14%
0% 11,11%
Benifairó de la Valldigna 43,64%
0% 41,67%
València
36,18%
1,82% 14,55%
Total regional
38,84%
3,15% 24,41%
Ridao
46,15%
92,86%
41,67%
88,89%
58,33%
83,64%
72,44%
PENEDÈS
particip. en blanc
Bosch
Vilafranca del Penedès 49,12%
0% 80,36%
El Vendrell
45,00%
0% 69,44%
Vilanova i la Geltrú
44,07%
0% 65,38%
Total regional
46,15%
0% 72,22%
Ridao
19,64%
30,56%
34,62%
27,78%
R. METROPOLITANA
particip. en blanc
Bosch
46,56%
2,27% 64,77%
42,04%
2,48% 48,45%
48,15%
0% 76,92%
38,85%
1,35% 52,03%
45,66%
6,12% 68,37%
51,15%
2,56% 53,21%
51,85%
1,66% 69,06%
45,78%
2,41% 59,36%
Ridao
32,95%
49,07%
23,08%
46,62%
25,51%
44,23%
29,28%
38,23%
TERRES DE L’EBRE
particip. en blanc
Bosch
38,70%
0% 81,82%
58,79%
0% 92,78%
48,21%
0% 69,23%
57,58%
5,26% 94,74%
47,93%
0,43% 86,09%
Ridao
18,18%
7,22%
30,77%
0%
13,48%
LLEIDA
Martorell
Sant Joan Despí
Badalona
Mataró
Sabadell
Terrassa
Granollers
Total regional
Tortosa
Amposta
Móra d’Ebre
Gandesa
Total regional
TOTAL GENERAL
67,57%
47,83%
38,86%
48,44%
participació
vots en blanc
vots nuls
ALFRED BOSCH
JOAN RIDAO
3.252
116
15
2.126
995
44,81%
3,58%
0,46%
65,68%
30,74%
Aleix Moldes / ACN
SUMA D’EXPERIÈNCIA I RENOVACIÓ
Cristian Agudo
Pocs partits poden presumir de tirar endavant un exercici de democràcia interna
tan exemplar com el que es va viure a Esquerra Republicana de Catalunya el passat
17 de setembre. En un moment en què la
ciutadania demana més participació en
la política, posar en mans de la voluntat
de la pròpia militància del partit l’elecció
d’un cap de llista esdevé una bona mostra
de democràcia interna. Així, el mateix dia
ALFRED BOSCH SERÀ EL CANDIDAT
A LES ELECCIONS AL CONGRÉS DELS
DIPUTATS, SEGUIT PER JOAN TARDÀ
que la militància donava de manera aclaparadora el seu suport a Oriol Junqueras
i Marta Rovira com a president i secretària general del partit respectivament, les
urnes també van decidir el candidat a les
properes eleccions al Congrés, que finalment serà Alfred Bosch. El portaveu de
Barcelona Decideix durant la consulta per
la independència que es va dur a terme fa
uns mesos a la capital del país, va rebre el
suport de 2.126 militants (65,68%). El fins
ara portaveu del grup parlamentari d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, va rebre 995
vots (30,74%).
En la seva primera compareixença davant dels mitjans de comunicació un cop
escollit candidat, Bosch va tenir paraules
d’agraïment per a Ridao i va assegurar que
la feina feta pels tres representants d’ERC
al Congrés serà la «base» del treball que
liderarà a partir d’ara. Per la seva banda,
Ridao es va posar a disposició dels nous
dirigents i va agrair el suport rebut pel partit durant els darrers anys.
Un cop decidit el cap de llista, va arribar
l’hora de posar-se en marxa per preparar
les eleccions. Com a primer exemple de
l’objectiu que persegueix la nova direcció
d’ERC de sumar renovació i experiència,
es va anunciar que el número 2 a la llista
serà per a Joan Tardà, que formava part
del darrer grup parlamentari d’Esquerra a
Madrid. La renovació i la connexió amb els
moviments socials, i l’experiència parlamentària se sumaran, doncs, per una ERC
forta al Congrés. |
Alfred Bosch
Cap de llista d’ERC a les eleccions
al Congrés dels Diputats
ÉS AMOR
Des del passat 17 de setembre, l’Eros
ha passat al davant del Thanatos en la
vida interior d’Esquerra Republicana de
Catalunya. L’elecció de la Presidència i la
Secretaria General s’han fet sense traumes, en bona part gràcies a Joan Puigcercós. I la rivalitat entre candidats a les
eleccions espanyoles s’ha resolt amb
un procés net, elegant i amable, en gran
mesura gràcies a la cavallerositat de
Joan Ridao i de Joan Tardà. Ara comencem a ser respectats, i potser una mica
envejats i tot, a fora del partit.
Això sempre és important, però encara més en una formació que vol conduir
el país fins a la llibertat nacional i la jus-
tícia social. Al capdavall, el que volem és
infantar una nació que arribi a ser madura i emancipada. Volem gestar, no pas
destruir; volem construir a partir d’un
somni. Volem viure, volem parir, volem
bastir un lloc millor per als nostres fills.
Per fer tot això ens cal estimar i crear
país. El patriotisme, en el fons, és amor.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 13
PARLAMENTS
ESPERANT NOTÍCIES DEL GOVERN
DE LA MINORIA A
LA MAJORIA RESPECTE
LA CONSTITUCIÓ
ESQUERRA ARROSSEGA MAS CAP A LA REIVINDICACIÓ DEL CONCERT ECONÒMIC
I LA SEVA RATIFICACIÓ VIA CONSULTA POPULAR PER PART DE LA CIUTADANIA
Paraŀlelament al debat de política general, es va celebrar
també el debat específic sobre
la modificació «express» de
l’article 135 de la Constitució
espanyola, que el PSOE i el
PP van aprovar per la porta
del darrere aquest passat mes
d’agost a Madrid.
El debat va tornar a evidenciar la sintonia entre PP
i PSOE en matèria econòmica ja que, igual que amb les
propostes al debat de política
general pel concert econòmic,
les dues formacions van votar
igual, a més de defensar des
del faristol el fons i les formes
d’aquesta reforma.
Joan Puigcercós al Debat
de política general.
© Esquerra
Jordi Aranda
El debat de política general
de Catalunya s’ha saldat en
taules. Mas no va convèncer
ningú amb el seu discurs,
però tampoc va prendre cap
decisió, la qual cosa perpetua
aquesta partida d’escacs a
què juga CiU. El Govern conserva la geometria variable
amb què va iniciar la legislatura, però amb el matís que
les postures estan més diferenciades i no admeten ambigüitats, sobretot per part
del Govern a l’hora de buscar
el suport del PP.
En aquest sentit, Esquer-
ra va arrossegar Mas cap a
la reivindicació del concert
econòmic i la seva ratificació via consulta popular per
la ciutadania abans de la
negociació a Madrid. En el
seu discurs Joan Puigcercós, i
posteriorment Anna Simó en
la presentació de les resolucions, van posar de manifest
que Esquerra tibarà el president Mas i el Govern pel
concert econòmic. Però també van advertir que aquest
suport no és un xec en blanc
ni els eximeix de les responsabilitats envers les classes
treballadores que més patei-
xen la crisi econòmica.
En aquest sentit, Puigcercós va instar també el
Govern a ser més curós en la
seva política fiscal i concretament en la política d’ingressos, ja que la dinàmica de
retallades en la despesa del
serveis públics iniciada pel
Govern no s’entén si aquest
no presta atenció també a
la seva política d’ingressos.
Puigcercós va posar de manifest que el Govern no es pot
tapar els ulls i apartar la vista
d’aquells qui més tenen a
l’hora de contribuir al sosteniment dels serveis públics. |
Superar la Constitució
En la intervenció del grup
parlamentari d’Esquerra, el
portaveu adjunt Oriol Amorós
va recalcar la necessitat que
té Catalunya de superar la
Constitució i el fet que en el
procés constituent només fos
Esquerra qui manifestés que
la Constitució era insuficient
i uniforme, mentre que avui
aquest sentir ha passat a ser
majoritari a la cambra.
LES VOTACIONS
COMPROMÍS EN EL MODEL EDUCATIU DE CATALUNYA EN LLENGUA I CONTINGUTS
SÍ
NO
ABSTENCIÓ
REBUIG DE LA «REFORMA EXPRÉS» DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA
SÍ
14 | ESQUERRANACIONAL | 200
NO
NO VOTEN
CONGRÉS
UN PAS MÉS PER ACABAR AMB LA
VERGONYA D’ESTAR SENSE SENYAL
LA PROPOSTA DE TELEVISIÓ SENSE FRONTERES
ESDEVÉ LA PRIMERA ILP ACCEPTADA PEL CONGRÉS
Oriol Duran
Per primera vegada, una
iniciativa legislativa popular
ha estat acceptada pel Congrés dels Diputats. Es tracta
de la proposta de Televisió
Sense Fronteres, impulsada
per Acció Cultural del País
Valencià, i que es refereix a la
Carta europea de les llengües
regionals o minoritàries per
a demanar que es legalitzin
les emissions dels mitjans de
comunicació entre els territoris de llengua catalana, així
com també el gallec i l’euske-
ra. Una iniciativa que podria
ser el final del bloqueig de
les emissions de TV3 al País
Valencià i permetre així la
recepció de la televisió pública catalana. La recollida de
651.650 signatures ha permès
que les formacions polítiques s’haguessin de pronunciar sobre una proposta que
Esquerra ja havia plantejat
amb anterioritat i que tot i
aprovar-se en diverses ocasions, l’incompliment dels
governs valencià i espanyol
impedia acabar amb la situa-
ció vergonyosa que va portar
el tancament de repetidors
de TV3, en una època en què
tots els ciutadans poden accedir a Al-jazzira o a la CNN.
Des de la tribuna, el portaveu d’Esquerra, Joan Ridao,
va recordar que aconseguir
les emissions de TV3 al País
Valencià és «un problema
eminentment polític, no una
qüestió purament tècnica», i
apeŀlà al sentit comú de tots
els grups de la cambra en
preguntar-se «com s’explica que es pugui veure TV3 a
l’Estat francès, a Andorra o
a Sardenya i no a Castelló de
la Plana». |
Joan Ridao va reclamar
les emissions de TV3
al País Valencià.
© Dani Duch
CONTRA LA REFORMA
CONSTITUCIONAL
EXPRÉS
«Una autèntica i efectiva democràcia no és possible a Espanya sense la restitució prèvia
de la sobirania de les nacions
que la integren», són paraules
d’Heribert Barrera que van servir a Ridao per mostrar l’oposició a la reforma constitucional.
Esquerra va abandonar el saló
de plens en el moment de la
votació per mostrar el rebuig a
una reforma antidemocràtica,
antisocial i centralista.
MOCIÓ A FAVOR
DE LA IMMERSIÓ
LINGÜÍSTICA
Esquerra va ser la impulsora
d’una moció que va comptar
amb el reconeixement de totes
les formacions del catalanisme
i que va suposar una manifestació contra les darreres
agressions contra la llengua i la
cultura catalanes de l’espanyolisme, ara disfressat sota una
toga. Els atacs se centren en la
immersió i el model lingüístic
de l’escola catalana, un model
que s’ha demostrat eficaç.
LES VOTACIONS
ILP TELEVISIÓ SENSE FRONTERES
SÍ
NO
ABSTENCIÓ
REFORMA CONSTITUCIONAL
SÍ
NO
NO
VOTEN
ABANDONEN
EN PLE
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 15
DOSSIER
Sergi Sol
Director de l’Esquerra Nacional
ç
ç
ç
TRANSICIÓ NACIONAL
SENSE HIPOTEQUES NI RENÚNCIES
L’ACTUAL CONSELLER DE CULTURA, FERRAN MASCARELL,
ANUNCIAVA TRIOMFALMENT UN ACORD PER DESBLOQUEJAR
L’AMBICIOSA LLEI DEL CINEMA. EL PRIMER PAS, PERÒ,
HA ESTAT RENUNCIAR A LES MULTES, EL SEGON, POSPOSAR
LA PARITAT. EL TERCER, PAGAR EL PREU, 1,4 MILIONS D’EUROS.
Si els exhibidors compleixen, l’any 2017 hi hauria un 35% de
pel·lícules en català a la cartellera. Si bé, val a dir, amb notables
interrogants. Perquè el compliment d’aquests compromisos resta
subjecte a la bona voluntat d’aquests exhibidors (fins ara havien
deixat el català en un residual 3% del mercat) i a la resposta del
públic, segons han coincidit a manifestar ambdues parts, el govern de la Generalitat i els representants de les ‘majors’. La Llei
del cinema, impulsada per Esquerra i aprovada per una àmplia
16 | ESQUERRANACIONAL | 200
majoria del Parlament, es manté formalment vigent. Però la seva
aplicació queda, d’entrada, molt lluny dels objectius que planteja. I el seu incompliment no es penalitza. Els exhibidors, representats per Emilio Tarrazón, que van arribar fins i tot a promoure
un tancament patronal contra l’aprovació de la Llei del cinema,
veuen ara satisfetes les seves principals demandes: «Abans es
parlava de quotes, imposicions i sancions, i ara ja no». Qui no
podia ser més rotunda és la productora de «Pa Negre», Isona Passola, que celebrava la designació per als Òscars tot advertint que
no s’hi valen rebaixes en la Llei del cinema, sinó que la Llei s’ha
de complir íntegrament.
La del cinema és, i no pas casualment, una de les lleis que ha
recorregut el PP davant del Tribunal Constitucional, una més. En
el seu dia també va recórrer la Llei d’educació de Catalunya (LEC)
immersos en una croada contra l’escola catalana que no han dubtat a intensificar a consciència. També és el PP qui va recórrer el
Joan Manuel Tresserras
Professor de Periodisme i Ciències
de la Comunicació a la UAB
PERSEGUIR LA LLENGUA, ESQUARTERAR LA NACIÓ
La conformació originària popular de la
comunitat catalana coincideix amb allò
que P. Bonnassie va anomenar «l’instant
de llibertat» de l’Alta Edat Mitjana, propiciat per l’ensorrament del vell imperi i
dels intents posteriors de refer-lo. L’element de creació coŀlectiva més complex
i sofisticat que rebem d’aquella època
és la llengua parlada. Quan els bisbes
reunits a Tours o a Magúncia, a començaments del segle IX, recomanen predicar
en la «llengua rústica» de cada lloc es
refereixen també a la llengua que parla
la gent de bona part d’aquestes terres on
ara som. La comunitat es va constituint
tot creant la llengua. La comunitat és feta
de relacions entre individus que estableixen vincles: cap instrument no és tan
aglutinador per a les relacions humanes
com la llengua. Avui, en plena època de
desterritorialització de les cultures, en
els espais virtuals globals de les noves
xarxes, la llengua constitueix l’instrument de delimitació de nous territoris, de
noves comunitats i complicitats. Aquella
comunitat que forjava una llengua que
esdevindria la base de la que parlem
nosaltres, ha tingut continuïtat històrica
codi de Comerç, que obliga a etiquetar almenys en català, o el
mateix PP (aquí amb la complicitat de prohoms de CiU) que va
arremetre amb virulència contra l’exigència de català al professorat universitari. El mateix PP que dificulta i amenaça permanentment les línies en català al País Valencià o que posa setge a
al normalització lingüística a les Illes. El mateix PP que saboteja
la recepció de TV3 més enllà dels Ports de Beseit. I el mateix PP,
exactament el mateix, que va recórrer l’Estatut davant del Tribunal Constitucional. Doncs aquest és el PP que el govern de la
Generalitat i el president Mas tenen d’aliat principal al Parlament
i amb qui comparteixen la Diputació de Barcelona.
En aquest context, Mas preconitza l’anomenada “transició nacional” i el rebatejat Pacte Fiscal en aŀlusió al Concert Econòmic.
D’aquí que ERC, a través del president electe Oriol Junqueras i del
president sortint Joan Puigcercós, hagi ofert aquests dies a través
de la premsa i en seu parlamentària un suport sincer al govern de
nacional malgrat les derrotes, els abandonaments, els ostracismes i els sotmetiments, per factors com la continuïtat en
l’ús de la llengua, l’element més distintiu
i permanentment disponible de la seva
identitat. Per què la persegueixen? Perquè saben que és la manera d’erosionar
un element bàsic de la nostra nació, l’arrel de la pàtria que proclamava Despuig.
La joia electiva que volem compartir amb
tothom. Vista per aquells que ens voldrien desapareguts, el nostre atribut més
perillós. Nosaltres ho tenim difícil i no podem defallir; però ells ho tenen perdut.
la Generalitat si Mas es compromet a liderar l’exigència del Concert Econòmic amb tots els ets i uts, çó és: capacitat normativa,
recaptació, gestió i liquidació de tots els tributs que es generen a
Catalunya, de tots. Incloent una consulta prèvia a la ciutadania.
La tesi defensada per ERC, i a la que demanda que se sumi CiU
i tota la resta de forces de l’arc parlamentari, és l’assumpció d’una
premissa: a diferència d’altres estats o territoris castigats per la
crisi econòmica, el problema essencial de Catalunya no és de dèficit públic sinó de dèficit fiscal. L’oferta de mà estesa d’Esquerra
Republicana es concreta en compartir un compromís d’objectius
però també de calendari i d’iniciativa. Per això, vistos els precedents, s’apeŀla l’esperit d’Ovidi Montllor: «Ja no ens alimenten
molles, volem el pa sencer», amb un recordatori a tot l’arc de l’esquerra parlamentària: només podrem fer les polítiques socials que
necessita el país si disposem dels recursos que el país genera però
que se’ns escatimen, a gavadals, a Madrid. |
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 17
DOSSIERENTREVISTA
ÒSCAR ESCUDER
“LA IMMERSIÓ HA ESTAT PROFITOSA,
HA FUNCIONAT I NO HA TINGUT REPERCUSSIONS
NEGATIVES EN L’APRENENTATGE DE L’ESPANYOL”
Cristian Agudo
Òscar Escuder
Barcelona, 1968
Metge especialista en cirurgia
maxil·lofacial. Des de ben
jove s’ha preocupat per la
situació anòmala del país i
de la llengua. És voluntari de
Plataforma per la Llengua
des de fa 13 anys. Actualment
és el president de l’entitat. És també soci d’altres
entitats relacionades amb el
país, amb l’ecologia i amb el
desenvolupament del tercer
món. Li agrada viatjar, fer
esport i llegir.
Els atacs contra la llengua catalana són
en aquests moments més durs que mai?
Segurament en un sentit completament històric,
no. Hi ha hagut moments en què la situació ha
estat més greu. Però són més durs que mai des
de la restauració de la democràcia. Potser, doncs,
no són més durs que mai, però sí conceptualment més greus.
La previsible majoria absoluta del PP encara
accentuaria més aquesta situació?
Jo crec que no hi haurà molta diferència. Ara, el
que passarà és imprevisible. No hi ha gaires fets
que demostrin que hi ha molta diferència en allò
que han fet fins ara el PP i el PSOE.
Quin és l’estat de salut de la nostra llengua
actualment?
En general, és un estat bo. El que ens manca
és normalitat, que vol dir ser una llengua com
qualsevol altra, i més amb el nombre de parlants
que tenim. Tenir el respecte institucional que
hauria de tenir, ser oficial a Europa i ser absolutament normal en el seu àmbit lingüístic —
que això sembla mentida, però encara no ho és.
Ser normal vol dir que l’etiquetatge i la justícia
fossin en català, que no hi haguessin discussions estúpides sobre si l’ensenyament ha de ser
18 | ESQUERRANACIONAL | 200
en català o no. Malgrat tot això, el català és una
llengua que porta més de 300 anys de setge i
manté molta vitalitat, que a internet és comparativament per nombre d’usuaris de les primeres, en traduccions. No ens hem de comparar
amb llengües que parla poca gent o que tenen
una gran segmentació social dintre dels seus
àmbits, sinó amb llengües completament vitals,
amb un bon futur.
A quines llengües ens hauríem d’equiparar,
doncs?
Tenim un idioma equiparable en volum de parlants al grec, al suec, al finès, al danès, etc. És a
dir, tenim un idioma que té capacitat per tenir
una vida absolutament normal. El que ens falta
és un àmbit jurídic, no ja que l’afavoreixi, sinó
tan sols que el permeti, perquè malgrat els més
de trenta anys de democràcia encara hi ha molts
àmbits en què el català està sent marginat. En
aquest sentit, hauríem d’aprendre dels estats
que són plenament plurilingües i on les llengües
estan completament respectades i no són motiu
de confrontació, com Suïssa o el Canadà.
El setge contra la immersió lingüística arreu
del país aconseguirà els seus objectius?
Jo crec que no perquè no té cap ni peus. És com
si uns pares decidissin que, perquè ells són matemàtics, els seus fills han d’estudiar menys o
més matemàtiques.
EL CATALÀ
ÉS UNA LLENGUA
QUE MANTÉ MOLTA
VITALITAT, MALGRAT
ELS MÉS DE 300
ANYS DE SETGE
La fi de la immersió suposaria un cop
mortal a la cohesió social del país?
Seria un cop, mortal segurament que
no, perquè ens hem aixecat de cops més
durs que aquest, però no cal que ens en
vagin donant per veure fins on aguantem. Un cop, segur, perquè s’ha demostrat que la immersió ha estat una eina
profitosa, segura, que ha funcionat bé i
que no ha tingut repercussions negatives en l’aprenentatge de l’espanyol.
Us preocupa que el partit que governa
al Principat col·labori amb el partit
que vol acabar amb la immersió a les
Illes i el País Valencià?
Ens preocupa tot el que tingui a veure
amb la llengua i per tant això també.
Si bé és cert que fins ara les declaracions i els fets no fan entendre que el
Govern pensi fer cap pas enrere pel que
fa a la immersió. Evidentment, estarem a l’aguait i qualsevol pas enrere
el denunciarem.
És comprensible a aquestes alçades
que no hi hagi reciprocitat entre les
emissions de TV3 i el Canal 9 ?
En els temps que estem, que podem
veure televisions de l’altra punta del
món, és evident que no hi ha cap pro-
blema tecnològic. Aquest tema es fa
difícil d’explicar si no és per la falta de
voluntat política dels diferents governs
de València.
Creus que la Llei del cinema aprovada
per l’anterior govern s’acabarà desenvolupant amb normalitat?
Sospito que no s’acabarà desenvolupant tot el que es va aprovar. Fins on
s’obligarà els distribuïdors i les majors
a normalitzar el cinema en català, no
ho sé. L’única avantatge és que el punt
de partida és molt baix. Només tenim
el 3% de pel·lícules doblades en català.
No és difícil de millorar. Ara bé, només
ens conformaríem amb una millora
substancial.
Comparteixes la sensació que CiU posava el llistó molt alt en temes lingüístics i nacionals quan era a l’oposició i que ha rebaixat les expectatives
des que governa?
Probablement sí, però afegiria dos matisos. En primer lloc, encara és aviat per
acabar-ho de valorar perquè porten poc
temps governant. I segon, tots sabem
que una cosa és estar a l’oposició i una
altra a govern. Per valorar-ho, haurem
d’esperar el final de la legislatura. |
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 19
MUNICIPIS
PACTES DE GOVERN: CIU PREMIA EL PP
Mapa de pactes CiU-PP.
Els cercles indiquen els pactes
municipals i, en color blau,
es senyalen els pactes comarcals.
Al mapa petit figuren
els pactes a les diputacions
de Barcelona i Tarragona.
Redacció
En una gran part del territori, i en relació
a les darreres eleccions municipals, CiU
ha estat la força política amb uns resultats
més hegemònics. Aquest fet ha comportat,
en conseqüència, que hagi estat CiU qui
ha tingut la clau per decidir el color polític
dels pactes de govern, tant en municipis
com en consells comarcals i diputacions.
La realitat municipal, en aquest sentit,
reflecteix com la fórmula del pacte amb
el PP ha estat, en molts casos, l’escollida per CiU, de manera que, a dia d’avui,
trobem més de 20 municipis governats
per l’entesa CiU-PP, entre els quals desta-
LA FÓRMULA DEL PACTE AMB EL PP
HA ESTAT EN MOLTS CASOS L’ESCOLLIDA
PER CIU A NIVELL MUNICIPAL
quen ciutats com ara Reus, Castelldefels o
Sitges. En alguns d’aquests municipis, de
fet, el pacte ha permès o permetrà el PP
ostentar-ne l’alcaldia. És el cas mateix de
Castelldefels, o d’altres com ara Gandesa
o Santa Oliva, municipis aquests darrers
on, tot i ser tercera força, el PP acabarà el
mandat havent-la governat.
En el pla comarcal, aquesta tendència
s’accentua. Tot i tractar-se d’òrgans amb
una càrrega important de gestió i cooperació entre municipis veïns, com són els
consells comarcals, i on és més fàcil arribar
a acords que passin per aglutinar l’expressió majoritària dels representants escollits
democràticament per la població, el mapa
de governs comarcals iŀlustra, novament,
enteses entre CiU i el PP, fins al punt que
en 7 territoris han decidit governar sols. És
el cas, per exemple, del Baix Ebre, el Gironès, el Tarragonès o el Maresme. Aquesta
és una opció, cert, però evidentment no és
ni la única ni la que segurament era la més
desitjable tenint en compte l’esperada base
àmplia dels governs comarcals.
Finalment, un darrer apunt en relació
als acords a les diputacions: en aquests
organismes locals de segon nivell, on es
presta bàsicament assistència tècnica i
econòmica als municipis, CiU ha decidit,
novament, o bé governar en solitari o bé
amb el PP com a soci de govern. Aquest
darrer escenari és el cas de la Diputació de
Barcelona i la de Tarragona.
Escollir la parella de ball, també a l’hora de governar, és una qüestió de voluntats. El mapa de govern resultant de les
eleccions municipals reflecteix quina ha
estat la preferència de la força majoritària
al Principat. |
Marc Sanglas
Secretari de Política Municipal
L’ALIANÇA CIU-PP
La fotografia del mapa municipal és
diversa, però després de les darreres
eleccions ha aparegut en el món local
una aliança estable entre CiU i PP que
deixa una foto molt clara de quina ha
estat la voluntat de CiU. L’aposta de CiU
de pactar amb el PP fa que aquest s’hagi
convertit en un actor important de les
20 | ESQUERRANACIONAL | 200
institucions locals, gestionant una part
important dels pressupostos dels ens
supralocals, i ja sabem com les gasta aquesta gent... Quina política farà la
nova diputada de Cultura de la Diputació
de Barcelona, que és regidora del PP a
Rubí? CiU ha jugat fort aquest pacte, i ha
renunciat a pactar amb ERC a llocs on
tradicionalment ho havíem fet i on l’aritmètica feia possible aquesta suma, i per
tant un pacte de progrés social i nacional. El temps dirà on ens porta l’aposta
de CiU, però la tradició centralista del
PP i la seva poca implantació municipal
a Catalunya fa témer els pitjors efectes
d’aquest pacte.
MÓN
BREUS
L’EXCEPCIÓ NUCLEAR FRANCESA
Marcel Coderch
és enginyer de
Telecomunicacions i autor
del llibre El miratge nuclear
Quan en una conversa
surt el tema nuclear,
sempre hi ha qui posa
com a model a França,
el país més nuclearitzat
del món. Per a alguns, la decisió estratègica
francesa dels anys 70 hauria estat un encert
que els ha permès reduir la seva dependència energètica, gaudir d’electricitat barata,
convertir-se en el primer exportador d’electricitat, i desenvolupar una indústria nacional de gran valor geoestratègic. A més,
es diu, el consens dins la societat francesa
és pràcticament absolut, i la seguretat dels
seus reactors, la més exigent.
FRANÇA TÉ UN PARC NUCLEAR
EXCESSIU QUE NOMÉS REPRESENTA
EL 17% DEL SEU CONSUM ENERGÈTIC
La realitat, però, no es correspon amb
aquesta anàlisi tan benèvola. Successius
errors de planificació
han provocat que avui
França tingui un parc
nuclear excessiu
que, tot i generar
el 78% de la seva
electricitat, només
representa el 17%
del seu consum
energètic, mantenint la seva dependència en un 80%.
Exporta molta
electricitat en
hores vall, però
n’ha d’importar en
hores punta, amb
un saldo econò-
mic no sempre positiu. Ha fracassat en el
desenvolupament de reactors de plutoni
i segueix depenent d’un urani que no té.
Reprocessa, amb un cost enorme, el combustible gastat fabricant MOX que ningú
compra. Ha acumulat un enorme passiu
que li passarà factura a l’hora de desmantellar els seus 58 reactors i emmagatzemar
els residus, i haurà d’afrontar enormes inversions si vol modernitzar el parc nuclear.
La indústria nuclear francesa és una
creació estatal construïda al voltant d’EDF
i Areva, dues empreses hereves de la nacionalització del sector elèctric francès
després de la Segona Guerra mundial, i
per tant està incardinada en una estructura institucional molt més tancada i centralitzada que la d’altres països. Tot i que els
successius programes nuclears francesos
han estat directament controlats pel govern, el Parlament francès mai no ha debatut o decidit sobre cap d’aquests programes. La primera anàlisi econòmica oficial
del sector nuclear és de l’any 2001 i ara, per
primera vegada, el president Sarkozy ha
encarregat un estudi per esbrinar el veritable cost de l’electricitat nuclear, considerant tots els seus components, directes i
indirectes, actuals i diferits. La vertadera
excepció nuclear francesa
és aquesta dimensió
estatal d’opacitat,
centralització, tecnocratització i manca
d’anàlisi econòmica i
participació democràtica, que ha caracteritzat tot el desenvolupament nuclear
francès, i que, paradoxalment, sembla
que agrada a sectors
de la nostra societat
que en general desconfien de qualsevol
participació estatal en
l’economia. |
LA PRESIDENTA DEL BRASIL,
DILMA ROUSSEFF, LA PRIMERA DONA
EN OBRIR L’ASSEMBLEA DE L’ONU
La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff,
es va convertir en la primera dona en obrir
l’assemblea de l’ONU. Rousseff va prendre la iniciativa en una campanya contra
la corrupció que va acabar esdevenint un
moviment social. La presidenta ven els
èxits del seu país emergent en la recerca de
més espai internacional.
MOR EN UN ATEMPTAT L’EXPRESIDENT
AFGANÈS BURHANUDDÍN RABBANI
L’expresident de l’Afganistan i cap del
Consell de Pau, Burhanuddín Rabbani, va
morir, juntament amb cinc persones més,
en un atemptat suïcida al seu domicili a
Kabul. Rabbani estava liderant els esforços
negociadors entre les diferents faccions enfrontades en el conflicte afganès, sobretot
amb els talibans.
ELS ESTATS UNITS ACABEN
AMB LA PROHIBICIÓ D’HOMOSEXUALS
DECLARATS A L’EXÈRCIT
El Pentàgon va posar punt i final oficialment a la seva política que prohibia als
soldats que es declaressin homosexuals
pertànyer a l’exèrcit. Des de la seva aprovació, l’any 1993, aquesta llei havia obligat
l’expulsió de més de 13.000 membres de les
Forces Armades. El president, Barack Obama, va celebrar-ne l’abolició.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 21
CULTURA
14 D’ABRIL, L’ESCLAT D’UNA REPÚBLICA EFÍMERA
La Catalunya del primer terç del segle XX és
d’una intensitat sense parangó i, sense cap mena
de dubte, un dels períodes més apassionants de
la nostra història. El 14 d’abril de 1931 es van celebrar les primeres eleccions municipals des de
la caiguda de Primo de Rivera, en què els diversos partits republicans van aconseguir una victòria històrica que va comportar la fugida del Rei
Alfons XIII. El primer a reaccionar a la ciutat
de Barcelona va ser Lluís Companys, qui tot i la
confusió del moment, va decidir personar-se a la
plaça de Sant Jaume per saber com estava vivint
el poble aquelles hores de canvi i de triomf esclatant d’una novella formació política: Esquerra
Republicana de Catalunya.
Ningú no el va aturar i Companys va tenir
l’atreviment de proclamar la República Catalana dins de la Federació espanyola des del balcó
de la Generalitat. Francesc Macià, el líder més
carismàtic del nou partit, considerava, però, que
el camí de la sobirania de Catalunya havia
de ser més nítid. Durant tres dies, Catalunya va ser independent... |
COMPANYS ES VA ATREVIR
A PROCLAMAR LA REPÚBLICA
I MACIÀ EL VA ESMENAR
AMB UN PAS MÉS ENLLÀ
14 d’abril. Macià contra Companys
Toni Soler
Columna
2011
RECOMANA
‘U’
Autèntica peça de colleccionista i únic treball
editat del fugaç grup Bocanegra que conté algunes de
les millors cançons del rock
català de fa vint-i-cinc anys
i que caldria treure del bagul dels oblidats.
‘EL MEU CAMÍ
CAP A LA UTOPIA’
Després de fer xerrades arreu, el professor d’Economia
i referent del moviment solidari Arcadi Oliveres explica
part dels seus coneixements
i de la seva trajectòria vital
per fer possible un altre.
22 | ESQUERRANACIONAL | 200
DAVID MINOVES
Barcelona, 1969
Secretari de Cooperació
i Immigració
‘THE LAST HURRAH’
Genial pel·lícula de John
Ford que, amb el seu proverbial sentit de l’humor, retrata
la noblesa i la misèria de la
política en el crepuscle vital
d’un ancià alcalde magníficament interpretat per
Spencer Tracy.
INNOVACIÓ
UN COMPLEMENT A LA NOSTRA
VISIÓ DE LA REALITAT
Cristian Agudo
La innovació tecnològica provoca canvis
continus en la nostra quotidianitat i fa
que ens familiaritzem cada cop més amb
nous conceptes que fins ara ens eren desconeguts. Un d’aquests nous conceptes és
el de la realitat augmentada, que consisteix en una conjunt de dispositius i tecnologies que ens permeten afegir informació
virtual a la informació física ja existent,
com si fos una capa d’informació addicional superposada al món real. A diferència
de la realitat virtual, en què es genera una
nova realitat que substituteix completament el món físic, la realitat augmentada
complementa la nostra visió de la realitat
i ens proporciona més informació, la possibilitat d’interactuar amb imatges en tres
dimensions o experimentar amb nous
components afegits a la realitat.
La realitat augmentada és la definició de
la superposició d’informació virtual sobre
entorns reals a partir d’una aplicació informàtica. D’aquesta manera, es pot combinar la visió real amb informació afegida
que pot modificar la nostra manera d’informar-nos, de comprar, d’aprendre o de
relacionar-nos entre nosaltres.
Per poder aplicar la realitat augmentada calen dispositius informàtics a
través dels quals poder percebre la informació afegida i interactuar-hi per
rebre més informació de la que percebem, en principi, en el món real.
museografia i fins i tot la cirurgia. El camp
on més està evolucionant la realitat augmentada és el del màrqueting i la publicitat,
ja que la representació de productes virtuals
i les aplicacions interactives posen en valor
els productes que es volen anunciar.
LA REALITAT AUGMENTADA PERMET
AFEGIR INFORMACIÓ VIRTUAL A
LA INFORMACIÓ FÍSICA JA EXISTENT
Les empreses fan servir cada cop més la
realitat augmentada per dur a terme presentacions de productes o per aportar un
grau d’innovació i sorpresa davant de les
persones assistents. Pel que fa a l’ensenyament, la realitat augmentada pot proporcionar maneres alternatives d’aprendre. I
en el terreny de l’oci, és en la indústria dels
videojocs i les aplicacions per a la telefonia mòbil on més s’experimenta amb
aquesta tecnologia.
MULTITUD D’APLICACIONS
Desenvolupar aquests dispositius és l’objectiu d’Innovae Vision, una empresa especialitzada en aportar solucions tecnològiques a
aplicacions de comunicació interactiva.
A hores d’ara, ja hi ha multitud d’aplicacions i d’exemples de projectes que s’han
tirat endavant mitjançant aquesta tecnologia, dins de camps tan diversos com l’ensenyament, l’oci, el turisme, el màrqueting, la
El fet que la societat del
coneixement estigui a l’abast de tothom
provoca que la realitat augmentada sigui
cada cop més coneguda per la gent, que
s’interessa per les seves aplicacions, cada
vegada més extenses. |
XAVIER RIBA
DIRECTOR COMERCIAL
Quins són els dispositus tecnològics
bàsics per poder experimentar amb
la realitat augmentada?
Bàsicament pots gaudir d’aquestes
experiències si tens un ordinador
amb webcam o si tens un telèfon
d’última generació; però també pots
gaudir-ne sense dispositius, ja que
cada vegada més, les accions de
màrqueting al carrer o al punt de
venda utilitzen aquesta tecnologia. En
aquests casos, els dispositius no els
posa qui experimenta o compra, sinó
qui ven o anuncia.
Ens pots posar exemples de projectes reeixits d’Innovae amb la realitat
augmentada?
Jo destacaria el que vam fer per la
campanya nadalenca del FC Barcelona, per presentar la nova botiga
de l’Estadi. Era una instal·lació en
què els usuaris podien aixecar les
copes guanyades pel Barça virtualment. També hem fet instaŀlacions
per a Damm en supermercats on
la persona que està comprant pot
jugar a tennis fent servir una llauna
de cervesa...
En quins àmbits creus que la realitat
augmentada té més camp per córrer?
Aquesta tecnologia ens canviarà
la vida; podrem anar en cotxe per
una carretera i obtenir informació
en temps real al vidre del cotxe o
aprendre amb llibres que contindran
animacions tridimensionals que ens
faran més ric l’aprenentatge. És una
tecnologia que afecta tots els àmbits,
i que tothom se n’aprofitarà de maneres diverses, tot millorant la comunicació i l’accés a la informació.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 23
MEMÒRIA
Gener de 1998. Primer número
de l’Esquerra Nacional.
Març-abril de 2000. ERC obté representació
al Congrés i al Senat i omple el Sant Jordi.
Juny de 2003. Esquerra, la força que més creix
a les eleccions municipals.
Cristian Agudo
Redactor en cap de l’Esquerra Nacional
ESQUERRA NACIONAL
ELS PRIMERS 200 NÚMEROS
L’ESQUERRA NACIONAL ARRIBA A L’EDICIÓ NÚMERO 200
DESPRÉS DE 13 ANYS DE PUBLICACIÓ ININTERROMPUDA.
AL LLARG D’AQUEST TEMPS, HA INFORMAT PERIÒDICAMENT
DE L’ACTIVITAT POLÍTICA MÉS RELLEVANT DEL PARTIT,
AMB LA MÀXIMA EFICÀCIA I DIGNITAT
El gener de 1998 veia la llum el primer número d’Esquerra
Nacional, el nou butlletí del partit, amb la voluntat de marcar
una època, com així ha estat. Tretze anys i 200 números després,
ha esdevingut la publicació més longeva de la nostra història,
ja que les vicissituds històriques d’ERC van fer que L’Opinió,
24 | ESQUERRANACIONAL | 200
La Humanitat o La República no arribessin als 10 anys ininterromputs d’edició periòdica.
La premsa política ja no compleix el paper que tenia el 1931.
Aleshores, la premsa adscrita a una formació política gaudia
del favor del públic, que comprava fidelment el rotatiu del seu
partit. La Humanitat, amb difusions de 50.000 exemplars diaris,
va arribar a ser el segon diari de Barcelona. Però ja fa temps que
la ciutadania de les societats modernes va donar l’esquena a la
premsa de partit. El paper de la premsa política és ben diferent a
aquestes alçades de la història, i la capçalera d’Esquerra ha mirat
de complir-lo amb la màxima eficàcia i dignitat. Durant els darrers tretze anys, Esquerra Nacional ha informat periòdicament de
l’activitat política més rellevant del partit. Esperem que continuï
sent així per molts anys. |
Desembre de 2003. El partit obté 23 diputats
al Parlament i forma part del Govern.
EL PAPER DE LA
PREMSA POLÍTICA
ÉS A AQUESTES
ALÇADES DE
LA HISTÒRIA MOLT
DIFERENT AL QUE
TENIA EL 1931
Març-abril de 2004. Resultats històrics
també a Madrid. 8 diputats al Congrés.
Març de 2006. Catalunya surt al carrer
contra les retallades a l’Estatut.
Març del 2008. Canvi de format.
L’Esquerra Nacional passa a ser setmanal.
Juny de 2009. Oriol Junqueras
és escollit eurodiputat.
Juliol de 2010. Manifestació històrica
contra la sentència del TC sobre l’Estatut.
Abril de 2011. Últim canvi de format,
commemorant el 80è aniversari d’ERC.
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 25
TERRITORI
EN DEFENSA DEL CATALÀ A L’ESCOLA
PENEDÈS Responent a la crida
d’Òmnium Cultural de sortir al
carrer per defensar l’escola en
català, van ser milers les persones que es van concentrar davant dels
ajuntaments del Penedès per defensar la
immersió lingüística.
NO A LES CENTRALS EÒLIQUES
PORTBOU I LA JONQUERA Es-
querra de l’Alt Empordà va
donar suport a les plataformes
ecologistes que s’oposen a la
implementació de parcs eòlics als espais
protegits de l’Albera i que responen a interessos econòmics empresarials.
SERVEI DE TRANSPORT ESCOLAR
MONTSIÀ Esquerra va rebutjar
la proposta del Departament
d’Ensenyament de modificar els
criteris per finançar els serveis
de transport i menjador escolar per al curs
2011-2012, que tindrà un gran impacte social en municipis com Ulldecona i Alcanar.
LA BARCELONA DEL 1714
BARCELONA La vigília de la
Diada es va dur a terme una
passejada per la Barcelona del
1714, guiada per Oriol Junqueras. L’Arc de Triomf, Sant Pere de Puel·les,
Sant Agustí Vell, el Passeig del Born i la plaça Pau Vila van ser els espais visitats.
RESPECTE A LA PLAÇA RODONA
VALÈNCIA Esquerra-València va
demanar respecte per l’entramat i l’estil original en la rehabilitació de la Plaça Rodona. El
portaveu, Josep Heras, va assegurar que
l’Ajuntament no té intenció de respectar la
història de la capital del País Valencià.
JOAN GAIÀ, CAP DE LLISTA
ILLES Esquerra-Illes va triar
Joan Gaià com a cap de llista
del partit a les eleccions espanyoles en el Congrés celebrat
a Palma. Esquerra lamenta la negativa del
PSM a formar una coalició sobiranista de
cara a les eleccions.
GENT D’ESQUERRA EVA BOIXADÉ
Com valoreu haver reeditat l’acaldia de Lluçà?
Ho valorem molt positivament. Aquesta serà la
tercera legislatura que
estem al govern de Lluçà.
A diferència d’anteriors
eleccions, aquest cop es va
presentar també una altra
llista i ha estat important
continuar comptant amb la
confiança de la gent.
Quins són els vostres
eixos programàtics per
aquesta legislatura?
26 | ESQUERRANACIONAL | 200
Som un poble petit i disposem de pocs recursos. Per
aquest motiu, dediquem
molts esforços a poder
oferir serveis que millorin la qualitat de vida de
les persones que viuen al
poble. En són exemple l’escola bressol, activitats per
a gent gran i equipaments
esportius. En aquesta legislatura també prioritzarem l’estalvi i el respecte
al medi ambient. Donada la
situació econòmica actual,
no dedicarem massa re-
cursos a noves obres.
Has participat activament en la vida associativa del Lluçanès...
Sí, actualment formo part
de l’entitat “Les Caramelles” i coŀlaboro amb les
comissions de festa del
poble. També vaig ser
presidenta de l’associació
“Solc, música i tradició al
Lluçanès”, i del Consorci
del Lluçanès. A més vaig
ser directora de la revista
La Rella.
Eva Boixadé
Manlleu, 1971
Alcaldessa de Lluçà.
Mestra de primària
i militant d’EsquerraPrats de Lluçanès
des del 2004.
AGENDA
9 OCTUBRE 2011
DIADA DELS PAÏSOS CATALANS
AL PAÍS VALENCIÀ
SAGUNT
11 H
15 OCTUBRE 2011
71è ANIVERSARI DE L’AFUSELLAMENT
DEL PRESIDENT COMPANYS
BARCELONA
8.30 H
Aplec i passeig
pel mercat medieval
Ofrena floral a la tomba
de Lluís Companys
A la porta de l’Ajuntament
Cementiri de Montjuïc
(Fossar de la Pedrera)
BENIFAIRÓ DE LES VALLS
13.45 H
Ofrena floral
Al monument de Jaume I
FAURA
14.30 H
Paella
6H
Marxa de torxes
al Castell de Montjuïc
(Glacis de Santa Helena)
Amb els parlaments
d’Oriol Amorós, Oriol
Junqueras i Alfred Bosch
VALÈNCIA
18 H
Manifestació unitària
Plaça de Sant Agustí
Convoca: Comissió
9 d’octubre
A les 5.30 h. sortirà un autocar
gratuït de plaça Universitat
per pujar a Montjuïc. Reserva
de places: 93 317 15 13 /
barcelona@esquerra.org
A les 8 h. sortirà un autocar
gratuït de plaça Universitat
per pujar al cementiri. Reserva
de places: 93 453 60 05 /
lmasdeu@esquerra.cat
PRECAMPANYA
ELECCIONS A LES CORTS ESPANYOLES
JORNADA
TROBADA MUNICIPALISTA
Amb les eleccions al Congrés dels Diputats a un mes vista,
Esquerra celebrarà un acte de precampanya que ha de servir
com a punt de partida de la cursa electoral que culminarà
amb els comicis del 20-N.
Lloret acollirà novament la trobada municipalista d’Esquerra Republicana de Catalunya, a la qual hi podran assistir els
regidors i regidores i els responsables de Política Municipal
d’arreu del territori.
DIJOUS 20 OCTUBRE
DISSABTE 22
I DIUMENGE 23 OCTUBRE
Acte de precampanya
19.30 hores
Lloc per determinar
Amb les intervencions
d’Alfred Bosch i Oriol
Junqueras, entre d’altres
Més informació
esquerra.cat
Trobada per
a regidors, regidores
i responsables
de Política Municipal
Lloret de Mar
Hotel Evenia Olympic Resort
Més informació
esquerra.cat
OCTUBRE 2011 | ESQUERRANACIONAL | 27
Ofrena
Esquerra
Capçalera d’
floral
a
l mon
umen
t de R
afael C
asano
va.
ada.
ació de la Di
a la manifest
ONZE SETEMBRE 2011
DICTAT EN DEFENSA
DEL CATALÀ
Com cada any, Esquerra va participar als actes de
commemoració de la Diada de Catalunya. Als actes ja
tradicionals de l’ofrena floral al monument de Rafael
Casanova i la manifestació pels carrers de Barcelona,
aquest any s’hi va sumar la iniciativa d’Esquerra d’organitzar un gran dictat, en el qual també van prendre
part diversos dirigents del partit, per defensar el model d’immersió lingüística vigent a les escoles del país
i que darrerament ha estat objecte de diversos atacs
per part d’aquells que voldrien veure la nostra llengua
relegada a un ús residual. Trobareu més informació al
següent web:
esquerra.cat/dictatpelcatala
Dirige
nts d’E
squer
ra par
ti
cipen
al dicta
t pel c
atalà.